La tradició iconogràfica occidental dibuixa la Justícia com una senyora cega. Un, en la seua proverbial innocència, té ganes de pensar que ho fa per significar que actua amb total imparcialitat, sense mirar qui demanda i qui es demandat. La realitat del dia a dia, però, és ben diferent.
És sabut que el TSJ ha declarat il·legal el PAI de Mestrets, posant en qüestió l'obtenció de sòl per a alguns dels "emblemes de modernitat" que el PP havien triat, anunciat i contractat per la nostra ciutat. Hui, amb la sentència a la mà, res d'això no és possible fer-ho. És cert, que el sistema judicial permet, afortunadament, el recurs. Mentre queden instàncies superiors, pots anar recorrent i recorrent, fins que algú et done la raó o no. Com li passa al Sr. Vilanova de Vila-real, que ja només li queda acudir al Senat de la República Galàctica d'Star Wars.
La sentència de Mestrets seria ferma si ningú no l'hagués recorregut, de forma que totes les actuacions que se'n deriven quedarien anul·lades. Però clar, la Conselleria havia de recórrer per forçar la seua actuació. I l'Ajuntament, com "palmero" s'hi afegeix. I ara és quan un se n'adona, que la Justícia porta un bena als ulls per no vore com n'és d'injusta ella mateixa.
Voran. El PP diu que vol tirar endavant amb les obres, mentre espera el resultat al seu recurs de cassació, que tardarà entre quatre i cinc anys en ser resolt. Diu, que si finalment no els hi donaren la raó i ells han enderrocat les cases dels veïns, se'ls indemnitzaria i punt. Diu que per la ciutat és més econòmic pagar les presumptes indemnitzacions milionàries, que paralitzar les altres dotacions. Com si no hi hagueren altres solucions! Han arribat dir que és una qüestió d'interés general, i jo que pensava que l'interés general és complir la llei!
És ben trist vore com el Vicealcalde té una concepció tan pecuniària de la vida. No se com ha arribat a la conclusió que tot té un preu. Creu que tot s'arregla pagant. Amb diners d'altres, clar. No vol entendre què els veïns no han encetat esta batalla de David contra Goliat per aconseguir més diners, sinó en defensa d'un model de vida, que creuen, compatible amb un creixement ordenat de la ciutat. Jo també ho crec. El PP vol aplicar la doctrina de l'Auditori. Allà van construir una dotació en zona verda de forma il·legal, com van sentenciar els tribunals. I el Sr. Fabra, aleshores regidor d'urbanisme, va reptar l'oposició a demanar-ne l'enderroc. És a dir, que actuen il·legalment, i després, amb supervia, redireccionen la responsabilitat a l'oposició conscients, que ningú no gosarà demanar que s'enderroque l'Auditori malgrat la seua il·legalitat.
Ara fan el mateix, diuen: "nosaltres ens passem per les dallonses la sentència, tirem al recte, enderroquem cases i repercutim exageradament sobre uns pocs, els desenvolupaments urbanístics de tots, perquè si finalment el Tribunal confirma la sentència del TSJ ja els pagarem. Al cap i a la fi, són diners públics, i com l'Ajuntament va sobrat..."
En canvi, si els veïns, en defensa dels seus legítims interessos, decideixen demanar la paralització cautelar, és possible que el Jutge els hi demane un aval bancari, per si de cas finalment perden. Un aval inassumible per persones amb rendes normals. I en això fonamenten la seua perversitat el PP. Abusar de les injustícies i incongruències del sistema per massacrar els veïns (la part més dèbil del procés), demostra ben a les clares que l'actitud del Partit Popular no només és injusta, és també innoble i brutalment indigna.
És sabut que el TSJ ha declarat il·legal el PAI de Mestrets, posant en qüestió l'obtenció de sòl per a alguns dels "emblemes de modernitat" que el PP havien triat, anunciat i contractat per la nostra ciutat. Hui, amb la sentència a la mà, res d'això no és possible fer-ho. És cert, que el sistema judicial permet, afortunadament, el recurs. Mentre queden instàncies superiors, pots anar recorrent i recorrent, fins que algú et done la raó o no. Com li passa al Sr. Vilanova de Vila-real, que ja només li queda acudir al Senat de la República Galàctica d'Star Wars.
La sentència de Mestrets seria ferma si ningú no l'hagués recorregut, de forma que totes les actuacions que se'n deriven quedarien anul·lades. Però clar, la Conselleria havia de recórrer per forçar la seua actuació. I l'Ajuntament, com "palmero" s'hi afegeix. I ara és quan un se n'adona, que la Justícia porta un bena als ulls per no vore com n'és d'injusta ella mateixa.
Voran. El PP diu que vol tirar endavant amb les obres, mentre espera el resultat al seu recurs de cassació, que tardarà entre quatre i cinc anys en ser resolt. Diu, que si finalment no els hi donaren la raó i ells han enderrocat les cases dels veïns, se'ls indemnitzaria i punt. Diu que per la ciutat és més econòmic pagar les presumptes indemnitzacions milionàries, que paralitzar les altres dotacions. Com si no hi hagueren altres solucions! Han arribat dir que és una qüestió d'interés general, i jo que pensava que l'interés general és complir la llei!
És ben trist vore com el Vicealcalde té una concepció tan pecuniària de la vida. No se com ha arribat a la conclusió que tot té un preu. Creu que tot s'arregla pagant. Amb diners d'altres, clar. No vol entendre què els veïns no han encetat esta batalla de David contra Goliat per aconseguir més diners, sinó en defensa d'un model de vida, que creuen, compatible amb un creixement ordenat de la ciutat. Jo també ho crec. El PP vol aplicar la doctrina de l'Auditori. Allà van construir una dotació en zona verda de forma il·legal, com van sentenciar els tribunals. I el Sr. Fabra, aleshores regidor d'urbanisme, va reptar l'oposició a demanar-ne l'enderroc. És a dir, que actuen il·legalment, i després, amb supervia, redireccionen la responsabilitat a l'oposició conscients, que ningú no gosarà demanar que s'enderroque l'Auditori malgrat la seua il·legalitat.
Ara fan el mateix, diuen: "nosaltres ens passem per les dallonses la sentència, tirem al recte, enderroquem cases i repercutim exageradament sobre uns pocs, els desenvolupaments urbanístics de tots, perquè si finalment el Tribunal confirma la sentència del TSJ ja els pagarem. Al cap i a la fi, són diners públics, i com l'Ajuntament va sobrat..."
En canvi, si els veïns, en defensa dels seus legítims interessos, decideixen demanar la paralització cautelar, és possible que el Jutge els hi demane un aval bancari, per si de cas finalment perden. Un aval inassumible per persones amb rendes normals. I en això fonamenten la seua perversitat el PP. Abusar de les injustícies i incongruències del sistema per massacrar els veïns (la part més dèbil del procés), demostra ben a les clares que l'actitud del Partit Popular no només és injusta, és també innoble i brutalment indigna.
18 comentaris:
I no es podria demanar la suspensió cautelar de les obres durant el temps que dure la resolució del recurs?
Si el TSJ ha declarat il.legal el PAI i el PP, malgrat la sentència, continua endavant amb les obres, això és delicte de prevaricació, i està penat per la llei, o no?
Hola companys
Fa poc que hem creat un directori de blocs del Països catalans a on tenim l'objectiu d'aplegar-hi la major part dels blocs que es fan des de les nostres contrades, escrits total o parcialment en català.
A les comarques de Castelló en tenim poquets donat d'alta i és per això que al veure que el teu bloc és d'aquesta comarca que et volem convidar a donar-t'hi d'alta. Ho pots fer des d'aquesta adreça, http://cercabloc.cat/insertar_bloc.php.
Tot i esperant comptar-te dintre de poc entre els més de 830 blocs inscrits i amb el desig de que puguis escampar la nostra iniciativa entre d'altres companys.
Salut i €
--
Eduard Díaz i Puig
www.edp.cat
www.cercabloc.cat
Anem a vore, no sóc un expert jurista, però això va així.
Una sentència del TSJ és ferma i senta jurisprudència si no és recorreguda. La Conselleria ha presentat un recurs de cassació, aconseguint així que no siga ferma.
El tribunal tarda una mitja de 4 a 5 anys per resoldre. Mentre això passa, la sentència no genera efecte, tret que, el qui van guanyar demanen la paralització cautelar per evitar, que si el tribunal ratifica la sentència que els hi done la raó, esta siga inexecutable.
El que passa, és que malgrat que semble absurd havent-hi una sentència del TSJ, per demanar la paralització cautelar exigiran (més que probablement) una aval bancari als veïns per cobrir les despeses que la paralització podria suposar.
Alguns experts parlen de fins a 20 milions d'euros. Si és així, és evident que els veïns no podran aconseguir l'aval.
A mí em sembla raonable un aval per una paralització cautelar, quan només s'ha presentat una demanda o un recurs. Però ara, hi ha una sentència.
Que fa el PP? Conscient d'això decideix tirar endavant. A ells no els hi demanen cap aval per actuar en contra d'una sentència del TSJ (sé que sembla un desproposit, de fet, ho és). Però si s'exigis, el posarien amb diners públics (sé que sembla un segon desproposit, de fet ho és).
Que passarà si finalment, donen la raó al TSJ (no als veïns, el PP el que ha recorregut són els fonaments de la sentència, ha dit que el jutge ha aplicat malament la llei, no que no tinguen raó els veïns)? Doncs que com no es podrà executar la sentència, perquè en eixos 4 o 5 anys, les obres ja hauran enderrocat les cases i començat la urbanització, el tribunal els condemnarà a pagar indemnitzacions milionaries als veïns. Uns veïns que no volen diners, sinó les seues cases.
Eixes indemnitzacions es pagaran amb diners públics.(sé que sembla un tercer despropòsit, de fet ho és).
De forma que:
a) és molt difícil aconseguir la paralització cautelar.
b) el PP (la Conselleria, de fet) no comét cap delicte de prevaricació. I crec que tampoc cap tipificat legalment.
El que fa és una felonia, és obligar a la dona violada a que li regale una corbata el dia del pare.
Abusar d'un forat del sistema legal, per, fer el que li dona la real gana, pagant, si les coses els ixen malament, amb diners públics.
Per això he anunciat, que d'acord amb el Reglament Orgànic del Ple de l'ajuntament, el BLOC es reseva el dret d'acudir als tribunals si finalment perden el recurs de cassació i han de pagar, amb diners públics, indemnitzacions milionaris.
Això si que ho diu el reglament, que si per una gestió dolosa dels intessos municipals, s'han de pagar indemnitzacions a tercers, es pot exigir als regidors que van votar a favor,als tribunals, responsabilitats civils i penals.
El BLOC no renuncia, si es dona el cas, a intentar que la justícia ordinària condemne a l'equip de govern a respondre penalment i civil (també amb els seus bens personals) per una actuació que saben no s'ajusta a dret segons sentència.
Cornuts i pagar el beure, és massa.
Jo, que tampoc sóc jurista, no entenc l'assumpte. Per tant, vaig a tractar d'aplicar la lògica. Ara mateix hi ha una sentència dictada per un tribunal, que diu que el PAI és il.legal. Llavors, trobe que no es podran dur a terme les obres fins que un altre tribunal, de rang superior, anul.le la sentència. Lògic o no?
D'altra banda, no puc creure que els veïns hagen de posar els diners de les seues butxaques (l'aval), mentre que els polítics poden disposar lliurement dels diners dels contribuents per pagar les indemnitzacions. Açò és lícit en una democràcia? La Constitució permet aquest estat d'indefensió dels ciutadans davant les malifetes dels poders públics?
No només ho peermet sinó que ho consagra a l'establir el sistema de recursos.
És lícit, en el sentit textual si, en el sentit ètic obviament no.
I la justícia, és moltes coses, però no és lògica
Enric, pel que fa a l'aval, potser els veïns es podrien acollir a l'article 119 de la Constitució, tot al.legant falta de recursos per afrontar la despesa.
Dimisió Marina Albiol, Marina Albiol dimisió, ja no va ni a declarar davant del jutge i tant que es queixava i ara va i demana empar i se'n va al Superior CV, que poca vergonya: Fabra, Isach, Colomer, Peris, regidors dels PSOE en la Vall i Marina Albiol dimisió.
La llei de l'embut, 'lo ample pa mi i lo estret pa tu'
No ho sé, els seus advocats voran. Crec que l'artícle no seria d'aplicació perquè ells si tenen "suficients recursos per litigar", la prova és que litiguen i tenen defensa jurídica pagada, però...
La Sr. Albiol i el Sr. Torró, són, a més a més, transfugues formalment.
A Glòria Marcos se la va expulsar del seu grup per no acceptar la democràcia interna. Res sorprenent de qui defensa un model social que no és democràtic, però els altres dos, abandonen voluntariament el grup pel que van ser triats i es converteixen així en transfugues, igual que ho va ser Tomàs (del PP a CV) la legislació anterior. A vore si Santendreu també els fitxa.
Una altra idea per al tema dels Mestrets: La reforma de 9 de febrer de 2007 de la LLei de Patrimoni Cultural Valencià diu que d'ofici es declaren Bens de Relevància Local tots els panells ceràmics anteriors a 1940. També diu que mentre es diu si un edifici és declarat BIC (Bé d'Interés Cultural) han de cessar totes les obres. Donat que moltes de les cases que se pretén enderrocar són modernistes (o imitació), no es podria demanar que se declararen BIC totes les alqueries, masets, masos, etc. anteriors a 1940 del terme de Castelló (o de la Plana) en la categoria de conjunt històric? Supòse que dirien que no, però mentres has guanyat algun temps, ja que aleshores sí que podries demanar que se paralitzaren les obres, ja que podrien causar un dany irreparable a un bé del patrimoni cultural de tots els valencians i valencianes.
No sé si servirà, ja quecrec que es va intentar amb les cases de la careetera de Vila-real i no va funcionar, per`po per intentar-ho...
Si no ja només queda la guerra de guerrilles no violenta o declarar la independència dels Mestrets o alguna cos així.
Ah, i jo també crec que la sra Albiol és una trànsfuga (com el sr Torró), ja que no van ser escollits per Esquerra Unida, sinó pel Compromís, el qual han abandonat per anar a un altre grup. Crec que per part dels partits del Compromís (Bloc, EUPV, Els Verds, Esquerra Ecologista i Izquierda Unida) se'ls hauria de demanar formalment l'entrega de l'acta de diputats.
Enacara que ja sé el cas que farien...
Sobre el primer tema, supose que els advocats hauran estudiat totes les possibilitats. Ara com ara no hi ha cap BIC declarat, per tant, no seria aplicable. I no sé fins quin punt, un jutge acceptaria l'incoació d'un expledient que ho sol·licite, quan és obvi que només seria una maniobra dilatòria.
No ho sé.
Per la resta, ja s'ha vist qui són els socis privilegiats de la Sra Marcos, els seus amics del PP, que els faran un vestit a mida, donant-los-hi mitjans en contra del que diu el reglament. No dic que vulga silenciar-los, dic que no és això el que diu el reglament que el PP va fer per castigar al borinot aquell de L'Alcora.
Marcos ja va aconseguir que Gonzalez Pons li resolgués la vida professional, i ara de nou, acudeix als seus aliats, el PP. I el PP, clar, encantat de donar cantxa a l'esquerra prehistòrica, perquè així dilueix el treball de la gent sensata a l'oposició.
Tal para cual.
FA DIES QUE NOMÉS ESTAVA PER LA RECEPTA ELECTRÒNICA, PERÒ
ARA QUE M'HE REINCORPORAT,
( A LA VIDA )
M'ALEGRE DE COMPROVAR
QUE SEGUEIXES "EN FORMA".
ENHORABONA !!!
JA SAPS EL QUE DIUEN:
"MÉS CLAR, AIGUA"
JAUME.
M'agradaria conèixer la teua opinió sobre el sopar del dia 12. Del que allí es va dir, dels asistents i del (posible) camí mamprés.
Salutacions
Gràcies Jaume. Emili, contestaré al teu requeriment amb un post especific al este bloc. Este mateix cap de setmana. Promés.
Enric, per experiència en el treball sé que els advocats desconeixen en un alt grau la legislació en matèria de patrimoni, i per tant no seria tan descabellat vore si hi ha possibilitat. Només amb la sol·licitud d'incoació d'un BIC es paralitzen les obres i les llicències que s'hagen donat fins que es conclou l'expedient, siga positiu o negatiu.
Bé, ho traslladaré als advocats que porten el tema. De fet, he de reunir-me amb ells i amb els veïns la setmana vinent. Em sembla útil. Gràcies
Emili, m'has esperonat. Ja el tinc. El penge ara.
Publica un comentari a l'entrada