"EL FALCÓ MALTÈS" - Levante-EMV- 19.11.11

Supose que molts de vostés coneixen la novel·la de Dashiell Hammett que dóna nom a este article. Novel·la traslladada com a poc tres vegades al cinema, i que va aconseguir el seu màxim esplendor amb la versió de John Huston amb el gran Humphrey Bogart i la sosaines de Mary Astor.

La trama, com quasi sempre passa amb Hammett, és complexa, però en resum matusser diguem que el detectiu Sam Spade havia de trobar una figureta coneguda per “El falcó maltès”, que segons la llegenda hauria estat regal de l'Ordre de Malta per a Carles V. La peça era d'or macis i pedreria fina, i per tant objecte d'intrigues i assassinats, que alimenten la mare de totes les pel·lícules de cinema negre que l'havien de seguir.

Bogart va incorporar al guió una frase de Shakespeare, que en la seua boca esdevindria mítica per als amants del cinema clàssic, el falcó seria “del material del que estan fets els somnis”.

El somni és un procés imaginatiu de la ment que té lloc mentre dormim. Bàsicament en les anomenades fases REM, és a dir quan movem ràpidament els ulls, com buscant capturar tot el que hi ha al nostre voltant. La son és reparadora, i els somnis també ho són. I jo els hi vull parlar d'algunes coses que estan fetes del mateix material que els somnis.

De vegades, el somni continua quan obrim els ulls, i aleshores és més intens. Somniem una política diferent, amb gent diferent, amb tarannà diferent, que trenquen amb eixa grisor del bipartidisme imperant. Gent que s'acoste nova a la política amb vocació de resoldre problemes, més que no de disputar amb l'adversari per qui té la culpa d'això o allò. Somniem una política fiscal progressiva i progressista, per la qual pague més qui més té i més guanya, i pague aquell que trenca, o contamina. Somniem amb uns polítics amb responsabilitats legals i penals sobre les decissions que prenen. Amb una educació pública de qualitat, sense barracons, sense regalar terrenys públics per als qui volen fer de l'educació un negoci. Somniem amb una administració sensata, que no estire més el braç que la màniga, que contracte amb transparència i pague puntualment pels treballs fets. Apareix potent al somni una sanitat pública, universal i de qualitat, per la que no calga pagar de nou per allò que ja hem pagat.

Somniem amb un Sam Spade que esbrine que feia aquell a la gasolinera, i l'altre a la rebotica de la farmacèutica. Amb un Bogart que fume a les terrasses dels bars, i no a la barra. Un país on els matrimonis es diguen matrimonis es diguen com es diguen els qui el formen. Somniem amb gent vivint en pau, benestants i amb i amb dignitat.

Somniem amb un societat on les úniques mirades tristes siguen les dels imitadors de Humphrey, i no la d'aquells que fan cua a l'INEM, que esperen l'aplicació de la llei de la dependència o que les llistes d'espera de la sanitat córreguen més que la Parca.

Somniem amb un País Valencià representat al Congrés, per gent que creu que és d'un país, i no d'una comunitat de veïns. Somniem en tindre les claus del calaix i poder actuar amb solidaritat amb aquells que estan pitjor, no com fins ara, que ens saquegen impunement amb l'ajut dels diputats muts d'este nostrat país nostre, i muts i desapareguts en el cas dels triats per Castelló.

Jo sé que hui no puc demanar el vot per a Roger Mira, cap de llista de Compromís, i no ho faré. Però m'hauràn de deixar que els diga que compartisc amb Roger el compromís de fer realitat estos somnis. El compromís de treballar honestament i incansable per allò en el que creiem, la sostenibilitat nacional. Que implica la sostenibilitat social, econòmica i mediambiental.

El vot de demà pot estar fet de confrontació dels de sempre contra els de sempre, o “del material del què estan fets els somnis”.