ROGER MIRA - Mediterráneo - 29.09.11

Deu fer uns tres anys més o manco, Roger Mira em va enviar un correu, jo li vaig contestar, i ell a mi, fins que vam establir una e-conversa que encara dura. Després va vindre el Facebook, crec recordar, i per fi, una visita al despatx de l’Ajuntament.

Roger, explicant les raons per les que volia sumar-se al projecte, em va dir aquell dia una cosa que no he oblidat: “ho he viscut a casa, de menut, i no sé si per això he tingut una certa prevenció. Hui vinc ací per tu, per gent que, com tu, treballen sovint en solitari donant la cara per una manera d’entendre la ciutat, el país, la societat. Vull ajudar”. Crec que va ser alguna cosa així, i a mi em va emocionar. M’agrada pensar que Roger va mantenir trobades i converses amb més gent, al que els hi va dir alguna cosa similar. Perquè hi ha més gent que mereix tant o més que jo un reconeixement com el que la frase atresora i que jo tan agraisc.

A Roger Mira, el valencianisme li ve efectivament per nissaga. Però no ha estat fins ara que s’ha implicat directament en la política. Primer va estudiar i va dissenyar la seua vida professional. Fa vora 18 anys es dedica a exportar ceràmica castellonenca a les illes britàniques. És autònom. Sap el que és matinar, pagar impostos, patir, lluitar, guanyar i perdre. Fer calaix i passar-les magres. I la seua experiència professional i humana, unida a un trajecte vital paral·lel a la política, obri espais. Ens permet arribar a gent a qui abans no arribàvem. Gent que ens coneixia poc o gens, i a la que ara hem tingut ocasió d’explicar el nostre model de ciutat. Amb èxit si atenem als resultats electorals.

Ens va costar poquíssim adonar-nos de la seua vàlua personal, capacitat de treball, intel·ligència, compromís... En les passades eleccions municipals va formar part de la nostra candidatura i va ser quan va esclatar com a polític. Participatiu, actiu, propositiu. Defugint el populisme i la demagògia.

Ara l’hem triat com a candidat de Compromís per al Congrés dels Diputats. Un excel·lent candidat. Som conscients que aconseguir el primer diputat valencianista per Castelló és una tasca difícil. Però encara resulta més difícil d’entendre que, ací, els vots continuen emportant-se’ls els de sempre.