Quan vostés llegiran este article, si tot ha anat bé, estaré a casa recuperant-me d’una intervenció quirúrgica. Si les coses han anat malament, jo sabré abans que vostés si tenen raó els creients o els ateus.
El cas és que per deixar-me operar he hagut de signar un consentiment informat, on se m’expliquen les terribles, les nefastes conseqüències que pot tenir per mi, el procediment quirúrgic al que vaig a sotmetre’m. El document parla de conseqüències previsibles, que vindrien a ser les millores que es produirà en la meua lesió, i del risc quirúrgic i les complicacions i fracassos específics. Este apartat és el meu preferit. És un autèntic vademècum de fracassos mèdics i conseqüències poc o molt evitables amb la bona praxi. Tromboflebitis, embòlies pulmonars, hematomes, infeccions, deformitats, cicatrius poc estètiques o doloroses, lesions vasculo-nervioses, algodistròfia simpàtico-reflexa. Diu també que en casos molt excepcionals, estes lesions podrien tenir per conseqüència l’amputació d’un membre. Intuix que parlen del meu braç, que és el que m’operen... En resum, em pot passar de tot, des de seqüeles reversibles, fins a la mort. Mentre que les millores són escasses, millora del dolor i poca cosa més. Si de cas, amb la rehabilitació, diu. Francament, sembla que siga un document per dissuadir-me.
El cas és que pensant se m’ha acudit, que no veig perquè este tipus de contractes és privatiu dels metges. Altres professions també podrien fer-ho. El fuster. "Li encolaré la cadira, però podria passar que sense voler, li avente un colp de martell al genoll i li clave un tornavís al coll". Alguns polítics haurien de fer signar una document semblant als seus votants. Una mena de contracte, de consentiment que permetés actuar a l’electe. Entre les millores per a l’elector hauria de figurar que li asfaltarien algun carrer i li pagarien les festes del barri... I entre els riscos, que l’electe esdevinga trànsfuga i acabe votant contra el seu propi partit. O que accepte suborns, o que participe del finançament il·legal del seu partit, o que use i abuse dels mitjans públics en benefici propi, o que no pense complir les promeses electorals. Evitaríem sorpreses.
El cas és que per deixar-me operar he hagut de signar un consentiment informat, on se m’expliquen les terribles, les nefastes conseqüències que pot tenir per mi, el procediment quirúrgic al que vaig a sotmetre’m. El document parla de conseqüències previsibles, que vindrien a ser les millores que es produirà en la meua lesió, i del risc quirúrgic i les complicacions i fracassos específics. Este apartat és el meu preferit. És un autèntic vademècum de fracassos mèdics i conseqüències poc o molt evitables amb la bona praxi. Tromboflebitis, embòlies pulmonars, hematomes, infeccions, deformitats, cicatrius poc estètiques o doloroses, lesions vasculo-nervioses, algodistròfia simpàtico-reflexa. Diu també que en casos molt excepcionals, estes lesions podrien tenir per conseqüència l’amputació d’un membre. Intuix que parlen del meu braç, que és el que m’operen... En resum, em pot passar de tot, des de seqüeles reversibles, fins a la mort. Mentre que les millores són escasses, millora del dolor i poca cosa més. Si de cas, amb la rehabilitació, diu. Francament, sembla que siga un document per dissuadir-me.
El cas és que pensant se m’ha acudit, que no veig perquè este tipus de contractes és privatiu dels metges. Altres professions també podrien fer-ho. El fuster. "Li encolaré la cadira, però podria passar que sense voler, li avente un colp de martell al genoll i li clave un tornavís al coll". Alguns polítics haurien de fer signar una document semblant als seus votants. Una mena de contracte, de consentiment que permetés actuar a l’electe. Entre les millores per a l’elector hauria de figurar que li asfaltarien algun carrer i li pagarien les festes del barri... I entre els riscos, que l’electe esdevinga trànsfuga i acabe votant contra el seu propi partit. O que accepte suborns, o que participe del finançament il·legal del seu partit, o que use i abuse dels mitjans públics en benefici propi, o que no pense complir les promeses electorals. Evitaríem sorpreses.
14 comentaris:
Enric, tot i l'esgarrifós contingut del consentiment informat, espere i desitge que l'operació siga un èxit. Que segur que ho serà, clar que sí!
En quant als polítics, trobe que no cal cap consentiment informat. 30 anys de democràcia ens han mostrat què podem esperar dels partits majoritaris. El poder absolut corromp absolutament.
gràcies.
Molts ànims i que siga mitja horeta curteta.
Pel que veig en el teu escrit els teus ànims són bons i això is important. Eres jove i la recuperació serà ràpida, ja ho veuràs.
Jesús
Que tot vaja molt bé, a nivell salut individual, perquè pugues seguir lluitant per la salut col·lectiva.
De fet, cada papereta a l'urna ja significa un consentiment informat. Quan la gent vota, ja sap que pot pasar tot això. I amb el seu vot, ho facilita. Jo no sé com hi ha gent que dorm tranquila per les nits...
Perquè dormen damunt dun sac de Dollars, com el Tio Gilito
Mai és agradable passar pel quiròfan, però de segur que tot anirà bé.
Desgraciadament parla la veu de l'experiència. Ens fem vells i tot són ets i uts. Gràcies. Anirà bé.
Enric,acabe de llegir-te.Vinga,home,tot anirá perfecte y el teu braç quedará molt millor.Que estigues tranquil ,que tot siga curt i ja ens diràs molt aviat que tot ha passat a la història mèdica que tots tenim més o menys gran i que aquest cas ja està arxivat.Molta sort.
Ànim Enric, que et volem prompte com sempre al 110 %
Per cert, Enric, què opines del comunicat que han enviat des d'Units per València en què aclareixen que l'Espai Valencià de Progrés no és el seu lloc polític?
Terobe què és una llàstima, però ho entenc.
Pense què estem més prop ue mai d'una confluència, o d'un treball en comú del que encara no sé endevinar quina serà la formula.
Els ponts estan bastits, i aluna gent (encara que només siga a títol individual) seguirem solidificant les relacions, i buscant un formula de treball en conjunt.
Crec que UxV amb qui oficialment (i si m'enganyo ja em corregirà algú) només ens hem reunit 48 hores abans del passat CN, enten que el que s'està dibuixant per part del BLOC, és disputar-li (amb socis) a EU, l'esquerra del PSOE. I, crec, ni s'hi troben còmodes ideològicament, ni els semba que estratègicament tinga cap sentit. I en això, jo estic d'acord amb ells.
Afegire que una resposta similar la van donar alguns dels actors socials amb els que es va reunir l'Executiva Nacional. Algun grup, amb molt de renom, i en qui tenim dipositades esprerances del col·laboració, va dir, que no creia en les sopes de lletres, que la formula l'haviem fet malbé amb Compromís. Van dir també, que enc cas que el BLOC es presentés en solitari, podrien plantejar-se seriosament donar-nos suport públic i treballar en favor de la candidatura. Ja sé que no es va explicar al CN. Allà es va dir en qui ens haviem reunit, però no el que ens havien contestat.
No sé res del tema, però és obvi que UxV no es poden trobar còmodes amb els ecosocialistes.
El tema de la "trobar-se còmodes" no és menor. En les eleccions europees en diverses ocasions vas dir que tú si que et trobaves còmode amb Convergència o amb el PNB (tot i que mira que alguns(es) van fer la punyeta tot el que van poder.
També vas dir que discrepaves d'alguns punts de CiU. Cosa normal, si no militaries a CiU i no al Bloc. Però, si eixa discrepància haguera estat molt més forta no t'hagueres presentat, segurament. Per incompatiblitat de caracters (com es deia abans).
Choví es queixa de que la barca no sap on va (és una manera de parlar, perquè si sap on va). Va, actualment, a sobrepassar els límits de la socialdemocràcia i un partit que es definix com a demòcrata (socialcristià) no "casa" amb les eixides de to i de discurs d'Oltra. segurament, ella tampoc es trobaria còmoda amb Choví.
I em sap greu, però així és la vida per als valencians i el valencianisme: desesperança, desesperança i desesperança.
Per favor, Enric, dis-nos alguna cosa...
Publica un comentari a l'entrada