Enric, que vaja tot bé, i que tornes prompte a estar al 100%. (tardaràs uns dietes, je,je)
Els que estem próxims als teus pensaments et necessitem en plena forma per al que vindrà. Açò ho hem d'alçar entre tots, perquè nacionalisme hi ha (encara que dir-lo esta setmana no és molt creïble).
Jo estic en política per nacionalisme i per que crec amb ell, tú el vas definir molt bé en un post. Ara, a treballar. Trist, però la il·lusió pel meu País intacta.
Encara que ja sé que "vas de cul", quant et despertes pensa en:
Què fer al BLOC?
1 Cap coalició. Nosaltres sols (per a lo bo i per a lo roin), mirant a llarg plaç.
2 Clarificar les pròpies posicions socials. Presentar-se en societat com a socialdemòcrates (centre-esquerra).
3 Estructura interna provincial (compatible amb la comarcal).
4 Assumir tot el que és valencià i sentit majoritàriament com a propi (senyera amb blau, Comunitat Valenciana, AVE, fórmula 1, America’s Cup, pilota valenciana, falles, València C. F., paella, Himne de Serrano, etc.), però complementari a allò en el que realment creem (Muixaranga, quatribarrada, País Valencià, unitat de la llengua, serveis públics, etc.). Complementarietat i no exclusivitat.
O ens “adaptem” a la realitat o “morirem” d’inanició.
Xic, xiques, ja etic ací, assegut sobre el meu propi cul. Torna a ser un cul vulgar amb un sol forat. Suficient. Tot ha anat bé, i vos estalviaré els detalls. La recuperació serà lenta, però no m'impedirà seguri fent política. A diferència d'alguns colegues ja la faig amb el cap. Gràcies pel vostre interés. Amb la meua fistulogatria i la vostra participació, hem fet de la meua físutla, la fístula més vista en internet. Gràcies
Un altra vegada gràcies a tots. Ja estic reincorporat. He passat per l'ajuntament, esta vesprada case una parella, demà un altra, i esta nit sopar del grup municipal, que hem de marcar una línia clara que les municipals ja estan a tir de pedra. ;)
Fantàstic! No recordava gens esta cançó. Gran Ovidi, gran. Un dia, l'any 86, vaig telefonar a Alemanya a casa de la meua parella de l'època. Una en principi desconeguda veu d'home em va dir el típic "Hallo", i en dues fraccions de segon, vaig feaccionar per dir..."tu eres en Toti Soler", aquell amollà el telèfon esberat que l'hagués conegut algú, quan només volia fer broma conscient que ell no parlava alemany. El cas és que el germà de la meua parella, havia fet el doctorat en romaniques sobre les lletres de n'Ovidi, i com a més a més era músic, havia fet prou relació amb ell. L'hi havia aconseguit unes actuacions a l'antiag R.F.A., i aquella nit, amb el prodigiós guitarrista Soler havien anat a sopar a casa la meua parella. Com quan jo estava per les alemanyes cantàvem molt a Ovidi, ara, recordant els nostres culs (el seu i el meu) m'ha vingut al cap.
19 comentaris:
Enric, espere que tingues una ràpida recuperació.
Enric, que vaja tot bé, i que tornes prompte a estar al 100%. (tardaràs uns dietes, je,je)
Els que estem próxims als teus pensaments et necessitem en plena forma per al que vindrà. Açò ho hem d'alçar entre tots, perquè nacionalisme hi ha (encara que dir-lo esta setmana no és molt creïble).
Jo estic en política per nacionalisme i per que crec amb ell, tú el vas definir molt bé en un post. Ara, a treballar. Trist, però la il·lusió pel meu País intacta.
Ànims i recuperat aviat.
Víctor Garcia i Tomàs.
(des de l'Alcora)
Et volem prompte per acì enric. Espere que et recuperes prompte.
Quan et recuperes mira les diferencies:
http://www.bip-perpignan.fr/
http://www.castello.es/generico.php?cod1=34&cod2=671
Desitjar-te una ràpida i bona recuperació Enric.
PS. Ves traguent-li punta a la llapissera estos dies, que esperem ansiosos les teues brillants entrades.
que vaja bé!
sort en l'operació. No tardaràs en recuperarte, són 2 dies de dolor pero val la pena l'operació.
pd. t'ho diu algú que ha passat per això...
Que vaja bé Enric!
Encara que ja sé que "vas de cul", quant et despertes pensa en:
Què fer al BLOC?
1 Cap coalició. Nosaltres sols (per a lo bo i per a lo roin), mirant a llarg plaç.
2 Clarificar les pròpies posicions socials. Presentar-se en societat com a socialdemòcrates (centre-esquerra).
3 Estructura interna provincial (compatible amb la comarcal).
4 Assumir tot el que és valencià i sentit majoritàriament com a propi (senyera amb blau, Comunitat Valenciana, AVE, fórmula 1, America’s Cup, pilota valenciana, falles, València C. F., paella, Himne de Serrano, etc.), però complementari a allò en el que realment creem (Muixaranga, quatribarrada, País Valencià, unitat de la llengua, serveis públics, etc.). Complementarietat i no exclusivitat.
O ens “adaptem” a la realitat o “morirem” d’inanició.
Sort i ànims.
Vicent els 3 punts primers bé, però el que fa 4.....home....que vols que et diga, jo sóc del Barça i mai aniré amb una senyera amb blau.
Xic, xiques, ja etic ací, assegut sobre el meu propi cul. Torna a ser un cul vulgar amb un sol forat.
Suficient.
Tot ha anat bé, i vos estalviaré els detalls. La recuperació serà lenta, però no m'impedirà seguri fent política. A diferència d'alguns colegues ja la faig amb el cap.
Gràcies pel vostre interés. Amb la meua fistulogatria i la vostra participació, hem fet de la meua físutla, la fístula més vista en internet.
Gràcies
fistutogatria
Gràcies per ensenyar-me vocabulari :D
Sort Enric! ànims que quan estigues bé del cul n'hi ha q seguir donant pel cul a altres (és broma) :P
Volia dir FISTUEGOLATRIA!
Un altra vegada gràcies a tots. Ja estic reincorporat. He passat per l'ajuntament, esta vesprada case una parella, demà un altra, i esta nit sopar del grup municipal, que hem de marcar una línia clara que les municipals ja estan a tir de pedra. ;)
Enric,
Només desitjar-te una ràpida recuperació, encara que he vist que ja estàs per ací "fent guerra".
Una forta abraçada.
Culminació
(Ovidi Montllor)
Em preocupa el meu cul,
senyores i senyors.
I us en demane excuses.
Però m'és molt penós.
Em preocupa el meu cul.
D'un temps ençà és negat.
Se m'ha tornat gandul.
Se'n diu alliberat.
Certa roba li cou.
Se'm riu dels calçotets.
Demana un wàter nou.
Ha dit adéu als pets.
Ell em fa anar d'esquena,
i em fa ajupir el cap.
I arreu em fa l'esmena
que jo sóc un cagat.
Certs papers no els admet,
i més si són de lletres.
I somnia en secret
honors i grans festetes.
Em preocupa el meu cul.
Em vol treure.
La meua vida escull.
Em trau de la mà l'eina.
En els moments precisos,
concrets, que no puc dir,
em fa cantar concisos
passatges, sens respir,
de cançons i poemes
que més val no esmentar,
mentre va filant trenes
que després van a mar.
Es plau en reunions
en les que parles culs,
que imposen condicions
tibats i plens d'orgull.
Em tuteja i se'm riu
quan em parla del cap.
I al meu cervell li diu:
De defecar, en saps!
I és que el meu cul, a còpia,
de matar la cultura,
s'ha cregut ser la pròpia,
i sense cap mesura
diu que ell és el cultura.
I com que la tragèdia
demostra que cultura
amb prou feines és cul;
em preocupa el meu cul.
Fantàstic! No recordava gens esta cançó. Gran Ovidi, gran. Un dia, l'any 86, vaig telefonar a Alemanya a casa de la meua parella de l'època. Una en principi desconeguda veu d'home em va dir el típic "Hallo", i en dues fraccions de segon, vaig feaccionar per dir..."tu eres en Toti Soler", aquell amollà el telèfon esberat que l'hagués conegut algú, quan només volia fer broma conscient que ell no parlava alemany. El cas és que el germà de la meua parella, havia fet el doctorat en romaniques sobre les lletres de n'Ovidi, i com a més a més era músic, havia fet prou relació amb ell. L'hi havia aconseguit unes actuacions a l'antiag R.F.A., i aquella nit, amb el prodigiós guitarrista Soler havien anat a sopar a casa la meua parella.
Com quan jo estava per les alemanyes cantàvem molt a Ovidi, ara, recordant els nostres culs (el seu i el meu) m'ha vingut al cap.
Millora´t de la fístula Enric.
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada