Quan sec a escriure fa exactament dos minuts que ha començat oficialment la campanya. Acabe de parlar per telèfon amb els dos equips que ixen a enganxar cartells, per donar-los-hi les gràcies pel seu coratge i el seu treball.
Enganxar cartells! Així comencen totes les campanyes, amb una enganxada de cartells. Des de fa alguns anys, els partits ens posem d’acord per seqüenciar l’acte litúrgic d’enganxar el primer dels cartells i ho fem escalonadament per tal de facilitar el treball als periodistes gràfics, que amb menys ganes que nosaltres, també estan en campanya. He de reconèixer que penjar el primer cartell amb la granera regalimant visc, i vore que és la teua pròpia cara la que et mira, és entre excitant i incòmode. Em fa una miqueta de pudor. I em fa ser molt conscient de la immensa responsabilitat que recau sobre mi. Sóc conscient que si tenim un èxit en estes eleccions, serà el fruit d’un treball intens, llarg i col·lectiu. I sóc també conscient que si jo comet errors greus estos 15 dies podria fer malbé la feina de molts mesos i molta gent.
Perquè els cartells, i convé que vostés que han de votar ho sàpiguen tenen dues cares. I no em referisc al bifrontisme d’alguns polítics, sinó a l’evidència física de que tot paper, i també el cartell, té dos costats. En un cartell electoral vostés veuen la cara a, diguem, la de la fotografia del candidat, però esta fotografia reposa sobre la cara b. La cara que queda oculta. I és una llàstima, perquè en realitat la cara b és el més important. A la cara que queda oculta per la meua presència de candidat hi ha les cares compromeses i il·lusionades de Pepe, Isabel, Toni, Aida, Anna, Teresa, Lledó, Alícia, Josep, Gemma, Inés, Ignasi, Josep Antoni, Vicent, Miguel, Josep, Maria, Julia, Maria Louis, Lledó, Vicent, Roger, Maite, Rosa, Adrian, Victòria, Lluïsa, Vicent, Enric, Josep Maria, Francesc, Valerià, Jordi, Miquel i Paloma. En eixe ordre o en un altre. Perquè el que hi ha darrera no és una llista electoral, un llista és una relació ordenada de noms. El que hi ha darrera és un equip. Un equip que tinc l’honor i la responsabilitat d’encapçalar.
Per això deia que és important que vostés sàpiguen que hi ha darrera de la cara d’un candidat. En el cas del BLOC-Compromís, hi ha un equip de gent preparada, compromesa, treballadora, amb capacitat d’innovació i amb vocació de servei. Durant la campanya, per la meua condició de candidat seré focus d’atenció de moltes mirades, els periodistes m’oferiran carxofes per dir el que haja de dir (i ho faran entre d’altres coses perquè saben que jo sempre he acceptat preguntes a les rodes de premsa, no sóc com altres), em fotografiaran repartint informació electoral, parlant en públic, caminant, llegint papers, saludant gent i votant. I a mi m’agradaria que vostés pensaren, que per cada minut de ràdio, per cada plànol televisiu, per cada rengló de diari que jo ocupe, darrere hi ha el treball d’un equip, d’un bon equip. Darrera hi ha un grapat de gent il·lusionada i compromesa.
La idea d’este article és d’alguna forma retre homenatge a la gent que treballa ha treballat i treballarà tant o més que jo, tot i que jo m’enduga la recompensa d’una certa popularitat i grau de reconeixement. La idea d’este article és també, que vostés coneguen la poderosa realitat que habita a la cara oculta del cartell.
I la idea d’esta campanya és precisament eixa, fer-los aflorar, fer que deixen d’estar al darrera, per estar al meu costat, contra més millor, a les bancades que ocupem els electes a l’Ajuntament de la ciutat. Estic molt orgullós de la nostra gent, crec que se’m nota, i seria quasi un sacrilegi que Castelló pergués l’ocasió de sentir-se i saber-se ben representada, per gent així.
Enganxar cartells! Així comencen totes les campanyes, amb una enganxada de cartells. Des de fa alguns anys, els partits ens posem d’acord per seqüenciar l’acte litúrgic d’enganxar el primer dels cartells i ho fem escalonadament per tal de facilitar el treball als periodistes gràfics, que amb menys ganes que nosaltres, també estan en campanya. He de reconèixer que penjar el primer cartell amb la granera regalimant visc, i vore que és la teua pròpia cara la que et mira, és entre excitant i incòmode. Em fa una miqueta de pudor. I em fa ser molt conscient de la immensa responsabilitat que recau sobre mi. Sóc conscient que si tenim un èxit en estes eleccions, serà el fruit d’un treball intens, llarg i col·lectiu. I sóc també conscient que si jo comet errors greus estos 15 dies podria fer malbé la feina de molts mesos i molta gent.
Perquè els cartells, i convé que vostés que han de votar ho sàpiguen tenen dues cares. I no em referisc al bifrontisme d’alguns polítics, sinó a l’evidència física de que tot paper, i també el cartell, té dos costats. En un cartell electoral vostés veuen la cara a, diguem, la de la fotografia del candidat, però esta fotografia reposa sobre la cara b. La cara que queda oculta. I és una llàstima, perquè en realitat la cara b és el més important. A la cara que queda oculta per la meua presència de candidat hi ha les cares compromeses i il·lusionades de Pepe, Isabel, Toni, Aida, Anna, Teresa, Lledó, Alícia, Josep, Gemma, Inés, Ignasi, Josep Antoni, Vicent, Miguel, Josep, Maria, Julia, Maria Louis, Lledó, Vicent, Roger, Maite, Rosa, Adrian, Victòria, Lluïsa, Vicent, Enric, Josep Maria, Francesc, Valerià, Jordi, Miquel i Paloma. En eixe ordre o en un altre. Perquè el que hi ha darrera no és una llista electoral, un llista és una relació ordenada de noms. El que hi ha darrera és un equip. Un equip que tinc l’honor i la responsabilitat d’encapçalar.
Per això deia que és important que vostés sàpiguen que hi ha darrera de la cara d’un candidat. En el cas del BLOC-Compromís, hi ha un equip de gent preparada, compromesa, treballadora, amb capacitat d’innovació i amb vocació de servei. Durant la campanya, per la meua condició de candidat seré focus d’atenció de moltes mirades, els periodistes m’oferiran carxofes per dir el que haja de dir (i ho faran entre d’altres coses perquè saben que jo sempre he acceptat preguntes a les rodes de premsa, no sóc com altres), em fotografiaran repartint informació electoral, parlant en públic, caminant, llegint papers, saludant gent i votant. I a mi m’agradaria que vostés pensaren, que per cada minut de ràdio, per cada plànol televisiu, per cada rengló de diari que jo ocupe, darrere hi ha el treball d’un equip, d’un bon equip. Darrera hi ha un grapat de gent il·lusionada i compromesa.
La idea d’este article és d’alguna forma retre homenatge a la gent que treballa ha treballat i treballarà tant o més que jo, tot i que jo m’enduga la recompensa d’una certa popularitat i grau de reconeixement. La idea d’este article és també, que vostés coneguen la poderosa realitat que habita a la cara oculta del cartell.
I la idea d’esta campanya és precisament eixa, fer-los aflorar, fer que deixen d’estar al darrera, per estar al meu costat, contra més millor, a les bancades que ocupem els electes a l’Ajuntament de la ciutat. Estic molt orgullós de la nostra gent, crec que se’m nota, i seria quasi un sacrilegi que Castelló pergués l’ocasió de sentir-se i saber-se ben representada, per gent així.
9 comentaris:
M'encanta el teu número 2. Me l'he trobat per Castelló, al tren, al Desert, a Barcelona... És quasi omnipresent :P
tant que sembla el número dos, tot i que és el número tres, i tot i ser un númer 1.
Me vaig colar! Dóna igual, entrareu els 3.
Per cert, ahir al Casino Antic se vos v trobar a faltar. Bonica però "improductiva" presència, no? Pañella va parlar molt bé de Castelló, però jo esperava que almenys tu isqueres a comentar-nos alguna cosa. Com és que no vas participar en la presentació?
Salut i força, que sou els millors ;)
Era un acte autonòmic, no hi havia previstes intervencions municipals
Doncs no deixa de ser estrany, la veritat. Imagine que hi haurà alguna cosa que es prefereix no explicitar massa. Encara que m'he adonat que a Castelló hi ha dos compromisos. Per una banda tenim el Bloc-Compromís i per l'altra Compromís-Iniciativa-Verda.
Tot plegat un poc complicat... Per no votar Compromís a mitges haurem de posar les dues paperetes imagine, però aleshores el vot serà nul. A mitges o res. El que deia: complicat.
Salutacions.
Tampoc tant. No hi va haver possibilitat de tancar una llista conjunta. El que no faré ara i ací és explicar-ne les raons, perquè el BLOC no ho ha fet, ni ho farà.
A les eleccions a Corts, Compromis, i a Castelló ciutat BLOC- Compromís.
I si prefereixes un altra opció, doncs eixa. És una qüestió de tria personal i de rendabilitat de la tria. Tu mateix.
Enhorabona pel debat, Enric. El Bloc ha demostrat, novament, que és l'únic partit de la ciutat que té propostes. Espero que altres ciutadans hagin vist açò i que es reflecteixe en els resultats del proper 22 de maig. Un abraçada.
Moltes gràcies. Tota pedra fa paret. Hem treballat, treballem i treballarem. I ho aconseguirem.
Una abraçada
Molt bé en el debat de C9 i a més de ser l'únic que va utilitzar el valencià al debat front al PPSOE que no els dóna la gana d'utilitzar-lo. Molt ingeniós amb allò de si no vols votar PP no CALLES, vota BLOC.
Publica un comentari a l'entrada