"BONUS TUUS" - Levante-EMV- 04.1.10

Hi ha dos Camps a la Generalitat, un fa números, l’altre els munta. Un no és Molt Honorable, l’altre no sembla ser-ho. Un busca els diners, l’altre se’ls gasta. Hui parlarem de Gerardo, el que fa números, busca diners i no té tractament de Molt Honorable.

Gerardo Camps ha tret al mercat una emissió de deute de la Generalitat de 1.000 milions d’euros, ampliables a 1.500; per particulars i a 12 mesos, amb una rendibilitat del 4’75% i una comissió del 3% per les entitat que els han de col·locar. És a dir, que el cost fiscal per a valencianes i valencians és del 7’75%, quasi res porta el diari!

No és el primer en traure al mercat una emissió de “bons patriòtics”. Encara no fa massa setmanes ho va fer la Generalitat de Catalunya. I en aquell moment, Rajoy l’home del “see and wait”, va tirar-li la culpa a Zapatero, el padrí de la boda de Montilla amb Carod i Saura, asseverant que no es podia "dilapidar el dinero de los contribuyentes y la confianza en nuestro país". Durant la campanya electoral catalana, Sánchez Camacho, la candidata de la dreta espanyolista va demanar que "los bonos patrióticos no sean para tapar agujeros". Exactament per tapar forats, per pagar deutes acumulats, és per als que serviran els diners que aconseguisca recollir per aquest sistema el govern valencià. Però ara Rajoy no només no ho critica, sinó que menteix i es menteix i desmenteix, dient que mai no va criticar els bons. Pobre home, ja no s’escolta ni ell mateix quan parla!

Clar que el PSPV tampoc no ho fa millor, ací en discuteix la rendibilitat, mentre que a Catalunya el PSC és qui els crea. PSPV-PSC-PSOE tres persones diferents i un sol déu vertader, el PSOE.

Jo com a nacionalista, o com a patriota, podria sentir-me seduït per la possibilitat d’ajudar el meu país... però ja ho faig. Ho faig cada dia pagant uns impostos, unes taxes i uns preus públics desmesurats per als serveis que rep en contraprestació. Podria fer la meua bona obra, ajudant econòmicament la pobra (etimològicament pobra) Generalitat, que deixarà aquesta “banda del empastre” que ens malgoverna. Però ja ajude en cercles més pròxims a qui aquesta crisi l’ha pillat en pitjors condicions que a mi. Que tots tenim desgraciadament un pobre que seure a taula, com aquell Plàcido de Berlanga.

I parlant de Berlanga, sembla que La Caixa catalana té interés en l’emissió valenciana i es podria quedar amb la gestió de nòmines de diferents empreses públiques. Els catalans! Amageu els “patos”! Els catalans que ens volien furtar la paella, ara venen al rescat, com si fóren els alemanys dels irlandesos. Ara no eixirà Paula Sánchez de León a dir que si els catalans tal i qual, no, ara callarà, que tampoc no és mala cosa. Total, per al que diu!

En el millor dels casos, tot fa pensar que acudiran més grans corporacions, caixes o bancs, buscant especulació i guany fàcil a compte del contribuent valencià, que no els ciutadans d’a peu, que en general no estem per massa alegries, i que tampoc no ens fiem gaire de la Generalitat popular com a garantia. Personalment tinc un porcellet de ceràmica que em mereix més confiança que un govern amb més ocurrències que idees, i amb més sospitosos que Presuntos Implicados.

Però hi ha un altra cosa per la que em fa poca gràcia aquest sistema de cobrir les vergonyes de la mala gestió del PP al Consell: que són diners que desapareixeran de la circulació. Els diners s’han de moure, sempre s’ha dit. Han d’estar al carrer, a l’economia activa, productiva. Els diners són per invertir i rellançar el

consum. Amagats en bons, no són bons, i ja em perdonaran la dilogia. Els hi passa com als del PP, que tampoc no ho són, de bons. Si almenys s'amagaren...