El món de 
la política és extraordinàriament complex i sorprenent. De tant en tant visite el bloc personal d’Iñaki Anasagasti. Malgrat les mil diferències que tenim en temes socials i d’altres, em trobe còmode llegint les reflexions d’un nacionalista, un patriota basc, que s’enfronta als qui practiquen la violència. És una qüestió de dignitat. (Ja se que el meu amic, el guanyador del premi al millor article de la Magdalena d'enguany, dissentirà.)
Esta setmana m’ha sorprès una entrada seua en la que hi havia un powerpoint (que em perdone Fajardo, però no és pas un powerpint en català :) ) sobre Mario Moreno, dit Cantinflas. A mi eixe home no és que m’agrade especialmen
t, però agradant-me com m’agrada el cinema de seguida he reconegut l’escena. Un monòleg fantàstic. Han passat quatre dècades des que el va escriure, cert. Fa referència a les antigues grans potències, cert. I que tot això ha canviat bastant, afortunadament també és cert. Però com metàfora d’eixe tercer espai que volem construir, crec que encara té sentit.
Feu un exercici, imagineu la cara del President del Congrés (siga Bono, siga Duran i Lleida. Per cert que tots dos obligarien a resar abans d’iniciar la sessió, la diferència és que Bono obligaria a resar en castellà) mentre escolta Alfred Remolar llegir el discurs. Té gràcia. Segurament, perquè té molt de vigent.
Feu-li un colp d’ull.
la política és extraordinàriament complex i sorprenent. De tant en tant visite el bloc personal d’Iñaki Anasagasti. Malgrat les mil diferències que tenim en temes socials i d’altres, em trobe còmode llegint les reflexions d’un nacionalista, un patriota basc, que s’enfronta als qui practiquen la violència. És una qüestió de dignitat. (Ja se que el meu amic, el guanyador del premi al millor article de la Magdalena d'enguany, dissentirà.)Esta setmana m’ha sorprès una entrada seua en la que hi havia un powerpoint (que em perdone Fajardo, però no és pas un powerpint en català :) ) sobre Mario Moreno, dit Cantinflas. A mi eixe home no és que m’agrade especialmen
t, però agradant-me com m’agrada el cinema de seguida he reconegut l’escena. Un monòleg fantàstic. Han passat quatre dècades des que el va escriure, cert. Fa referència a les antigues grans potències, cert. I que tot això ha canviat bastant, afortunadament també és cert. Però com metàfora d’eixe tercer espai que volem construir, crec que encara té sentit.Feu un exercici, imagineu la cara del President del Congrés (siga Bono, siga Duran i Lleida. Per cert que tots dos obligarien a resar abans d’iniciar la sessió, la diferència és que Bono obligaria a resar en castellà) mentre escolta Alfred Remolar llegir el discurs. Té gràcia. Segurament, perquè té molt de vigent.
Feu-li un colp d’ull.
6 comentaris:
Perdoneu el meu desconeixement, però qui ha estat el guanyador al millor article? I una altra cosa, no he llegit enlloc cap crítica a la interpretació dels versos del Pregó d'enguany, només em va semblar còmica a mi?
El guanyador ha estat Ximo Gòrriz. Pel que fa al pregoner a mi també em sorprén tant correcció política. Dilluns de Magdalena em van entrevistar a la COPE i a Canal Castelló, vaig provocar la pregunta sobre el pregoner i vaig ser tan clar com dur.
Eixe senyor no és bariton, per tant, la veu no era l'adequada, i a sobre, instal·lat en la seua prepotència habitual va sobreactuar i va fer malbé un moment que per molta gent és especialment emotiu. Va fer el ridícul i va ofendre els castellonencs. Ho vaig dir a la ràdio, si un dia vull sentir cantar a Raphael pagaré l'entrada a l'Auditori.
Lamentable. Patètic.
Dir també, que el pregoner infantil va estar extraordinàri.
La interpretació del Pregó em va semblar pròpia de Mel i Xispa, amb tots els respectes per aquests professionals, i quant a la persona del Pregoner, com diria aquell, quien te ha visto i quien te vé...
Volia fer una denúncia del carrer Pare Vicent, divendres abans de festes es va posar un entarimat enmig del carrer, ha estat tota la setmana molestant a la resta de carrer, als que aparcaven els cotxes i als que els tancanven als garatges amb gual. No han fet cap actuació en eixe entarimat simplement era per tallar el carrer, va ser retirat ahir dilluns a les 10 de la nit. Va estar també tot dilluns donant pel sac als veïns i a tots els que portaven els xiquets a l'escola Bisbe Climent.
S'han passat i crec que una colla vinculada a gent del PP amb alguns ex-càrrecs que estava a eixa zona del carrer ha tingut molt que vore.
Doncs moltes felicitats a Ximo. Per cert, si no estic confós, al llibret de la Gaiata 1 hi havia un article sobre els Gaetà Huguet escrit en blavero.
És possible. L'any passat va guanya rGonzalo Romero amb un article en valencià no normatiu. Un desproposit i segurament una irregularitat legal, donat que les bases del concurs diuen que és per la promoció del valencià. Els diners els dona la Conselleria, i la llei de creació de l'AVL estableix claríssimament quina és l'ortografia.
Publica un comentari a l'entrada