08 d’abril, 2009

"30 ANYS". Mediterráno. 9.04.09


La setmana passada commemoràvem, en un senzill acte, el retorn ara fa 30 anys de la democràcia als ajuntaments. Recorde aquella campanya electoral, tan diferent a les d’ara. Al carrer es vivia una efervescència democràtica contagiosa. La gent tenia esperances en que la política servia per canviar les coses. I aleshores, hi havia tantes coses que canviar!
També recorde la presa de possessió de la primera corporació democràtica des d’abans de la guerra, i com la gent ens agombolàvem a la plaça Major, en un esclat de joia, esperança i un cert i desconcertant vertigen per un nova etapa, encara agafada amb fils, que voliem estable, perenne.
Ara, trenta anys més tard, no només ja puc votar, sinó que alguns de vostés m’han votat. Ara, jo forme part d’eixe reduït grup de privilegiats que tenim l’honor i el compromís de servir la nostra ciutat. Però de la mateixa manera que deia el tango "veinte años no es nada", trenta sembla que són suficients per haver fet oblidar aquell esclat d’esperança. La democràcia municipal s’ha deteriorat en tot este temps. La vocació de servei que impregnava tots els electes d’aquella primera corporació va fer possible que tots els grups treballaren plegats per inventar una ciutat moderna, una cultura parlamentària, unes normes de coexistència pacífica i complementadora. Ara? Ara la política municipal és un mercat. Crits, males cares, males formes, insults, insinuacions malicioses, dificultats per tal que l’oposició treballe, i un llarg i gens edificant etcètera, és el dia a dia de la política municipal.
No creguen que estic decebut de la política, no, estic decebut de molts polítics. La política continua semblant-me una activitat noble i honesta, això si, plena de gent deshonesta i innoble. Òbviament que no ho són tots, sinó ja hagués picat sola, però sovint fot molta angúnia. Hi ha gent que va passar 40 anys esperant amb il·lusió poder votar, i ara, en només 30 uns quants li han llevat la il·lusió a massa gent. Vergonyós.

23 comentaris:

Tonet ha dit...

Enric volia comentar-te algunes cosetes sobre agricultura i m'agradaria ho tingueres present tant a l'Ajuntament de Castelló com al parlament europeu. Sóc soci de la única cooperativa citrícola que queda a Castelló, enguany ens han liquidat les clemenules a menys de 10 cèntims/kg, portem els últims anys que cada any és pitjor que l'anterior i cada any més gent abandona les terres perquè perden diners i han de posar diners de la butxaca.
M'agradaria que preguntares a l'Ajuntament quina superficie s'abandona cada any al terme de Castelló i que mesures pensa fer l'Ajuntament per millorar un poquet la situació dels agricultors, també estaria bé que l'Ajuntament demanarà tant a la Generalitat com al Govern Central millores en aquest sentit.
Per favor tin-lo present que al pas que anem només vorem els tarongers en alguna foto dels nostres iaios.

Nomdedéu ha dit...

no només ho faré, sinó que et mantindré informat.
Ja n'hem parlat en l'equip de campanya. L'agricultura, atés les competències europees en la matèria, serà un eix fonamental del nostre discurs. I sobretot, del nostre treball al Parlament Europeu

josepmanel ha dit...

Enric, d'on has aconseguit la fotografia del post? M'he quedat ben parat de la sorpresa. Tota la gent que hi apareix és la primera generació del PSOE del meu poble. És ben autèntica.

Nomdedéu ha dit...

Doncs volia un recurs per vore com erem en aquell moment, i en imatges de google vaig escriure 1979. En vore-la vaig, dir, si, així erem. El que no sabia és "d'on erem".
La foto està robada a vicentvercher.wordpress.com
si el coneixes espere que no s'enfade

josepmanel ha dit...

No crec que s'ho prenga mal. De fet ell va ser el primer alcalde democràtic del nostre poble. I ho va ser durant molts anys amb majories abassegadores. La caiguda posterior (ara governa el PP) donaria per a un post sencer.
Per cert, volia donar-te l'enhorabona pel teu lideratge en el camí cap a Europa. T'ho diu un que va a la mateixa llista, però al "banquet de reservistes".

Nomdedéu ha dit...

gràcies, treballarem plegat per donar els millors resultats possibles.

joan ha dit...

Molt encertat el teu article, Enric. Quan ho pense, ja fa 30 anys d'això, com passa de ràpid el temps... Quan parlen de relleu generacional, els experts estableixen un període de 25 anys. Això vol dir que des de 1979 ja n'hi ha hagut un canvi de generació! Jo vaig nàixer dos anys abans que es constituiren els primers ajuntaments democràtics. Per tant, no he conegut personalment la dictadura franquista. No he viscut la lluita per les llibertats i l'oposició al règim de Franco. Allò que he conegut és una democràcia que, amb els anys, ha donat llums i ombres. Potser més ombres que llums. Tot i això, malgrat el fàstic que em donen molts polítics, com a ciutadà per a mi és un deure anar al col.legi electoral a dipositar el meu vot. Amb això vull demostrar que, malgrat la degradació de la política, en cap cas no vull un retorn a una dictadura. No vull que altres decidisquen per mi.

Que tingues unes Bones Pasqües, Enric!

Nomdedéu ha dit...

Me n'alegra que entengues i compartisques la necessitat d'exercir el dret al vot. Mentre en algun lloc del món hi haja gent que mor per reivindicar eixe dret, és una immoralitat no fer-ne ús.
I si alguns polítics donen, o donem, fàstic és precisament amb el vot que cal canviar-los, canviar-nos.

joan ha dit...

Quan parlava dels polítics que em fan fàstic, no em referia a tu, Enric. Precisament persones com tu em fan creure que una altra forma de fer política és possible. Que no és cert allò de "tots els polítics són iguals".

Enric 2 ha dit...

En el món només hi ha dos països en els quals els governants poden perdre el seu càrrec una vegada escollits si una majoria qualificada de ciutadans així ho volen: Suïssa i Veneçuela. Fa que pensar, no?

Respecte al post, encara queden massa coses què canviar, tant a Castelló com al País Valencià, com ara l'antidemocràtic 5% oper accedir a les Corts. I en això, com en l'Estatut de la Vergonya o la falta de normalització efectiva del valencià, són igual de culpables el PP i el PSOE.

Xavi Ochando ha dit...

Hola, Enric!

Canviant un poc de tema, només volia felicitar-te per encapçalar el camí del BLOC cap a Europa.

Em sap greu no haver-ho pogut fer fins ara però entre que estic molt embolicat amb l'Aplec de la Plana, el 25 d'abril i que vaig haver d'eixir abans del darrer Consell Nacional no ho havia pogut fer.

Per això només dir-te que, endavant, estem amb tu, en camí a Europa!

Nomdedéu ha dit...

Moltes gràcies Xavi,i jo estic molt content que estigues al CN i a la Comarcal. Sé que amb gent com tu farem grans coses.

Laura-E ha dit...

Perfecte el que has escrit,Enric.I molt real.Estem molt cansats de corruptes,de falsos,d'interesats,..Crec que aquella il·lusió de la que has parlat,al principi de la Democràcia ha rebut molts pesics;no s'acabat el pensament il·lusionat però és obvi que tots anem molt plens de morats dels colps de molta gent que és creu polític i el que és pitjor ho vol fer creure.Les persones,afortunadament ,avui en dia ,no volem ni tenim ganes ja de amagar els nostres sentiments ni molt menys que els enganyen.Les coses les volem diàfanes i qui no les mostre aixina no ens serveix de res.Endavant,Enric.

Anònim ha dit...

Hola,
Altres temes apassionants:

1.- Abril és periode de pagament per a les empreses i autònoms.
L'Agència Tributària encara no ha tornat l'IVA de 2008. No sols això, sinò que ni tan sols ha reconegut el crèdit, de forma que els deutes que s'han de pagar ara no es poden compensar (Per entendrens, Hisenda es deudor però reclama com acreedor). És una curiosa manera del Govern Zapatero d'ajudar a les empreses i els autònms.

2.- Suposant que Hisenda dóne un aplaçament, el tipus d'interés que cobra és del 7% (sí el 7 !!!, ja saps com està l'euríbor, a l'1,25), i després critiquen als bancs. És una altra forma d'ajudar a les empreses.

3.- Per ajornar deutes fiscals superiors a 6.000 euros cal aval bancari. Ara els bancs no en dónen. Per què no els dona l'Estat?. Altra forma de ajudar les empreses.

4.- Les Administracions Públiques deuen en el seu conjunt 32.000 euros. Si pagaren eixos diners suposaria la salvació de moltes empreses i molts llocs de treball. Per què no es deixen de Plans Zapateros i Plans Camps i primer paguen el que deuen? Altra bona forma d'ajudar les empreses.

5.- Més coses, com ara perquè l'Estat es dedica a salvar als banquers i no als bancs tirant els diners a un pou que no té fons, però no vull fer-ho massa llarg. Ja en parlarem un altre dia.

Són només un esborrany de temes "de los que importan a los ciudadanos" (Rajoy dixit) per a la campaña europea.


Baltasar Alagarda.

Anònim ha dit...

Hola,
He detectat una errata. En el punt 4.-:
- Les Administracions Públiques deuen 32.000 MILIONS D'EUROS.

Baltasar

Nomdedéu ha dit...

El del deute m'agada molt. Molt. En faré un artícle cerc. Gracies

Enric 2 ha dit...

Només una pregunta, Baltasar.

Quan dius que les administracions públiques deuen 32.000 milions, et refereixes al País Valencià o al global de l'Estat?

Nomdedéu ha dit...

Tampoc tinc clares les xifres. La Generlitat té un deute de més d'11.500 als que cal sumar uns 2.000 de les empreses públiques valencianes.
Així que la de l'estat ha de pujar molt més. Malgrat que el cas valencià supera el 11% del PIB, quan la mitjana de les territoris està en el 5'7%

Laura-E ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Laura-E ha dit...

Quines xifres més bàrbares!!!

Nomdedéu ha dit...

Tonet, l'ajuntament no té dades sobre l'abandó de superfície agrícola. Com l'IBI rústic es paga igual si es conrea la terra com si està abandonada, per ahi no trobem res. Pel que fa a impost d'activitats, no és l'ajuntament qui el cobra, de forma que tampoc no podem vore les baixes que s'han produit.
Anem a demanar la informació a la càmera agraria

Tonet ha dit...

Gràcies Enric, de tota manera crec que moltes o totes (?) les competències de les Cambres Agràries han passat als ajuntaments. A les Cambres Agr. o al Sindicat de Regs ( està al mateix local) hi ha informació de la gent que cada any va allà a donar-se de baixa i et puc dir que són molts. L'ajuntament podia ajudar en alguna coseta com l'IBI de rústica (llevar-lo) o indirectament arreglar camins del terme. Però des de l'Ajuntament cal instar als governs del PP i PSOE ( entre ells s'estan tirant les culpes uns als altres)perquè milloren les rendes dels agriculturs, en cas contrari el món de la taronja en pocs anys se'n va a fer la mà però ràpid.

Anònim ha dit...

necessitat de comprovar:)