01 de febrer, 2009

"OFICIS". Mediterráneo. 05.02.09


L’avi Josep era cuiner. Alguna cosa més que cuiner, era el xef d’un important hotel de Calella de Palafrugell. Els records de l’avi, va morir quan jo tenia 10 anys, són els d’un homenot (Josep Pla, fill del país, l’hagués considerat així), sempre vestit de blanc, amb un davantal fins els peus, i un barret d’aquells que semblen un caneló, que sempre em posava a mi, quan entrava a la cuina de l’hotel a vore’l.
El iaio Higini va canviar d’ofici algunes vegades, però aquell que tenia més a cor, era el de sastre. I més concretament de l’època que tallava i cosia gorres. Al iaio no el vaig conèixer.
Els dos tenien oficis. Una professió és un altra cosa. L’ofici s’aprèn, però no tinc clar que puga estudiar-se. I quasi sempre té molt de vocacional, per això sovint la gent que té estos oficis són gent que donen el més i millor cada dia, que treballen amb parsimònia, amb cura, amb deler per oferir el millor producte, per al millor client.
I no ho havia pensat mai, però igual és per eixa herència que visc la política amb idèntica actitud. No faig res sense pensar en per qui ho faig, i sóc dels qui li agrada fer les coses a mida, encara que represente més treball. Tampoc no ho és la política una professió. Un ofici sí. No pot estudiar-se, però se’n aprèn cada dia. M’agrada pensar que sóc una miqueta cuiner, negociant amb uns i altres mocions i declaracions (tot i que uns i altres sovint em consideren el pinxe i em voldrien escurant), o un sastre que fa gorres a mida. Clar què...a l’ajuntament està més de moda el “prêt à penser” i la talla única ideològica. I sobre gorres, alguns aficionats a anar de gorra als llocs també en tenim.

10 comentaris:

Josep Miquel Porcar Mallen ha dit...

Crec que eres dels pocs politics que estan preparats per trevallar en l'ajuntament de castello, i crec que en realitat eres l'unic que pensa i vol en trevallar per als demes, per trevallar per la ciutat, tu l'has apres per totes les experiencies viscudes i persones que thauran influenciat, segur, pero aixo no lleva que eres la persona mes preparada per dirigir Castello

Nomdedéu ha dit...

Gràcies home. Jo crec, sincerament, que hi ha gent al PP i al PSOE, molt preparades, molt. I que s'estimen la ciutat tant com jo. Però...també crec sincerament que per molts d'ells pesa més el seu partit.
En eixe sentit tinc la sort d'estar sol, i de formar part d'un partit menut, amb una estructura lleugera. Em permet treballar amb molta independència, i em crec al 100% allò de Castelló Primer.
És una manera de vore-ho. Intente trobar la part positiva de la part negativa.

Anònim ha dit...

Hola a tot lo món.

He sentit hui les teues declaracions en què demanaves la creació d'un consell o comissió que decidira quines obres i escultures adquireix l'ajuntament de Castelló. Me pareix molt bé. Pensava preguntar-te quins artistes no són adictes al règim, però millor no ho pregunte (ni tu respongues) no siga que enacra els agafen més mania. Però el que sí que volia era saber si això no ho podria decidir el Consell Municipal de Cultura (si és que existeix) o la mateix comissió de cultura assessorada pels tècnics municipals i altra gent especialitzada.

Ah, i per raons laborals demà no podré anar a vore't en acció quan presentaes la moció de retorn dels arxius. La cosa no està per a festes, amb una xiqueta i la companya a l'atur. Molta sort, ja ens contaràs com ha anat. De moment he vist que Vicent Gil i Rosa Monlleó, a iniciativa d'ACPV organitzen una xerrada sobre el tema el proper divendres.

Lo dit, que vaja bé i que t'escoltn i te facen cas.

Anònim ha dit...

Bon dia, vos pase una informació sobre una web de noticies que permet incloure opinions i notes de premsa. Heu de manar un correu en contacte (http://www.valencianoticias.com/contact) dient que voleu donar-vos d’alta com a redactors, heu de dir qui sou i quines notes de premsa voleu incloure.
Si vos ho accepten podreu incloure totes les notes de premsa que vulgueu amb fotos.
La web te al voltant de 2.000 visites diàries el que suposa unes 50 o 60 mil visites mensuals. El 80% de les visites son del País Valencià. Pot ser interessant per a difondre les nostres notes de premsa. La web es www.valencianoticias.com

Nomdedéu ha dit...

Enric, no t'havia conestat, perdona.
Sobre el tema del consell assessor, sembla que Miguel Angel Mulet està disposat a parlar-ne, però sembla també que està molest pq jo vaig dir que es censurava els no adictes. En realitat el que es fa és potenciar els adictes. Bé, ja en parlarem si vol.
Tema declaració institcional sobre els papers.
Hui ha vingut Vicent Grau a dir-me que Rosa Monlleó i altra gent es volien desvincular de la proposta del PP i la Universitat, per parcial.
Perfecte. Jo a eixa hora ja sabia el que anava a fer.
El PP ens havia presentat una esmena a la totalitat. Jo suscric tot el que diu, tret, que obvia el anomenats Papers de Salamanca.
El reglament fa que s'haja de debatre abans l'esmena, i si esta s'aprova (les que presenta el PP amb majoria absoluta, s'aproven logicament) ja no es vota la declaració original (la del BLOC).
Per tant jo estava obligat a votar en contra o abstindrem, i aleshores hagués aparegut en premsa que només el PP volia els papers. O bé podia votar a favor, i esmenar jo mateix la meua pròpia declaració, deixant fora els papers de Salamaca. inassumible.
Per tant, he comparegut, he explicat els motius de la nostra declaració institucional, i tot això del reglament que he dit ara, per acte seguit anunciar que retirava la declaració, per la qual cosa tampoc no es podia votar l'esmena a la totalitat.
Els hi he dit que la presenten (l'han presentada hui mateix) i que jo presentaré una esmena d'addició sobre els papers de Salamaca.
Ells votaran en contra de l'esmena i jo a favor de l'esmena i de la seua declaració.
Amb la qual cosa quedarà clar que nosaltres volem tots els papers, i ells només els que s'ha endut ara l govern del PSOE.
Ara a vore si els titulars de premsa fan justícia

Anònim ha dit...

És molt relaxant escriure o parlar una miqueta,de tant en tant,de la nostra família...Pareix que el que volem dir ho il.lustrem millor amb alguna connotació del avis,dels pares,germans...i,certament,és aixina. M'agraden els post que integren emocions familiars.

Nomdedéu ha dit...

Reconec que quan el vaig escriure em vaig posar una miquea tendre. I...francament? em va agradar! ;)

Anònim ha dit...

Clar que sí.Ja sé que et va agradar;es que passa això exactament,i a nosaltres també,ens ha agradat la incorporació del teus elements emocionals familiars.Aquestes cosetes tendres agraden a tots,sense cap mena de dubte. Vos salude a tots.

Anònim ha dit...

OK, molt bé, me tens informat i a vore si a eixe ple puc assistir.

En el Punt apareix de vegades un faldó d'una comissió de la dignitat del País Valencià que reclama els papers de Salamnca. saps alguna cosa d'això? O, no e spodria fer una comissió de la Veritat a Castello (i comarques) com la del SOS Ribalta on pugueren formar part partits, associacions i particulars interessats en el patrimoni documental valencià i el retorn dels papers de Salamanca?

Ale, que m'en faig d ecap de setmana. Que vaja bé a tot lo món.

Nomdedéu ha dit...

Passa-ho bé. sí, supose que es pot fer, però jo sempre he estat partidari que estes coses no les promoga un partit, sinó allò que se'n diu la societat civil.
Si historiadors, arxivers, professors...no sé, professinals vinculats s'hi posen, el BLOC estarà encantat de formar-ne part