31 de gener, 2011

"COST D'OPORTUNITAT" - COPE Castelló. 31.01.11


Estos dies s’ha muntat un bon enrenou amb allò que diuen els “pinganillos”, és a dir amb la possibilitat que en alguns moments puntuals, al Senat (que hauria de ser la cambra de representació territorial) es puguen usar les llengües cooficials als diferents territoris.
El debat és, com solen ser estos debats, un compendi de demagògia, llocs comuns i falta d’idees. Rajoy va dir que en “un país seriós” això no passaria. No sé què en pensaran a Suïssa, un país tan seriós que en “500 anys de democràcia i pau, només han deixat el rellotge de cuco” com deia el personatge d’Orson Welles a “El tercer home”. Un país tan seriós que a les dues cambres del Parlament, tant al Consell d’Estats, com al Consell Nacional de Suïssa, cada parlamentari usa la llengua del territori al que representa. I la majoria dels diputats i ministres no necessiten de la traducció simultània, perquè entenen si més no dues de les quatre llengües del país. Entre d’altres coses, perquè a la zona germanòfona, on l’única llengua oficial és l’alemany, s’estudia francés i anglés. I a la zona francòfona, s’estudia anglés i alemany, i a la italianòfona... És a dir, el sistema públic ensenya a tot el país, totes les llengües del país.
Un altre argument matusser és aquell d’alguns senadors que diuen que això no té trellat, perquè a la barra del bar entre ells s’entenen en castellà, i en canvi dins s’han de posar l’aparell traductor. Dues matisacions. Només se l’han de posar si no entenen el valencià, el gallec o l’èuscar, perquè quan algú parla castellà no el tradueixen. Vull dir, que els que estan en desavantatge són els que no saben idiomes. Com a la vida real, vaja! D’altra banda se’ls ha de recordar que al Parlament d’Estrasburg, al bar i als corredors, els eurodiputats s’entenen en anglés i francés principalment. Són una mena de lingua franca i, en canvi, dins, cadascú gasta la seua llengua. També hi ha països que es queixen de tanta traducció, i que reclamen que cal estalviar, i que amb un parell de llengües prou. Però clar, n'hi ha qui posa el crit en el cel! “El español es una lengua que hablamos más de 500 millones de personas y se habla en toda América”, com si a Europa li importés el que es parla a Amèrica!
Com tot se’ls hi va desmuntant, aleshores ho enfoquen des del punt de vista econòmic. Diuen que és car, que el Senat destine 350.000 € (que compensa d’altres partides) del seu pressupost. I parlen de falta d’oportunitat de l’aprovació d’esta mesura en plena crisi. S’hagueren oposat igual si s’hagués plantejat fa 10 anys que semblava que es podien nugar els gossos amb llonganisses, però en fi... Pensem-hi.
En terminologia d’economia de mercat, hi ha un cosa que es diu “cost d’oportunitat”. En una definició d’anar per casa, diríem que és allò que perds si no ho fas. En este cas, si el que perds és superior a 350.000 €, aleshores val la pena fer la despesa. Perquè...quin és el “cost de l’oportunitat”? El sentiment d’espanyolitat d’un nombre creixent de catalans, per exemple. Però també de bascos, i gallecs, i un reduïdíssim nombre de valencians, que no veiem encaix en l’Espanya castellana. Que veiem com estem condemnats a ser espanyols de segona, amb una llengua menystinguda, amb una cultura menyspreada.
Un Senat plurilingüe és una oportunitat de fer pedagogia a l’Espanya castellana i profunda, que pregunta “¿Aún hablan valenciano?” i que creu que parlem un altra llengua només per fotre. Per entendre la realitat no hi ha res millor que posar-la en evidència, just el contrari del que portem segles fent.
També diré que no estic gens segur que siga suficient. Perquè amb totes les dificultats que té conscienciar als valencians que som un poble diferenciat amb una llengua, una
cultura i una història pròpia, encara resulta molt més senzill que con-
scienciar a milions d’espanyol de la realitat plurinacional d’Espanya. Però per 350.000€, paga la pena d'intentar-ho.

6 comentaris:

Pau ha dit...

Fins fa pocs anys jo era un asidu lector d'un columnista anomenat Javier Ortiz que tenía un blog a internet (www.javierortiz.net). M'encantava. Disfrutava amb els seus textes cuidats,elegants però a més de gaudír de la seua visió crítica, el que més em colpía d'aquell home era la seua gran honestedat. No era objectiu, no ho pretenía ja que era un opinador, però tenía uns valors que no canviava per res del món. Si ell pensava que una cosa estava mal, estava mal ho haguera fet qui ho haguera fet. El vaig seguir dia a día des-de l'anys 2002 fins al mes d'abril del 2009, data en que va faltar. Va faltar i jo em vaig sentir un poc orfe fins el dia que vaig descobrir este blog teu, Enric. M'encanta tot i que per a una persona que com jo que no visc a Castelló alguns temes em queden prou lluny. Crec que fas amb este bloc una gran tasca per al valencianisme i remous conciències. Ara voràs perque ho dic:
Soc votant del Bloc des que es fundà a finals dels 90, vos vaig votar a l'any 99 amb molta il.lusió, al 2003 amb una barreja de molta il.lusió i moltíssima esperança, il.lusió que fou menor al 2007 amb el primer experiment Compromís, i que s'ha tornat decepció per al 2011, per obra gràcia del pacte amb IdPV. M'havía plantejat la possibilitat de no votar al Bloc al 2011, ja que em donava mostres de ser un partit inmadur. Grácies al teu blog he vist que hi ha gent madura al Bloc i he decidit donar-vos la oportunitat. A vore si d'una volta per totes podem aconseguir d'una volta per totes un partit madur.
Una abraçada

Nomdedéu ha dit...

Bé, doncs moltes gràcies. Si com dius he pogut col·laborar en que votes al BLOC i ho pugues fer amb més il·lusió, missió complida.
Tant de bo fos capaç de convencer més i més gent.
Al BLOC hi ha, ja ho saps diferents sensibilitats. Però en tot cas, crec que és el millor instrument que tenim per incidir en el país.
Haurem de decidir si volem continuar jugant als resistents, o ens fem adults i assumim les responsabilitats polítiques que li pertoquen a un partit que es vol nacionalista i nacional.
Gràcies per les teues paraules.

Pau ha dit...

Esta clar que hi ha diverses sensibilitats i no em molèsta però no es pot donar una imatge infantiloid, ni estar continuaqment adreçant el missatge a les minoríes com esta fent el Bloc des de que Morera està al front. Em sembla molt bé que es defensen els drets dels homosexuals, que es promocione l'agricultura ecològica o que s'estiga en contra de l´ocupació israeliana, però fer d'això un tema central de les campanyes et redueix el vot potencial a les minoríes. Açò unit a que davall de la pancarta de Bloc jove en compte d'haver-hi el gendre (o nora)que tota mare dessitjaría, hi ha peluts amb rastes pircings i xamarretes, i unit a la foto de una de les nostres diputades arrastrada per terra per la policia com si estiguera en una manifestació dels 60 contra la guerra de Vietnam, donen una imatge de partit pueril.
Es la meua opinió i es una de les raons per les que he perdut la il.lusió i per les quals molta gent de la zona de València i perifèria no vota al Bloc. Si a València hi haguera algú com tú les coses canviaríen a millor.
Una abraçada

Nomdedéu ha dit...

Clar Pau, no m'he explicat bé. Quan parle d'altres sensibilitats em referisc precisament a gent com jo, que dissentim bastant en la forma en que fa les coses el BLOC, en el missatge que donem i fins i tot amb el segment social al que semblem adreçar-nos.
No volia reivindicar la sensibilitat que tu defineixes més amunt, que ja es reivindica sola. Tot el contrari, volia subratllar que alguns pensem diferent, que procurem un missatge més centrat que no vol un dir que siga un milímetre menys progressista, i que posem els eixos de l'acció política en altres coses que les que apuntes. Jo també defense tot això i moltes altres coses, però no són la meua senyera, formen part d'un tot indissossiable, però no són les meues "idees força".
Comprenc el que dius. Ara toca treure els millors resultats possibles a totes les institucions, i el dia després haurem de gestionar els resultats i repensar el futur. És inajornable

Pau ha dit...

Doncs si. Això es el que volía jo dir; de totes formes, a banda del millor o pitjor resultat que es traga en les eleccions, cal després del mes de maig, una reflexió en profunditat per part del partit, que es centre básicament en "que volem ser d'ací 20anys? facilitar que altres governen o governar nosaltres?"
Es la meua opinió.
Una abraçada

Nomdedéu ha dit...

absolutament d'acord