Imagine que fa unes setmanes l'ajuntament de Castelló, va nomenar un jurat per tal de triar entre una terna de reputats autors el que hauria de ser pregoner del llibre. Els autors amb llarga tradició d'obres, diguem-ne poc originals són: Lucia Etxebarria, Ana Rosa Quintana i Alberto Fabra.
Al final, segurament per això de la paritat han triat a l'actual Alcalde i futur diputat autonòmic per que recite el pregó. Probablement haja pesat a favor del Sr. Fabra el fet que ja tinga la indumentària de setí negre, uniforme oficial de qualsevol pregoner.
Quan jo era menut, això dels llibres per mi era una cosa quasi sagrada. Primer perquè creia que tot el que estava negre sobre blanc en un llibre era veritat, i després perquè em semblava que un llibre era el fruit d'un laboriós treball intel·lectual. Clar que aleshores encara no s'havia inventat google ni les Olivetti lettera 12 tenien la capacitat de fer "corta y pega". Ara qualsevol escriu un llibre. Jo mateix n'he escrit un. També hi ha un periodista que ha escrit un llibre que encara no ha vist la llum. És un hagiografia d'Alberto Fabra. Un llibre amb un bon grapat de fotos, on la fina estampa del munícep es presenta en el seu esplendor multiforme. No es perden el peu de foto de la instantània amb els mariners. Un llibre amb un títol atrevit, que evoca poderosament aquell documental titulat "Franco ese hombre", que Saénz de Heredia va dedicar al Dictador per celebrar els anomenats "25 años de paz". Era l'any 1964, l'any que va néixer Alberto Fabra.
Supose que aprofitaran la fira del llibre per presentar la nova publicació. Eixe és el model cultural del PP. El llibre de Jarabo, les subvencions a les faltes d'ortografia del que ha de ser nou regidor, i Paula Vazquez, la intel·lectual inorgànica, presentant la gal·la de l'any passat.
La Fira del llibre del 2006 va innaugurar-la un mag que s' ufanava de no haver llegit mai cap llibre, enguany tanca la cerimònia un altre mag. A vore si tenim sort i els fa desaparèixer.
Al final, segurament per això de la paritat han triat a l'actual Alcalde i futur diputat autonòmic per que recite el pregó. Probablement haja pesat a favor del Sr. Fabra el fet que ja tinga la indumentària de setí negre, uniforme oficial de qualsevol pregoner.
Quan jo era menut, això dels llibres per mi era una cosa quasi sagrada. Primer perquè creia que tot el que estava negre sobre blanc en un llibre era veritat, i després perquè em semblava que un llibre era el fruit d'un laboriós treball intel·lectual. Clar que aleshores encara no s'havia inventat google ni les Olivetti lettera 12 tenien la capacitat de fer "corta y pega". Ara qualsevol escriu un llibre. Jo mateix n'he escrit un. També hi ha un periodista que ha escrit un llibre que encara no ha vist la llum. És un hagiografia d'Alberto Fabra. Un llibre amb un bon grapat de fotos, on la fina estampa del munícep es presenta en el seu esplendor multiforme. No es perden el peu de foto de la instantània amb els mariners. Un llibre amb un títol atrevit, que evoca poderosament aquell documental titulat "Franco ese hombre", que Saénz de Heredia va dedicar al Dictador per celebrar els anomenats "25 años de paz". Era l'any 1964, l'any que va néixer Alberto Fabra.
Supose que aprofitaran la fira del llibre per presentar la nova publicació. Eixe és el model cultural del PP. El llibre de Jarabo, les subvencions a les faltes d'ortografia del que ha de ser nou regidor, i Paula Vazquez, la intel·lectual inorgànica, presentant la gal·la de l'any passat.
La Fira del llibre del 2006 va innaugurar-la un mag que s' ufanava de no haver llegit mai cap llibre, enguany tanca la cerimònia un altre mag. A vore si tenim sort i els fa desaparèixer.
1 comentari:
Este matí m'he trobat a Alberto Fabra. Té sentit de l'humor, i això jo ho valore positivament. M'ha dit: "Hombre Enric, ya te dedicaré uno de mis libros de mi ''fina estampa'' ".
El sentit de l'humor per comunicar a l'adversari que s'ha llegit tal o qual cosa és una eina intel·ligent.
Publica un comentari a l'entrada