Des de la fundació del Regne de València, valencians i valencianes vam co
mpartim al llarg de cinc segles uns vincles comunitaris que configuraren una personalitat pròpia, un periode que quedà entrebancat amb el Decret de Nova Planta del 1707. El valencianisme, porta més d'un segle fent front al centralisme i l'homogeneïtzació cultural, lluitant per la societat del benestar, per la vertebració i contra la manca de cohesió que patix un poble valencià al que nosaltres, valencianistes, volem reforçat i capaç de projectar la seua identitat i la seua personalitat col•lectiva cap a l’interior i cap a l’exterior, capaç de fer front als nous reptes d’una societat i d’un món canviants.
mpartim al llarg de cinc segles uns vincles comunitaris que configuraren una personalitat pròpia, un periode que quedà entrebancat amb el Decret de Nova Planta del 1707. El valencianisme, porta més d'un segle fent front al centralisme i l'homogeneïtzació cultural, lluitant per la societat del benestar, per la vertebració i contra la manca de cohesió que patix un poble valencià al que nosaltres, valencianistes, volem reforçat i capaç de projectar la seua identitat i la seua personalitat col•lectiva cap a l’interior i cap a l’exterior, capaç de fer front als nous reptes d’una societat i d’un món canviants. Volem continuar sent valencianes i valencians, mantenir l’orgull de pertinença a un poble que celebra hui la data del seu naixement com societat diferenciada entre els pobles lliures d’Europa. Però també volem un país que vole alt, que dixe d’estar llastrat per la manca d’infraestructures; per una economia especulativa i no productiva, que arrossega el deute públic i la taxa de desocupaciór més altes de tots els pobles veïns. Volem abandonar el furgó de cua de l’economia. Necessitem invertir els recursos en millorar la condició de vida de la societat valenciana, en places escolars, en carreteres. Hem de deixar de ser un país de peatge, sense alta velocitat que ens connecte amb la resta d’Europa. És a Europa que els nostres emprenedors tenen els seu mercat, i és gràcies a eixa economia productiva que tornarem a crear els llocs de treball que esta crisi i les males polítiques de qui ens governa s’ha endut per davant. Els nostres ports, el corredor mediterrani de mercaderies són la porta d’eixida de les nostres exportacions, i la d’entrada d’actius econòmics. Però les rodalies, les carreteres comarcals, la protecció mediambiental, les nostres escoles i universitats, els ambulatoris i hospitals, els jutjats, la llei de dependència...són eines imprescindibles per cohesionar la nostra societat.
Volem un País Valencià sostenible. Econòmicament. Socialment. Mediambientalment.
Hem de superar errors del passat, el valencianisme no ha de ser ni autocomplaent ni excloent. Sempre s’ha alimentat de la flama de la renovació, de la modernitat, de l’ambició de progressar i d’arribar tan lluny com fos possible en cada moment de la nostra història. Ens volem hereus del moviment reivindicatiu sorgit a partir de la Renaixença que reclamava la presència del valencià en l’educació i en els usos públics oficials, la recuperació d’institucions d’autogovern i una política que satisfera les necessitats econòmiques i d’infraestructures dels valencians, del valencianisme polític que assoliria una de les seues principals fites doctrinals en la Declaració Valencianista de 1918, l’influx del qual va anar impregnant al llarg del segle XX la consciència de molts valencians.
En el segle XXI, el valencianisme manté el mateix discurs, afirmem que els valencians constituïm una nació perquè posseïm una personalitat pròpia i tenim una voluntat d’autogovern. Reunim, per tant, tots els requisits per a afirmar-nos com a nació i volem recuperar el pols de la nostra pròpia història, que forts d’un passat gloriós, i malgrat un present confús, creiem i construïm junts el nostre futur com a poble. Manifestem la nostra voluntat constant de servei a la societat valenciana, el nostre compromís patriòtic, i la nostra fidelitat valencianista.
Valencianes, valencians, guanyem el carrer el 9 d’octubre!
Comencem a guanyar el futur!
L'APOSTA VALENCIANISTA
18 comentaris:
Enric, com a valencià i valencianista compartisc totalment el contingut del manifest. Per això, si em permets, m'agradaria exposar ací les meues reflexions personals.
Hui és 9 d'Octubre, Diada Nacional del Poble Valencià. Però, malauradament, els valencians no tenim molt a celebrar. Estem immersos en una crisi econòmica descomunal. Tenim un deute públic desorbitat, un model de finançament autonòmic miserable, i mig territori devastat per l'especulació urbanística. Estem envoltats de casos de corrupció, que esquitxen fins i tot el mateix president de la Generalitat, mentre els nostres xiquets estudien en barracons i les llistes d'espera en els hospitals es fan interminables... Aquest és el País que volem? Aquest és el País que volen els valencians, tant els que han votat el PP com els que no?
Amb aquest panorama tan desolador, quin ciutadà valencià en pot estar orgullós? Cal un revulsiu que ens faça creure en nosaltres com a Poble, en el nostre potencial transformador de la realitat. Fa falta una força política valenciana i valencianista que canalitze eixes ambicions i, per a això, cal que tinga les idees clares, que tinga clar quin model de País vol i quina és l'estratègia per dur-lo a terme.
Al meu parer, aquests són els punts bàsics per a un projecte de País il.lusionant i engrescador. La qüestió és fer-los creïbles davant la societat:
Un nou model econòmic. Substitució de l'economia especulativa per una economia productiva, basada en les noves tecnologies i en la inversió en I+D, tant en ciència bàsica com en aplicada.
Un nou model de finançament autonòmic. Exigir un tracte fiscal digne per al País Valencià, dins un model solidari estatal, però que en cap cas puga posar en perill la nostra economia ni el finançament de les polítiques socials (sanitat, educació, llei de dependència, etc.).
Aposta per les infraestructures estratègiques. Potenciar especialment el corredor mediterrani. Demanar un model aeroportuari descentralitzat com a la resta d'Europa. Impulsar el transport ferroviari de rodalies arreu del País, per tal de cohesionar el territori i lluitar contra el canvi climàtic.
Defensa del territori. Aprovació d'una nova llei urbanística, que evite la devastació del territori pels especuladors i facilite l'accés a una vivenda digna per part dels sectors més desfavorits. Preservació decidida dels espais naturals i agrícoles que, tot i formar part de la nostra cultura i identitat, es troben greument amenaçats, com ara les marjals costanerers i l'Horta de València.
Regeneració democràtica. Aprovació d'una nova Llei Electoral (el nou Estatut del 2006 la fa en tot cas necessària), que suprimisca l'antidemocràtica barrera electoral del 5%. Fomentar la participació ciudadana en la política mitjançant l'organització de campanyes educatives i debats polítics oberts a la societat, i, com no, donar suport a les iniciatives ciutadanes. Fem una política de proximitat.
Lluita efectiva contra la corrupció. Establir uns mecanismes de control del finançament dels partits. Mecanismes que garantisquen la seua independència sense intromissions.
Uns mitjans de comunicació plurals. Creació del Consell de l'Audiovisual (previst en el nou Estatut), que vetle pel respecte al dret a la informació i a la llibertat d'expressió. Transformació de l'ens RTVV en un mitjà que reflectisca la realitat plural de la nostra societat i que potencie la nostra llengua i la nostra cultura. Establir acords de reciprocitat amb les televisions públiques autonòmiques d'arreu de l'Estat per a donar a conèixer la realitat del nostre País a tot arreu d'Espanya i poder intercanviar informació, especialment amb el nostre entorn geogràfic, cultural i lingüístic (Catalunya i les Illes Balears).
Una política lingüística decidida. Aplicació del requisit lingüístic en la funció pública. Suport decidit a totes aquelles iniciatives que treballen per la normalització del valencià, com ara Escola Valenciana. Potenciem l'orgull de parlar valencià i facilitem a través de la llengua la integració dels nouvinguts en la nostra societat. Fem del valencià un instrument de cohesió, que reforce la nostra autoestima, en comptes de dividir i crispar.
Com heu vist, no he parlat dels símbols, ni del nom del País, ni de 1707, ni de Jaume I, ... perquè, en definitiva, el nostre País ara i ací som nosaltres, els ciutadans, i el territori en què vivim. Per això, crec que un partit valencià i valencianista que s'estime de veritat el seu País no ha de centrar el seu discurs en discussions identitàries ni en etiquetes, a veure qui és més nacionalista o més d'esquerres. Per a despertar la confiança de l'electorat d'un país tan desvertebrat territorialment i tan traumatitzat identitàriament com el nostre cal primer creure en un mateix, i això no s'aconsegueix deixant l'estratègia electoral en mans de coalicions estranyes, difícils d'entendre per part dels electors. Cal ser valents. Hem de creure en el nostre País, però primer hem de creure en nosaltres mateixos, en les nostres capacitats.
Jo, personalment, crec en aquest País, crec en aquesta societat. Ens mereixem un País millor i el podem assolir si ens ho proposem. Aprofite aquest dia per convidar a tots, des de la feina, des de la família, des de les associacions, a treballar decididament per un projecte col.lectiu i il.lusionant: el nostre País, el País dels valencians.
Bon 9 d'Octubre!
Frances,m'apunte de seguida a aquest meravellós món que ens has descrit.On és i què hem de fer?.Vinga,vull viure en ell.
Bona diada a tots.
Este mati he anat a València, i no conec cap crònica que ens parle de com tants pocs poden alçar tan gran polseguera. Enhorabona als companys de València per convidar-nos. Tornarem. Animeu-se i a vore si a l´any que ve omplim els carrers.
A mi m'ha sabut molt de greu no poder estar-hi hui, confie en poder estar-hi l'any vinent, tot i que també és important la nostra presència als actes dels pobles i comarques del país.
Francesc, este manifest, publicat hui mateix al Levante, el signem més e 25 persones, valencianstes de diferent porcedència, que fa molt de temps que no perdem un segon en banderes ni altres símbols.
Som Nacionalistes Polítiques, que volm fer política pel nostre país. I la política que volem fer s'assembla, i de quina manera, al que tu dius.
A mi m'ha sabut molt de greu no poder estar-hi hui, confie en poder estar-hi l'any vinent, tot i que també és important la nostra presència als actes dels pobles i comarques del país.
Francesc, este manifest, publicat hui mateix al Levante, el signem més e 25 persones, valencianstes de diferent porcedència, que fa molt de temps que no perdem un segon en banderes ni altres símbols.
Som Nacionalistes Polítiques, que volm fer política pel nostre país. I la política que volem fer s'assembla, i de quina manera, al que tu dius.
Bon dia.
Acabe de llegir que a Morera, Panyella i un grup del Bloc Jove no els van deixar manifestar-se en la processó cívica. Se sap alguna cosa?
La veritat és que m'he indignat, i igual l'any que ve vos acompanye.
Panyella ho explica molt bé i en primera persona en esta entrada al seu bloc:
http://jpanyella.blogspot.com/2009/10/9-doctubre-de-2009.html
Gràcies, Enric, ho acabe de llegir i la veritat és que és indignant, no tant per l'actitud dels feixistes, que no tenen remei (i això no vol dir que se'ls haja de consentir tot), sinó per l'actitud de les autoritats i de la policia. L'actuació de Peralta em pareix vergonyosa, de posar el cap sota l'ala i deixar fer, a vore què passa.
Fets com este, unit a altres atacs i agressions a persones i seus del Bloc i d'altres partits i organitzacions valencianistes i d'esquerres hauria de fer vore que no són fets aïllats, sinó que corresponen a una dinàmica que espere que no acabe en algun fet que hagem de lamentar.
Estic indignat i fart, fart de posar sempre els mateixos l'altra galta o, el que és pitjor, posar sempre els morts, com Miquel Grau o Guillem Agulló. I amb això tampoc faig una crida a utilitzar la violència, res més lluny, però sí a ser més contundents. Si en lloc d'haver sigut uns 60 o 70 n'hagueren segut 200 o 250, com que són uns covards, s'ho haguren pensat millor. Crec que s'hauria de presentar una moció a les Corts i allà on es tinga representació per part del Bloc i altres partits que s'hi vulguen sumar en que es condemne esta espiral de violència, de kale borroka invisible (invisible perquè no ix als mitjans de comunicació. Com diu Panyella, ai si haguera sigut al revés; ai si en loc d'ell i Morera haguera sigut Rosa Díez; ai si estiguérem parlant d'UPyD o el PP o el PSOE), i, fins i tot demamar la reprovació de Peralta per la seua passivitat i la seua incompetència front a estos fets.
Com te dic, Enric, l'any que ve aparcaré la família en un lloc segur i acompanyaré el Bloc per solidaritat i per valencianista.
Agrait. Jo crec que és una batalla que es guanya dia a dia (o es perd), el 9-O només és un símbol.
A Castelló s'aprovà per unanimitat una moció que vaig defensar jo donant suport al BLOC front els atacs feixistes i el deixar fer del Delegat del Govern
Hola,
Vaig estar ahir a València. No al matí, però sí al dinar i a la manifescatició de la vesprada.
Dels nostres hi havia el Bloc de València i també de la Marina, d'Alboraia, de Vila-famés i altres llocs.
Estaven quasi tots tacats de la tinta blava dels ous que els havien tirat, però sobre tot els havia afectat a la seua dignitat com a ciutadans el no haver pogut participar en un acte cívic, el que la policia els haguera fet anar-sen ("no podemos garantizar vuestra seguridad"). En suma, el que els grups feixistes tinguen "patente de corso" a la ciutat de València i tants altres llocs.
Els nostres mereixen un reconeixement per part del BLOC. Per la seua valentia i per la seua generositat. La meua proposta és que este homenatje es faça el proper 25 d'octubre. Sabem el que es València i el difícil que és la situació allí. Necesiten saber que el BLOC, tots nosaltres estem amb ells, que no estan sols.
La tricolor té les quatre barres i és la senyera de la ciutat de València.
L'any que ve aniré a la processó cívica, jo i tots aquells a qui puga convécer. El BLOC estarà on ha d'estar.
I ja, per fer-ho melodramàtic del tot, citaré a Raimon (com a bon quaranteno que sóc)
"T'adones, company,
no volen arguments,
usen la força,
t'adones, amic.
T'adones, company,
que hem de sortir al carrer
junts, molts, com més millor,
si no volem perdre-ho tot,
t'adones, amic.
T'adones, company,"
Baltasar
Solament volia demostrar la meua solidaritat en la gent que ha patit les agressions en la processó, i condenar els actes violents.
Vos esperem el pròxim 9 d´octubre, per a demostrar que no nos poden fer callar.
¡que pena!
No poder expresar las ideas de cada uno, sin ser insultado o agredido.
Mi agradecimiento a los que representaron al BLOC en Valencia.
(Disculpas, no se en escribir bien en valenciano).
Vicent
Si lo de la processó cívica em va paréixer indigne d'una societat democràtica, açò ja no sé com qualificar-ho:
"Apallissen un administrador de Valencianisme.com en la vespra del 9 d'Octubre "
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1750&Itemid=48#JOSC_TOP
fins quan?
jo calcul que durarà mentre no hi haja conseqüències. Mentre agredir els demòcrates siga gràtis, per culpa dels que harien de sr garants de la democràcia
Totalment d'acord. Ja ho van fer als setanta i als vuitanta, i ara tornen a mirar cap a un altre lloc.
On estan los Losantos, UPyD, Ciutadans, etc... que no condenen a estos terroristes?
Hi hauria que aplicar la Llei de Partits?
Publica un comentari a l'entrada