16 d’abril, 2009

"CRISI DE GOVERN". Lrevante-EMV- 18.04.09


Estos dies hem pogut i llegir diferents anàlisi de la remodelació del govern central. Jo voldria, si m’és permés, dibuixar-ne una visió valenciana.
La primera cosa que sembla evident és la disminució del mal anomenat poder valencià. Cauen Solbes (El Pinós) i Bernat Sòria (Carlet), i només queda com titular d’una discutible valenciania, la Vicepresidenta Primera, que ho és per estar censada al nostre país. Un filiació discutida persistentment pel popular González Pons, que parla de frau en el cens. Resultaria més creïble si hagués denunciat les desenes d’irregularitats en els censos de molt pobles d’estes comarques. Censos inflats, per garantir la pervivència del PP provincial a la Diputació.
Com a valencià, celebre la marxa, per fi!, de Magadalena Álvarez. Només lamente que la puguen convertir en Eurodiputada ara, precisament en una legislatura en la que s'ha de donar l'impuls definitiu al corredor mediterrani, i em tem, que igual que va fer la popular Loyola de Palacio, i a la vista del que ha fet fins ara, farà tot el possible per deixar als valencians sense eixa infraestructura. Tampoc no em tranquil·litza molt, francament, el Sr. Blanco com substitut. Ha dit el nou Ministre que de seguida transferirà les rodalies a Catalunya, me n’alegre pels veïns, però em preocupen més les nostres. Primer, unes rodalies decents entre Vinaròs i Castelló, i després el traspàs de les trodalies. D’això no en diu res. Ara, que el govern valencià tampoc ha invertit un cèntim en Ferrocarrils de la Generalitat, en les nostres comarques.
També com valencià veig amb preocupació el retorn al Ministeri, i en època de crisi, de Chaves. Este senyor ja va ser Ministre als 80, i va ser contra una reforma laboral seua, que precaritzava els llocs de treball, que va convocar-se la primera vaga general. El nou Ministre porta 19 anys governant Andalusia (als que cal sumar 11 anys més dels seus antecessors també socialistes) i ingressant milionàries aportacions estatals en concepte de deute històric. El nou Ministre, no ha estat capaç de millor el teixit industrial, ni comercial d’Andalusia, té mitja població depenent dels subsidis públics, i ha engreixat desorbitadament l’administració pública. El nou Ministre, mentre feia calaix, s’ha queixat amargament de que altres vulguerem un sistema de finançament just i equitatiu. I l’han fet Ministre de Política Territorial. És qui ens ha dir quin finançament tindrem, i en que ens els hem de gastar. Bon un per donar lliçons!
I també com valencià em preocupa la nova Ministra de Cultura. No només per la seua opinió sobre canon digital, que considera clarament insuficient. Sinó i sobretot, perquè va recolzar el "Manifiesto por la lengua comun". La Senyora Ministra de Cultura (de la cultura d’on? No del meu país, òbviament) considera que el castellà està discriminat als llocs on tenim per pròpia i comuna una llengua diferent a la seua. El Ministeri de Cultura és una rèmora, una obsolescència, una institució inútil i sense quasi competències. El que cal és acabar de buidar-lo de contingut en favor dels governs autònoms. Era el moment d'estalviar amortitzant el Ministeri, i d'estalviar-nos a esta senyora..
En qualsevol cas, esta remodelació, representa si més no, l’acceptació per part del President d’un contundent realitat. El seu Govern estava (i ja vorem si hi continua) sense idees, sense capacitat de reacció. I això que feia poc més d’un any que s’havia format. Tant de bo en prenguera nota el President valencià (em costa dir-li Molt Honorable), i assumeix que el seu de govern està igual, i toca el relleu. A vore si tenim sort i Font de Mora esdevé,com Magdalena Álvarez, un trist i lamentable record del passat.

12 comentaris:

Jordi ha dit...

Camps no canviarà el govern perquè no té capacitat d'autocrítica

Anònim ha dit...

tampoc la té zapatero i no ha tingut més castanyes que canviar-ho...

Enric 2 ha dit...

Disculpeu la meua ignorància, però quina és la base del conegut deute històric andalús?

Si és per deute o per història el País Valencià també ho podria reclamar amb interessos des de juny de 1707, amb la promulgació del Decret de Nova Planta.

Encara que sent president Zaplana i més president encara Aznar, el govern valencià li la va perdonar a Espanya.

Enric 2 ha dit...

Disculpeu la meua ignorància, però quina és la base del conegut deute històric andalús?

Si és per deute o per història el País Valencià també ho podria reclamar amb interessos des de juny de 1707, amb la promulgació del Decret de Nova Planta.

Encara que sent president Zaplana i més president encara Aznar, el govern valencià li la va perdonar a Espanya.

Nomdedéu ha dit...

que difícil és explicar allò que és inexplicable...

Anònim ha dit...

Enric 2 té tota la raó.Mare meua si en té de raó!!!.S'hauria de explicar amb punts i comes el deute andalús,i donar a entendre, al qui no ho sàpiga ,tots els detalls valencians des de 1707.No ens faria cas ningú,sense cap mena de dubte,però no per això s'ha d'oblidar...
Enric 2 tens tota la raó,no per deixar el teu escrit dues vegades, (ja) sino perque és la realitat i l'auténtica veritat.Allò de "qui no plora no mama",moltes vegades(aquesta per ex.)hauria de ser canviat ja ;ara no cal plorar,cal treballar,tindre les idees molt clares i plantejar-les on pertoca dir-les i reclamar drets,però si s'ha de plorar com a darrera o única estratègia,vessarem unes llagrimetes.Estic al teu costat en la reclamació.

josep ha dit...

Enric, celebre que t'hages presentat com a candidat al Parlament Europeu. El meu desig és que hi haja una veu autènticament valenciana a Brussel.les. Per això et desitge molt d'èxit en les eleccions de juny. Però, no ho oblidem, on de veritat ens hi juguem les notres infraestructures, els nostres diners i la nostra cultura és en Madrid. La Unió Europea només acceptarà les nostres reivindicacions lingüístiques i d'infraestructures,
si Madrid les fa seues. La realitat avui dia és que encara som una Europa formada per Estats (llegiu-vos l'esborrany de la malaguanyada Constitució Europea), i no per Països, com nosaltres voldríem. En aquest sentit, el Comité de les Regions és pura pantomima.

Anònim ha dit...

Prou bona la cançò "Fes-te sentir". Hauria de ser aquella cançò que en sentir-la la identificàrem amb el BLOC (fent-la servir per a tancar els mítins). Té res així el BLOC?

Eduard

Nomdedéu ha dit...

Eixa cançó és del BLOC. La vam fer composar per unes eleccions, crec que les del 2003.
Trebur l'ha recuperada per muntar el video.
Eixa és la nostra música. N'hi ha varies versions.

Josep, gràcies. Està clar, és com dius. Però per això és important que hi sia Romeva i Tremosa i Bilbao i... a Brussel·les.
De la mateixa forma que és important que sapiguen que alguns valencians si que compartim la seua visió sobre l'urbanisme valencià (a diferència del PP i el PSOE que s'estripen la camisa), i per això cal també que hi haja veus discordants en molts temes.
També en imfraestructures, al final, no ens enganyem, això és tot economia. I el corredor mediterrani, és bo per a tot Europa. França i Alemanaya, per exemple, estan especialment interessats. I ells sols sumen el triple dels vots que el PPSOE. I votaran, com ho f el PPOE en clau "nacional".
Per cert, demà voré a Romeva.

Anònim ha dit...

Hola,

M'agrada el següent lema:

"A Europa, vota al BLOC sense compromís"

Balta

Anònim ha dit...

Balta, això sembla al lema dels socialistes : Vota per l'amor AL-ARTE.

a les corts en compromís el bloc golpe de timón ha dit...

me gusta el lema el Bloc sense compromís