12 d’agost, 2007

CAP DE SETMANA I VACANCES


Ha estat un cap de setmana especial. Primer perquè és el darrer abans de les mini vacances i segon perquè hi ha hagut dues festes que han sabut combinar la part emotiva amb la lúdica.
Dissabte a casa de Tian i Lia (fantàstics amfitrions) varem celebrar un simpàtic sopar temàtic (quan tinga les fotos, crec que tampoc no les penjaré, una miqueta de dignitat em queda, i m’agradaria guardar-la). És un sopar que celebrem tot els estius, però enguany hi havia un motiu que el feia singular. L’amic Peralta se’n va a viure a Praga uns quants anys, com agregat comercial de l’ambaixada, segons ell, i com a espia segons nosaltres. Tocava fer-li un comiat. Va estar força bé. Vam menjar, vam beure, vam cantar i vam riure. No se per quin ordre, o si va ser tot a l’hora. A les mil i quart ens en vam anar a dormir, això si, per ordre i no tots a l’hora.
Ahir dissabte, 11 d’agost, teníem una cita des de fa exactament un any. Tal dia com aquell, Lizbeth i jo estàvem a Xile de viatge, vaig llegir el meu correu electrònic, i Marta i Pierre ens informaven, que per sorpresa (per nosaltres, ells ho havien decidit feia 15 dies, que tampoc és com per a...), s’havien casat a Pittsburgh, ciutat on viuen per qüestions de feina. Així, que havien decidit organitzar una macrofesta mig aniversari de noces mig matrimoni nou, l’11 d’agost, a la casa de Lluïsa i Vicent (els pares de Marta, uns altres amfitrions de luxe).
Ha estat una festa espectacular, més de 150 persones als jardins, una nova cerimònia aprofitant que la mara de Pierre és regidora al seu poble a França. Marta i Pierre es conèixen des que estudiaven amb beques Erasmus per eixe món. A França, a Catalunya, a Tailàndia. Marta ja havia viscut als EUA abans. Molta gent francesa, molta gent d’ací, i també de l’Aragó d’on prové Lluïsa. Gent dels EUA, gent que viu a Pittsburgh, però que són d’ací i d’allà. A la festa vaig sentir parlar valencià, francés, alemany, castellà, angles i italià. També hi havia una hindú però parlava anglès. El que més m’ha agradat és vore la generació dels vint-i-tants i dels trenta-i-pocs, que tots parlen correctament no menys de tres llengües. Tots han viscuta a un parell de països, si més no. La majoria tenen més d’un carrera, algun màster, cursos de post grau... No he pogut evitar recordar el que alguns m’heu sentit dir moltes vegades, este país té la generació de joves més preparada que mai no ha tingut. Tenim l’obligació de deixar en mans d’estes generacions un país en les millors condicions possibles. Són el futur, i amablement comencen a fer força per ser el present. Són el millor que ens pot passar. Tant de bo ens passe ben prompte.
Sort a Peralta en la seua nova i excitant singladura professional.
Sort a Marta i Pierre en la seua vida com parella.
I ara si, vacances.
Dimarts Lizbeth i jo marxem de vacances. Una setmaneta com a molt. Hem triat una gran ciutat per fer una escapadeta. Volem vore teatre, museus, passejar per l’estiu urbà i les seues terrassetes, restaurants, segurament també compres. Però les circumstàncies han fet que al mateix temps passem vacances a una ciutat del tercer món. Amb greus problemes de transport i mobilitat, amb zones sense llum... Si. Ho heu encertat, ens en anem a Barcelona.
Estaré, doncs, alguns dies sense estar gaire pendent del bloc. Segur que hi entraré alguna vegada (vos trobaria a faltar si no ho fera), però no tan quotidianament com ara. Feu bondat. No tardaré.


I bon estiu a tothom.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Bon estiu!!!!

Enric Nomdedéu Biosca ha dit...

Igualment.

tonet ha dit...

a descansar i a recarregar energies.

Camiseta Personalizada ha dit...

Oi, achei teu blog pelo google tá bem interessante gostei desse post. Quando der dá uma passada pelo meu blog, é sobre camisetas personalizadas, mostra passo a passo como criar uma camiseta personalizada bem maneira. Se você quiser linkar meu blog no seu eu ficaria agradecido, até mais e sucesso.(If you speak English can see the version in English of the Camiseta Personalizada.If he will be possible add my blog in your blogroll I thankful, bye friend).

Enric Nomdedéu Biosca ha dit...

gràcies rei, però la veritat és que això de posar publicitat en els blocs dels altres és una practica molt agressiva, i poc educada.
Dis-me fonamentalista, però a mi l'única samarreta que m'interessa és aquella que cantava Ovidi.

Albert Miret ha dit...

Bones vacances per tu Enric i la teua parella. Espere que quan tornes ens contes alguna anécdota.

Anònim ha dit...

Us dessitgem bones vacances a tots aquells que podeu gaudir-ne d'elles. Auuu

Enric Nomdedéu Biosca ha dit...

Des de Barna, records i besets a tothom i tota dona!

Anònim ha dit...

I no cal que tornes per ací. Pega-li al acelerador del teu cotxe a les curves.

Enric Nomdedéu Biosca ha dit...

Home, a tu no t'havia vist. Un valent. Trobe que això ja és una miqueta massa no? Podriem fer una cosa, podries tindre el valor de donar la cara. Ja que sembla que desitges la meua mort (la tindras, tranquil, procuraré que tarde, però la tindras, no sóc immortal afortunadament), podries si més no, tindre el valor suficient de donar la cara. Podriem quedar a prendre un café, i m'explicaries d'on ve tanta ràbia. Què de menut els pares et maltractaven? Potsér ton pare quan estava borratxo et fotia el raspall electric pel cul?
La mare no s'ocupava de tu, ocupada com estava fent la carrera?
Mira, jo si que té dic cosetes clares, i signe amb noms i cognoms. Ens dius qui ets, i així podrem fer un concurs de fills de puta i gravar la placa si guanyes?