28 d’octubre, 2007

"TOTS SANTS" Mediterráneo. 01.11.07

Molts de vostés llegiran este article abans d’anar al cementeri, o en tornar-hi. És la tradició del primer de novembre, visitar els difunts. Hi ha d’altres tradicions. Una de feliçment recuperada de representar el Tenorio de Zorrilla, i un altra, la de celebrar cerimònies al propi cementeri. Hi ha d’un costat la missa de difunts, i de l’altre una cerimònia laica. En el fons no es diferencien tant, uns i altres, amb les seues litúrgies i els seus sermons, convençuts de ser la vertadera fe, recorden els seus morts el mateix dia. També s’ha posat de moda des de fa alguns anys, que setmanes abans, l’oposició recorde el mal estat del cementeri de Sant Josep, i l’equip de Govern anuncie que manarà fer alguns treballs de manteniment per rentar-li la cara. Tres i no res. Allò que és cert és que des de que el PP va privatitzar el cementeri, hui morir-se a Castelló és quasi tan car com viure-hi.
Però la veritat és que oposició i govern, oblidem durant la resta de l’any els cementeris, com la majoria de la gent oblida els seus difunts. Necessitem els morts per saber que estem vius, però la mort incomoda. Fa plorar, si, estripa l’anima, cert, però incomoda. És així. La mort, que és la única cosa certa que ens ha de passar en la vida (al final de la vida concretament), ens fa por. Anem espaiant les visites al cementeri, anem allunyant-nos dels nostres ancestres. La decadència d’una família comença el dia en que el nombre dels que acudeixen al cementeri no arriba al de les lapides que han de visitar. Trist. Però ens posem com ens posem, el cementeri és un destí segur. Com deia Hemingway, “la única cosa que ens separa de la mort és el temps”.

8 comentaris:

tonet ha dit...

Abans quan el crematori el portava l'Ajuntament era bastant barat, ara des que està privatitzat és molt car. Caldria que estiguera subvencionat per l'Ajuntament amb el fi que fora bastant econòmic i incentivar voluntariament les cremacions.

Nomdedéu ha dit...

Ja ho està. De fet, l'ajuntament és accionista de la mercantil que gestiona els dos cementeris. Jo mateix sóc membre del consell d'administració.
Tot això és el resultat de dues coses. D'una banda el mal finançament dels ajuntaments que fa que sempre hagen d'inventar formules de gestió que puguen aixugar parcialment la manca de recursos. I dos, que el PP, falt d'imaginació, i ple de voluntat privatitzadora, sempre troba la mateixa de solució.
La llei obliga a prestar un servei? Es privatitza. Que al no ser rendible ningú no val fer-se càrrec del mort (i mai millor dit)? Es crea una empresa mixta. L'empresa mixta està formada per l'ajuntament i un o més socis. A estos se'ls compensa per altres llocs (altres serveis, altres contractes, tots fets de forma legal) per les perdues que puguen tindre en un tema concret. Es el que van fer, per exemple amb l'AP-7. Els van forçar a participar i perdre diners en Terra Mítica, i per compensar els van allargar la cocessió de l'AP-7. Tan simple com immoral.
Amb el cementeri, el que ha passat és el que el BLOC va denunciar, que s'han incrementat els preus d'una forma exponencial. Que el cementeri de Sant Josep, al no resultar rendible (ja no hi ha espais per vendre) està deixat de la ma de l'empresa. Mentre que el nou, va incrementant preus per eixugar el deficit dels primers anys de gestió, on s'ha fet tota la inversió. Clar que esta es periodifica per diferents exercicis, però les empreses privades, lícitament, tenen presa en amortitzar.
El problema no són les empreses, és que l'ajuntament, amb el seu sistema de privatització, convertisca en negoci un servei.

Anònim ha dit...

Fica alguna enquesta com eixes que apareixen d'ara fins el dia de les eleccions. O alguna altra cosa. Va xa.

Nomdedéu ha dit...

que penje una enquesta preelectoral? no en tinc.
que propose una enquesta com les que vaig penjar estes setmanes arrere? proposa'm un tema i la penjaré

Anònim ha dit...

Propuesta:
¿Se harán las viviendas de protección oficial que pregonaron a los cuatro vientos?.
Si
No
Ja ja ja.
¿Cuando se entregarán las viviendas de protección oficial de la Avenida de la Universidad-Castellón?. (ya se han escriturado).
La semana que viene.
El mes proximo.
Para las proximas fiestas de la Magdalena.
Cuando el Sr. Conseller tenga un día libre.
Nunca.

Anònim ha dit...

Les meves vacances

(Ovidi Montllor - Toti Soler)


Tot ben senzill
i ben alegre.
Em creureu mort.
Jo no hauré mort.
Faré vacances!
El color negre
que tant m'estime,
se'n vindrà amb mi.
Jo sol de negre!
Beveu conyac,
i vi i caçalla.
I si m'arriba
el pressupost
beveu bon "whisky".
Ràpidament,
em boteu foc.
Sóc valencià!
Si no és molèstia
per als amics,
amb una capsa
de cartó,
fiqueu la pols
d'un servidor,
i el millor llibre
de poemes
d'aquell poeta
que creieu.
Es per anar
passant l'estona
amablement.
I al mateix temps,
aprendre, viure,
conèixer coses
per a la propera
cançó a fer.
Porteu-me a Alcoi,
que és el meu poble
I allà on comença
el "Barranc del Cinc",
prop d'un romer,
al seu costat,
deixeu-me ja.
Així tindré l'aroma bo.
I a prop també
del rierol.
Així a les nits,
amb la quietud
vindrà la música.
Mireu també
de fomentar
els berenars
a la muntanya.
Així per fi,
s'aproparan
al romaní
dolces xicones.
I despistant,
com qui no vol,
alçaré els ulls
i entrant pel peus
arribaré fins al seu cor.
Res d'adéus
ni de records.
Vaig de vacances!
Qualsevol dia
impensat,
us tornaré a emprenyar
amb les darreres
cançonetes.
Potser d'entrada
us estranyeu,
bé pel físic
o la veu.
Però seré altre cop jo.
Doncs com el mestre
Maragall,
també crec jo
amb la resurrecció,
de la carn.
Seré més jove
i tornaré a estimar
a cada instant.
Ai les xiquetes!
Ai les donetes!
Ai quines joies!
I si per cas,
jo no crec pas,
encara dura
la vida dura,
doncs altre cop
de part dels bons,
fins a la mort!
Però llavors,
no em moriré:
faré vacances.

Anònim ha dit...

Muy bonita la canción. No la conocía.

En mis ratos bromistas, le digo a mi mujer, que cuando me muera (las mujeres viven 6 años mas que los hombres) que me ponga;

JODEROS; YA NO PAGARÉ MAS IMPUESTOS.

Nomdedéu ha dit...

no és un mal epitafi. jeje