D’ací a unes setmanes, tots els càrrecs públics del País Valencià haurem de fer públics els nostres patrimonis. Quin cotxe tenim, si tenim una hipoteca, a quin TAE, o el saldo mig dels nostres comptes corrents. No tinc res en contra de fer-ho. De fet, el meu patrimoni està certificat i en poder del Secretari General de la Corporació des que vaig prendre possessió de l’acta de regidor l’any 2003. L’any 2007 la vaig refer, l’únic canvi era que el meu desballestat Citroën Xsara tenia quatre anys més.
En una ocasió, l’actual grup municipal socialista va fer una acció d’agit-pop, fent-se un foto als seus escons amb el que deien que era la declaració d’interessos econòmics. Ben bé podia ser-ho, també podria ser que fos el contingut del famós sobre que Moliner els va afrontar, o la llista de la compra. Tot això era per significar que Carlos Fabra ocultava el patrimoni. Bé, eixe mateix dia, i abans de la performance socialista, jo havia repartit entre tota la premsa la meua declaració d’interessos, el saldo mig al banc, la darrera nòmina i la de la renda. Més transparent impossible. Crec que amb això queda clar que no tinc res que amagar. Absolutament res. I amb tot, em molesta estar a la picota, ser sospitós només per la meua dedicació pública.
La iniciativa que neix del PP i el Govern Valencià, arriba amb la vocació d’intentar millorar la mala imatge que té la política valenciana. El mal és que la mala imatge li l’han donada ells. L’acudit ja ha esdevingut un clàssic, quan el PP fa un míting a la Plaça de Bous de València no saps si vas a escoltar els populars o a un concert de Presuntos Implicados.
Personalment crec que això no serveix de res. L’única cosa que pot millorar la imatge de la política valenciana és que els lladres, prevaricadors, subornats i subornadors, trànsfugues i altres delinqüents abandonen la política. Que l’abandonen perquè vostés deixen de votar-los, i/o que l’abandonen perquè les estructures de partit troben la formula per a fer fora de les seues llistes, sempre, protegint la presumpció d’innocència, a aquells que donen mal nom a la política.
Eixa és la via. I si calen llistes obertes, siguem valents i posem-nos a treballar en les llistes obertes. Cap problema.
El que no pot ser és que en democràcia la política estiga molt més desprestigiada que la dictadura. El que no potser és que perquè uns estan imputats per rebre regals, uns altres no poden justificar els seus guanys, uns altres vulneren la llei d’antitransfuguísme pervertint la democràcia, uns altres col·loquen amics, parents i coneguts, el que no potser, dic, és que tots els polítics siguem sospitosos.
El PSOE ha alimentat durant anys eixa idea de l'exposició pública dels bens, i ara el PP els hi dóna la raó. És just que vostés que són el qui ens paguen el jornal sàpiguen quan cobrem per la nostra dedicació política. Però això sempre ha estat públic. I és just que es sàpiga si al final d’una legislatura un membre de la Corporació ha vist augmentar injustificadament el seu patrimoni.
Però segur que vostés tenen dret a saber amb quin règim econòmic ens vam casar la meua dona i jo? O si no sé qui té una moto o set vespes? O si té un apartament a mitges amb la cunyada? Això és ridícul. Esta nova pirueta del Consell només servirà per a que qualsevol diari faça un rànquing de qui té menys o qui deu més. Una decisió la qual, lluny d’ajudar a netejar la política de corruptes, alimenta el cric mediàtic que desprestigia la política.
2 comentaris:
Enric, no m'interessa en absolut saber si tens un o dos cotxes, o si tens un pis i un xalet, o si tens un compte d'estalvis, etc., etc. Això només hauria d'interessar a Hisenda per tal que pagues els impostos que et pertoquen, però no a l'opinió pública. L'única cosa que m'interessa saber de tu com a contribuent és quants diners et paguem els ciutadans de les arques públiques per a dur a terme la teua tasca de polític. Punt. El teu patrimoni personal, ja siga aconseguit per herència, per inversions, o per haver guanyat la loteria, no m'interessa en absolut.
Jo no tinc el perquè dir a l'empresari que em paga el meu salari si tinc una o dos cases, o si tinc un o dos cotxes, ... A ell no li interessa conéixer el meu patrimoni. Ell em paga un sou mensual i espera de mi un rendiment. La resta, en tot cas, només li interessa a Hisenda.
bé està, perquè Hisenda ja sap tot el que ha de saber.
Publica un comentari a l'entrada