09 d’agost, 2007

"CRIPTOGRAFIA". Mediterráneo. 16.08.07

Recorde haver sentit explicar a la mare, que de menuda, escoltava molt la ràdio. A casa la iaia, aquell aparell de ràdio era una pessa fonamental. Gran, noble, de fusta. Va haver-hi un temps en què els electrodemomestics, per ser bons, havien de ser grans, vistosos. Hui tot ha canviat, ara contra més menuts siguen més moderns i més fardons. La nanotecnologia fa que siga més senzill posar el iPod dins la pila que la pila dins l'iPod. Estava dient que la mare, escoltava música, i tenia la sana pretensió de poder cantar després la cançó que tant li agradava de José Guardiola o Bonet de Sanpedro, pose per cas. De Paul Anka ja ni en parle, que cantava en "estranger", abans que ací forem capaços de distingir un "estranger" d'un altre. El cas és que la dona s'apuntava la lletra: "Ay ay ay ay ay qué bonito es cantar en Mallorca..." però quan tres dies més tard, en tornar de costura volia cantar-la no en recordava la música. Aleshores va tindre la idea triomfal d'escriure'n la melodia. I proveïda del quadern Rubio i de la llapissera escrivia ben ufana: "trala la la la, lara lara la ra la ra ra ra", que ben evidentment és molt diferent a: "larala tra la tra la, larala tra la ra". Vaja, res a veure. Però en disposar-se a convertir-se en la precursora de totes les Marisols del món, s'adonava que amb això tampoc no podia memoritzar la cançó. Quin desastre!
Com a l'Ajuntament. Fas una pregunta, i de vegades et faciliten la música, i d'altres la lletra. Mai la cançó sencera. Mai t'enteres del tot. Per entendre l'equip de govern es necessita "Enigma", aquella codificadora dels Alemanys. Parlen criptat, navajo, com els espies de calbot.