13 de gener, 2012

"ALLÒ QUE FABRA HAURÍA DE FER" - Levante-EMV- 14.01.12


Quan les altes instàncies populars de Madrid van decidir que el President de la Generalitat Valenciana havia de ser Alberto Fabra, en pocs dies vaig rebre prous telefonades i correus demanant-me informació sobre ell. Des de l’Executiva Nacional del meu propi partit, passant per polítics catalans que volien saber com podia afectar les relacions València-Catalunya i, molt singularment, de mitjans de comunicació dels veïns de dalt. No perquè jo siga un fi analista, que no ho sóc; ni per que siga un reputat fabròleg, que ni ganes; simplement, perquè he treballat vuit anys al mateix Ajuntament que l’actual President. Conec a Fabra des d’abans que ni ell ni jo fórem càrrecs electes, i amb ell he debatut durant anys sent ell portaveu popular i jo portaveu adjunt nacionalista. El conec com a Regidor d’Urbanisme i com a Alcalde. 
A tothom que em va preguntar li vaig contestar el mateix. Alguns apunts de perfil humà, adobats amb alguna anècdota il·lustrativa; i, sobretot, vaig dir que políticament era un diesel. Lluny de la imatge que alguns tenen d’ell, jo mai no he cregut que Fabra siga un titella sense caràcter, un pusil·lànime. He vist actuacions de Fabra de molt a prop i en diferents àmbits, oficials i més informals. I Fabra escolta, pren decisions, i després les executa. Amb fermesa. 
És cert que ara Fabra és hostatge de qui l’ha triat, que no és el poble valencià sinó l’executiva espanyola del PP. Però això li dóna també una tranquil·litat en els moviments que considere que ha de fer. Tota esta prescindible introducció, és per dir que està cometent un greu error.
Miren, la responsabilitat del desastre econòmic del nostre país és dual. D’una banda el deficient finançament pactat per PP i PSOE, i d’altra l’enfollida (i ja vorem si no també delictiva) acció de govern del PP. No de Camps, sinó del PP. No només dels anteriors Consellers, sinó també dels actuals qui majoritàriament formaven part dels cercles de decisió de l’anterior Consell. Però Fabra té una oportunitat d’or de carregar les culpes a qui mai no va ser honorable. Un Camps abandonat per quasi tots els seus, que mostra la cara més patètica d’un home moralment destruït per la seua pròpia inconsistència ètica i personal.
Fabra hauria d’eixir a Canal 9 i fer una intervenció solemne des del seu despatx, amb bandera i tota la parafernàlia. I hauria de dir: “valencianes, valencians, en nom del PP demane disculpes”, i aleshores explicar que en els darrers anys, des del seu partit s’han comés abusos, errors greus, s’havia encetat una línia de govern erràtica i insostenible, i que eixa és la raó per la que el propi partit ha reaccionat, fent els canvis necessaris. Tant en les persones com en les polítiques. No cal que diga el que (em consta) pensa de Camps, no cal ni que el nomene. Només cal que diga que ell està ací, amb el seu partit, per corregir el que aquells que s’havien apoderat del projecte popular havien fet els darrers anys.
Rajoy l’aplaudiria amb les orelles. Diria: “veuen vostés? El PP és un partit capaç d’extirpar tumors i regenerar-se. Per això vaig fer dimitir a Camps i he triat a Fabra”.
I la societat, que malauradament té una capacitat d’anàlisi endormiscada, i una tendència a oblidar molt acusada, li compraria ulls clucs el discurs a Fabra. I este, passaria de ser un “Comunity manager” imposat pel partit, contra el propi partit, a l’exemple espanyol de la regeneració política popular. El campió de l’ètica, del rigor, de la seriositat. Una aposta de futur. Un exemple.
Però Fabra no ho farà, convertint-se així, en còmplice. 

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Enric. Crec que si fera açò A. Fabra, seria políticament bo para ell i per al PP, i açò a la seua oposició no interessa que ho faça. Enhorabona Enric, si ho pensava fer ja no ho farà doncs seria fer el que diu l'oposició, i açò precisament no li interessa ni a A. Fabra ni al PP. Una abraçada. Jesús de Torreblanca.

raulatxo ha dit...

Acabe de llegir-lo en paper al Levante de Castelló i m'ha paregut un article genial. Dels millors que has escrit. Enhorabona.

Anònim ha dit...

Hola Enric,

Estic molt d'acord amb Jesús de Torreblanca, ara caldrà veure si es capaç de fer el que li demane l'oposició.

Molt ben pensat!

Robin Hood of Sherwood

Nomdedéu ha dit...

Gràcies per la vostra consideració. En tot cas, tots tenim prou clar que no ho farà, i si no ho fa, no serà perquè ho diga jo. Malgrat que en alguna ocasió m'he endut la sorpresa de saber que en Palau, es llegien els meus articles, no sóc, precisament, un dels seus gururs. Ni d'ells ni de ningú

Tonet ha dit...

No ho farà, està massa lligat, consellers anomenats per Camps i un poder municipal i provincial de la vella guàrdia ( Rus, Rita, l'altre Fabra.....). Rajoy tampoc confia en cap peper valencià ni ministres ni res ni al borinot de Gonzalez Pons li han donat alguna cosa.

Anònim ha dit...

"la societat té una capacitat d’anàlisi endormiscada, i una tendència a oblidar molt acusada" i tu qui eres per a jutjar a la societat en un to tan rotund? La societat pot ser moltes coses però a egolatra ningú et guanya.

besos

Nomdedéu ha dit...

Jo sóc Enric Nomdedéu i Biosca, i signe tot el que escric. I tu qui eres?
Sense besos

Anònim ha dit...

Anònim, si llegires a Thomas Jefferson, pare de la declaració d'independència dels USA, crec que et vindria molt be per amoblar el cap respècte a la societat. Segons tú, millor callar i otorgar que ja ens donaran les coses mastegades. Per això hem acabat en la ruina total. Moltes gràcies. Nomes espere que hi hagi un incendi al banc del paradis fiscal on guardes els diners.

Jo no m'dentifique publicament per evitar les represàlies dels que pensen com tú. Tinc mes de cinquanta anys i ja vos tinc vistos i revistos. Enric sap qui soc i punt.

Per què no te'n vas per Almansa?

Robin Hood of Sherwood