"Bones tardes Dr.", "Passa i asseu-te", "Ja m’agradaria. Mire Dr. no tinc per costum ensenyar el cul en la primera cita, però amb vosté faré una excepció. Crec que tinc una fístula." Si fa no fa, així va anar la conversa que la setmana passada vaig tindre amb el cirurgià, i si tot va bé, hui mateix, quan isca del quiròfan ja no la tindré.
Una fístula, dit així de qualsevol manera és com un camí equivocat. És una drecera que naix en paral·lel al camí habitual, per intentar fer les mateixes funcions, però amb mala traça. No se si el Dr. hi estarà massa d’acord amb la definició.
En política també n’hi ha de fístules. N’hi ha d’ell que vol córrer massa, perquè es creu més llest o tocat de la maneta dels deus. Gent que intenta inventar un camí propi evitant l’habitual. Error. Els procediments, els camins traçats amb els anys, són sovint els correctes. En política, com en la resta d’activitats humanes, no s’ha de tindre pressa. Cal anar xino-xano. Tot té un perquè i un com. No se li val a inventar camins ocults que voregen el procediment o la legalitat. Perquè si diuen que l’oli taca per on passa, imaginen la dallonses. I en estes coses el camí correcte és el recte (i ja em perdonaran la manca de subtilesa). Les coses han d’eixir per on han d’eixir, i quan els hi toca. Ja ho he dit no val a fer trampes per salvar el cul, i miren que eixa part tan injustament menysvalorada de la nostra anatomia és d’allò més important. I no només perquè d’alguna forma havia d’acabar l’esquena, sinó pel que diu la dita: Tant se val que siga sobre el tron d’un rei o l’humil cadira d’un drapaire, al final, tots, acabem seient sobre el nostre propi cul.
Una fístula, dit així de qualsevol manera és com un camí equivocat. És una drecera que naix en paral·lel al camí habitual, per intentar fer les mateixes funcions, però amb mala traça. No se si el Dr. hi estarà massa d’acord amb la definició.
En política també n’hi ha de fístules. N’hi ha d’ell que vol córrer massa, perquè es creu més llest o tocat de la maneta dels deus. Gent que intenta inventar un camí propi evitant l’habitual. Error. Els procediments, els camins traçats amb els anys, són sovint els correctes. En política, com en la resta d’activitats humanes, no s’ha de tindre pressa. Cal anar xino-xano. Tot té un perquè i un com. No se li val a inventar camins ocults que voregen el procediment o la legalitat. Perquè si diuen que l’oli taca per on passa, imaginen la dallonses. I en estes coses el camí correcte és el recte (i ja em perdonaran la manca de subtilesa). Les coses han d’eixir per on han d’eixir, i quan els hi toca. Ja ho he dit no val a fer trampes per salvar el cul, i miren que eixa part tan injustament menysvalorada de la nostra anatomia és d’allò més important. I no només perquè d’alguna forma havia d’acabar l’esquena, sinó pel que diu la dita: Tant se val que siga sobre el tron d’un rei o l’humil cadira d’un drapaire, al final, tots, acabem seient sobre el nostre propi cul.
31 comentaris:
Cul és a fístula, com Bloc és a IdPV.
Però un cosa. IdPV té la síndica del grup parlamentari a les Corts, q farem?
Enric, podries confirmar que només volies fer una comparació i que tu no tens cap fístula?
Gràcies...
No, no puc. Tinc una fístula, demà m'ingressen i m'operen. Com metàfora, si no la tingués sería francament raret.
jeje
Sembla que el cul del País Valencià siga el BLOC i la fístula la Direcció que malhauradament tenim.
Dimissió ja !!!
Tombatossaleitor ha fet una lectura de l'artícle, i tots he entrat en eixa línia. Res a dir. Si llegiu amb deteniment, voreu que parle de vorejar "el procediment o la legalitat". Quan el vaig escriure no pensava en el BLOC precisament, pensava en aquells que avances concessions o llicencies, i coses d'eixes.
Però bé, m'agrada descobrir que els meus articles tenen tantes lectures com interpretacions.
Inés Escoí
Abans de les eleccions, la lectura podria haver estat la que tu pretenies, encara que molta gent pensavem ja que el cami que ha pres el BLOC no és el recte... Ara, per desgràcia a tothom li ve al cap la segona lectura, la de Tombatossalator. Segur que la teua fístula té bona solució quirúrgica. Espere que el BLOC també tinga bona solució, millor terapèutica que quirúrgica, però si cal...
És curiós, només conec dos persones que han timgut problemes de fístula, i les del Bloc i de les comarques del nord.
No entent el problema amb la síndica del grup del Compromís? ÉS que va a petar també la meitat que faltava per petar?
He vist que l'Executiva convoca una Convenció d'Idees o alguna cosa semblant.
Jo tinc una idea: Morera, Chesa i Pañella, dimisssió.
La proposta de la Convenció va ser meua. Crec que necessitem fer eixa política de baix cap a dalt, escoltant realment el partit. La proposta concreta va ser, debats locals i comarcals, per finalitzar en una Convenció Ideològica vaig proposar jo, d'Idees diu l'EN, on el debat estiga el suficientment lluny d'un Congrés per poder posicionar-nos políticament sense que alguna gent ho haja de llegir tot en clau interna i pensant que este o aquell diu això o allò perque vol un cadira.
A la convenció podrien assistir tots el militants.
Vaig proposar també que el comité organitzador estiga constituit per persones alienes a l'EN, de la següent manera.
1 del BES
1 del BPV
1 del BLOC Jove
3 no alineats, que encara som majoria al partit. D'estos tres es triaria la presidència amb vot de qualitat per si hi ha algun empat en alguna votació.
Ja en parlarem amb tranquilitat. La proposta s'ha de concretar, però caldria una intranet (una d'eixes coses que reclama sempre fuset) on mantindre el debat obert a la militancia i tancat a l'exterior. Tot i que com sempre, hi haurà qui en penjarà el que vulga a algun portal "amic".
Crec que tot el que calga dir-se s'ha de dir allí. jo tinc moltes coses a dir.
I espere que això també servisca per contentar gent com Xorx, que a l'entrada anterior reclama clarificació interna. Té raó. No crec que la tinga quan diu que transferim les responsabilitats a l'electorat. La responsabilitat és nostra, però que confonem a l'electorat (que és el que jo havia dit) ho mantinc. Ho tinc clar.
Enric Nomdedéu president de la generalitat!!
Doncs em sembla fatal açò, si senyor, fatal fatal fatal però no la idea de la convenció sinó la data triada!!! Congresos a gener, eleccions a maig i convenció a juny, com els exàmens!!!
Cada dia veig més clar que la política i jo no som compatibles...(almenys fins que acabe d'estudiar...)
Una abraçada!!!
ps: Inés, després de ficar-me roja amb les coses que em digueres he decidit no tallar-me les venes i deixar-me-les llargues. Un besot, musa del TELVA ;p
DESCREDIT total
Inés
Pos au, anònim, tu mateix!
Enric,posat bo rapidet que divendres tenim soparot.
Besets
Si ja t'han transformat una Convenció ideològica en una d'idees, té tota la pinta d'una altra pressa de pèl.
Eixos que tantes ganes tenien d'estar en el grup de Llamazares podrien seguir el seu exemple i anunciar que no es presentaran a la reelecció en 2009.
Seré un romàntic, però crec en la força de la raó, i en la força de la militancia, que al cap i a la fi, és qui ha creat i manté este partit.
Si m'he enganyat, culpa meua. Si m'han enganyat, també. Quan t'enganyen una volta és culpa dels qui enganyen, si hi tornen teua per deixar-te enganyar. Vorem que n'ix d'esta reflexió conjunta, i si no n'ix res, aleshores, ja parlarem.
Si més no, este és el meu límit personal.
Inés
Vinga va, siguem optimistes!!!
Hola Enric, ànim per això de la fístula. Jo vaig tindre una fa anys, i la veritat em va donar prou pel cul.
Acabe de llegir l'article del secretari del Bloc Enric Morera titulat “Reacció”. La veritat és que pareix més humil que quan candidatures com la de Torreblanca, pel simple fet de no estar al costat de les seues idees, quan Morera visitava Orpesa passava de llarg per a dinar a Alcocebre i no entrava a Torreblanca, poble on sempre hem tingut uns grans resultats, on s'ha treballat bé i dur i d'on és el president del partit. Només va vindre a fer unes declaracions totalment descafeïnades per a contestar a l'Albiol, que per les declaracions d'esta estic segur vam perdre com a mínim un regidor.
En l'article parla que hem començat a reaccionar. Alguns ja ho vam fer fa temps en contra dels plantejaments de la direcció del partit. També ens diu que ara veu coincidències. Pareix que després del bac electoral vol aproximacions amb els que fins ara hem dissentit. No me fie quan diu que tenim feta la primera part del full de ruta. Quina ruta? La de les coalicions que no entén l'electorat? Si és així voldria llegir sobre un canvi de full de ruta. També està pensant en les reunions de la EN per a un futur. És que no pensa convocar un Congrés extraordinari? Crec no equivocar-me si dic que després d'este desastre electoral el normal és demanar a l'electorat la seua confiança. Però no, Morera ens parla que hem sembrat la millor llavor de fa anys. M'agradaria que ho explicara en un Congrés i que puguem tots parlar. Em pareix bé que tinguem unes bones cartes per a jugar una partida, però no em pareix que governar un partit siga com jugar una partida de cartes, en que la sort és la principal protagonista. Confiant en eixa sort així ens n'ha anat. Sí que és veritat que estem en les Corts i això és positiu a pesar de l'alt preu pagat. A pesar que IU haja tret més del doble de vots que nosaltres, el Bloc està en una posició molt més aventajosa per ser el tercer espai, perquè tenim representació política en molts municipis del País Valencià. El Bloc ha de ser l'única referència Nacionalista o Valencianista del nostre país. Hauríem de criticar menys l'adversari que és poderós i ens pot fer mal, i dedicar més energies per a crear candidatures en localitats, perquè ací és on es creen els vots, i per tant el poder polític. De què ens servix picar o fer crítiques a Carlos Fabra si no viatgem per la província i la treballem? Els poderosos són els que tenen al seu servici els poders mediàtics i els usen contra nosaltres: Els usen ignorant-nos i així no arribem a l'electorat. Repetisc, treballar creant candidatures i criticar el just, perquè una bona oposició ha de fer-ho, però no usar la crítica a l'adversari com a bandera que ens portarà al poder. Hem de ser polítics que han d'aconseguir fer arribar a la gent les nostres propostes, i no voler jugar a jutges i fiscals, que açò és molt perillós. Desitge la unitat en el Bloc, i que eixe full de ruta que ens parla Morera siga el full de tots, però per a això no ha d'amagar-se darrere del barandat del poder. La direcció ha de convocar un Congrés on es parle molt clarament del full de ruta, i que siga en eixe Congrés on isca el Bloc unit i fort com un mur de pedra de granit que arrase els barandats que puguen albergar qualsevol desconfiança. Jo sí que crec que UNITS SOM MÉS, units sí, però els del Bloc.
Jesús
PD: De totes les maneres, haurem de llegir l'informe d'Enric Morera, i decidir amb més base.
Compartisc la teua anàlisi, però en canvi no compartisc l'oportunitat de Congrés Extraordianari, o d'avançar l'ordinari. I m'explique.
Crec que fa anys que no hi ha un vertader debat ideologic al partit, i és justament, perquè coincideix el moment amb la tria de les executives i els dirigents. I la gent no escolta. Simplement et col·loca amb este o contra aquell.
El debat ideològic és imprescindible, i ha de fer-se amb llibertat. Hem de participar tota la militància.
És per això que vaig proposar una Conferència Ideològica. Una Conferència Nacional en terminologia estatutaria, que va ser acceptada per l'Executiva i avalada pel Secretari General.
Si ho fem bé, eixe és el lloc i l'oportunitat de posicionar-nos, de dibuixar les correccions que calguen en la fulla de ruta, o de reafermar-la, o de canviar-la. El que decidim. Sense que ningú tinga por deir el que pensa per si no li donen cadireta a l'Executiva. Per això ha d'allunyar-se en el temps del Congrés, per això, i perquè el Congrés hauria de ser de reafermació. Però hauria de ser-ho, si fem les coses bé. Si la Conferència va bé i resulta clarificadora, tots haurem d'aprendre'n. Obviament cada ú tindrà les seues opinions abans i després, però ajudarà a clarificar.
Estic segur que l'Executiva sabra escoltar i executar les polítiques que emanen d'eixa conferència. Això és el que vull que passe.
PErò no sóc un passarell i sé que poden passar dues coses més.
Que la Conferència siga un bluf, perquè s'intente controlar i rebaixar-ne la seua importància. I aleshores personalment em sentiré decebut i prendré les decissions personals que haja de prendre.
Que la Conferència no siga escoltada per l'Executiva, siga menystinguda, infravalorada, obviada, i aleshores, crec que les conseqüències han de ser col·lectives.
Seguisc amb interés, més interés que abans, el debat intern al Bloc després de les últimes eleccions.
I no deixe de llegir opinions crítiques al rumb ideològic que ha pres el partit amb la direcció de Morera. És lícit.
Es parla de prioritzar el discurs valencianista, de deixar-se de eixos esquerra-dreta. I és en eixe punt on m'entren els dubtes. ¿De quin valencianisme es parla? ¿El valencianisme d'Esquerra Republicana?, ¿el valencianisme de Coalició Valenciana?, ¿el suposat valencianisme del PP?. Amb tots els respectes, però pense que parlar de valencianisme, en abstracte, no clarifica res. ¿Què tenen a vore el PNB i Aralar, a banda del marc nacional? ¿Què vol dir defensar els interessos del País Valencià en el tema de l'aigua: el transvassament de l'Ebre, la reutilització, les dessaladores? ¿I en el tema d'infraestructures: l'alliberament del peatge de l'AP-7, la creació d'un nou corredor? ¿Volem l'Ave independentment de les destrosses que puga ocasionar a l'Horta Nord?
De sempre m'he considerat nacionalista. De sempre m'he considerat d'esquerres. Mai he votat al Bloc, mai, fins diumenge passat, per anar coaligat amb el meu partit, Iniciativa. Potser els crítics pensen que la meua és una opció minoritària al País Valencià, que la societat estaria reclamant un partit de centre-dreta valencianista a l'estil CiU. És possible que tinguen raó, i és possible que no la tinguen. El que no entenc és la por a les paraules. Si el que es vol és això, que es diga. Dir valencianisme, sense més, és no dir res.
Salutacions, i gràcies per la porta oberta d'este blog.
Dir valencianista, personalment preferisc dir-me nacionalista, és dir poca cosa. Dir ecosocialista també ho pot semblar, segons com.
M'explique, dius: valencianisme no clarifica si defenses l'AVE per l'Horta o si vols escola pública. Jo conteste, ecosocialista no clarifica si vols requisit lingüistic o concert econòmica amb l'estat. No diu si vols dret a l'autodeterminació. No diu...
El teu plantejament és semantic. Està bé.
Però com crec que formules una pregunta important, et diré la meua opinió personal, que desconec qui més la comparteix al BLOC. (Este bloc que, amb alegria veig, visita últimament gent d'IPV, no és més que el meu bloc personal, no de cap corrent, ni oficial del partit)
Jo aposte per l'eix identitari com a discurs de base, i és cert que això s'ha de vestir. El nacionalisme és una gestió pulcra dels diners públics, és aconseguir xarxes de tres de rodalies, és l'AVE (si, l'AVE per poder competir amb la resta de països, i fer-lo amb el menor impacte ambiental possible. Un AVE evita vols d'avions, que resulten molt més nocius per al mediambient, però com passen per dalt no els veiem), vol dir la defensa inquebrantable de l'escola pública, de la sanitat pública, de la justícia gratuita. Vol dir apostar pel transport públic sobre el privat. Nacionalisme és la defensa dels drets civils de gais, lesbianes i transexuals. Nacionalisme implica polítiques d'igualtat.
Supose que això col·loca el nacionalisme (el nacionalisme que reclamem gent del BLOC com "marca de la casa") en l'espai de l'esquerra.
Els més de 300 regidors del meu partit fan diariament eixes polítiques. Els més de 20 alcaldes dirigeixen eixes polítiques. Per alguna raó, determinats guarians de l'ortodoxia (no dic tu, que has estat equisidament correcte) demanen al BLOC que justifique constantment que és i que vol ser.
No veig la necessitat. És una trampa d'una determinada gent.
També dic, que no crec que siga d'esquerres repartir diners per abandonar la casa dels pares, per tindre fills, per ser ros, o per menjar "panquemaos". Les polítiques econòmiques han d'anar en funció de renda.
Jo no m'amague, sóc un socialdemocrata. Per tant, crec en el sistema, i crec que el sistema genera desigualtats. PEr això vull corregir-les des dels poders públics. No crec en l'intervenecionisme però si en lobligació moral de donar igualtat d'oportunitats.
També crec en altres coses, en l'ordre social, en el respecte, en que tot no val, i en que maig del 68 va fer més mal que una pedregada.
L'actual escola pública és ingovernable, i si es salva, és pel treball vocacional dels professionals. I és ingovernable, perquè des de determinats espais de la "progressiapija" s'ha imposat el "tot val", el carregar-se el respecte al professorat, etc.
I amb eixa esquerra, l'esquerra que pel matí defensa els okupa, i que quan per la vesprada els fan cosellers els desallotja a cops de porra, no hi crec.
Quan alguns diem que a l'esquerra del PSOE no hi ha res, de seguida se'ns diu..."voleu ser CiU, és lícit, però ho haurieu de dir". És com si jo digués "IPV en realitat no vol ser un partit de veritat, vol substituir al PC dins d'un espai difús de 'enèssima reinvenció de l'esquerra federal espanyola"
El que vol ser el BLOC és el que és la seua història (no exenta d'errors i canvis de rumb) i la seua praxi política als ajuntemanet. Agrada més o menys, però és un partit nacionalista i progressita.
IPV va dir que abandonaria EU, que no concorreria a les eleccions internes, i va fer tot el contrari. També és lícit, però ens ho havieu d'haver dit. Si més no, el BLOC no va enganyar ningú.
El nacionalisme del segle XXI el defineix una paraula: "sostenibilitat".
Ha de ser socialment sostenible (per això proposem i apliquem polítiques progressistes), ha de ser nacionalment sostenible (per això reclamem concert econòmic i capacitat d'autogestió), ha de ser econòmicament sostenible (per això reclamem imfraesctructures que ens permeten competir en igualtat de condicions) ha de ser ecologicament sostenible (per això apostem per polítiques de no agressió al mediambient).
Espere haver estat útil.
Gràcies per l'extensa resposta. Coincidim en un 90% de les propostes (el tema de l'Ave, veig que sempre ens separarà). O el que és el mateix, defensem un mateix espai ideològic (potser Iniciativa aposta per una socialdemocràcia més forta, però lluny d'ortodòxies comunistes - i al programa em remet).
Dit això, no entenc la polèmica dins del Bloc. Si no és un tema ideològic, tal volta siga una qüestió de protagonismes, i en eixe sentit és cert que potser per a una propera ocasió el Bloc hauria de tindre més visibilitat donat que és el partit més gran. Però llançar les culpes de la desfeta electoral a la coalició amb Iniciativa, com estic llegint últimament en alguns fòrums, em sembla, si més no, discutible (els números no semblen avalar-ho), i em recorda a l'al·lèrgia que alguns comunistes, ignorant la seua història, tenen als nacionalismes, però a la inversa, en pla, "que vénen els rojos".
En fi, veig que acaba d'entrar feina en la meua taula, així que hauré de guanyar-me el pa. De nou gràcies per la resposta.
Josep
P.d.- Iniciativa defensa el dret d'autodeterminació.
Si coincidim en el 90%, igual si que és un problema de personalismes i protagonismes... crec que haurieu d'afiliar-vos al BLOC. Tenim una democracia interna envejable. Podrieu constituir-vos en corrent (calen només 100 persones i ser més del 10% de la militancia en tres comarques), o integrar-vos al BES amb qui el grau de coincidència deu ser del 95%
I no ho dic en broma
Jo també vaig a treballar
Molt clarivident la conclusió a la que ha arribat Enric Nomdedéu. Si la coincidència és, com a mínim, del 90%, el més lògic és la integració d'IPV en el BLOC, no? És que, des de fora, no es comprén eixe multipartidisme valencià tan artifical, jo tinc la sensació, no sé si equivocada, que lleva molta credibilitat al projecte i que, per tant, és un dels seus punts negres.
A més, estic segur que molts del militants actuals del BLOC no tenen eixe elevat percentatge d'afinitat amb el partit!!! I, malgrat tot, ahí estan, perquè tenen clar que units fan més força.
Perdoneu, l'anterior comentari és meu.
Jaume Martínez
Gràcies pel consell. El dia que el Bloc es clarifique sense complexos com a força d'esquerres (més o menys moderada, però d'esquerres) ho faré. Mentre continuen alçant-se tantes veus dient que cal "tornar al taronja", o que "nosaltres no som ni d'esquerres ni de dretes", o l'excepcional i ja denunciada per Pere Fuset (però greu) "hem perdut les eleccions per fer el marica"... em quede on estic.
Jo sé que la major part de l'electorat del Bloc és progressista i que l'actual direcció aposta per eixe camí. Però també que hi ha molts que aposten per silenciar eixe discurs per tal d'arribar a més gent.
Si s'està en política s'està per a dur unes idees a terme. Per convéncer que unes idees, les teues, i les semblants a les teues, són beneficioses per a la societat.
De bon rotllo. Si el que vulguera és només governar independentment de les idees, m'afiliaria al PP.
Salutacions.
Entesos. Doncs ja està tot dit, no?
Hem passat de l'argument al "chascarrillo" en només 4 minuts.
Massa ràpid per al meu gust.
A eixa crítica que fas la resposta és: ereu un sector clarament minoritari d'EU que té bons quadres (personalisme) i incerts resultats electorals (mai no vos heu presentat sols), i com no podieu control EU, feu esta operació. També sabeu que sent un partit amb tres mesos de vida, i incerta incidència electoral, heu adquirit un protagonisme desmesurat. Fins al punt que tu mateix reconeixies en una entrada anterior que el BLOC hauria de liderar més i ocupar més epai.
La politica del meu partit no la marque jo (que tampoc no sóc l'autor de cap de les frases que ressenyes) sinó els documents oficials. I allí diu el som. I on ens situem a l'eix esquerra-dreta, i que pensem dels drets civils, etc.
Si jo haguera de catalogar-vos pel que diuen Vicent Grau i Carles Mulet, t'haguera demanat que no tornes a entrar ací. Però com supose que a tot arreu hi ha gent que pixa fora de test, estic encantat amb la teua visita.
Per cert, jo aposte clarament per l'espai taroja, amb contundència. I eixe espai, en la praxi, és el que he defint abans i tu has dit que comparties en el 90%.
Pillada Josep Aparicio!
La teua darrera entrada no està a l'atura de les anteriors, disculpa'm.
Se t'ha vist el llautó. Pateixes, patiu, del que segons tu patim nosaltres, un problema de personalismes i quotes de poder.
El gran ha de ser generós per construir alguna cosa, el menut més.
Vaja, no pensava ser polèmic, i menys encara ofendre ningú. No és el meu estil. Així que si ho he fet, demane disculpes.
Per altra banda, no he dit que cap de les frases les hages escrit tu, però em passe el dia treballant front a l'ordinador, i tinc oportunitat i interés d'entrar a diversos fòrums, i eixes i moltes de més greus (al meu parer) s'han escrit. Clar que sé que cadascú és amo de les seues paraules i que no es pot respondre per totes les persones de la teua organització, em semblava haver-ho especificat, però supose que no m'he expressat bé.
Tampoc recorde haver acusat el Bloc de patir de personalismes, més encara vist des de fora, simplement he plantejat que no reconeixia espai a la polèmica si no era una qüestió ideològica, i que només es podia explicar, amb cert punt de raó i lògica, per la voluntat d'adquirir més protagonisme.
Per últim, i encara que no siga interessant, ja que és una qüestió personal, dir que mai he militat a EUPV. Per contra ho fet a Esquerra Republicana del País Valencià, militància que vaig abandonar en quant va nàixer Iniciativa.
Salutacions, i noves disculpes si he pogut ofendre algú.
No patisques, no crec que tingueres cap voluntat d'ofendre. I en qualsevol cas, quan vaig entrar en la política intitucional (en l'altra hi estic des que tinc consicència que sóc valencià i la tinc des de ben menut) vaig aprendre a que res no m'ofenga, així que encara que hi ha qui ho intenta, no se'n surt amb mi.
Per cert, com es passa, i és curiositat morbida, de reclamar la independència dels països catalans, a encaixar en l'espanya federal? Es del que parlen els estatuts d'ERC i IPV. El que veus no autoritzades diguen a internet no ho valore.
Carod-Rovira ha comentat en més d'una ocasió que si Espanya fóra un país realment plurinacional i amb valors republicans no tindria sentit reclamar la independència. Té raó.
Jo, com ell, em considere nacionalista d'esquerres, i per tant, en el fons, internacionalista. Iniciativa aposta pel federalisme, és a dir l'aposta per una Espanya realment plural. I en tot cas, Iniciativa considera el País Valencià com a àmbit de decisió únic del seu futur. No trobe, aleshores, que hi haja massa diferències ideològiques "de facto" (tal volta, una aposta més decidida per les polítiques d'esquerres i mediambientals per part d'Iniciativa, qui sap).
Per altra banda, el rumb que ha pres Esquerra al País Valencià em sembla ben criticable, ganes d'ensopegar dues i tres vegades en la mateixa pedra. Malbaratament d'esforços i recursos.
Salutacions.
Només volia fer un "incís conceptual" sobre el terme "nacionalista".
Me'n recorde que en l'últim Consell Nacional algú va dir que a la societat valenciana n'hi havien pocs nacionalistes. Jo crec que al contrari... n'hi han molts! massa! Però són nacionalistes espanyols, tot i que la majoria ni ho sap, perquè pensen politicament en termes de nació espanyola.
Ara veig que et defineixes com a nacionalista, a seques... i crec que cal acompanyar eixa paraula de la seua companya de viatge: valencià/ana. Nacionalistes valencians o valencianista... que és el que som ;)
Publica un comentari a l'entrada