06 de gener, 2011

"MORTS, VIUS I ESPAVILATS" - Mediterráneo . 05.01.11


Als mitjans de comunicació i molt notablement a les televisions hi ha un costum més vell que bell d'acomiadar l'any amb una mena d'obituari. Un necrològic vademècum d'artistes, polítics, científics (pocs, no perquè els científics no la guinyen, sinó perquè no recordant-los en vida, ningú no els recorda quan moren) i fins i tot personatges peculiars de les televisions.
No és cert que només morguen els bons. Mor de tot. Com deia aquell, el món ha canviat tant, que està morint gent que fa anys no moria. Moren captaires i gent que viu al carrer, ionquis, maltractadors i algun director de banc. Mor tota classe gent. Vaja per als morts bons un bon record, i per als malparits un oblit.
La meua actitud vital, que es trasllada a la meua activitat política, em porta més a pensar en la gent que naixerà al llarg de l'any que tot just encetem. M'importa més el que es pot fer que el retret, el penediment o l'enyorança per allò passat. M'importen més els vius que els morts.
I enguany naixeran desenes de xiquets i xiquetes a Castelló. Menys, segurament, que en anys anteriors, però suficients per dedicar-los-hi una part fonamental del nostre temps. El temps polític i el temps personal. No es tracta només d'allò tan hippie que el món no és allò que rebem en herència dels nostres avantpassats, sinó el que hem de llegar nosaltres als qui ens sobreviuran; sinó de construir un present vivible pels nous nascuts, i per als que ja fa temps que arrosseguem l'esquelet per la vila. Carrers ben condicionats per la gent amb mobilitat reduïda (que també som nosaltres amb el carro de la compra, o el carret dels fills, o una senyora gran...); places on siguen compatibles els jocs d'infants amb el descans dels grans; carrers ben asfaltats amb delimitació d'espais per vianants, vehicles,
bicicletes; oci dins la ciutat que permeta als veïns descansar; escoles i ambulatoris a una distancia raonable de casa; un TRAM que deixe de conjugar-se en futur... En definitiva, una ciutat còmoda, amb esperit mediterrani de convivència, amb serveis públics de qualitat. Allò que hauria de generar un consens entre els vius. El problema ve quan en política més que vius, hi ha espavilats.

1 comentari:

Puçolenc ha dit...

El títol, després de l'article de Choví, m'havia fet unes expectatives que no s'han complit llegint el text. xDD