04 de febrer, 2008

"CIBERCAMPANYA". Mediterráneo. 07.02.08

La campanya electoral és una cerimònia laica, malgrat la Conferència Episcopal, de la democràcia occidental. Abans als mítings, els escenògrafs electorals disposaven el públic davant dels oradors. Ara, sembla que la moda és posar a un grapat de figurants just a l’esquena dels líders. Crec que es tracta d’un doble missatge. Un en clau interna de partit, que ve a dir “mireu-me l’esquena i feu-vos la idea, sempre estareu darrere de mi”, i un altre en clau externa que vindria a servir per acostumar la gent a que determinats polítics els giren l’esquena.
Ja fa alguns anys que pujar vídeos electorals a Youtube ha deixat de ser novetat. Les telefonades aleatòries de Rajoy demanant ajuda per a fer el programa, són la innovació més cridanera. El PP li ha guanyat la mà al PSOE.
L’altre dia un holograma de Carles d’Anglaterra va inaugurar una conferència en Abu Dhabi. Tanta modernitat m’esgarrifa una mica. No sóc gens refractari a la modernització de les campanyes, ni a la incorporació de noves tecnologies, però n’observe amb precaució els límits. Crec en la política de proximitat, en els candidats de carn i òs, si m’apuren, fins i tot en els que besen xiquets als mercats. Em preocupa que al final les campanyes es desenvolupen a internet. Tothom ha sentit històries de xats, en les que la fascinant estudiant de segon de psicologa i ulls blaus, amb la que creus estar lligant, és en realitat un carnisser de Benetusser que pesa 120 quilos i que s’ha passat el matí degollant corders i fent llonganisses de budell culero. No voldria que un candidat es fera passar pel que no és...ara que en alguns cassos...tampoc no seria tan diferent d’ara.

13 comentaris:

taronget ha dit...

Enric, crec que encertes quan al final dius:
No voldria que un candidat es fera passar pel que no és...ara que en alguns cassos...tampoc no seria tan diferent d’ara.

Tota la raó. Internet no canvia el fet de que molts polítics tinguen un alter-ego durant la campanya, o altres "defectes" però si que ens dona moltes oportunitats, sobre tot a les opicions -encara- minoritàries com la nostra.

Cal aprofitar-la al màxim (com tu fas amb la "conversa" diària que mantens amb crítics, simpatitzants i ciutadans en general al teu blog) i en tots els àmbits.

Això no lleva que a més d'utilitzar les noves tecnologies s'ha de fer un treball presencial i tindre alguna cosa a comunicar.

Anònim ha dit...

Parlant de cibercampanyes, xats, blogs i demés... ¿per què al blog d'Enric Morera ha desaparegut la possibilitat de fer comentaris?

Si és una qüestió tècnica, res a dir, però si és a cosa feta, quin pot ser el motiu?

Nomdedéu ha dit...

Ni idea, anònim. Ja vaig entrar fa uns dies i en vaig deixar un sense cap problema. No se ara.
Taronget, quan he penjat el post em feia por que algú penses que estic en contra d'eixes tecnologies que anomenem noves. Ja veig pel teu comentari que no. Jo use este bloc com eina de comunicació directa. He fet penjar vídeos a youtube, participe en algun forum... Però també escric als diaris de paper, participe en tertulies radiofòniques, visite barris, vaig a festes, salude a gent.
El comput total és el que compta, crec.

Julio ha dit...

Una cosa no lleva l'altra Enric. Ja saps que jo estic a favor de tot el que siga avanços tecnològics però també tens tu raó quan dius que tant de tecnicisme ens allunya humanament. Sóc de l'opinió que a més de les NNTT, la proximitat amb la persona és fonamental. Mai cal perdre-la i el dia que ho fem.... mal.

Per cert, has visitat la nostra ultimament? XD (pregunta maliciosa).

Un salude't des de l'altra vora política.

Nomdedéu ha dit...

Si, si. Em passe per allí de tant en tant. Sense entrar en els continguts (i en el monoligüisme, ak, ai!) s'ha de reconèiser que té un disseny atractiu i és dinàmica. (Supose que t'he de felicitar a tu). Crec que hui en dia, la targeta de presentació d'un partit, és digital. I no tots els partits tenen (tenim, que nosaltres estem en procés de millora) una imatge actual i actualitzada a la xarxa.
L'altra vorera política i de carrer!

Anònim ha dit...

http://fesunbotutil.blogspot.com/

Fajardo ha dit...

Estic cabrejat amb el meu ordinador... em mostra el link del carnisser de Benetússer i no em mostra el de la fascinant estudiant! :@

Nomdedéu ha dit...

xei! quina llàstiama. hehe

Cento ha dit...

mmm... no estic totalment d'acord amb tu, Enric.

Encara que sone a tòpic, reivindique la xarxa com a eina de comunicació política fonamental ara i més encara pel futur. Crec que només cal una ullada al panorama per comprovar-ho.

Cert és que avui en dia encara som massa esclaus de la televisió. En quin format? Vint-trenta segons, o un minut i pico de producte car de produir. Ací és debades passar-ho encotillat als mitjans públics i està prohibit als privats. Què pots explicar en un espot? Poca cosa. A les falques de ràdio igual i pitjor, perquè al tenir només àudio la capacitat per comunicar és menys de la meitat.

El cara a cara és factible en campanyes locals, però quan passem a nivell nacional o ja a nivell estatal ja no tant.

A la xarxa, qui vol explicar coses ho té molt més fàcil. Pots combinar imatge, contingut, àudio, vídeo al teu criteri, sense encorsetar, i sobretot permet una cosa que els altres mitjans no permeten: la interactivitat, la participació, el cara a cara digital.

Ja només el fet de tindre un bloc permet que gent com jo, Enric, parle amb tu des de Barcelona i intercanviem opinions amb la participació d'altres. I només amb un blogspot! Les potencialitats d'esta cosa són infinites.

El senyor Obama, el fenòmen del moment (m'encanta), ha basat moooolt la seua campanya a les primàries en la xarxa, ja no només com a suport comunicatiu, sinó com a valor. Les comunitats bloggers són, als EUA i ací, una nova generació molt formada, molt informada i molt activa a nivell social. Atlàntic enllà estan mobilitzats electoralment (majoritàriament a favor d'Obama), en canvi a Espanya i Catalunya (són les dades que tinc, perdoneu) són un segment més abstencionista que la mitjana.

Bé, perdoneu que m'he enrotllat, però sincerament, la xarxa és el futur de la política. Sobretot perquè el concepte és este: xarxa.

Nomdedéu ha dit...

Tot i que puga semblar una contradicció amb el meu post, en realitat estic d'acord amb tu. La xarxa i tot el que significa, és una possibilitat de democratització i universalització (ja se que no tothom té internet) dels missatges. Poses l'exemple menor d'este mateix bloc, que per mi ha estat un descobriment insospitat. Com funciona el link a link (antic boca orella) per dir-se..."hi un bloc d'un tio que diu no se que..."
El cas d'Obama és paradigmàtic. Segur que coneixes el video musical sobre el seu discurs. Em posa la carn de gallina. Enorme. Jo crec en tot això, i és una oportunitat per als partits menuts. Però quan vaig seure a escriure, em va eixir eixa vena romantica, o antiga si vols, del rotllet epidermic, de tocar-se, de mirar els ulls de qui et parla... I em va eixir un poc retro. Jo crec que ambdues coses han de ser compatibles.

Bloc Jove - L´Alacantí ha dit...

"A la xarxa, qui vol explicar coses ho té molt més fàcil."

Em quede amb esta frase de Cento. Ja que la meua pregunta seria... i el BLOC té alguna cosa a explicar? Sense eixa premissa, per molt barat que siga internet i per molts milers de persones als que pugues arribar açò se convertix en una escopeta sense carregar.

Ens fascina el vídeo d´Obama. Em fascina el vídeo d´Obama. Però mentres ningú em demostre el contrari pensaré que no tenim discurs per a fer-ne un, per molt més local i cutre que siga, d´eixe estil.

Nomdedéu ha dit...

i...si. no puc dir que no crega que tens raó

Cento ha dit...

Clar, això és com tot. El que realment acaba important és el contingut, la proposta. Torne a dissentir (encara que al final no és del tot una dissensió): segur que no hi ha coses a explicar? Home, no estem exagerant un poc? A cops pareix que ens agrade flagelar-nos i llepar-nos les ferides...

El discurs del no i del què mal estem, aiaiai, i val per a qualsevol cosa, desmotiva i deixa gent pel camí. I no agrada. Sinó mireu en què estan basant bona part de la precampanya Pepiño White i sus secuasses... "Rajoy es un cenizo".

Les coses passen, i o agafem les coses aprofitables i tirem avant o ens baixem del barco.

Evidentment hi ha grissos, com en tot, però com a reflexió personal: ja ens hem queixat tots tot el que hem volgut. Ara, apetxuguem i cap endavant. I si no, malo.