La història va així: a l’Hospital Provincial, però també a altres clíniques de la ciutat, i al llarg de dècades, es produïren unes sorprenents acumulacions de nadons morts en nàixer. Sempre en cap de setmana, que hi ha menys ulls mirant, i sempre coincidint amb les guàrdies de determinats professionals mèdics. A les famílies se’ls deia que el nadó havia nascut mort i se’ls impedia vore’ls. Del pretès soterrar se n’encarregava sempre la mateixa funerària, i els cossos figuraven soterrats sempre a les mateixes fosses públiques del cementeri.

Van realment nàixer morts? Les famílies han demanat l’exhumació dels cadàvers. El cementeri municipal els diu que pocs anys després van ser traslladats a un altre emplaçament que no saben determinar. La raó per canviar-los és que en aquelles foses havien de soterrar nous nadons morts, i així una i dues i tres vegades.
Les famílies ens demanen saber la veritat. Saber on estan les despulles, per analitzar l’ADN, o per descobrir que no hi ha cadàver, tot simplement, perquè segueixen vius. Vius vivint una vida robada, ignorant qui són.
L’Ajuntament s’ha de pronunciar sobre si facilitarà la informació o no a les famílies. Diguem-ho clar, este no és un debat entre dretes o esquerres, ni entre govern i oposició. No és tampoc un debat entre espanyolistes i nacionalistes. Este és un debat entre el bé i al mal. Així, tot curt. Entre el bé i el mal. El pecat de fer el mal, s’alimenta també del pecat de no corregir-lo quan tens els mitjans per fer-ho. El PP ha de decidir, la resta ja hem dit que se les ajude.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada