10 de gener, 2011

"LA MEMÒRIA DEL METALL" - Mediterràneo -13.01.11















Si alies en la proporció adequada el níquel i el titani, aconsegueixes nitinol. Un metall d’ús freqüent en medicina, o per fer, per exemple muntures d’ulleres per infants. I és gasta, perquè tu una fascinant propietat, per molt que el deformes, que l’estires, el plegues i l’arronses, guarda memòria de la seua forma primigènia, i la recupera només amb una miqueta d’escalfor. En fi, el final de la carrera d’Uri Geller!
A esta propietat se’n diu memòria del metall. Algunes persones del món de la política tenen tan sorprenent propietat en el seu ADN. És molt obvi. Encetes una conversa, i amb certes dosi de paciència i habilitat pots anar relaxant l’adversari, fent que abandone la tensió que li confereix eixa forma (ideològica) tan rígida.
Però si en el transcurs del debat, la cosa s’escalfa una miqueta, si va pujant la temperatura, immediatament es repleguen en si mateixos i com per art de màgia, torna amb tot el seu esplendor la rígida configuració (ideològica) inelàstica, marca de fàbrica. Quan això passa, un ja sap amb qui s’està jugant els quartos. Contra els teus arguments, estratègia de la tortuga. Aquella formació de les esquadres romanes que quasi bé impedia avançar, però que protegia sòlidament tots els seus membres de l’exterior.
Però més que estos, els que em preocupen són els que en conversa privada, mostren ductilitat, mal·leabilitat i fins i tot permeabilitat; però que recuperen la rígida forma de la fàbrica, a una comissió, en el plenari, o davant d’algú del seu partit. Dit d’un altra manera, aquells que en privat són capaços de reconèixer errors del seu partit, són capaços de fer autocrítica, però en públic, són més papistes que el Papa. I més ara que s’estan elaborant les llistes electorals i hi ha molt de preocupat per si repetirà o no.
Una llàstima, perquè la política necessita més gent fidel a la veritat que al seu propi partit. No dic que haja de ser com el níquel gent dúctil i mal·leable, però tampoc cal que siguen només com el titani, dur i refractari. Les maquinaries dels partits tenen un pes excessiu en l’organització política.
I als partits hi medren el mediocres. Ens ho hauríem de fer mirar, perquè això devalua la democràcia.