19 d’agost, 2007

"INTERRAIL". Levante. 21.08.07

Quan faig vacances i les distàncies són curtes, m’agrada viatjar en tren i deixar el cotxe a casa. Sempre m’han agradat els trens. Sóc del pensar que tenen alguna cosa que no trobes als avions ni a cap altre mitjà de transport. Segurament te a vore amb l’autonomia personal de poder-te alçar i anar a fer un café, o la part convivencial. M’agrada el contacte humà, m’agrada la gent, tot i que no tota.
En el viatge de retorn varem coincidir amb un grup de joves de Villena, mal educats com ells sols. Per molt que insistís el revisor, no va haver-hi manera que segueren als seus seients, de forma que van estar bambant pel vagó tot el trajecte, alçant-se i canviant-se de lloc cada colp que es presentava el propietari de la plaça. Ells també acabaven les seues vacances, el seu to de veu, més propi d’un estadi que d’un transport públic, ens obligà, vullgues que no, a saber que havien visitat Europa amb un interrail. Del McDonald’s de Praga, al McDonald’s de Berlin, passant pel McDonald’s de Rotterdam. Menjar una hamburguesa a Hamburg, supose que els hi semblaria intel·ligent. Podien menjar una napolitana a Nàpols o un panet de Vienea a la capital austríaca, però no, ells preferien afartar-se de cheddar, l’únic formatge del món que no fa gust a formatge. I parlant de formatge! Quan van pujar el vagó va començar a fer una fortor a peus, que fins i tot havent abandonat ja l’estació de destí seguia incrustada a les narius. Quins porcs! Ells reien la gràcia. Un, que volia semblar sensat, li deia a l’altre que es comprés unes plantilles de carbono actiu. Carbono actiu? Carbono 14 per vore d’esbrinar quan de temps fa que no se’ls renta el brut!
Havia encetat la lectura mil vegades ajornada del Quadern Gris, i em vaig demanar que en diria
Pla d’esta jovenalla que gasta els crits i els rots com llenguatge quotidià. I ho dic, tranquil, sense por que se’m mal interprete, perquè amb molta freqüència he dit que tenim la generació de joves més ben preparada i solidaria que mai no ha tingut el nostre país. I no es tracta de pronunciar lloances ditiràmbiques (ja els he dit que estic llegint Pla), ho crec sincerament, però no puc oblidar que comparteixen generació amb un grapat de cretins mal educats. I a estos també els eduquem nosaltres. Malament, per cert.

14 comentaris:

Anònim ha dit...

Soy usuario, cada vez menos, del cercanias a Valencia.
Sujetos como los que describes, los hay a montones.
Ponen los pies en el asiento, y los bajan cuando pasa el revisor.
Y si te toca enfrente una pareja de salidos, te sientes obligado a mirar hacia otro lado. Total, que acabas con dolor de cuello.
Quisiera utilizar mas a menudo el transporte público, pero tiene sus inconvenientes.
Saludos.

tonet ha dit...

Per anar a València ( vaig entre una i dues vegades per setmana) utilitze el tren, entre els avantatges que trobe està el que em deixa al centre de València i que ix cada mitja hora ( no com cap a Vinaròs, que això si dóna pena). Però de vegades si que has de compartir espai amb algun porc o bronca dels que pugen sense pagar i es munta el numeret amb el revisor que tenen amb eixe aspecte un treball bastant desagradable.

Anònim ha dit...

Vaig tots els dies a valència, trobe de tot en el tren i mai pense que són porcs ni bronques ni "salidos" m'agrada més mirar-los, i més desprès de les eleccions, com a votants tant lícits com els que ens movem pel submón dels blogs, els debats polítics i la culturització màxima, i crec que són ells els que han comprès perfectament de qué va el tema i no nosaltres. Són molts més, són més pràctics i no es calfen tant el cap a l'hora de votar, de fet no cal calfar-se'l amb tanta mediocritat politica. Els joves més preparats conviuen amb els polítcs amb el nivell més baix de la història d'aquest país. Potser el reflex de la societat són aquests que critiqueu i no els que anem per ací. Sense uns polítics valents, decidits a respectar els altres i a convencer amb les seves idees, carismàtics, honrats i amb forces per tirar endavant, la societat és apàtica, els trens en van plens quasi tant com els periòdics.

la gent està farta de "medias tintas" de si pero no de m'agrada qe em faça eixa prgunta pero al final no li la conteste, del si té raó però acabe dient el que vull i m'interessa, del que venem moderació i comprem poder, de la fal·làcia que esteu convertint la política.

i no cregues que no vote, o que sóc el mal malísimo d'algún del pce, he votat en les últimes alcompromís i al bloc,però o veig canvis endavant o em quedaré a casa a les pròximes.

PVS ha dit...

quina casualitat, anit mateix vaig acabar de rellegir <(perquè ha segut la segona vegada) quadern gris, fantàstic per cert!
Em quede amb este fragment: " Escoltar forma part de l'estratègia dels pobres. No vull pas dir que s'hagi d'escoltar tothom. S'ha d'escoltar qui convé. Això sí: s'ha d'escoltar bé o almenys causar la impressió que hom escolta bé. S'ha de produir la impressió d'adhesió activa a la persona que parla. Es pot tenir el pensament onsevulla, però s'ha de causar la sensació de presència i d'adhesió a la persona que parla. Això darrer és bastant senzill: consisteix a mantenir una certa vivacitat en els ulls, mirar d'una manera tendra i amatent i fer, mentrestant, amb el cap, els moviments d'assentiment paral•lels a les coses que l'altre persona va formulant. També és molt útil dir, de tant en tant: “¿Vol fer el favor de repetir el que deia fa un moment? ¿Tindria l'amabilitat d'aclarir-me el concepte a què al•ludia fa un instant?” Els homes volen ésser escoltats. És el que els agrada més. Els agrada més que els diners, que les dones i que menjar i beure bé. Un home escoltat esdevé un fatxenda absolutament feliç. Ara bé: quan els homes se senten escoltats, es tornen febles. Aquests moments de feblesa són l'única escletxa a través de la qual pot caure una gota de generositat del granit humà. És d'aquests moments que un pobre pot aprofitar-se. Si no els sap crear ni treure'n un profit, malament... El sistema de la parasitologia establert naturalment entre els homes, i entre els homes i les dones, es basa en l'adulació -en el gust físic que dóna el fet de sentir-se adulat-, i la forma més activa i dissimulada (és a dir, més eterna) de l'adulació és saber escoltar d'una manera natural, activa i discreta. Contribueix molt a arribar a aquesta naturalitat no cometre l'atzagaiada d'aparentar el que hom sap realment. Els propis coneixements -si és que hom en té algun- s'han de saber dissimular en el seu punt- sense caure, però, en l'extrem d'accentuar massa la pròpia estupidesa. "

dur ha dit...

no hi han fills maleducats, ho son els pares. Però aço es com lo de l'ou o la gallina

dur ha dit...

no hi han fills maleducats, ho son els pares. Però aço es com lo de l'ou o la gallina

Enric Nomdedéu Biosca ha dit...

Veig que això torna a animar-se. PVS, jo havia anat deixant el Quadern per més endavant, i ara que m'hi he posat...quin goig!
Dur, estic d'acord amb tu parcialment. Si el que vols dir és que la seua malaeducació és fruit de la educació (deficient) que els ha donat els seus pares, hi estic d'acord; però això no vol dir que ells deixen de ser-ho.
Respecte a l'anònim: Crec que no estic d'acord amb practicament res del que dius, i ho lamente. En primer lloc, jo que faig de polític, seguix mirant tota la gent com ciutadans, no com electors. Em sorpren que tu els "mires" com votants. És molt empobridor. I si, és cert que això dels blocs és un submón, però no entenc que te a veure això amb ser uns grollers incívics. Tu en fas una lectura... anava a dir política, però millor dir electoral, però jo en faig una de ciutadana. Gent que no seu on li toca i genera molèsties a la resta, fent alçar a la gent, passant per damunt, tornant a seure. Gent que parla a crits d'una punta a un altra del vagó impedint la gent sentir música o xerrar amb qui té al costat. Gent que fa pudor. Pudor!
No entenc que tinga res a veure amb l'esquerra o la dreta, o posicions nacionals, o d'il·lusió amb no se quins polítics mediocres. De fet, encara estic sorprés perquè en cap moment se m'havia acudit pensar si votaven o a qui ho feien.
Crec que has aprofitat el meu escrit per parlar de la teua decepció del món de la política amb advertiment amenaçant inclós. Si no veus canvis et quedaras a casa. El teu vot o no vot, és tan lícit com el d'aquell que li fan pudor els peus. Només faltaria. Però dubte que gent bruta (el mal olor corporal és de gent bruta) i maleducada (cridar, molestar, estorbar, és de gent maleducada), siguen cap referència de res. Si són ells els qui "ho han entés tot" i la seua actitud és eixa, anem apanyats.
He viatjat per tot Europa amb motxilla al coll fa molts anys, i t'assegure que siguent molt més contestari que qualsevol d'ells, em rentava els peus, demanava les coses amb educació i procurava no molestar.
Alguna gent idolatra les postures antisistema (només em faltava per saber que els antisistema són els que no es renten els peus, es saben de memòria tots els fitxatges del Madrid i el Barça, però no saben distingir els numeros pars dels impars) Jo no. Taqmpoc no idolatre el sistema, ni la classe política, ni els macarrons a la bolonyesa. Però dir que uns porcs maleducats són el resultat de que Carlos Fabra siga el president de la Diputació, jo regidor de Castelló i Colomer alcalde de Benicàssim, em sembla tot simplement absurd. I ho sento de veres.
Si fera com tu, que sembles considerar les persones votants, ni haguera escrit això per si molesta algú, ni et contestaria rebatin-te a tu, que dius ser votant del Compromís. Però igual resulta que jo sóc un d'eixos polítics que tu dius que no hi ha. Dic el que pense. Defense allò que crec. Pense en la ciutat abans que en el meu partit. Pense en els ciutadans abans que en els votants.
Igual és per això.

Enric Nomdedéu Biosca ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Enric Nomdedéu Biosca ha dit...

l'he eliminat perquè era una repetició de l'anterior que he penjat dues vegades per error. com era tan llarg he pensat que era millor suprimir-lo

Anònim ha dit...

Personalment, penso que els polítics són el reflexe de la nostra societat. Una societat en la que sols importen triumfar (i no al guinyot) fer-te ric i estar rodejat de xics/ques. El cotxe és molt important, quin cotxe tens, quina marca de pantalons uses,... Totes estes coses, volen dir que vivim bé, en un món on els problemes son quants diners ens robarà el president de Diputació o a quants amics enxufarà. Per tant, eixos problemes son tan normals i corrents que la gent no li done importància. Sí que li la donem a altres coses. M'he desviat del tema perquè mentres escric pense en en l'anònim de més amunt.
Crec que hi ha molta gent per "civilitzar" en este món tan civilitzat. M'imagine quina imatge donarà la gent així del nostre País Valencià o Comunidâ Valenciana que diuen ells. Quina imatge donem a Europa.
Potser els jovens que coneixes son els més preparats però crec que esta generació que s'aproxima tindrà més diferències culturals, socials, etc que la d'altres generacions. Ja vorem el que comportarà.

Albert Miret ha dit...

De les poques voltes que he estat usuari del tren de rodalies per anar a València he de dir que com a tot arreu hi ha de tot. Ès prou incómode trobar-te amb gent aixina que mai saps com pot reaccionar si li crides l'atenció pels seus actes incívics.
Com he dit adès, sempre que he necessitat ajuda alhora de trobar la porta o acompanyar-me fins les guixetes de l'estació sempre he trobat alguna o algù disposat. Si alguna cosa tè este mitjà ès la convivéncia com bè has assenyalat i la solidaritat entre les persones en cas de necessitar ajuda.
Respecte a l'anónim que relacionava política amb estos fets, sense comentaris.

Anònim ha dit...

Menos mal que los maleducados y marranos, son minoría.

Anònim ha dit...

Una pregunta. Si en un tren, sentados cara a cara, se encuentran dos sujetos (marranos, insolentes, y desengañados de la política). ¿Quién tiene preferencia para tirarse pedos, poner los pies en el asiento, y .....?
En fin. No entiendo nada.
Salud.

Enric Nomdedéu Biosca ha dit...

jajaja. Bon apunt!