10 de juliol, 2007

"PROMETEU" Mediterraneo. 12.07.07

Prometeu va vacil·lar a Zeus per una història d'un bou sacrificat, i Zeus que tenia una mala llet de ca'l déu, com càstig va deixar la humanitat sense foc amb el que il·luminar-se i escalfar-se.
Així les coses el tità Prometeu va tindre l'ocurrència de pujar a l'Olimp i furtar-li el foc als déus (en aquella època els diferents déus vivien tots junts, i jugaven a cartes, i quedaven per berenar, no com ara, que en nom d'un déu maten a qui creu en altres déus, o en cap), per donar calor als humans. Com ja era la segona traïdoria de Prometeu, i Zeus ja estava rebotat pel que li va fer amb la carn del bou, decidí castigar-lo a romandre encadenat a una roca del Caucas, on un àliga li devorava diàriament el fetge. Perquè clar, Prometeu, era immortal, de manera que cada nit l'àliga se li cruspia el fetge, però cada matí este es regenerava. I això que Bernat Sòria encara no era Ministre.
Ací a l'Ajuntament, Zeus, el déu, viu al segon pis, amb el vicedéu, i alguns semi-déus. Té assessors, cotxes oficials (de fet Prometeu li furta el foc al carro d'Helis, ara el carro és un Audi), dietes (i no precisament de les d'aprimar-se), telèfons, bon tracte al "Crònica de l'Olimp", i un etcètera diví. I nosaltres, el prometeus d'anar per casa, morem a la tercera planta. El Caucas municipal. Castigats per intentar arravatar-li el foc de la governabilitat (sense gaire èxit, val a dir-ho). Habitem les insalubres masmorres condemnats que una gavina popular ens rosegue la moral dia si dia també. Però convé no oblidar que la història es repetix sempre, i nosaltres també ho som d'immortals, i la moral es regenera més ràpid que el fetge de Massiel.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

La verdad es que las veces que he estado en vuestro "despacho", me he preguntado si no habrá otro lugar con mas espacio y mas humano. ¡Para que luego los inmigrantes se sientan discriminados!.

Anònim ha dit...

i senyor o senyora! qué tindran que vore els inmigrants ací em pregunte jo... si per no tenir no tenen ni despatx a les masmorres????... en fí,la culpa al final dels inmigrants...cada loco con su tema...

Enric 2 ha dit...

I ja que parles dels assessors sempre m'he preguntat si els polítics són bovos que és precís que els asessoren. Si han estat elegits serà perquè són persones vàlides per ocupar el càrreg, no? Em direu que una persona no té perquè saber de tots els temes i assumptes que es porta des d'un ajuntament, per exemple. Be d'acord. Però si es té algun dubte perquè no s'acudix al funcionari municipal que està tramitant l'expedient de l'assumpte concret? Millor que ell, o el Secretari o l'Interventor no ho sabrà ningú. De fet, els secretaris dels ajuntaments són assessors jurídics del Ple.
Aleshores, en què assessoren? En quina corbata o quins pantalons els vas bé per avui? Si és això ja entenc la figura dels assessors, ja que ni els funcionaris ni els secretaris ni els interventors municipals els assessoraran d'això. Però si assessoren d'això, no és una despesa que la ciutadania en el seu conjunt es podria estalviar i utilitzar en altres menesters? No és una manera de crear panxaagrïts o de pagar favors?

Enric Nomdedéu Biosca ha dit...

No. És un embolic que confón. D'una banda estan els "assessors" del President de la Diputació, per exemple, que te una llarguíssima nòmina d'assessors en diferent matèries. O això diuen. La veritat és que molts d'ells se'ls veu entre poc i gens per la plaça de les Aules. Igual és que envien els seus informes per correu electrònic. Potser pagaria la pena vore demanar un informe dels informes per justificar els sous. Sovint abusius.
També alguns regidors i regidores de Castelló en tenen. N'hi ha a esports (3), a comerç, a urbanisme, a serveis socials...
Després estan tots els funcionaris i els "habilitats nacionals", el Secretari del Ple, Vicesecretari, Interventor, Viceinterventor, Oficial Major. Després l'assessoria jurídca. I si, tots i cada ú dels funcionaris. Que val a dir, no sempre gosen informar l'oposició conscients de la manca de llibertat que representa el tindre un regidor del govern que et controla.
I finalment estan el que se'n diu "assessors de grup" que en el cas de l'Ajuntament n'hi ha 4 del PP, 3 del PSOE i un del BLOC.
El PP ha de sumar tots els d'alcaldia (4 en este moment) més tots els que he dit que hi ha en àrees de govern. Estos "assessors", sovint són admiistratius. Gent que redacta les mocions, fa telefonados per confirmar dades, per demanar informes. Algun està dedicat a fer notes de premsa. En el cas del PP té un gavinet de premsa al complet. I molt ben pagat. En el cas del PSOE te 2 periodistes i un altre xic del que desconéc la professió.
En el cas del BLOC una sola persona fa tota eixa faena. I a més a més, és algú amb un perfil polític molt nítid, el que el convertix en un vertader assessor per a mi. No és que ell, per formació sapiga més que jo d'urbanisme, joventut o sanitat. Això, com bé dius, li ho consulte als funcionaris, però ell és un recolzament a l'hora de dissenyar l'estrategia comunicativa del grup municipal, o de fer una lectura en clau política d'un tema que pot semblar administratiu.
Tots els despatxos del món mundial tenen adminsitratius. Els despatxos polítics també en necessiten. En el nostre cas tenim un assessor (molt bó) polític, no tècnic. Eixa és la diferència

Enric Nomdedéu Biosca ha dit...

Ah, i t'assegure que no genera panxa contents en el nostre cas. El sou no és per tirar cohets, i limita el creixement professional de la persona. Encara no és massa ben vist en un curriculum dir que has estat 4 o 8 anys d'assessor del BLOC a un ajuntament.

PVS ha dit...

Hi ha una carrerra que es diu Ciències Polítiques i de la Administració que precisament té una rama que és la d'assessor polític, molt important per entendre i dur a terme projectes.
I ser polític pot ser qualsevol, ser un bon assessor polític no.
PVS

el tropilla ha dit...

Sobre els deus crec que ja s'ha escrit tot, vaja, almenys des de que Terry Pratchett va publicar "Small gods".
En aquell llibre un deu en forma de tortuga (OM) i el seu únic creient viuen en món on tots segueixen l'esglesia (omniana) i ningú en els deus (la força i forma d'un deu es mesura per la quantitat de fè i les perones que en éll creuen). Om (el veritable Om) és una tortuga pero almenys té a brutha, el seu únic creient, potser l'únic persona entre milions d'omnians que de veritat creu... l'únic que de veritat creu en el que fà. El deu més humil i el seguidor més humil, es clar, pero parlem de deus, no de religions...

No voldria ser blasfem si diguera que si eixos que dius són deus, pos quina merda de religió, si s'em permet l'expresió. No tenen cara de deu, tot i que puc estar equivocat (lo més paregut a la divinitat que he vist és a Kathleen Turner tirant-se cubitos en una banyera de ferro en "Fuego en el cuerpo"). No fan miracles (castelló capital del sexe o Thierry Henry fixa en albinegre...). No multipliquen panes o peces, no caminen sobre les aigües...(agua para todos) i l'únic que fan es portar-li nous esclaus precaris a Faraon (mileuristas i rumanos para nuestras constructoras i promotoras). Per molt de despatx, asesora oxigenada o cotxe oficial no deixen de ser uns deus molt cutres.

Jo prefereixo, ja que no soc ateu, creure en la tortuga i brutha, que des de la seua caixa de mistos fan el que poden, o el que se'ls deixa...

El tropilla