Esta setmana he assistit a un interessantíssim seminari impartit pel professor Rodríguez-Pose, sobre estratègies d’innovació i desenvolupament regional. Em va sorprendre no vore cap polític entre els assistents, ni tampoc cap empresari, amb una ressenyable excepció. Jo pensava, que una de les coses que havíem de fer els polítics era reflexionar sobre el model de ciutat i el model social. I creia que en eixa reflexió, les aportacions d’un brillant i guardonat professor del Departament of Geography and Environement, de la London School of Economics, eren més que benvingudes.
La densitat dels coneixements transmesos, era, afortunadament, proporcional a la capacitat didàctica del professor. Ara no en faré un resum dels dos dies de seminari, ni estic qualificat, ni este és el lloc ni el moment, però d’entre les diferents teories apuntades, n’hi ha una que vull destacar.
Deia el professor, i ho fonamentava en innombrables estudis i anàlisi, que per fer evolucionar una societat i cohesionar-la, la principal inversió s’ha de fer en el capital humà. En canvi, el món de la política, aposta sempre per invertir en capital físic. Edificis, carreteres, aeroports, tramvies híbrids talla parcs, ponts, fins i tot la il·luminació de Nadal... Mentre que segons tots els indicadors estudiats, el que de veritat fa convergir un territori i evolucionar una societat, és unes generacions de ciutadans i ciutadanes ben formats, uns infants ben alimentats, sans i amb protecció mèdica. Per què si el que cal és treballar sobre les persones, els polítics s’entesten (ens entestem) en invertir en "coses"? Doncs perquè les "coses" són inaugurables. Pots inaugurar des d’un Centre de Convencions a un Pipi-can (jo mateix ho he fet) i tindrem clavegueram nou al Grau el dia que a algú si li acudisca una inauguració digna en el subsòl pudent. En canvi, es fa difícil inaugurar una generació amb títol universitari, o una promoció d’estudiants d’F.P. Com es fa? Se’ls hi posa una cinta al voltant del cap, com si foren indis, i després es talla dient: "queda inaugurada esta matèria gris"? Lleig!
Eixe és el problema, que els polítics estan (estem?) més preocupats pensant en les properes eleccions que en
les properes generacions, i vinga a proposar coses i més coses, i després a construir-ne la meitat.
Jo vaig interessar-me per la política, per canviar el món. Per millorar la meua ciutat, per participar dels reptes que la societat moderna té plantejats, i fer-ho activament, podent ajudar i retornant a la societat, part del que la societat m’ha donat a mi al llarg de la meua vida.
Però veig que anava errat. Si vull canviar de veritat la societat, si vull realment participar en el projecte del Castelló futur, he de deixar de ser polític. Cas contrari em passaré el dia inaugurant (en el millor del cassos) o protestant per les primeres pedres (en el pitjor). Igual els altres ja ho saben, i per això a ningú no li interessava el seminari.
La densitat dels coneixements transmesos, era, afortunadament, proporcional a la capacitat didàctica del professor. Ara no en faré un resum dels dos dies de seminari, ni estic qualificat, ni este és el lloc ni el moment, però d’entre les diferents teories apuntades, n’hi ha una que vull destacar.
Deia el professor, i ho fonamentava en innombrables estudis i anàlisi, que per fer evolucionar una societat i cohesionar-la, la principal inversió s’ha de fer en el capital humà. En canvi, el món de la política, aposta sempre per invertir en capital físic. Edificis, carreteres, aeroports, tramvies híbrids talla parcs, ponts, fins i tot la il·luminació de Nadal... Mentre que segons tots els indicadors estudiats, el que de veritat fa convergir un territori i evolucionar una societat, és unes generacions de ciutadans i ciutadanes ben formats, uns infants ben alimentats, sans i amb protecció mèdica. Per què si el que cal és treballar sobre les persones, els polítics s’entesten (ens entestem) en invertir en "coses"? Doncs perquè les "coses" són inaugurables. Pots inaugurar des d’un Centre de Convencions a un Pipi-can (jo mateix ho he fet) i tindrem clavegueram nou al Grau el dia que a algú si li acudisca una inauguració digna en el subsòl pudent. En canvi, es fa difícil inaugurar una generació amb títol universitari, o una promoció d’estudiants d’F.P. Com es fa? Se’ls hi posa una cinta al voltant del cap, com si foren indis, i després es talla dient: "queda inaugurada esta matèria gris"? Lleig!
Eixe és el problema, que els polítics estan (estem?) més preocupats pensant en les properes eleccions que en
les properes generacions, i vinga a proposar coses i més coses, i després a construir-ne la meitat.Jo vaig interessar-me per la política, per canviar el món. Per millorar la meua ciutat, per participar dels reptes que la societat moderna té plantejats, i fer-ho activament, podent ajudar i retornant a la societat, part del que la societat m’ha donat a mi al llarg de la meua vida.
Però veig que anava errat. Si vull canviar de veritat la societat, si vull realment participar en el projecte del Castelló futur, he de deixar de ser polític. Cas contrari em passaré el dia inaugurant (en el millor del cassos) o protestant per les primeres pedres (en el pitjor). Igual els altres ja ho saben, i per això a ningú no li interessava el seminari.
14 comentaris:
Enric, totalment d'acord amb el teu article. Tot els dies sent els nostres polítics parlar de les meravelles de I+D, que cal invertir en formació i desenvolupament, bla, bla, bla, ... però el que veig en realitat és un país desbocat en una orgia de rajoles i ciment per tot arreu. Ho veig venir des de fa molt de temps: volen fer del nostre País i de la resta d'Espanya una terra de servicis, dedicada al turisme i la residència dels jubilats europeus, i no una terra de recerca i innovació, condició que sembla reservada als països centreeropeus.
Me'n recorde d'un reportatge que el programa 30 minuts de la TV3 va emetre enguany sobre Dubai, ciutat de la qual tant se'n parla a tot arreu. Tot i que l'han convertida en la meca del negoci immobiliari amb tot de projectes faraònics i estrafolaris, em va sorprendre que hi han invertit molt, però molt, en infraestructura educativa. Fins i tot a les dones, tan marginades en el món àrab, se'ls facilita l'accés a la universitat. L'objectiu: crear uns quadres preparats de científics, enginyers, economistes, etc. que eviten la dependència de l'exterior. Camps hauria de prendre'n nota.
Ací us deixe un enllaç al vídeo del documental sobre Dubai:
http://www.tv3.cat/videos/358799
Enhorabona per l´article, estic tan d´acord que no puc més que dir-te que tant de bó fora així. Fantástic.
Gauchita
Si,es aixina preferisen el capital a la formacio de les persones,se pot explicar en la nova reforma de l'universitat,on es reduiran els anys,osiga els gastos,i si vols apendre el que avans es aprenia mes barat,ara es fara pagant una cuantitat que no tothom es pot permitir...Si aixo es apostar per la bona formacio de joves....no se
Xeic! Em feu por. A vore si m'estaré convertint en un teòric, o en un intel·lectual... Jo que sempre m'he pres a mi mateix, per un "guineo" que té la sort de poder escriure als diaris i parlar a les ràdios, i ara encara resultarà que damunt de parlar, el que dic té sentit...
Te equivocas Enric. También han inaugurado inicios de cursos. Por ejemplo al Sanchis Yago fue toda una comitiva. Sí que es verdad que tenía algo que ver esa nueva ocurrencia de intentar poner uniforme en un colegio público, pero al menos fueron a un colegio. Y sí hicieron algo por ese colegio. Pintaron el pasillo por donde tenía que pasar el molt honorable, eso sí, sin mover los cuadros.
Julia
Tens raó. Però la pintura és material, els uniformes... De fet, una de les garrames més típiques per part del govern, és destinar fons estructurals per innovació a edificies. Diuen: és un col·le, ergo és cultura. És un teatre, ergo és cultura.
Quan els fons són per invesigar en pedagogia, en ciència, etc...
Volia puntualitzar unes declaracions de la regidora Amorós al diari Mediaterraneo d'avui, citant un sindicat que havia dit que hi ha aturats que fan 100 Km. per anar a una oficina del INEM. Ella aprofitava per atacar al PSOE ja que l'INEM pertany a l'Administració Central. Cal aclarir que les oficines d'ocupació van ser transferides l'any 1999 a la Generalitat Valenciana a nom del SERVEF. Cal recordar que la G.V. està en mans del PP.
És cert que hi ha aturats que fan 100 Km. per anar a una oficina d'ocupació, pensem en gent de la comarca dels Ports que baixen i tornen a pujar des de Sorita, Portell o Olocau fins a Vinaròs on està l'oficina d'ocupació que els pertany.
Abans de l'any 1999 ho feien a la oficina del INEM ( ara aquest organisme és de comppetència PSOE) i a partir del 1999 ho fan a l'oficina del SERVEF ( competència del PP).
Els aturats de Els Ports sempre han estan discriminats tant per part del PSOE com per part del PP però el que no pot la regidora Amorós és responsabilitzar al PSOE d'una cosa que avui és competència del PP.
Ben aclaridor. Tenim un problem greu, ací qualsevol diu (diem) una cosa, i apareix en els mitjans. Ningú controla si el que diem és cert, i el més greu, és que alguns diuen el que volen sense preocupar-se de si és cert, o conscients que no ho és. Eixe és el nivell de la nostra política.
Molt sovint he sentit dir que en política una mentida repetida 100 voltes esdevé una veritat.
Bé, en realitat continua sent mentida, però molta gent creu que és veritat.
;)
me pase al teu blog, el debat del blog de morera em deprimeix
¿Saps com és que se li estan donant tantes obres a BECSA? Fórmula 1, UJI, Palau de la Festa... Jo creia que LUBASA no podia treballar a Castelló...
LUBASA igual no, però BALUSA, SALUBA, BULASA i totes les convinacions de lletres que permeten crear una nova empresa si.
Publica un comentari a l'entrada