"MÀRQUETING". Levante-EMV.22.11.08

He acabat de llegir un assaig titulat Màrqueting polític: l’art de guanyar eleccions. Fins al 2011 no sabrem si l’he entés.
La tesi primària és el pes del màrqueting electoral en la política, cada colp més marcadament mediàtica, dels darrers anys. De fet, fa una anàlisi dels candidats, com producte, en un mercat, l’electoral, que s’assembla significativament al que estic estudiant a la universitat sobre les empreses, en l’assignatura de Direcció Estratègica. Fins i tot en algun capítol, suggereix la necessitat d’aplicar una anàlisi DAFO al candidat o al partit. Ho he fet amb mi mateix, però no els exposaré el resultat, perquè tinc la poderosa sensació que el meu professor llig este diari, i francament, tampoc no cal donar-li avantatge. Si m’ha de suspendre que s’espere a febrer com tots.
Una de les contundents afirmacions de l’autor, és que per si sols els mitjans de comunicació no són garantia de l’èxit d’un candidat, però sí que ho poden ser del seu fracàs. I això trobe que és especialment significatiu en una opció com el BLOC. És indiscutible que nosaltres no tenim grups editors “amics”, o directament deutors del favor d’una llicencia, o de milers i milers d’euros en publicitat. Per tant, cada titular que aconseguim, és el fruit d’una inversió en temps i dedicació molt major que la dels nostres adversaris, PP i PSOE, i cada ratlla que ocupem en un diari, o cada minut en antena, són també el resultat d’un treball de qualitat, que ha de competir amb les immenses maquinaries propagandístiques del PP i el PSOE.
Rebaixant el nivell i per entendre’ns. Si el PP o el PSOE presentaren una granera com cap de llista aconseguiren el 35% dels vots. I això és un fet provat, perquè ho han fet en alguna ocasió. I que em perdonen les graneres. Nosaltres juguem en un altra lliga.
Si al final, l’èxit polític, té més a vore amb la repercussió mediàtica, i esta és filla dels favors i els deutes, aleshores, nosaltres ho tenim pelut. A finals del XIX o principis del XX era prou habitual que un partit tingués un grup mediàtic propi. Això hui ja no passa. Ara són els grups mediàtics qui semblen tenir partits propis. I en mig d’esta guerra de guerrilles, nosaltres alçant el ditet i dient: “psst, ei, escolte, que nosaltres estem ací”. Pelut he dit que ho teníem? Peludíssim.
Quasi tothom ara compra le menjar en grans superfícies. Jo mateix compre habitualment en una de mitjana, però quan necessite una cosa de qualitat, bona, especial...no sé, per exemple, ara que la meua dona està constipada i necessitem taronges bones per fer suc, vaig a Benlliure, la verdulera del barri. Mai no ha eixit a la tele, ni l’hi he vist anuncis als diaris, però és garantia de qualitat. Si per triar una bona taronja, la gent reflexiona, sembla raonable que reflexione també abans de votar, caram, que si no, acaben comprant melons!