01 de maig, 2007

"15 ANYS DE TRANSPORT ADAPTAT, UN ÈXIT QUE CAL CONSOLIDAR EN UNA NOVA DIRECCIÓ." Crònica. 03.05.07


Que la nostra ciutat siga pionera en un servei com el transport adaptat és una credencial que mostrar amb orgull. Quan fa 15 anys Castelló va posar en marxa el servei de transport per a persones amb discapacitat, estava fent un pas en direcció correcta, i a més a més un pas valent. Centenars de quilometres porta
a porta, han contribuït a millorar la qualitat de vida de persones amb discapacitats funcionals severes. I també la dels seus familiars, que al temps guanyat, afegeixen el saber que estan donant als seus fills una eina d’autonomia, un present millor.
Però quinze anys després, continua sent una associació com Cocemfe, qui amb el suport econòmic institucional presta el servei. No seria hora ja de que el transport públic s’adequara a les necessitats d’uns ciutadans que no tenen perquè tindre menys oportunitats? No és eixe el següent pas?

3 comentaris:

Anònim ha dit...

i tant que si, cal eixigir que cada bus tinga la seua plataforma incorporada.

Anònim ha dit...

No me imagino a discapacitados funcionales de cierto grado en el autobús. Tendrían que cambiar mucho algunos conductores/ras. Te llevan a trompicones. Como no te cojas bien,.... al suelo.
Te propongo, Enric, que pases por la parada que hay en la calle San Roque, frente a lo que era Caritas, numeros impares (La de nómeros pares tiene marquesina). Hay un poste indicador de parada en la acera. Los coches no tienen ninguna prohibición de aparcar frente a esa parada. Tienes que ponerte en la calzada para levantar la mano.
Luego te vas a la parada frente al Corte Ingles. Oberva ... y ya me dirás.
Y mira los horarios. Quizas con suerte te aclares. Y una vez aclarado, desconfia. Algunos hacen referencia a la epoca de los romanos.

Anònim ha dit...

Amic Enric tens tota la raò, ès una reflexió que jo m'he fet moltes voltes de perqué els bussos públics tan de Castelló com la resta no utilitzen un transport que ens puga equiparar d'igual a igual a tots i totes. Tambè voldria dir sobre el darrer comentari que sí, a voltes anar en bús ès tota una aventura ja que alguns conductors corren a massa velocitat quan hi ha prou gent al beicle i este en qualsevol moment si tinguera cap problema es produirien incidents com ara caigudes i demès. Tambè he de dir però, que sols sòn alguns, d'altres sí que quan veuen que hi ha molta gent i si tens cap diversitat funcional et solen ajudar i intenten no córrer massa.