La iaia Pepita va morir a casa. Era una dona molt especial. Va haver d’inventar-se una vida en els anys en que viure era poc més que demanar-li una prorroga a la mort. Anys de fam i de misèries. Enviudà jove, i va traure endavant els seus dos fills i la seua filla, ma mare. La iaia de joveneta volia ser cantant lírica, i apuntava maneres. Son pare no la va deixar, ni tampoc anar a escola, a costura li’n deia ella, i va aprendre a llegir sola. La recorde llegint novel·letes de 15 cèntims. No se si d’ahi li vingué el costum de reinventar històries. Em va fer creure, que de jove el seu home s’havia deixat les espardenyes a la vora del riu, i que ja aniria demà a per elles. Quin disgust quan vaig descobrir a l’escola la prosaica realitat.
Els anys la van agredir robant-li la memòria, li van mossegar coherència. Cruel malaltia que aleshores encara no tenia nom de metge alemany. La recorde asseguda a la seua cadira de vímet, mirant enlloc per la finestra, mentre escoltava música al seu transistor. Clasicos Populares.
Se’m dibuixa un un somriure trist, en recordar el dia que va enviar-me al quiosc. “Enric, compra’m piles, -digué- però de les que canten òpera, que no tinguen notícies!” Jo li deia que si, i la mare es d
isgustava. Jo pensava que algú que ha regalat la seua vida als altres ha de tindre dret a tot, també a “piles d’òpera”. Pense en això perquè la setmana vinent tinc un debat a la Jaume I, per tractar de polítiques de gent gran. No imagine a la iaia mirant vestits de nuvia de fa 50 anys, ni fent voltes en bus per les obres populars, ni dirigint el trànsit a l’eixida d’una escola. La gent gran mereix alguna cosa més.
Els anys la van agredir robant-li la memòria, li van mossegar coherència. Cruel malaltia que aleshores encara no tenia nom de metge alemany. La recorde asseguda a la seua cadira de vímet, mirant enlloc per la finestra, mentre escoltava música al seu transistor. Clasicos Populares.
Se’m dibuixa un un somriure trist, en recordar el dia que va enviar-me al quiosc. “Enric, compra’m piles, -digué- però de les que canten òpera, que no tinguen notícies!” Jo li deia que si, i la mare es d
isgustava. Jo pensava que algú que ha regalat la seua vida als altres ha de tindre dret a tot, també a “piles d’òpera”. Pense en això perquè la setmana vinent tinc un debat a la Jaume I, per tractar de polítiques de gent gran. No imagine a la iaia mirant vestits de nuvia de fa 50 anys, ni fent voltes en bus per les obres populars, ni dirigint el trànsit a l’eixida d’una escola. La gent gran mereix alguna cosa més.
11 comentaris:
Lo siento.
gràcies. la veritat és que va morir ja fa molts anys, però un article tan curtet no deixa lloc per donar massa dades.
Hola! Nomdedeú,soc un fan dels teus articles, la primera volta que vaig llegir un article teu, en va sorpendre ja per l'article en si, com l'estar escrit en valencià. Només una cosa...voldria estar informat sobre el BLOC en el municipi de Moncofa, he sentit coses que no m'agraden molt. Saps algo al respecte? res més, és només per informar-me de primera ma i no perdre la confiança en aquest partit(al meu poble).
Gràcies per tot, i endavant...
Enric pense que els iaios que estan a la porta dels coles ho fan de cor i per sentir-se útils, fan una bona tasca.
Gent que conec de Borriol i de l'Alcora m'han parlat molt bé de les llistes del BLOC i especialment del seus caps de llista. Volia desitjar-los que tinguen molta sort.
Potser facen una bona tasca, però no haurien de fer-la. Potser és un mal exemple, però la Policia Local i els AMU (Agents Multadors Ultraràpids) cobren, en teoria per regular el tràfic, i és clar que deurien estar davant de les escoles fent-ho. També tenen moltes altres faenes però una no lleva l'altra.
Si és clar, però no ens oblidem de la tasca desinteressada de molts voluntaris, als hospitals, a les portes dels coles...... on no pot o no vol arribar l'Administració i està clar que cal demanar que açò ho faça l'Administració però mentrestant cal aplaudir el que estan fent en aquest cas els iaios.
iep! que jo no he dit que no estiga bé que puguen fer de voluntaris. trobe que fan una tasca molt interessant, tot i que m'agrada més la que fan als hospitals i museus que dirigir el trànsit, que efecivament hauria de fer un altra gent professional.
El que dic és que caldria ofertar alguna cosa més. Els cinemes pel matí estan buits i a primera hora de la vesprada també. I si ferem un conveni amb les sales per tal que les persones grans pugueren anar-´hi de franc? O per un preu simbòlic. Hi ha pel·lis que els agradarien. I si a més de fer de voluntaris als museus, s'organitzaren visites als museus per a gent gran? I si signarem amb les principals llibreries de la ciutat acords pels quals tinguren reducció de preus en els llibres? I si ferem com a altres països d'europa programes seniors, on els més grans pugueren compartir la seua experiència professional amb els més joves? I si els parcs de la ciutat (ara comencen) tingueren dotacions per gent gran con a Granada, pose per cas? I si crearem horts comunitaris on micro parcel·les pugueren ser conreades per gent gran i dur-se quatre tomaquets a casa? (ho fan a alguns pobles de les rodalies de Madrid). I un llarg etc. Hauriem de millorar el SAD i el servei de teleassistència. I sobretot, crec que hauriem de creat places geriaàtriques públiques, i molts més pisos tutelats. Mireu, tot està bé, hi ha gent per a tot. Però la Universitat per a Gent Gran està plena. Molta gent gran te voluntat de seguir aprenent, participant en la vida activa. I a esta gent també se'ls ha de donar eixa possibilitat. Tot no hauria de ser volteta festejar les noces d'argent i d'or. Als altres països europeus, han sabut trobar un encaix per la gent gran. Ací encara no. I les generacions de gent gran (ma mare) ja no s'aconformen amb el que era suficient per l'anterior generació (la iaia). I quan jo siga "gent gran", les meues necessitats no seran les mateixes. Les generacions estan cada dia més preparades, i quan seran grans no s'aconformaran amb una foto amb l'alcalde i amb saber que si els passa alguna cosa, el telèfon de la Creu Roja (que fà un treball fantàstic) és gratuït.
Gràcies Dur. Mira, alguna cosa he sentit, però francament no estic molt al dia. L'altre dia algú em demanava l'opinió sobre Cabanes, Borriol i L'Alcora. Són pobles de la meua comarca, i tot i que jo estic concentradíssim en Castelló, estic poc o molt al dia. Tinc relació amb ells. Amb Moncòfa en tinc menys. Se que va haver un intent de renovació, i un de fer valer l'experiència. I finalment crec, però no n'estic segur, una llista de consens. Però ja et dic que parle quasi bé de sentides. Si vols informació puntual, pots enviar-nos un correu a castello@bloc.ws i mirarem de contestar-te amb detall. Ho sento però no en sé gaire més.
Gràcies també a l'anònim que ens desitja sort. A Borriol i L'Alcora tenim excel·lents caps de llista, i una de les coses que ho demostra és que s'han rodejat d'una gent fantàstica, preparada i honesta, per conformar les seues llistes.
Gràcies. Ahir per la vespra , vaig parlar amb un company de malefetes d'infància. Que justetament treballa a l'ajuntament i m'ha pogut informar de primera ma. La veritat es que el cap de llista del bloc, amb la seua regidoria que va tindre de cultura va fer mol de bé. És més, l'actual només ha fet que viure del triomfs aconseguits durant aquells 4 anys.Però, la veritat es que la gent canvia, i a voltes ha pitjor.Lo mal es que ací, amb tot este boom urbanístic desfassat i sense trellat, s'estàn carregant lo que realment importa, el poble. Espere que d'ací 4 anys tingam en Moncofa una llista del bloc amb un cap com déu mane.Si no et volen a Castelló, pots vindre per ací?jeje es broma.Gràcies
el que necessitem a Moncòfa i a Castelló i a València i a tot el país és gent honesta, peparada i treballadora. El país s'ho val. I el país són tots i cada u dels pobles.
Sort a Moncòfa
Publica un comentari a l'entrada