Ahir, parlant amb un amic socialista, li vaig explicar una teoria que em sembla d'allò més palusible, i que ha defensat fins i tot a les Corts el nostre diputat Josep Maria Pañella.
Voran, parlàvem d'això de la privatització de serveis públics com l'educació o la sanitat. En general, des de postures progressistes es diu que això té a vore amb la lectura liberal que, de l'economia, fan els conservadors, i que passaria bàsicament per aprimar l'administració pública, convertint eixos serveis en unitats de negoci per a empresaris subvencionats-subvencionadors (vostés ja m'entenen). Val a dir que no és objecte d'este article discutir el paradigma de que l'empresa privada gestiona de forma més eficaç i eficient que la pública. El que és objecte és una visió diferent de les raons per les quals ho fan.
La teoria ve a dir que no és una decisió econòmica, ni tan sols política en el sentit ideològic, sinó estratègica en els sentit electoral. És a dir, manté la teoria que mentre que quan fas un hospital (o institut, o escola o ves a saber què) públic, i fas una oposició, el que tens és un grapat de funcionaris amb uns drets i uns deures que com administració has d'acceptar. (De la netedat d'alguns processos opositors en faré un apunt al final). En canvi, si privatitzes serveis (ara el menjador escolar, ara concertes una escola, ara un hospital sencer) el que tens són empreses amb capacitat de triar el personal que contracten i acomiaden. I clar, ací tens un importatíssim grau d'influència com a administració que delega el servei.
Diguem-ho ras. Pots col·locar via empresa un munt de persones, que restaran agraïdes (o acollonades per si les acomiades) i elles i la família et pagaran el contracte de la millor forma que sàpiguen, que normalment és votant. I això són decenes de centenars de persones que resten fidels any rere any i decanten majories electorals, convertint el sistema en alguna cosa semblant a un règim.
El meu amic socialista va fent que sí amb el cap. Li sembla raonable. I afegeix que fins i tot en el cas dels funcionaris la capacitat de pressió és molt gran. Diu que hi ha un partit que no és el seu ni el meu, que en alguna ocasió ha “dissenyat” el candidat ideal en este o aquell poble, i que per convencer-lo de presentar-se ha recordat a la filla que treballa a l'hospital de la Vall d'Uixò (així és evident que no és un exemple real, ja que l'hospital no existeix), que si son pare encapçalés la llista del poble, seria molt més senzill aconseguir aquell trasllat que va demanar a l'Hospital Gran Via (que, òbviament, tampoc no està operatiu i per tant és també un exemple inventat). O s'ha fet el contrari. Se li ha explicat al professor que està a Castelló que si el seu germà, tan ben vist al poble, no es presenta com a cap de llista, és possible que l'hagen de destinar a ell a una plaça absurda a Sant Collonets de les Macetes.
El meu amic socialista considera que eixe partit que no és el seu ni el meu és un cau de dimonis amb cua i banyes, que privatitzarien si pogueren les calderes d'En Pere Botero.
I aleshores li explique que em va dir l'Alcalde de Girona que quan van guanyar les eleccions després de 32 anys de ininterromputs governs socialistes, van fer una ullada en profunditat a la relació de llocs de treball, i que dels més de 1.100 treballadors, els hi va sorprendre la proporció de personal de lliure designació.
El meu amic socialista intenta justificar-se “sí, de vegades tots abusem de la fòrmula, és possible que n'hi hagueren més dels necessàris...” I jo em veig obligat a interrompre'l: “no, no, només hi havia tres persones entre les més de 1.100. A la resta, desenes, els havíeu convertit a tots en funcionaris. Gent que havia entrat com lliure designació, i a la que havieu fet
una oposició a mida”.
El meu amic es mira el rellotge i diu que ja xerrarem que ara té pressa. Em quede pensant que té raó, que el PP si pogués privatitzaria l'infern, i que és probable que siguen ells els que han fet funcionari a Pere Botero.
6 comentaris:
Hola Enric. Ara que el Consell ha declarat desert el concurs de frequències d'FM, no Pot el Bloc, o bé alguna fundació d'aquest moure fils per a crear una societat per a presentarse al proper concurs que sembla es convocarà imminentment? O si no que es parle amb alguna societat ja creada per a que ho faça. No creus que una ràdio en valencià seria un bon projecte? Amés, per presentar-se no passa res. No creus?
Jorsol
Hola. Clar, em sembla una idea excel·lent. La faig córrer. Supose que és més complicat que tot això, perquè en realitat el que proposes és crear una empresa que faça ràdio, amb programes, professionals... no és gens senzill, clar. Però obviament faig córrer la idea cap a l'executiva, a vore com ho valoren els que manen
Véns a dir que les teories conspiroparanoiques de Pañella i companyia no tenen ni cap ni peus. Ben vist. Repartir beneficis als amics des del poder, siguen de la classe que siguen aquests beneficis, és immoral. Repartir prebendes en forma de places de funcionari és immoral elevat a l'enèsima potència. I qui no ho vulga veure que s'ho faça mirar.
És immoral, sí. Però jo crec que això mateix és el que diu Pañella. Seria moral (tot i no compartir-ho des del punt de vista ideològic) que apostaren per la privatització per considerar que és un sistema més eficaç o econòmic de gestió. Però si és, com proposa Pañella, per poder tindre encara més control sobre la contractació, és doblement immoral.
Enric: cal jutjar resultats, no intencions. Crear places de funcionaris té un caràcter irreversible que ho fa molt perillós. Hauria d'estar limitat a allà on siga estrictament necessari. Al meu parer, el debat sobre la titularitat pública/privada de certs serveis públics és, en gran mesura, ociós. Els de la pancarta "privatitzacions no" perden i ens fan perdre el temps. El que és important són les condicions d'exigència, de rendició de comptes, de competència (si n'hi ha), etc., en què treballen. Així, un servei públic de gestió privada pot ser un desastre (pot tindre raó l'enfocament de Pañella), però almenys hi ha la possibilitat de tancar-lo o posar-lo en unes altres mans.
Intente fer-ho. No és cert que l'empresa privada gestione millor i siga més econòmica que la pública. Així, com a axioma, no és cert.
I em sembla insuficient argument dir que en el pitjor dels cassos recurperes la gestió i ací pau i allà glòria, entre d'altres coses, perquè a Castelló estem en un procés semblant i embolica que fa fort.
Després de 770 anys de mercat per privilegi del Rei en Jaume, en fa 7 l'ajuntament va privatitzar-ne la gestió. Ara vorem si no l'hem de repescar, perquè després de disparar els preus dels assentaments als firaires, l'empres ha fet fallida i els deixa amb el cul a l'aire. Han guanyat diners, que han invertit en altres negocis, i ara la caiguda de l'empresa arrossega el mercat. Repesquem? A quin preu?
No. La cosa és més complexa que tot això em tem.
El que ha de fer la gestió (pública o privada, que no sóc gaire intervencionista jo) és actuar amb criteris d'eficàcia i eficiència. I això és possible que signifique dur al sector públic criteris del privat, però no forçosament entregar al privat la gestió. Perquè és obvietat coneguda que la principal obligació de l'empresa privada és guanyar diners, i això, l'experiència és tossuda, es fa en detriment de la qualitat dels serveis. Sempre? No diré tant, però quasi sempre sí.
Per tant, sense entrar en dogamatismes de gestió pública o privada dels serveis públics (que amb totes les seues gradacions són les possibilitats que ofereix el dret administratiu)allò que és imperatiu és, hi torne, actuar amb criteris d'eficàcia i eficiència. Ni més ni manco. Èntre d'altres coses, perquè com intente explicar a l'article, si el problema fóren només les corrupteles i el control de qui entra a treballar i qui no, tots dos sistemes tenen escletxes per on entren els tractes de favor, les trampes i el nepotisme.
Així ho veig jo.
Publica un comentari a l'entrada