26 d’octubre, 2007

"DE NOMS I CONSONANTS". Levante-EMV.27.10.07




Això de les llengües i el nom de les coses té la seua gràcia. Recorde que fa un bon grapat d'anys, Quim Monzó en va escriure un conte.
Jo sóc valencianoparlant, no és cap mèrit, és una realitat. Com ho és que sóc trilingüe, i que em faig malentendre en un parell de llengües més. I en totes elles tinc un fort accent valencià. Cosa que tampoc no és cap mèrit, ni cap demèrit, però a mi, que volen que els diga, m'agrada.
Ho dic per que quan parle en castellà i dic Madrid, sona Madrit. Tampoc és que ho diga molt, però de vegades toca.
Alguns fan broma sobre esta peculiaritat fonètica. De fet a Madrid els molesta que els que ells anomenen perifèrics tinguem un accent diferent. Es pensen que ho fem per fotre. M'ha vingut al cap per eixa campanya en contra de l'ortografia que ha encetat el PZOE. Diuen MadriZ, i es queden més llargs que amples. Al cap i a la fi, els capitalins de l'altiplà, li diuen així a la seua ciutat. Ja s'ho faran si no saben parlar bé la seua llengua, però traslladar eixa peculiaritat a altres territoris, deixa ben clara la visió que de l'Estat té el partit del govern. Per a més de 40 milions d'habitants de l'Estat Espanyol, això és una imbecilitat lingüística. Però com els que manen son d'allí i no saben què passa a 300 quilòmetres del seu nas...
En volen més? Va Josep Lluís Carod a la tele pública i tot el que se'ls acut és dir-li que en realitat és aragonés i es diu José Luis Pérez. Cal ser pocatraça! Jo puc comprendre que molta gent quan veu a Carod, creu vore a un Caronte, que pretén dur Espanya a l'altre costat del riu. Però siguem seriosos. A Carod li canvien el nom, però al cap rapat racista, feixista, violent, i estúpid de Santa Coloma de Cervelló (és el més prop d'un cervell que ha estat este xicot), tothom li diu Sergi Xavier. No li tradueixen el nom, ningú no li diu Sergio Javier. Si eres un degenerat pots tindre el nom en català, si eres un polític anem a provocar-te, i si tenim sort, el polític picarà i contestarà malament. Quina tropa!

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Altres tenen bula com Iñaki Urdangarín que en eixe cas si es pot dir per allò de " hemos emparentado con un vasco".

Anònim ha dit...

"Con un vasco" que a més jugaba en el Barça. Dos pardals d'un tir. Es el més prop que ha estat mai la família reial espanyola de "las otras nacionalidades periféricas".

Amadeu_horta ha dit...

A mi per exemple m'és indiferent q em diguen Amadeu q Amadeo, però entenc q hi puga haver algú q li moleste q li traduisquen el nom. A mi lo q si me fot moltíssim (en açò dels noms) és quan es referixen al País Valencià com "Levante" o pitjor "Levante español", damunt cada volta ho diuen més a sovint (això o q jo veig massa la tele), el BLOC no podria fer alguna cosa per a q açò no passara? un comunicat de premsa, una campanya, una proposta en les Corts...
Jo per si de cas, davant la meua nova condició de "levantino" ja els he buscat un nom ad ells també, "mesetarios".

Artur Josep Martínez ha dit...

Xe, coincidisc amb tu amb allò de la campanya del PZOE, en fa gràcia, per ací no crec que enganxen massa vots d'esta manera, hi ha molta madriditis. En fi per mi podien basar tota la campanya en eixes Z ja ens aniria be als valencianistes.
Sobre el canvi de noms m'abstenc, perquè una cosa és traduir el nom per simple praticitat i una altra per la posada en marxa d'una malícsia alevosa i premeditada.

Anònim ha dit...

Amadeu, també els pots dir que són de "Poniente".

Anònim ha dit...

No se si es pitjor que ens diguen Levante, o el Mercantil Valenciano, que diu aquell

Anònim ha dit...

a propòsit d'un post anterior que no havia llegit encara:

"Però sense falssos bon rotllos ni sense excés de voler quedar bé, quan li han diagnosticat la malaltia vol dir que els primers simptomes venen de molt abans. Ho sento, però això podria explicar algunes coses, algunes actítuds."

Molt lleig dir això.

Anònim ha dit...

Volia felicitar al PSOE de Castelló per tindre altra volta de cap de llista al paracaigudista madrileny Sr. Sevilla.

Nomdedéu ha dit...

Mira anònim, lamente que t'ho parega de lleig, però està escrit amb tot el lleu. Vull dir que ho vaig meditar ben bé abans d'escriure-ho. I és el que crec. I ho crec perquè ho he hagut de viure massa de prop. I sé que de prompte una persona comença a tindre actituds que no quadren amb ella, comença fer coses o dir coses, que les més proxims no comprenem, i quant la cosa va a més, i passen dos anys i va al metge, i li diagnostiquen el mateix que a Maragall, el metge et diu que efectivament aquells conductes ben probalement eren el fruit dels primers simptomes.
Així que ja veus, com ho vist a casa, crec que pot passar també a casa dels altres.
I torne a repetir que lamente que et semble lleig, per que no està fet amb cap mala intenció. Però sóc molt fred en això, la mort d'una mala persona no el converteix en bona. I una persona malalta, és una persona malalta. Però la seua malaltia que pot valer (i val) la meua consideració, solidaritat i bons desitjos, no m'impedirà pensar el que pense. Ni dir-ho.