27 de febrer, 2008

"QUARTS DE NOU" Llibret de la gaiata 8 Portal de l'Om

Eren quarts de nou del matí, quan Martí va entrar a l’habitació de Lledó.
-Au nena alça’t que es fa tard.
-Però si hui no hi ha col·le -remugà la tèbia veu endormiscada-
-Ja ho sé, rateta, però és tard.
Martí va començar a vestir a la xiqueta mentre li preguntava:
-I a l’escola ja vos han ensenyat què celebrem hui?
-El 25 d’abril. La festa nacional –va dir Lledó més eixerida del que els seus ullets demostraven-
-I saps què va passar un 25 d’abril?
-Sí! Que a Almansa vam guanyar als castellans! –sentencià-
El 25 d’abril del 2007 era un dia complicat per Martí. Es commemorava el tercer centenari de la victòria contra els borbons. A l’Ajuntament, del que Martí n’era regidor, s’havia preparat una recepció oficial. Venia la Presidenta, el Conseller en Cap i la practica totalitat dels Consellers. Passarien tot el matí a Castelló, on s’inauguraria la restauració de la Torre dels Alçaments. Per la vesprada,a València, com tots els anys, hi hauria una desfilada militar de les forces de l’OTAN, de la que l’exèrcit valencià formava part.
Feia dos anys que Castella havia aconseguit ser membre de la Unió Europea, i enguany per primera volta, tropes castellanes desfilarien per territori valencià.
Esta invitació feta pel Govern valencià, no havia estat absenta de polèmica. Les relacions amb els veïns de ponent mai no havien estat senzilles. A sobre, amb les ajudes a la cohesió que ara rebia Castella de les institucions europees, la sensació de molt valencians era que els impostos pagats, anaven a casa dels veïns més incòmodes històricament. I això no agradava a tothom.
D’altra banda, el cos de Maulets, la policia nacional valenciana, estava sobre alerta pels possibles aldarulls que pogueren organitzar grupuscles del Moviment Ibèric. A l’Ajuntament tenien un representant, en Víctor García, i tot i que no representaven socialment un percentatge massa elevat (de fet no tenien representació al parlament nacional per no arribar al 5%), tenien una important capacitat de fer soroll.
Fa alguns anys, fins i tot havien organitzat un grup armat anomenat Iberia Una, que s’havia diluït fruit de la pressió policial i de la manca de recolzament popular. Ara la cosa estava més tranquil·la, afortunadament, però era el tercer centenari de la Batalla d’Almansa, el fet d’armes més destacat del Regne de València, una república des de feia més de seixanta anys, i això era una efemèride massa assenyalada com per deixar-la passar. S’ensumava preocupació en l’ambient polític.
Martí va deixar Lledó desdejunant, es va acomiadar de Laia, la seua dona, i del fill gran, en Bernat.
-Vos espere a la recepció a l’Ajutament. Un bes. Adéu.

Pocs minuts més tard Martí entrava al despatx de l’Alcalde, en Jordi Sangüesa. Tots dos formaven part del Partit Progressista, i des de feia dues legislatures governaven amb una solida majoria, una majoria del mateix color polític que el Govern Nacional.
-Passa Martí.
-Com va alcalde? Tenim novetats de València? Ahir per la nit vaig parlar amb Antoni Pitarch de Vila-real, el problema amb la representació dels Socarrats ja està resolt. Este Pitarch és un figura.
-Bé. No, no hi ha res de nou. M’ha telefonat el Conseller Huguet. La comitiva ha eixit de València fa 10 minuts –va dir Sangüesa amb cara de preocupació-
-Et veig capficat.
-No m’acabe de refiar dels conservadors.
-Què han fet ara?
-Res. I m’escama. Crida al Jordi i que com portaveu t’assegure que estaran a la recepció i que acudiran a l’acte de la Torre dels Alçaments. No vull sorpreses.
-D’acord Alcalde. I amb García que fem?
-Amb eixe? Amb eixe no hi ha res a fer. El millor que pot passar és que no vinga.
Els conservadors van acudir a l’acte institucional. García no. La Molt Honorable Presidenta va fer una breu intervenció, i tots plegats, en formació oficial van acudir a la Torre dels Alçaments.
-Has vist Presidenta? La restauració de la Torre ha quedat d’allò més bé.
-Cert. Enhorabona Alcalde. Hem de mantenir viu el patrimoni històric del nostre país. És important tindre estos referents.
-I tant! Imaginat que fa 300 anys haguérem perdut la Batalla d’Almansa, que hagueren guanyat els Ibèrics estos seguidors dels Borbons! Ens haguera costat tant com als castellans entrar a l’Unió Europea, i en esta plaça, en lloc de la Torre, ara hi hauria un aparcament soterrani.
Van riure per l’absurd de l’ocurrència.
La Presidenta va prendre la paraula, i ho feu recordant la Glossa de 1922, del històric patriota Carles Salvador:
"Quan es representa la pàtria per tres germanes bessones, a València la fan major quan en veritat és la mitjana. La major és Castelló.
La major perquè fou la primera que conquerí el Rei En Jaume; i la major per la seua valencianitat del renaixement actual.

Primer Castelló, després València, després Alacant.
La forta, la banal, la dormida."
Els forts aplaudiments, van ser trencats per un crit de por…

-¡Papa, papa!
-¿Que te pasa? Venga, no es nada sigue durmiendo que son las cuatro de la madrugada y nañana hay cole.
-Es que he tenido una ucronía.
-Pesadilla, cariño, se llama pesadilla. Venga duermete.
-¿Me queda mucho rato para dormir papa?
-Tranquila Lidón, aún puedes dormir 300 años más. Yo estaré vigilando para que nadie te asuste.
-Claro papi, como eres concejal. Buenas noches.



LA GAIATA 8 PORTAL DE L'OM, HA GUANYAT BEN MERESCUDAMENT EL PRIMER PREMI DE LLIBRETS PER LA SEUA APORTACIÓ A LA NORMALITZACIÓ LINGÜISTICA. MODESTAMENT EM SENTO COPARTICEP DE L'ÈXIT PER HAVER-HI PUBLICAT ESTE ARTICLE.


FELICITATS A LA GENT DE LA 8 PEL TREBALL BEN FET.

22 comentaris:

Enric 2 ha dit...

Només falta que il·legalitzen el Moviment Ibèric i que tanquen a la presó tota la seua Mesa Nacional, a més del Partit Comunista dels Pobles Ibèrics i Acció Nacionalista Ibèrica. Això seria més real encara.
On són els concerts del Bloc Jove? Igual duc per primera vegada la meua filla, que ja té edat de trasnotxar, encara que no massa. Per mi seguix sent un bebé.

TONI PITARCH ha dit...

Com a soci i ex-directiu de l'Associació Cultural "Socarrats" de Vila-real moltes gràcies per fer-nos partíceps del relat.
De tota manera, queda clar que al somni ens estalvies als valencians de la derrota d'Almansa, però no als vila-realencs del saqueig i crema de la ciutat a mans de les tropes borbòniques aquell nefast 12 de gener de 1706...
La paella d'avui a "La Nau" genial, amb el seu punt d'arròs "socarrat", com cal. Felicita el cuiner de la meua part i enhorabona a tota la Gaiata 8, Portal de l'Om, pel premi.
Antoni Pitarch (representant dels "Socarrats" de Vila-real en la ficció i en la vida real i quotidiana).-

Nomdedéu ha dit...

Felicitaré a Josep. Si, em va saber una mica de greu mantindre l'espisodi dels Socarrats, però havent guanyat la guerra, tampoc podiem guanyar totes les batalles.
Enric, és al carrer Sant Fèlix. Tallem mig carrer (amb permís, això si), just a la part on no hi ha cap entrada particular de garatge per evitar molèsties com deia algú l'altre dia. Des del descarregador mirant al nord, Sant Fèlix ballarà en valencià.

Anònim ha dit...

Quin esglai.
Si arriva a ser veritat, no sé on trevallaría ara.

Signat:
el de la planta baixa del Mindoro.

Xe Fu7 ha dit...

Enric, vinc d'encartellar per València, la manca d'espais públics electorals té estes coses. Divendres no podré estar a Castelló per que hauré d'estar a un acte a Alacant, la dormida que desperta. Espere que siga un èxit.. això sí.. si algú "canta migouet el que no bote", agarre l'Euromed i us creme totes les gaiates. Una abraçada i bona festa!

Akicage ha dit...

See HERE

Nomdedéu ha dit...

Si, perquè si has d'agarrar l'AVE no tornaras a vore un concert a Castelló fins que Maritere aprenga valencià, i Esteban a no ser tan bocamoll.

Anònim ha dit...

llàstima que no vinga Pere... la foto amb la pancarta que diuen han preparat pel concert seria impagable!
ja tindràs altra oportunitat!

Anònim ha dit...

Abans que X Fu7 el socialista Pla ja va dir una vegada que no havia pogut vindre a Castelló a la cremà de les gaiates.

Xe Fu7 ha dit...

anònim, tranquil que el meu comentari anava carregat d'ironia... Porte 10 anys pujant per Magdalena i ja tinc ben aprés que les gaiats són un esclat de llum, sense foc ni fum.

Amadeu_horta ha dit...

quin post més bonic, sempre ens quedarà la imaginació jeje. Una llàstima l'al·lusió provincialista i injusta del final...

Nomdedéu ha dit...

Home Amadeu, jo no sóc precisament un escriptor. Faig d'articulista, i ara havia de fer ficció. L'únic que em vincula al món de la ficció és ser un nacionalista pur i dur a un país com el nostre. Vaig apostar per l'ucronia, que és una branca de la ciència ficció. A mi la ciència ficció no m'agrada. Ho confesse. Però crec que per donar certa credibilitat cal inventar "com hagués estat si..." i al mateix temps barrejar-ho amb fets cert. Per això he salvat l'espisodi dels socarrats de Vila-real (una putada per ells, pobres) i un discurs real pronunciat per Carles Salvador. Si tenim present que és un artícle que en principi era de consum local, ja pots imaginar que ací l'al·lusió agrada.
Demane disculpes als de les comarques de "la banal" i "la dormida".

Amadeu_horta ha dit...

Des de "la banal" dir-te que el post veritablement m'ha agradat molt, eixa part no era irònica, ho deia totalment en serio.
L'únic que no m'ha agradat és lo de les províncies (i no només per lo mal parats que ixim la majoria de valencians) sinó perquè entenc una errada enorme el provincialisme, vinga d'on vinga, un provincialisme que no fa altra cosa que allunyar-nos del nostre objectiu que no és altre que recuperar el sentiment identitari valencià i potenciar-lo. Jo odie allò de "Valencia, Alicante y Castellón", ho sent però amb això no puc, jo, per ser de València ciutat no sóc més valencià que un alacantí o un benicarlando, i un pegolí no és alacantí per moltes voltes que li peguem, ja que la campanya del Bloc Jove va sobre fer "un bot útil" aprofite també des d'ací per a dir que hem de botar-nos també les fronteres imposades que només fan que enfrontar-nos i dividir-nos com a poble. País Valencià uniprovincial ja!

i ja em calle, jeje.

Nomdedéu ha dit...

tens raó. les provincies només han servit històricament per confrontar-nos, i mentre perdem el temps competint entre nosaltres els veïnes van ent via.

el tropilla ha dit...

Bè, Pere Fuset, supose que si tens que cremar totes les gaiates jo mateixa entonaré el mitjouet el que no bote i botaré amb gust. Vaig a fer-me un cubata per a aclarir la veu...

:-)

pd. Freedom for Benicàssim ;-P

Amadeu_horta ha dit...

Hola Enric,
a Valencianisme.com els deixebles d'ERPV diuen açò de tu:

http://www.valencianisme.com/forums/viewtopic.php?t=2232

des que estem en campanya el tal "desbloquejat" es dedica a pregonar lo roíns i fracassats que som al BLOC, i tracta d'atacar-nos per tots els fronts, com que en este cas es fa menció directa a la teua persona, t'ho faig saber per si vols aclarir alguna cosa. Salut!

Nomdedéu ha dit...

Té una importància relativa. En primer lloc, supose que el Franch al que fan referència és Vicent Franch, que no està en el BLOC. En segon lloc, és cert que a les comarques del nord el BLOC tenia bons resultats, però el 2007 les coses no van anar gens be. De les tres comarques (doblades) en que ens organitzem ací dalt, Plana Alta-Alcalaten, Baix Maestrat-Ports i Plana Baixa, l'únic lloc en que hem millorat ha estat la Plana Alta. Malgrat perdre representació a Castelló, Vila-real i Torreblanca, ens hem mantingut a Benicàssim, i tot i perdre vots a Almassora hem guanyat un regidor, i un altre a Orpesa, i sobretot hem presentat dues noves llostes Borriol (1 regidor)i L'Alcora (2 regidors). A la Plana Baixa cap llista nova i perdua de la meitat dels regidors. Al Maestrat Ports, el mateix. Una llista menys que fa quatre anys i un retroces en número de regidors. Així, que desgraciadament, les coses no van tan bé per ací dalt.
Ja van, doncs, dues inexactituts en el que diuen. La tercera dir que jo estic per un BLOC de Centre Liberal. No és cert.
Jo sóc un nacionalista. I socialment sóc un socialdemòcrata. Ni un liberat ni un democratacristià. Dificilment pot ser decomcratacristià algú que jo no és ni catòlic ni cristià.
Usar un post que vaig escriure fa moltes setmanes per alimentar un discurs com eixe és curiós.
Tot el que diuen que vaig escriure no nom´s és cert, sinó que com tot el que jo dic, ho signe i ho manting.
Ara bé, jo he opinat i opinaré sempre mentre al meu partit hi haja un debat obert. Quan el partit vota i decideix, jo calle. Ho vaig fer quan Compromís i ho he fet ara. No hi ha cap declaració meua ni cap escrit posterior a les votacions internes, on jo mantinga les meues posicions discrepants. I no sempre resulta senzill mantindre el silenci, quan els mitjans et busquen la boca, i quan els socis diuen les coses que diuen. Però malgrat la fama que interessadament algunes persones em volen col·locar (amb cert èxit, per cert), sóc banstant més prudent i coherent, que molts que dins i fora del partit em volen recriminar les meues opinions, només perquè la meua honestedat i coherència, posa en evidencia aquells que voten blanc en un lloc i negre a l'altre, només per surar.
En qualsevol cas, les critiques d'ERPV em són del tot indiferents. Gent que gasta la quantitat de diners que gasten ells, per tindre uns resultats tan minsos, són, en la practica, els millors aliats de l'actual sistema bipartidista. Són com l'Oncle Tom.
I aprofite per recordar als que s'escabussen en este bloc per vore que vaig dir fa 3 o 25 mesos, que he estat dels primers en este partit en dir que l'enemic no és el PP, sinó el pensament únic bipolar.

Albert Miret ha dit...

Enhorabona pel relat tot i el final.
Enhorabona tambè a la gent del Bloc jove de Castelló, comarques del nord, etc i a la colla la Traca pel treball i organització del concert que el Bloc Jove ve fent des de fa anys.

Nomdedéu ha dit...

Gràcies pel que fa al relat. i evidentment em sume a la felicitació. Em va saber molt de greu fallar a una cita anual que esperava amb força ganes. Però va guanyar la sinusitis i em vaig quedar a casa a fosques intentant malviure.

abel ha dit...

bé Enric, solament felicitar-te per l'article escrit en el nostre llibret.

Modestament des de la gaiata intentem promocionar l'ús de la nostra llengua.

al final hem rebut el primer premi d'ús de valencià i el primer de maquetació, cosa que ens encoratja perquè l'any que ve fer-lo encara millor.

Akicage ha dit...

Attention!

Anònim ha dit...

Educació premia l'ús del valencià en els Llibrets de les festes de la Magdalena

escrit per Xavier Galbis i LLorens

El conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, ha fet públics este matí les agrupacions festeres que han estat guardonades enguany amb els Premis a l'Ús del Valencià en els llibrets de les festes de la Magdalena, segons han informat en un comunicat fonts de la Generalitat.

L'acte s'ha celebrat durant la presentació de la campanya "La teua festa, en valencià, naturalment", en què el conseller ha estat acompanyat per la secretària autonòmica d'Educació, Concha Gómez, i la reina de les festes de la Magdalena 2008, Laia Bacas.

Font de Mora ha destacat que estos premis "s'han convertit en un dels honors als quals aspiren colles, gaites, falles i fogueres, als quals moltes comissions opten per a poder enriquir l'historial de les associacions festeres de la Comunitat".

El conseller ha felicitat les entitats castellonencs guardonades en esta ocasió per l'esforç que han realitzat per integrar el valencià en els seus llibrets. Alhora, ha animat totes les agrupacions a seguir treballant en esta línia.

El primer premi, dotat amb 3.400 euros, ha recaigut en la Gaiata 8 Portal de l'Om, i el segon premi, de 2.750 euros, l'ha obtingut la colla Rebombori, mentre que el tercer, de 2.400 euros, ha anat a parar a la Gaiata 15 Sequiol

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=422&Itemid=1

Molt bon escrit, Enric!