"EL 9 D'OCTUBRE CAU EN 20-N"- Levante-EMV- 08.10.11

Demà, si passa com sempre, els fulls d'este diari (i els dels altres diaris) aniran petats d'articles conmemoratius del 9 d'octubre. Honorables personalitats, Il·lustríssimes i Digníssimes autoritats, doctes professors universtaris, acadèmics, i algun lletraferit que altre, escriuran allò tan suat de que som l'únic país d'Europa que tenim data de naixement, i tot un compendi de llocs comuns, de topics valencianistes de pa sucat amb oli, i algunes proclames plenes de pretés valor patriòtic.

Alguns d'ells, tornaran a publicar el mateix article mal revisat, perquè ja no és cert que siguem l'únic país europeu amb data de naixement coneguda. En els darrers 25 anys a Europa s'han autodeterminat unes quantes nacions, la qual cosa, per cert, ens carrega de raó a nosaltres i deixa sense raó als nacionalistes (espanyols) que diuen que això no pot ser i que tal i que qual.

Els articles en el seu conjunt són tan ben intencionats com insustancials; més enllà d'alguna dada aportada per algun erudit, són un compendi de frases fetes i de bons sentiments, quan no són, directament, una lloa a la primera estrofa de l'Himne. Tot allò d'ofrenar noves glòries als veïns de ponent, que hui alguns han mutat en “somos la comunidad líder (en atur) y merecemos infraestructuras (que no van fer quan governaven ells), para abandonar el vagon de cola de la economía (que ells han desmuntat en estos anys de govern)”.

I jo dic que la valencianitat, el valencinisme, la valenticultura (de la que parlava Faustí Barberà) s'exerxeix dia a dia o no serveix de res. Haver de llegir declaracions de valencianisme i colpets al pit, nascudes de la ploma dels botiflers que ens governen ací i allà, i dels botiflers que fan 'oposció majoritària allà i ací, fot més engúnia que fer vacances a una bassa de purina.

Vergonya, cavallers, vergonya! No podeu enganyar ningú. Com qui treu a passejar la Reial Senyera un dia a l'any, vosaltres treieu a passejar un pretés patriotisme, una pretesa fidelitat a la llengua i al país que obvieu en el dia a dia, quan no la combateu directament. PP i PSOE vos oposeu junts al requisit lingüísitic per als funcionaris, vos oposeu junts a que les universitats valencianes formen part de la Ramon Llull. Junts.

I per separat la cosa no millora. Els del PP des d'ací (“que ens poseu la cova en casa i des d'ella ens governeu”) desmuntant l'educació pública, la sanitat pública. Desassistint els més necessitats, desviant fons de les ONG's per fer inversions immobiliaries. Malbaratan milions i milions en espectacles elitistes, mentre els serveis públics bàsics estan en una situació dramàtica. Destruint l'economia a base de no pagar el que es deu a milers d'autònoms i empresaris del país...

Els del PSOE des d'allà, deixant la caixa més pelada que l'entrecuix de la Barbie. Amb un Ministre que intenta convencer Europa de que no financie el Corredor Mediterrani, amb un govern desnortat que considera el País Valencià territori hostil, i per això no hi inverteix (sí, ja sé que dijous van publicar unes ajudes, però molt inferiors al que reben altres territoris).

Enguany, heu de saber-ho, el 9 d'octubre cau en 20-N. Eixe dia tenim l'oportunitat de reviscolar un país ocult i silent. Un país laboriós i honrat. Un país orgullós de ser país. Que vol tenir veu propia a Madrid. Un país que té un compromís amb el futur, amb el present, i amb la seua història. Un país que té un compromís amb ell mateix.

Molts maulets, bolic al muscle, busquen on alçaran casa; porten pelfes i catifes, els teixidors de la llana; passen porcs i botiflers, botiflers i sargantanes, renegats i delators, socarrats i socarrades, lladres, bisbes i marquesos.

Escribiu, escribiu els vostres articles, però no oblideu: que el conjur no dura sempre. I la història ja és passada, però el mal que vingué d'ella, Mal d'Almansa, rossega encara i alcança tot el poble. I la culpa és vostra.