El qui ha de fer de Rei Melcior de Sevilla, va ser demandat per la seua pròpia filla per abusar d’ella quan tenia entre 8 i 9 anys. El problema és que la xiqueta no va tenir el valor de fer la denúncia fins que no tenia ben complerts els 15. La jutgessa va tancar el cas en sis dies sense fer cap mena de diligència. El possible delicte estava prescrit. Molta gent ha posat el crit al cel, dient que no és just, i que eixe senyor (amb un full delictiu blanc com la seva barba postissa) no pot fer de Rei. Donen per bona la denuncia de la menor i no li concedeixen a ell el dret a la presumpció d’innocència. La prescripció no ajuda ni a la xiqueta, ni al Rei d’Orient, ni a ningú. Absolutament a ningú. Mai no sabrem la veritat, i és possible que un monstre capaç d’abusar de la seua pròpia filla, es passege en carrossa fent feliços els fills dels altres. I és possible que un bon home, duga un estigma immerescut.
Carlos Fabra tampoc no serà jutjat per alguns dels delictes que se li imputaven. Diu l’Audiència que han prescrit. Sobre el particular, he llegit poc il·lustrats pensadors, d’eixos que opinen sucant la ploma a la bufeta de la fel, afirmar amb certitud errada, que només poden prescriure els delictes comesos, i que per tant, si ha prescrit, és perquè hi havia un delicte. Quina bestiesa! Si ha prescrit, només vol dir que no s’investigarà si hi va haver o no delicte, perquè ha passat el temps que el codi penal estableix com límit per poder ser condemnat.
A mi em sembla terrible que Carlos Fabra no siga jutjat per una prescripció. Jo crec en aquell principi que diu que tothom té dret a un judici just. L’acusat, perquè té dret a netejar el seu nom judicialment si és innocent, i la resta, perquè tenim dret a saber si un polític s’omple les butxaques il·legalment i ens estafa tot enganyant la hisenda pública. Mai ho sabrem.
I em pregunte per quina raó en el Congrés d’allà a Madrid, no hi ha hagut una iniciativa legislativa per evitar que els delictes vinculats als abusos sexuals a menors, o tots aquells que tenen a veure amb els abusos de càrrec de polítics no prescriguen mai. I la resposta és que no ho fan, perquè són ells. I fins ací puc llegir.
7 comentaris:
Imaginem que l'hagueren jutjat a temps, posem als 9 anys, i hagués eixit inocent. Trobe que seria terrible per a una persona estar encausada durant vora deu anys no sent culpable.
El cas és que a ell no li ha importat gens estar així tot aquest temps. De fet ha actuat de manera que ha allargat el procés tant com ha pogut i, quina casualitat, van i el jutgen quan acaba de prescriure. Qui fa això, al meu parer, és conscient de que no eixirà ben parat d'un judici i per tant l'evita movent tots els fils què és capaç de moure i, en aquest cas, en són molts i poderosos.
Jo no sóc partidari de què els delictes no precriguen, sempre que es faça justícia en un temps raonable i que no compten les dilacions que el propi acusat ocasione.
Dit això, encara em preocupa més altra cosa. De la manera com parlen molts de Fabra (polítics, periodistes...) em dona la impressió que este home fa mooolta por. Que ningú vol col·locar-se en el seu punt de mira. I això ens duu directament a Sicília.
Estaria d'acord amb tu si fos així, però no ho és del tot.
En primer lloc, l'acusat (este o qualsevol altre) té tot el dret del món d'usar en la seua defensa tot allò que estiga dins del sistema judicial. Fins i tot recusacions de jutges, cosa, que per cert no ha fet.
Els canvis de jutge es deuen a que Nules és un lloc de passada, i tots els que han arribat, han demanat el trasllat el dia que feia els 6 mesos preceptius. Això passa a tots els "jutjats de poble", la gent vol fer carrera. Això ha estat un dels principals retards, perquè si bé és cert que no es partia de zero cada vegada, no és menys cert, que s'havien de posar al dia els nous.
Segona cosa, i fonamental esta, la prescripció no té res a veure amb la defensa. Absolutament res. Té a vore amb l'acusació (fiscalia i particular). Un colp encetat el procés no prescriu perquè la ressolució tarde 7 mesos o 30 anys. De fet, Fabra segeuix encausat per frau a hisenda del 1999, però s'ha prescrit tot el del 2003 al 2007, perquè ningú no va presentar denuncia. Per tant, té raó Fabra en dir que algú no ha fet bé el seu treball.
Això te varies lectures. Si fos innocent, Fabra diria que ho han fet a posta per tal que no es puga defensar als tribunals. Jo crec que en realitat ell ho diu amb certa displicència, però és la meua opinió. També podria ser que forme part de l'estratègia política d'acusació (no presente demanda formal, sabedor que prescriurà, de forma que mai podran declarar-lo innocent, i sempre podrem seguir dient que qui sap...)
Sobre la prescripció. Seria millor que la justícia fos ràpida, sent així justa, però no ho és. I francament, això no hauria de ser un concurs de pillastres. És a dir, guanya el que té la sort de que no el pillen a temps. No, no. L'has fet, la pagues. I en cassos com els de l'ús abusiu d'un càrrec públic, crec que no haurien de prescriure mai. Tant se val si t'enxampen en el moment, com 7 anys més tard. Has defraudat hisenda, has subornat, has...el que siga. Per què ha de prescriure? Només perquè la fiscalia, la inspecció tributària o algú no ha fet bé el seu treball? No és just
A banda del mal funcionament de la justícia, la pífia ha segut de l'Agència Tributària. Persones amb nom i cognoms.
És extrany que sent com és que Hisenda està més diligent que ha estat mai en l'aspecte recaudatori, reclamant sancíons i fent revisions que fins ara havien deixat de costat, es traguen el milió d'euros que se suposa que deu Fabra.
Estaria bé saber si Fabra té algún amic en Hisenda, perquè es tracta d'una actuació negligent que clama al cel. Algú en Hisenda hauria d'asumir responsabilitats. Algú dels de dalt.
Com a exemple per a la resta de ciudadans que intenten cumplir com millor poden els seus deures fiscals resulta podriem dir "poc edificant" i molt desmotivador.
Balta
Tinc un dubte:
Pot el acusat/imputat de un delicte renunciar al arxiu de la causa per prescripció dels delictes?
Jo si fora Fabra exgiria un judici amb el compromís d'assumir la sentència.
No crec que açò fora prou per netejar el seu nom, però al menys el posaria un tems a remulla.
"Y los pajaritos cantan i las nubes se levantan... "
Tongo.
no crec que puga, no ho sé, però ho dubte.
Si a Fabra no se'l jutja ara, i sembla que no ho serà, i des de la meua opinió tampoc crec que el jutge Déu, potser caldrà esperar al judici de la Història, com Franco. Mentrestant, en fi, caldrà seguir confiant en què la justícia és cega i igual per a tots, si no, què ens queda?
Publica un comentari a l'entrada