L’any 95, vivint a París vaig veure una pel·lícula dirigida per 
Mathieu Kassovitz , que es deia “La haine”, no sé si es va projectar a Castelló, ni si va mantenir el títol o la van rebatejar com “El odio”. El que és segur és que no es deia “L'odi”, que vore cinema en valencià a Castelló és més difícil que vore al PP guanyar als tribunals.
La pel·lícula explica, amb tres “banlieusards” com protagonistes, una història d’odi, violència i desarrelament. El metratge comença amb l’anècdota d’un home caient al buit i repetint “jusqu’icí tout va bien...” La imatge és terriblement poderosa, algú que cau al buit, i sap que irremissiblement s’esclafarà contra el terra, però mentre continua la caiguda va repetint-se que de moment tot va bé, tot va bé...
Eixe vertigen en caiguda lliure i eixa manca de rumb, és la definició exacta del que fa el PP davant el seguit de sentències desfavorables en matèria d’urbanisme. Un urbanisme depredador, pensat en clau de benefici econòmic, i no en clau de benefici social, que critica durament la Unió Europea. Un model esgotat, val a dir-ho, que fins ara defensava en solitari el PP, i que increïblement ara recolza també el PSOE d’Alarte.
L’equip local de govern, sap que cau en picat, sap que ineludiblement, irremeiablem
ent acabarà per estavellar-se contra el terra de la realitat jurídica i política. Però l’Alcalde, el Vicealcalde i tot el que gosa opinar sobre el tema, no fan més que repetir que, de moment, tot va bé. Que no passa res. Que res no canvia. Que les sentències no tenen cap incidència en la realitat de la ciutat. L’optimisme malaltís de l’home que cau a la pel·li és quasi una nota d’humor. No pot fer res, no ha begut Red Bull, i conseqüentment no té ales. Però l’equip de govern sí.
Mathieu Kassovitz , que es deia “La haine”, no sé si es va projectar a Castelló, ni si va mantenir el títol o la van rebatejar com “El odio”. El que és segur és que no es deia “L'odi”, que vore cinema en valencià a Castelló és més difícil que vore al PP guanyar als tribunals.La pel·lícula explica, amb tres “banlieusards” com protagonistes, una història d’odi, violència i desarrelament. El metratge comença amb l’anècdota d’un home caient al buit i repetint “jusqu’icí tout va bien...” La imatge és terriblement poderosa, algú que cau al buit, i sap que irremissiblement s’esclafarà contra el terra, però mentre continua la caiguda va repetint-se que de moment tot va bé, tot va bé...
Eixe vertigen en caiguda lliure i eixa manca de rumb, és la definició exacta del que fa el PP davant el seguit de sentències desfavorables en matèria d’urbanisme. Un urbanisme depredador, pensat en clau de benefici econòmic, i no en clau de benefici social, que critica durament la Unió Europea. Un model esgotat, val a dir-ho, que fins ara defensava en solitari el PP, i que increïblement ara recolza també el PSOE d’Alarte.
L’equip local de govern, sap que cau en picat, sap que ineludiblement, irremeiablem
ent acabarà per estavellar-se contra el terra de la realitat jurídica i política. Però l’Alcalde, el Vicealcalde i tot el que gosa opinar sobre el tema, no fan més que repetir que, de moment, tot va bé. Que no passa res. Que res no canvia. Que les sentències no tenen cap incidència en la realitat de la ciutat. L’optimisme malaltís de l’home que cau a la pel·li és quasi una nota d’humor. No pot fer res, no ha begut Red Bull, i conseqüentment no té ales. Però l’equip de govern sí. L’equip de govern pot reaccionar, pot replantejar la sisena modificació anul·lada pel TSJ per injusta i innecessàriament agressiva i cruel amb els veïns de Mestrets. Té mecanismes per fer-ho. I també pot tornar a exposar el PGOU com li exigeix el Tribunal Suprem. I hauria d’analitzar les al·legacions amb més generositat.
O potser esperen dels tribunals que anul·len la Llei de la Gravitació Universal, la força de gravetat? Eixa és l’única possibilitat que té l’equip de govern, si no mou fitxa, d’evitar esclafar-se contra la realitat jurídica. I espere que també contra les urnes.
O potser esperen dels tribunals que anul·len la Llei de la Gravitació Universal, la força de gravetat? Eixa és l’única possibilitat que té l’equip de govern, si no mou fitxa, d’evitar esclafar-se contra la realitat jurídica. I espere que també contra les urnes.
30 comentaris:
El lema del PP: Don't worry, be happy. Destruccio del territori, urbanisme salvatge, ... Connecta Canal 9 i oblida't dels teus problemes.
cine en Valencià
http://www.uji.es/bin/organs/coest/activi/cine09.pdf
Hi he tornat a recordar-me de la roda de premsa de ramón calderón, però ara de Camps. Estava rodejat de la seua gent, però no estic segur d'haver vist a Fabra (Don Carlos). De la seua roda de premsa m'ha sorprés que citara a Bertold Brecht, i això m'ha suscitat una pregunta i un comentari. Pregunta: Sap que era comunista? Comnetari: Ha dit que primer anaren a pels regidors, després a pels alcaldes i després a pel president d'una comunitat autònoma, i el meu comentari és que si eixos eren corruptes doncs sí.
I una simple curiositat del Bloc. Juli Just té alguna cosa a vore amb l'exministre de mateix nom d'Izquierda Republicana?
D'això de Juli no en tinc ni idea. Ja li ho preguntaré.
Pel que dius de Brecht... em embla que el president ha patinat com molta gent. Em tem que Brecht no és l'autor, sinó Martin Niemöller (Lippstadt, Westfalia, 1892 - Wiesbaden, 1984). Brecht el va citar i desd'aleshores li ho han encolomat.
" Als die Nazis die Kommunisten holten,
habe ich geschwiegen;
ich war ja kein Kommunist.
Als sie die Sozialdemokraten einsperrten;
habe ich geschwiegen;
ich war ja kein Sozialdemokrat.
Als sie die Gewerkschafter holten,
habe ich geschwiegen;
ich war ja kein Gewerkschafter.
Als sie die Juden holten,
habe ich geschwiegen;
ich war ja kein Jude.
Als sie mich holten,
gab es keinen mehr,
der protestieren konnte."
Però tampoc no ho puc assegurar, au, tu que eres historiador investiga
;P
Ai, però el meu alenany és més que lamentable, inexistent.
és el poema original...buscaven un comunista, buscaven un jueu, buscaven un socialdemòcrat, però jo no ho era i no vaig fer res.
Resumit per mi, perd l'èpica i la lírica
Disculpeu el tall del tema; ací vos deixe un enllaç per enviar firmes en favor del topònim Calp:
http://mascarat.blog-activo.com/index.htm
Endavant.
Hola Enric.
Sempre m'ha agradat eixa qualitat que tens d'escriure començant amb un tema que no té res a vore amb el que vols dir, i desprès enllaçar-lo amb el tema polític local. Em recorda molt al sistema utilitzat a "els simpsons", a on el tema principal del capítol sempre va precedit per un tema "entradeta".
Això sí, espere que a l'ajuntament no utilitzes aquesta tècnica :P.
Salut!.
És pràctic però crec que n'abuse. És com Hause, que comença amb un que té cara de mal i als dos minuts el mal és l'amic que estava bé.
Jo haguera dit que és més de l'estil d'un capítol dels Simpson
Ací teniu la traducció íntegra al valencià del poema de Martin Niemöller:
(extret de http://ca.wikipedia.org)
Quan els nazis van vindre a buscar els comunistes,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era comunista,
Quan van empresonar els socialdemòcrates,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era socialdemòcrata,
Quan van vindre a buscar els sindicalistes,
no vaig protestar,
perquè jo no era sindicalista,
Quan van vindre a buscar els jueus,
no vaig protestar,
perquè jo no era jueu,
Quan van vindre a buscar-me,
no hi havia ningú més que poguera protestar.
gràcies Josep, en qualsevol cas insistisc en llevar-li el mèrit a Brecht per toranr-li'l a l'autor.
Brecht tenia molts merits i moltes obres meritòries, però en justícia...
És com si digueren:
Primer van anar a per l'autor del poema,
i com o no era l'autor del poema no vaig dir res....
De veritat, no puc entendre com el PP valencià pot posar-se tan nerviós per la investigació que ha obert el jutge Garzón. Anem a veure,
si el PP no es va posar nerviós quan va esclatar l'escàndol de les factures falses de Terra Mítica,
si el PP no es va posar nerviós quan es va destapar l'embolic de l'IVEX, i el contracte amb Julio Iglesias,
si el PP no es va posar nerviós quan es va destapar el cas Naranjax i, arran d'això, tot un rosari de causes judicials contra Carlos Fabra començaren a acumular-se en el jutjat de Nules,
si el PP no es va posar nerviós quan Luis Fernando Cartagena, exconseller d'Obres Publiques, va ingressar en presó per haver estafat a unes monges d'Oriola,
si el PP no es va posar nerviós quan Luis Díaz Alperi, alcalde d'Alacant, va ser imputat pel cas Mercalicante i l'adjudicació irregular d'obres públiques,
si el PP no es va posar nerviós quan...
Si després de tot un historial de corrupció a tutiplén, el PP valencià no s'ha posat mai nerviós, per què ara sí? Deu ser que estem davant del cas del mil.lenni, de dimensions astronòmiques i que pot acabar amb la fi del món? Que algú m'ho explique, per favor.
Sí, però per ser justos, hui mateix s'ha fet públic que Díaz Alperi ha quedat fora de la causa. Innocent.
Eixe és el problema de la pressumpció d'inocència. Que com la justícia és lenta, la gent demana dimissions i si desprésno has fet res...
Complicat
Llavors, si en el cas Orange Market tot el PP valencià és innocent i està més net que una patena, per què es posen tan nerviosos? Què ens volen amagar?
Potser Carlos Fabra li hauria de donar a l'histèric de Camps algun consell per relaxar-se.
iep! jo no he dit això. Jo no he di que tots siguen innocents o que no ho sigen. Jo he dit exactament el que he dit, perquè crec que és just dir les coses com són.
I són com són, no com pensem que són.
Fernando Cartagena és un delinqüent condemnat, però Díaz Alperi ha estat absolt i apartat de la investigació.
És així.
La resta? La resta cal deixar treballar a la justícia
Perdona, Enric, si hi ha hagut algun malentés. Jo em referia a les afirmacions de Camps assegurant que és innocent. Com tothom sap, en un Estat de dret qualsevol imputat és innocent fins que es demostre el contrari. El que m'ha sobtat, però, és l'escenificació que han muntat Camps i el Consell, com si el PP no confiara en la Justícia. Què pretenen amb això? Ens volen amagar alguna cosa?
no Joan, està clar, no hi ha problema, no és tant per tu, com per les lectures que alguna gent en fa.
Clar que estan neguitosos. Per això fan el ridícul dient "a Milano valen 200 euros els vestits d'home, no 30.000". Jo no sé si la informació és certa o no, i crec que Bermejo és un imprudent i Garzón un insensat, però el que hi ha darrere dels vestits de Camps, no és si se'ls posa o no. Ja ho crec que no li regalen vestits. El que s'està dient és que hi ha una trama de factures falses que podria estar comprant el PP (amb homes de palla) per justificar despeses. D'això se'ls acusa. Ahir, la direcció de Cortefiel (propietaria de Milano) ha confirmat que la persona a la que s'acusa va eixir de l'empresa fa dos anys per que havien detectat irregularitats amb la facturació. Eixa persora treballa ara a un altra botiga on sembla que també podria haver-hi relació amb Camps i el seu entorn.
Quan sents els popular excusar-se amb que la roba no és tan cara, defugint la investigació real, que és sobre si hi ha o no un entramat de factures falses per fer quadrar contabilitats excessivament imaginatives, aleshores veus clar que alguna cosa passa.
Que passa a Madrid ja no ho discuteix ni el propi PP. Dimissions, destitucions...
Alguna cosa fa olor a podrit a Dinamarca
Hui he vist en Canal Nou que "els operaris de l´aeroport treballen dia i nit sense descans per tindre-lo enllestit". M´agradaria saber, Enric, quina és l´opinió del Bloc al respecte d´este infraestructura. A vore si dediques un post ;)
Del nou aeroport de Castelló, parlava. Que no ho havia dit clar, per si de cas.
Un post? potser. La nostra postura sempre ha estat que té sentit tindre un aeroport, però que el sistema de finançament triat és inacceptable.
Enric, fóra bo que dedicares un post a l'aeroport de Castelló per tal de parlar de qüestions que molts ciutadans no deuen tindre clares. Per exemple:
Per què considereu inacceptable el sistema de finançament de l'aeroport?
Amb l'avantatge evident que no formarà part del monopoli d'AENA com la resta d'aeroports de l'Estat, quin model de gestió s'hi ha d'implantar: pública, privada o mixta?
La ubicació de l'aeroport és adient. Ho dic per l'impacte mediambiental i tot el seguit de denúncies que en eixe sentit s'han presentat.
Durant molt de temps es va parlar de construir un aeroport al Camp de Morvedre, on hi ha disponibilitat de terrenys. Un aeroport que puguera donar servici tant a València com a Castelló, de manera que puguera substituir l'aeroport de Manises, que té limitada la seua capacitat de creixement i que, a més, està donant molts problemes de contaminació acústica per la seua proximitat als nuclis de població de l'Horta.
Darrerament s'han presentat en la premsa projectes d'aeroports a Alzira, Gandia i Llíria. Pense que no s'hauria de dispersar les infraestructures aeroportuàries per tot arreu com si foren bolets, amb tot l'impacte sobre el territori que comporten, sinó concentrar-les i dotar-les d'un bon sistema de comunicacions amb transport públic (AVE, tren regional, rodalies, FGV, etc.).
hi pensaré, proés
Joanda de Vlc
Per a mi tot això de la corrupció és un mal tema. Estic trist de pensar que el president del meu País, tot i que no l'ha votat pot ser un corrupte. Crec que a la llarga pot ocasionar descrèdit a la política i a les institucions d'autogovern del meu pais. També m'entristeix vore que molts amics "progres" se n'alegren i pensen que això provocarà la crisi del PP, es un error, a esta gent hi ha que guanyar-la a les urnes, no als jutjats.
Pero si el Juez los declarara culpables .........
D'acord Joanda. Absolutament d'acord.
Sempre ho he dit, jo faig política i vull demostrar que políticamnt fan mal al país. Si són o no són corrupte és cosa de deixar treballar a al justícia. Però clar, si la justícia són De la Rosa, Garzón i Bermejo, ja quasi que paga la pena deixar-ho córrer.
És d'una inmaduresa terrible vore (fins i tot destacats) companys alegrar-se tant de tot això.
El descréidit no és només per imputats i imputadors, sinó per tota la política, i nosaltres continuem sent els més dèbils en eixa estrat.
Els mateixos terorics de calbot diuen que a més abstenció... falç, l'abstenció també ens castiga.
Davant el bipartidisme reduccionista tenim una oportunitat, demostrar que som diferents, i que mentre ells discutexen de coses que els afecten a ells, nosaltres ens dediquem a fer política. Tot i així no és segura la nostra supervivència. Però lluny d'això ens posem a aplaudir absurdament que el PP tinga la seua propia FILESA.
Per no parlar del xoto que ens agafem quan El Temps ens acusa.
Estic francament preocupat per l'edat mental (i que ningú no s'ofenga) del nacionalisme valencià
Estic d'acord amb tu, Enric. Malgrat FILESA, el GAL, Juan Guerra, Ollero, el fugitiu Roldan, etc. avui dia mana el PSOE en la Moncloa. I a pesar del cas Nasseiro, Terra Mítica, l'IVEX, Fabra, Cartagena, etc. avui dia mana el PP en la Generalitat. Després de 30 anys d'expèriencia democràtica, els ciutadans ja no s'espanten davant la corrupció, sinó que la consideren com un cosa consubstancial amb la política:
"Tots els polítics són iguals", és l'opinió generalitzada, de resignació. Ahir va ser FILESA, hui és GESCARTERA i demà serà Orange Market.
Per això, tot i el fàstic que dóna haver d'admetre que el PP i el PSOE eren, són i seran corruptes, aquests dos partits (millor dit,
"empreses") continuen monopolitzant les institucions públiques gràcies a l'ajuda d'un sistema mediàtic aclaparador. El resultat: els incondicionals continuen votant PP-PSOE i la resta se'n va a l'abstenció. "No hi ha una alternativa a l'estatus quo", és la percepció de la immensa majoria dels ciutadans.
Jo pregunte: Com es podria il.lusionar els ciutadans decebuts després de 30 anys de democràcia que una altra manera de fer política és possible? Com podem convéncer-los que el Bloc no és també de la mateixa corda? Es evident que cal demostrar-ho dia a dia des de les institucions on governa el Bloc. Però també és evident que sense una xarxa potent de mitjans de comunicació afins, ho tenim molt difícil, encara que no necessàriament impossible.
Crec que dones les claus del que ha de ser la nostra resposta. Hem de ser especialment pulcres en la gestió pública, per que volem ser diferents (i tant!) i perque si ferem una dècima part del que fan ells no ens ho perdonarien.
I és cert que no tenim mitjans proxims. Perpo també és cert que la politica de comunicació del BLOC a nivell globar ha estat inexistent.
Obviament si no t'esforces i t'aconformes amb dir: "no ens fan cas, són mitjans hostils", aleshores, segur que no avançarem.
Sona fatal posar-se com exemple, però que hi farem.
A banda de la repercussió mediàtica que puguem aconsegui per al BLOC de Castelló a tots els mitjans, jo tinc una columna setmanal a Mediterráneo i una columna setmanal a Levante-EMV. Participe setmanalment en dia fixe en la tertúlia de la SER, i des de la setmana que ve, setmanalment fré una "columna oral" de cinc minuts en una ràdio dels Ports que es sent també al Maestrat. I si qualla una cosa que s'està gestan, encara tindré (per tant tindrà el BLOC) més espai mediàtic. Això significa moltes hores de faena, de veritat, però també és el fruit de dir coses que interessen als mitjans. I estic parlant d'eixir setmanalment amb espai propi en la SER, Levante i Mediterráneo, més el dia a dia que generem des del grup municipal, que és bastant.
Si a Castelló es pot fer, s'hauria de poder fer a altres llocs. Caram, que ara tenim diputats. I això hauria de notar-sea nivell mediàtic. O sino, de que ens haurà servit tant de pacte, tanta baralla, tanta mala imatge durant tants mesos amb la crisi del grup parlamentari?
Doncs el Bloc haurà d'espavilar-se i molt, si vol continuar sent present en les Corts el 2011. Ja vam veure el 2007 les martingales legislatives que es capaç de fer el PP amb la Llei Electoral. La barrera del 5% no la lleva ni Déu.
Hi ha dos coses que el BLOC no pot fer:
a) esperar que baixen el 5%
b) anar fent el discurset victimista que arrosseguem des del 2004 dient que sols no podem i que com a molt som el 4'5%
No és cert, en alguns llocs es passa el 5%. Gandia, Torrent, Castelló. Molts pobles grans, i passem el 10 i el 20% en molts pobles menuts. Es sobrepassa on hi ha ambició, on es va a buscar vot, on es dirigeix un discurs a espectres socials amplis.
No s'avança on es defensa que som una minoria selecta i que el nostre sostre és el 4'5, no s'avança on ens diluim en llistes alienes, etc.
Tením molta feina per fer. La farem? això ja no ho sé
Publica un comentari a l'entrada