14 d’octubre, 2007

ESTIME QUIM MONZÓ





M’agrada molt Monzó. Molt. M’agrada el Monzó columnista, i m’encisa el Monzó narrador. Recorde amb una rialla el Monzó comentarista de Persones Humanes (entreu a Youtube i escrigueu el seu nom). He sentit el discurs a la Fira de Frankfurt, que recorda poderosament aquella història del propi Monzó d’un home que esperava sempre guanyar el Nobel. El discurs és Monzó dintre de Monzó, metamonzó. Crec que, tret de a la India el Monzó, sempre deixa un bon record. És un luxe que este home siga tartamut, així el podem sentir dues, tres vegades.

9 comentaris:

PVS ha dit...

M'enxisa tens raó, és perfecte. En persona molt millor, però em posa nerviosisima parla rapid i entrebancat t'entren ganes d'anar dient paraules i paraules, però al mateix temps pense però si no es tonto! És divertit, és una persona àgil parlant, però potser tu li guanyes en la rapidesa.
Pel al discurs, és important la idea molt.
PVS

PVS ha dit...

Per cert, a la fira han anat molts polítics valencians, no sé si heu vist el que ha dit el tinent alcalde de Gandia, es valent aquest, també hi ha anat Ximo Puig, gran persona bon polític... Aviam si li donen el lloc de Pla, pense que seria el correcte, per desgracia serà per a Sevilla.
Escolteu i Camps? que anirà jajajaj quines preguntes...
És tant trist que no perteneisquem a la Ramon Llull??
PVS

Jordi ha dit...

El dissabte passat vaig anar a Frankfurt a visitar la Fira del Llibre. Hi visc a uns 100 km d'allí. Amb tot el rebombori que s'havia muntat entorn de l'esdeveniment, i veient el seguiment fet a tothora per TV3 (afortunadament el govern de Camps no pot tallar les emissions internacionals de TV3 per satèl.lit), sentia una gran expectació per veure i viure allò in situ. I va superar les meues previsions. Tot i que el recinte de la fira és enorme, hi havia aglomeracions i cues a tot arreu. Amb un oratge esplèndid, un sol radiant, a banda de les activitats literàries (presentacions, col.loquis, lectures, ...), hi va haver una exhibició de dues colles castelleres de Valls, molt aplaudides pels sorpresos alemanys. Per cert, entre el públic assistent hi vaig trobar quasi tota la cúpula d'ERC.

L'Institut Ramon Llull ha fet un bon treball. A tot arreu d'Alemanya s'han organitzat actes culturals, espectacles i exposicions sobre la cultura catalana. Tota la premsa n'ha parlat. A la meua ciutat, per exemple, hi ha hagut vetlades literàries i gastronòmiques sobre Catalunya.

Com a valencià, jo estava especialment interessat a esbrinar què treia el meu País de tot açò, si una ocasió única com aquesta, en la que una cultura sense Estat propi és l'homenatjada, contribuiria d'una manera efectiva a projectar el País Valencià i augmentar el grau de coneixement de la realitat cultural valenciana fora de les nostres fronteres (cosa que no fan ni l'America's Cup, ni la Fórmula 1, ni les visites del Papa). Vaig anar corrents al pavelló de les editorials. Entre els nombrosos stands catalans només hi vaig trobar dos stands d'editorials valencianes: el de l'Associació d'Editors del País Valencià, amb el suport de l'AVL, i un altre patrocinat pels ajuntaments de Sueca, Gandia i Morella. Era ben trist comprovar que la Generalitat Valenciana no hi era present enlloc (tots sabem perquè). Però, a banda d'això, també era trist veure que la presència del País Valencià a la fira es reduïa pràcticament al mapa del domini lingüístic que en algun corredor s'exhibia (amb el nom de "Valencian Community", of course). Tenia la sensació que no era la fira dels valencians, tot i que entre els escriptors enviats per l'Institut Ramon Llull hi havia un grapat dels nostres, entre ells, Joan F. Mira. La marca que es promocionava era "Catalunya", i així ho podia percebre qualsevol visitant. Al remat, els grans i absoluts protagonistes eren els catalans. Algú pot pensar: és clar, ells ho organitzen.

Oficialment la convidada d'honor en la fira era "la cultura catalana". Encara em pregunte si es refereix a un país concret o a tot el domini lingüístic. Segons el cens, som uns 5 milions de valencians, una xifra gens menyspreable en l'àmbit geogràfic d'una llengua minoritària com el català, que té l'agreujant de no tenir Estat propi (llevat d'Andorra). La Generalitat Valenciana, com també el Govern Balear, no té cap excusa per no ser present en l'Institut Ramon Llull (Antich ha dit que els balears hi tornen ben aviat). Però aquesta presència no pot ser testimonial, com a comparsa dels catalans, sinó que hauria d'articular una projecció conjunta dels diversos països que compartim una mateixa llengua. No vull tornar a debats nominalistes. El que m'agradaria és que siguem capaços de trobar alguna estratègia per tal que culturalment la marca "País Valencià" no és veja eclipsada per "Catalunya".

Nomdedéu ha dit...

Estic absolutament d'acord, Jordi. Una oportunitat perduda per fer saber que al País Valencià "ja óm cinc milions" i parlem la mateixa llengua. La convidada, com bñe dius, era la llengua, no Catalunya. Tot i qu evidentment ells hi volien estar, i "nosaltres" no.
Com diu Jordi, PVS, n'hi havia tres de ciutats, l'altra era Sueca. La ciutat més gran del País on el BLOC té l'alcaldia. I allí estavem.

Anònim ha dit...

Algú em pot dir si
ha anat algun representant del BLOC a Frankfurt?

Nomdedéu ha dit...

Si mires el meu comentari anterior voras que ja he dit que si. Que l'alcalde de Suèca i membre de l'executiva nacional del BLOC estava allí.

tonet ha dit...

Després que el riu Girona se'n va eixir de mare amb totes les conseqüències que ja es coneixen hi ha un debat al carrer sobre la neteja o no de rius i barrancs. Abans els llauradors tallaven canyes per aprofitar-les al camp ara sembla que està prohibit. Els responsbles de rius i barrancs diuen que amb més vegetació hi ha més fauna i a més l'aigua del riu no porta tanta força, per contra la gent que ha patit les inundacions pensa que si el riu haguera estat sense canyes l'aigua no haguera fet tant de mal.
Què penseu vosaltres de la neteja de rius i barrancs?.

Nomdedéu ha dit...

Personalment no tinc coneixements en la matèria. Però una cosa sembla clara. He vist treballar les grues a la televisió, traient les canyes que taponaven els ulls del pont que finalment s'endugué l'aigua. Això és un fet. També he vist a la mateixa televisió en el mateix reportatge, a un llaurador dir que l'havien multat per recollir canyes per les tomateres, i que ara, les canyes havien fet tap complicant el pas de l'aigua.

Anònim ha dit...

Sense anar més lluny, a Vila.real dalt del pont de la Mare de Déu de Gràcia el riu Millars està ple de brosses, esbarzers i canyars. La gent de la zona no recorda haver-lo conegut mai tant brut.