"THE WEST WING". Levante. 25.07.07

No sé si l’han vist mai. És una sèrie americana d’eixes que porten anys en antena però mai no encertes els dia o la franja horària en que l’emetran.
Una sèrie que narra els successos quotidians viscuts pel president dels EUA i el seu equip, a l’ala oest de la Casa Blanca, que és on està ubicat el Despatx Oval i les oficines dels principals assessors i departaments del govern nord-americà.
Els guions són intel·ligents, i fugen tant del papanatisme ingenu com de la ironia corrosiva. Parla dels més importants assumptes nacionals i internacionals, però també de les relacions humanes entre els diferents assessors, politics, periodistes. Descriu l'estira i arronsa quotidià entre tots els personatges. Les ànsies de poder d’alguns, la retòrica com eina de convicció, la influència de l’opinió pública i els grups de pressió. La ficció dibuixa un president culte i preparat que ha sabut envoltar-se d’un equip instruït, treballador i fidel. Un grup d’assessors que mai no troben l’hora de plegar i presenten informes aciençats.
Se m’ha acudit pensar com seria una sèrie d’estes característiques a Canal 9, i que fera referència a la Diputació de Castelló. Seria en castellà, clar, ja he dit que seria a Canal 9. M’entreté pensar com les passarien de magres els guionistes per poder trobar inspiració. Bé, d’entrada ja els costaria trobar algú en qui inspirar-se, que hi ha determinats assessors que no els trobes a la Dipu ni al bar a l’hora de l’esmorzar. La majoria d’ells, tampoc no és que hagen estat triats per haver-se guanyat un prestigi acadèmic en la seua àrea d’influència (siga la que siga), o per la seua trajectòria de publicació de treballs en les més importants revistes de ciències socials, ni fins i tot, pels diferents doctorats i masters que adornen el seu curriculum. Imagine els pobres guionistes quedant amb la nodrida representació d’assessors del President, i mirant-se preocupats els uns als altres, quan la llarguíssima nòmina (ui! se m’ha escapat!) de recol·locats sense gaire criteri, no sapiguen explicar a que es dediquen, quants informes semestrals elaboren, qui els coordina i per quines raons van ser triats. És difícil documentar-se a base d’indocumentats, així que molt m’imagine que sense inspiració no hi haurà serie intel·ligent i didàctica. Potser com a molt els eixiria un remake de la brillant Yes, Minister de la BBC. Que d’això, de pegar-li la cabotada al President, si que en saben, que al cap i a la fi, s’ha de ser reconeixedor de la ma que t’alimenta.