Deu ser perquè estic a punt de fer els cinquanta, però darrerament pense molt en això que la joventut, per se, és un valor que pot aportar un diferencial en positiu a la política. I no ho tinc clar.
La joventut és una casualitat cronològica que se’n va més ràpid que no arriba. I per tant, fiar les decisions sobre qui ens ha de representar a esta circumstància és tan temerari com ofenedor per a qui s’engloba sota l’epígraf de “jove”.
Fran Ferri, per exemple. Ferri és el diputat més jove de les Corts valencianes, i és el Secretari General del BLOC JOVE. Amb massa freqüència s’emfatitza la seua joventut com característica definitòria. És un error que redueix Ferri a ser fill de les circumstàncies (i d’una dècada recent). Al BLOC JOVE tots tenen la mateixa edat si fa no fa, i de Secretari General només n’hi ha un, ell. I ho és, com ara és diputat, perquè és un home preparat, treballador, tenaç, capaç i té la vocació necessària i la voluntat ferma de dedicar una part de la seua vida a la política. No per tenir menys de 30 anys. I podria dir alguna cosa similar d’Alfred Remolar, alcalde de Betxí. Ho és, no per jove, sinó perquè ha aconseguit que el BLOC passe de dos a cinc regidors, i ser el candidat més votat del poble. Per davant de PP i PSOE.
És necessària un visió jove de la política. I tant que sí! Però l’edat no pot ser l’única característica determinant. Entre d’altres coses perquè ser jove implica obligatòriament tenir poca o nul·la experiència laboral (i escassa vital), i necessitem polítics amb professió, i que coneguen la realitat del mercat (amb Ferri –enginyer a una gran empresa- i Remolar –professor-, tenim sort).
Però eixa vocació juvenil per la política negligint “la vida real” té riscos. El risc de la dependència. De no saber fer res més que política i ser-ne hostatge, i això porta als Zapatero i Camps. El primer sense cap experiència laboral i incapaç d’entendre els problemes, el segon sense compromís ètic amb el treball i incapaç de comportar-se honestament.
“Així com la joventut és bonica, el temps de l’efervescència i de les lluites; l’envelliment i la maduresa tenen la seva pròpia bellesa i felicitat” Hermann Hesse: Elogi de la vellesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada