La llei diu que el cadastre ha de revisar-se cada 10 anys, i com ací a ningú no li agrada que li diguen que puja els impostos, la llei preveu que siga l'Ajuntament qui ho reclame.
A Castelló, la darrera revisió del cadastre es va fer l'any 1996. A Madrid governava el PSOE i a Castelló el PP. Si Pitàgores no falla, s'hagués hagut de revisar l'any 2005. L'any 1996 era Ministre d'Hisenda Pedro Solbes, el 2005 ho tornava a ser, després del pas pel Ministeri del popular Rodrigo Rato. L'Ajuntament de Castelló no ho havia demanat, i això fa que durant tots esots anys de vaques grasses el cadastre municipal estigués en un gran desacord amb la realitat econòmica.
Posaré un exemple inventat amb vocació exemplificadora. L'any 1997 es va instal·lar en un carrer centric de la ciutat una oficina immobiliària que durant els anys de la rajola es va afartar de guanyar diners. Això sí, pagava un IBI miserable per un local de 250 metres, que continuava catalogat com a cotxera. Qui diu immobiliària diu oficina bancària, però també xicotet comerç. Els locals, com els pisos o les parcel·les, van vore durant anys com es revaloritzaven, com augmentava el seu preu (i per tant, la renda dels propietaris) mentre seguien pagant un impost sobre la base de la realitat econòmica del 1996. Des del punt de vista social una injustícia.
El cas és que tots estos anys de retard per part de l'Ajuntament a l'hora d'instar la revisió cadastral han fet que l'Ajuntament deixe d'ingressar milers i milers d'euros. Possiblement, els que ara troben a faltar en la caixa pública.
Ja s'ha dit que a ningú no li agrada que l'associen amb un augment impositiu, però el govern s'ha d'exercir des de la responsabilitat. I el PP no ho ha fet. Els impostos s'han de pujar quan la situació econòmica és bona, quan la gent té treball, quan els diners circulen. No haver-ho fet aleshores té conseqüències nefastes per a l'economia municipal. D'una banda, ha obligat l'Ajuntament a endeutar-se fins extrems que ara, que les coses venen mal dades, impedeix que la Generalitat ens autoritze un major grau d'endeutament. D'altra, eixos diners no ingressats són diners perduts per sempre més.
La mala política fiscal del PP, la seua irresponsabilitat tirant mà del boom de la construcció i negligint la revisió cadastral, la de preus públics i fins i tot alguns anys l'augment de l'IPC, obliga després, o com a poc incita, a pràctiques fiscals més pernicioses. Ho vam vore fa dos anys. Havien passat dos exercicis sense augmentar l'IPC als preus públics de les piscines o del servei d'escola matinera, per exemple. I en un any, van recuperar els IPC obviats, i van aprofitar per arredonir els preus amb un agument superior. De la mateixa manera que a ningú li agrada pujar els impostos, a ningú no ens agrada que ens els pugen, però la gent acceptem prou bé la revisió anual d'IPC, però en canvi duem molt pitjor que després de dos anys de pagar 10 euros per vés a saber què, passem de colp a pagar-ne 14. Quan no haguérem dit res si haguérem passat de 10 a 11 i de 11 a 13. El que fa 14 és el càstic a que ens han de sotmetre per no haver fet les coses bé.
El retard a actualitzar el cadastre ens ha fet perdre molts diners. És evident que hui aquells locals ja no valen el que valien
l'any 2002, i per tant l'augment serà menor. Però alguns han fet alegrement calaix durant eixos anys, i l'Ajuntament no se n'ha beneficiat. I no s'enganyen, si l'Ajuntament no se'n beneficia, vostés són els perjudicats.
7 comentaris:
Se que no té res a vore amb el tema però pense que és interessant que et conte que a la web del nou diari ARA es diu que aquesta publicació arribarà a les capitals del País Valencià. Crec que el BNV hauria de fer tot el possible per atraure´s aquest mitjà de comunicació i fer que s'implante al País Valencià amb un mínim de garanties. Podria ser el mitjà de comunicació que necessitem els nacionalistes valencians. No creus?
Jorsol
Doncs no ho sé. Jo reconec que no compartisc el punt de vista majoritari del moviment nacional valencià, però continue pensant que més que aconseguir un diari "propi" el que hem de fer és estar als diaris "generals2.
Sé que és difícil, però també és difícil aconseguir la sobirania nacional amb el grau de consciència que hi ha, i en això treballem.
No diré que evite els bars "del rotllo", però m'agrada deixar-me vore en aquells on no ens esperen. Ni vaig només als concerts, les obres de teatre o les exposicions o conferències "del rotllo".
Crec que hem de trencar la urna de vidre on estem vivint. Mentre no ens coneguen i sàpiguen que existim, no farem res.
Benvingut siga un diari en català, però si no estem també en els grans diaris en castellà, la majoria de la població ens continuarà ignorant.
Si Enric però des de que tinc ús de raó (fa entre 18 i 20 anys) el nacionalisme valencià espera estar present als diaris en castellà i, ho està? No. no ho està. Només ens deixen un ridícul raconet per a dir la nostra ahí, a les comarques del nord. Però a les comarques de més al sud, no eixim ni quan ens critiquen. Així que jo crec que si almenys ens trau assiduament un diari com Ara, aurem guanyat un espai, xicotet, però al cap i a la fi serà un espai. Jo amic Enric també tinc laa teua mateixa actitut en quant a acudir a actes i demés, però considere important que el BNV ocupe espais mediàtics perquè si no ho fa, ho faran uns altres. I estarem en les mateixes de sempre. Però be, els que preneu les decissions orgàniques del partit sou vosaltres i supose que els més interesats en que el BNV tinga el millors resultats possibles sou vosaltres. Així que ja s'ho fareu. Jo discrepe. Pense que hauriem de fer tot el possible per capitalitzar eixe espai perquè no m'apeteix esperar altres 20 anys a que ens deixen un espai comunicatiu mínim, o a poder llegir notícies del Bloc a un diari mentre estic al sofa els diumenges.
Jorsol
Jo celebraré que hi haja eixe diari o qualsevol altre mitjà en la meua llengua, ja ho he dit. I bé està si li donem suport, i el volem "fer nostre". Em preocupa saber quanta gent el llegirà. Si el que volem és llegir un diari que ens diga el que volem sentir, o ens tracte amb el respecte que mereixem, em sembla bé. Fins i tot terapèutic per al moviment nacional valencià. Però no és suficient. Crec sincerament que no és suficient. La major part de la gent del país no llegirà eixe diari. Ens servirà per estar panxacontents, però no per eixamplar la base de la gent a la que arriba el missatge.
Els mitjans de comunicació tenen els mateixos criteris al sud, que al nord, que a l'est, que a l'oest del país. I si ací tenim un mínim espai, que el tenim, és el fruit d'una determinada política de comunicació. Jo no sé si és millor o pitjor que la que fan a altres altituds, sé quins resultats té esta i quins altres, i jutjar-ho, és cosa de tothom.
Ací els mitjans no ens estimen més que a altres llocs. Ni al nord hi ha més nacionalistes que a altres llocs. Son formes de treball, models comunicatius. Alguns funcionen millor que altres.
Jo orgànicament no sóc ningú al partit, ni prenc decisions sobre la política de comunicació del BLOC més enllà que a Castelló ciutat.
Ací a banda d'eixir dia sí dia també en Las Provincias, Mediterráneo, El Mundo i Levante, tinc una columna setmanal a Mediterráneo i una a Levante, un altra (ara temporalment en suspens per problemes en la web) a la COPE, un altra a Ràdio Comarques, i participe també setmanalment a una tertúlia a la SER. Estar en els mitjans en espanyol, estem, hi estem en valencià, per cert.
No vull discutir, sobretot, perquè reconec les meues limitacions en este tema. No sé que és millor o pitjor. Si un diari propis que llegeixen un grapat dels nostres, o eixir una miqueta en els mitjans que llegeix la majoria de la població.
Tinc la sensació que en el segon cas l'impacte mediàtic és major, i a sobre, apuntat un objectiu social més ample que "els convençuts", però no passa de ser una intuïció.
En tot cas, crec que no són posicions excloents, tot el contrari, haurien de ser del tot compatibles. Hauríem de tenir eixa doble ambició, un mitja que ens tracte amb un respecte preferencial, per aquell lector que vol o necessita reafermar-se, i estar presents en els mitjans "generalistes", per tal que ens conega la gent. No es vota allò que no es coneix.
Salutacions
Perdoneu si pose la cullera en la conversa. Me pareix molt interessant. I en llegir-vos me plantejat algunes coses.
En primer lloc que és molt bo que aparega un diari en la nostra llengua, ja que sense mitjans de comunicació actius la supervivència lingüística es fa molt difícil. No obstant, no hem d'oblidar que "Ara" és un periòdic català, és a dir, majoritàriament amb informació de Catalunya, en tots els àmbits (política, cultura, societat, esports...). M'alegre, però m'alegraria més si fóra un diari amb informació valenciana (sense que això implique la coreanització dels articles, és clar).
La pregunta seria, doncs, si seria possible. Jo pense que sí, amb esforç. Alguns exemples sobre mitjans de comunicació que s'han obertt camí en àmbits tancats els tenim en Superdeporte a ca nostra (front a Marca, Sport, As) o La Gaceta (ABC, El Mundo, La Razón) o Público (front El País). Cal oferir alguna cosa nova, i l'idioma podria serr-ho, però també fescura i qualitat dels articles (com els de L'informatiu o Vilaweb, per exemple).
La veritat és que no tinc ni diners ni temps, però si algun grup de persones es decidira a tirar endavant un projecte seriós, em plantejaria seriosament el participar.
I pel que dius, Enric, de quedar-se en un diari més o menys propi (del rotllo) o obrir-se a la resta, he de dir que no veig que siga excloent, o un o l'altre. O és que el PNB es queda només en el Deia?
Un diari "propi" (però no dogmàtic ni excloent), des del meu punt de vista, no sols seria bo per al valencianisme, sinó per al valencià. ES tractaria, doncs, de crear l'espai comunicatiu valencianista i de progrés.
Doncs, Enric, en això de ser o no excloent, diem el mateix.
Trobe més difícil, francament, creure que un diari "propi" no siga dogmàtic. PErò en fi, tot no es pot tindre.
I trobe molt interessant l'aportació del fet que ARA siga un diari català.
És com si un francés comprés un diari de Luxemburg. Està molt bé, ho entens tot, però igual no t'interessa res del que expliquen.
Tema interessant en tot cas, sobre el que tampoc no tinc formules màgiques
Quan dic excloent o dogmàtic em referisc a que tot diari segueix una línia editorial, que en este cas podria ser a grans trets el valencianisme i el progressisme (sempre hipotèticament, clar), però això no lleva per a que es publique un article de Miguel Barrachina o González Pons o Jorge Alarte, per posar uns exemples.
No obstant, com ensenyen en publicitat, per vendre un producte t'has d'adreçar a un target o públic més o menys concret. Tampoc cal tancar le sopcions per "capturar" més públic, i ací n'hi ha fórmules conegudes. En el nostre hipotètic cas, podria ser l'ús del valencià normatiu de l'AVL, front al català oriental que em tem que emprarà l'Ara. Personalment no tinc cap poroblema. De vfet llig habitualment en oriental, però si volem capturar més públic no aniria mal usar "AVL", però sense caure en la "xabacaneria" i el populisme barat.
Publica un comentari a l'entrada