L’altre dia, entre dues classes de la universitat tenia una hora morta, que vaig passar a la cantina, amb un cafè llarg i el diari. Vaig pensar en dedicar-me als passatemps. A fer un d’eixos jocs de percepció visual en el que cal trobar les set diferències entre dos quadres famosos, o entre dos bucòlics paisatges amb casetes, arbrets i una vaca a la que, segur, en un dels dos dibuixos li falten les mamelles.
Probablement per deformació professional vaig obrir el diari pels fulls de política, i ja posats, vaig decidir fer un híbrid. Jugaria a buscar les set diferències entre les polítiques del PSOE i les del PP.
A vore...en temes de corrupció no hi ha grans diferències. Tots dos diuen estar en contra de la corrupció, tots dos diuen que expulsarien els seus càrrecs públics si estigueren imputats, però cap no ho fa, i tots dos creuen que la corrupció dels altres és més corrupció.
Pel que fa al respecte per les institucions nacionals valencianes de seguida me’n vaig adonar que tampoc no hi havia de grans diferències. El PSOE va perdre la part del cos que serveix per seure-hi a sobre, per pactar amb el PP una miserable reforma de l’Estatut que ens deixa sense un finançament digne, a diferència del que ha passat amb altres estatuts.
I pel que fa a la llengua? No, sembla que tampoc no hi ha diferències. Feijóo, el que ha de ser president popular de Galícia, ja ha anunciat que s’ha acabat amb el bilingüisme, i Patxi López, el socialista que serà Lehendkari amb els vots de la dreta, ha dit que farà exactament el mateix. PP i PSOE acabaran amb el bilingüisme, i apostaran per crear dos guetos monolingües. Els hi agrada dividir la societat.
Potser en temes d’urbanisme... però veig que tampoc. Que d’urbanisme depredador en practiquen en la mateixa mida els uns i els altres, que de denúncies per destruir el sòl en reben governs municipals dels dos colors. I a sobre, gràcies al gir que va fer donar als socialistes el Secretari General Alarte, es posicionen de la maneta contra els informes de la Unió Europea, que senyala amb dit acusador la depredació territorial a la que sotmeten uns i altres el nostre país.
En economia tampoc no és fàcil trobar grans diferències. El PSOE sembla haver entés que les seues demagògiques i antisocials formules de repartir 2500€ per fill, 200€ per emancipar-te, 400 per que sí, etc, són un fracàs sense pal·liatius. Supose que per això, sense idees estant, ara ajuden a aprovar els pressupostos del Consell, de les Diputacions i de tots els Ajuntaments governats pel PP. La llàstima és que el PP tampoc no sembla tindre cap mena d’idea de com afrontar la crisi, més enllà de buidar les caixes públiques amb campanyes de propaganda, sous injustificats (Ciutat de les llengües, Mundo Ilusión...), i un llarg i lamentable etcètera.
El cas és que quan me’n vaig voler adonar, havien passat cinquanta minuts i no havia estat capaç de trobar, ja no dic set, ni una sola diferència entre el PP i el PSOE. Però tenia classe d’economia. Els hi passaré els apunts.
Probablement per deformació professional vaig obrir el diari pels fulls de política, i ja posats, vaig decidir fer un híbrid. Jugaria a buscar les set diferències entre les polítiques del PSOE i les del PP.
A vore...en temes de corrupció no hi ha grans diferències. Tots dos diuen estar en contra de la corrupció, tots dos diuen que expulsarien els seus càrrecs públics si estigueren imputats, però cap no ho fa, i tots dos creuen que la corrupció dels altres és més corrupció.
Pel que fa al respecte per les institucions nacionals valencianes de seguida me’n vaig adonar que tampoc no hi havia de grans diferències. El PSOE va perdre la part del cos que serveix per seure-hi a sobre, per pactar amb el PP una miserable reforma de l’Estatut que ens deixa sense un finançament digne, a diferència del que ha passat amb altres estatuts.
I pel que fa a la llengua? No, sembla que tampoc no hi ha diferències. Feijóo, el que ha de ser president popular de Galícia, ja ha anunciat que s’ha acabat amb el bilingüisme, i Patxi López, el socialista que serà Lehendkari amb els vots de la dreta, ha dit que farà exactament el mateix. PP i PSOE acabaran amb el bilingüisme, i apostaran per crear dos guetos monolingües. Els hi agrada dividir la societat.
Potser en temes d’urbanisme... però veig que tampoc. Que d’urbanisme depredador en practiquen en la mateixa mida els uns i els altres, que de denúncies per destruir el sòl en reben governs municipals dels dos colors. I a sobre, gràcies al gir que va fer donar als socialistes el Secretari General Alarte, es posicionen de la maneta contra els informes de la Unió Europea, que senyala amb dit acusador la depredació territorial a la que sotmeten uns i altres el nostre país.
En economia tampoc no és fàcil trobar grans diferències. El PSOE sembla haver entés que les seues demagògiques i antisocials formules de repartir 2500€ per fill, 200€ per emancipar-te, 400 per que sí, etc, són un fracàs sense pal·liatius. Supose que per això, sense idees estant, ara ajuden a aprovar els pressupostos del Consell, de les Diputacions i de tots els Ajuntaments governats pel PP. La llàstima és que el PP tampoc no sembla tindre cap mena d’idea de com afrontar la crisi, més enllà de buidar les caixes públiques amb campanyes de propaganda, sous injustificats (Ciutat de les llengües, Mundo Ilusión...), i un llarg i lamentable etcètera.
El cas és que quan me’n vaig voler adonar, havien passat cinquanta minuts i no havia estat capaç de trobar, ja no dic set, ni una sola diferència entre el PP i el PSOE. Però tenia classe d’economia. Els hi passaré els apunts.
43 comentaris:
no estic dacord amb tu, els que fan monoliguisme son el nacionalistes,,,,,si no mira el expemples,,de totes maneres crec que el bilinguisme es bo per a tots, inclus el trilinguisme,,,, no hiha que ser tancat hi que ser obert i molts naconalistes no veeu mes del que hiha en la vostra terra, vos recorede que hi ha mes mon.....el PSOE VASC no fara dos guetos, al contrario hi haure mes llibertat, perque al final tots eixos de PNV SON MES FACHES que es de españa 2000, estic completament segur.
hi ha que começar a oblidarse de tonteries con al llengua i mariconaes de eixes ui començar a trebalalr per les persones, el ciutadans de arreu estem cansats de tantes tonteries amb la llengua que sols aprofiten pera que tres o quatre es fagen rics.
ami em dona igual que parleu en castella o xines o el catala, jo vullc respecte al ciutada i amb estes disputes linguistiques no sarriva a cap lloc
PERDONA PERO EL MEU LLENGUATE ,,,SOC CASTELLANO PARLANT,,i no tinca cap problema en expresarme en catala o valencia , me la fot la denominació.
AIXI crec que esl politics teniu una barrera de defensa mab el tema de la llengua, sempre este que si ,,,el origens,, que si la identita de poble,,,,,mamarraxades tot,,,,jo vullc benestra per a mi i per a tots i per eixos camis de la confrontacio no es rraiva a ningun lloc...
he dicho
He de dir que el darrer atac al bilingüisme al PV l'ha perpretat el PP amb el reglament del BOP, on obliga apublicar una traducció al castellà dels anuncis fets en valencià, mentre que no cal a l'inrevés. Encara no he sentit res per defensar el biligüisme per part del PSOE o d'UPyD, qui tant el defensava a Euskadi. Només les protestes dels partits del compromís.
resopecte al PNV, i sense que servisca de precedent, crec que de dedefensar-lo, ja que comparar este centenari partit amb els feixistes i neonazis d'España 2000 me pareix pixar fora de lloc. El PNV ha estat il·legalitzat i perseguit, i sempre es va posicionar a favor de la democràcia, fins i tot en la Guerra Civil al costat de la república, malgrat ser un partit confessional en eixe moment i la Rèpública una imatge d'anticlerical.
A, i per no parlar dels drets socials, ja que el Sr. Alarte no va deixar que una treballadora de l'ajuntament d'Alaquàs conciliara la vida familiar i laboral, i el va obligar un tribunal. Què pensaran d'això les sres. Aido i Leire Pajín?
Be, jo no he contestat a l'anònim per no rebaixar-me.
Quan escriga sense insults i deixe de comportar-se com un homòfob i un maleducat, igual m'ho repense.
Per cert, que ací pot escriure en castellà, jo a diferència d'ell i els que reclamen la "llibertat lingüística" sóc trilingüe.
Sr anònim:
1- La llengüa d'un país i més si vosté està vivint en ell,no és cap "mariconà", ni cap ximpleria.
2- Que hi ha més món està més que claríssim,però nosaltres som ací,en aquest troçet.
3- Les llengües no estàn renyides amb el treball per les persones amb el benestar i el respecte al ciutadà.
4- Si algú es fa ric o amb diners això és una cosa independient a l'idioma que parle.
5- No dóna igual l'idioma que es parle,no es el mateix parlar el xinès a la Comunitat Valenciana,per favor,només ens mancaria això,o el romanès o qüalsevol altre...Segur que a Xina no volen saber res del nostre idioma...
6- Nosaltres no volem malestar per a vosté ni per als seus fills ni per a ningú.
7- Si no defensem la nostra llengüa ,nosaltres els valencians,està més que clar que ningú ho farà.Això ho hauria de comprendre,ja que ha fet una miqueta d'esforç en aprende'l no estaria malament que ho comprenguera.¿Li faria molta gràcia que de qüalsevol part d'Espanya li obligaren a parlar un altre idioma que no és el seu d'origen?
8- Y el que ha dit de mamarraxades em sembla de poc sentiment vers a una terra que vostè ha escollit per viure, on segurament reballa,té tots els drets com cal tenir-los,i que ningú es posa amb la llengüa que vosté parla.
9- La denominació ,es veritat,pot triar la que vulga,català,valencià-valencià català,això si que no té més importància que és que a València es diu valencià i a Catalunya es diu català.
Llàstima que no acabe de tenir( o tindre )les idees clares del tot.
¿Mamarraxades? jo....vaja una manera d'expresions que té senyor...Mamarraxades són unes altres coses que ara mateix Espanya va plena i no parlar la nostra llengüa.
10- Això que acaba vosté d'escriure només es pot fer anònimament,està clar.
amén Laura
Enric, pel que deies a l'entrada anterior, ara resulta que el BES es despenja amb la proposta d'anar en un altra colalició. Hui dijous. Bé, en el seu favor diré que fins dimarts supose que no van saber el canvi de plant del BNG.
Això, però, ja ho hem viscut i ho hem patit. Quan les generals, el BES va arrossegar a la majoria governant de partit, al convenciment que calia (canvi d'última hora també) demanar anar en coalició a les generals amb IU. Ja no era amb EiP, ara era amb IU federal.
El partit ho votà per majoria, i el dia després IU ens va dir que no volia saber res de nosaltres. Vam fotre un ridícul important, llargamet debatut en aquell moment en este mateix bloc.
Ara tornen a proposar una nova aliança on no tenim cap garanti de si ens hi volen. Això sol seria motiu per no presentar la proposta. Per responsabilitat. Però són lliures i defense la seua llibertat.
Encara podria passar un altra cosa, però, i és que el dissabte el BNG decidís, donant l'esquena a la direcció provisional (cal recordar que l'Executiva està dimitida) i mantidres a GALEUSCAT. Em sorprendira (també m'alegraria) però per passar pot passar. I aleshores que fem?
Ja te dic que estes eleccions europees seran divertides.
En qualsevol cas crec que el Bloc ha de decidir el dia 4 la candidatura i els noms dels candidats, no? O això diu en l'ordre del dia del Consell que ix al web del Bloc. Encara es podrien presentar més propostes. O anar amb els de república valenciana-PVE i els partits sobiranistes d'Aragó i Catalunya (és broma).
En qualsevol cas, si tot és qüestió de calendaris i temps per vore els moviments, no es podria ajornar una decisió com esta? I(gual podrieu vore què fa EA. De tota manera per ahí està el veto d'ERC, però com tot en esta vida es podria negociar, supose.
No sé, suposde que sabreu què feu.
Per cert, estava pensant, si al final el BNG no va amb GALEUSCAT, no es podria canviar el nom de la coalició a EUSCATVAL? Només una proposta, igual és més atractiu així per al vostre electorat.
Realment ací qui no fa el ridícul és perquè no vol. El meu partit demanant el vot per una coalició on no el volen, i el vostre apostant per continuar sent l'escolanet pobre de CiU, i ara ja sense cap excusa ideològica després de la decisió del BNG. Tots dos estem perdent una oportunitat. Crec.
Entenc el sentit del que dius, Josep.
De totes formes no crec que sigam l'escolanet pobre de CiU, som el soci pobre, això si, com vosaltres sou el soci pobre de Saura, el responsable dels Mossos d'Esquadra. Però això no és culpa vostra, sinó seua. Per tant, aquelles coses que puga fer CiU que no son compartides pel BLOC no són culpa nostra sinó seua.
Queda una justificació ideològica, la principal. És un acord entre partits nacionalistes, una UTE com bé saps, doncs cada u seu al grup que considera oportú.
És a més a més, i malgrat la mancança que jo també lamente del BNG, la coalició que ens garanteix com BLOC un millor resultat, i una major plataforma per explicar el nostre projecte de país i d'Europa.
Que ací, cada u juga les caretes com pot o vol. Que EB bé que ha governat (no anat en una coalició europea, no, governat) amb els "malos malosos" del PNB. I els vostres socis han apostat lícitament per fer president de Catalunya un senyor socialista, que és un laci de Zapatero, i francament, no veig cap avanç ni social, ni nacional a Catalunya amb dos tripartits consecutius.
Igual és que m'hi fixo poc.
Però bé, les urnes ens jutjaran. Sort
Tinc vora 39 anys. No vaig votar en les Europees de 1987 (per no tindre l'edat). Sempre ho fet a la força valencianista majoritària, la que representa el Bloc.
Si en alguns comicis el Bloc ha estat coherent han estat en les eleccions europees, de la mà del nacionalisme perifèric majoritari, més sensat i de més trellat, que t'homologa al país i et dona llibertat per seure't en la cadireta que vullgues una vegada en el Parlament.
Si perquè el BNG haja decidit no anar (i està per vore-ho) amb el PNB i CiU el Bloc no pot fer-se l'hara-kiri tirant tot un bagatge polític (on has arribat a tindre un eurodiputat, encara que foren uns mesos) a fer la mà.
Jo tinc clar el meu vot si el Bloc va amb PNB i CiU amb uns quants supòsits:
1. Vote lo de sempre i això m'agrada perquè sóc tradicional.
2. Vote un candidat número 1 (Ramon Tremosa) que m'encantarà votar-lo, perquè ha fet numeroses valoracions sobre el que suposa l'Arc Mediterrani que ho trobe plenament encertat pel que supose per al meu futur i el de la meua família.
3. Tindré l'oportunitat de votar a un candidat 100% valencià del Bloc com és Nomdedéu -a qui li agraïxc que em deixe este espai per poder-me expressar, com feu molts de vosaltres, 100% democràtic-.
4. Tindré l'ocasió de venjar-me del PSOE-PP per la "malifeta" que han fet en Euskadi (perquè votaré, segurament, una candidata del PNB que em cau de puta mare), igual que em podré venjar del tripartit2 que tant de mal està fent a la terra germana de Catalunya. I, inclús, tindré l'ocasió de votar un candidat d'Unió Democràtica de Catalunya per poder purgar les penes d'haver votat a la Glòria Marcos i a Carmen Alborch en 2007 (sóc de la ciutat de València).
5. M'agradarà dir en públic i en qualsevol lloc que votaré una coalició homologable i podré fer proselitisme entre la meua família i els meus amics i veïns. Com no ho vaig poder fer, excepte entre la gent del rollo, a les autonòmiques ni a les generals.
6. Li podré fer cas a ma iaio, home savi llaurador de La Ribera Baixa, quan em deia "no deixes sendes velles per novelles".
7. I repetixc: podré votar (si tot va com toca) a Enric Nomdedéu Biosca.
Torne a demanar disculpes a l'amo del blog per este xurro.
Cordialment,
Toni.
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/quo_vadis_bng_63_35290.php
Gràcies Toni. No eres la primera persona de València a qui senc dir que té ganes de votar algú del BLOC.
Serà un honor que siga jo si finalment em tria el CN. Fas una reflexió excel·lent, no hi puc afegir res. Si de cas, hi afegiria l'aportació que fa l'anonim al seu enllaç. Una visió molt interessant també
Jo em crec este llenguatge. És en el que confie i que un discurs com este pot fer avançar el nostre país, el País Valencià.
EXTRACTES D’UNA ENTREVISTA A RAMON TREMOSA
És vostè de dretes?
Ser de dretes i d’esquerres s’utilitza molt hàbilment per part del PSC amb notables rèdits electorals, tot i que cada vegada menys. Però els serveix per parlar de bons i dolents, dient que uns són superiors que els altres...
Posarà l’accent en l’eix nacional, per mirar de deixar de banda el dreta-esquerra?
Més enllà d’eixos, perquè no sóc un teòric de la ciència política, jo diria que la realitat és la que és. Hi ha uns partits catalans que estan a favor del traspàs dels aeroports a la Generalitat, i uns altres que no. Hi ha uns partits catalans que estan a favor de les seleccions nacionals esportives, i uns altres que no. Hi ha uns partits catalans que aspiren a recaptar els impostos que generem, i uns altres que no. El PSC ha tingut dues oportunitats. Maragall era un catalanista històric, Montilla és un capità del Baix Llobregat, i tots dos han topat amb la mateixa paret: “El PSC somos nosotros”. Això no pretendran que duri sempre, no?
Què ha fet CiU que l’ha tornat a convèncer, més enllà dels demèrits dels altres?
Crec que hem de ser conscients que els alts funcionaris de l’Estat són molt potents. Espanya finalment, capital París, com diu Germà Bel. S’han modernitzat moltíssim. I en contrast, la política catalana ha mostrat amb l’Estatut totes les seves febleses estructurals, i ja no diguem el nacionalisme-catalanisme-federalisme-sobiranisme. Tots plegats hem quedat despullats, hem baixat a camp obert a presentar batalla i hem sortit escuats... I hem vist que només serveix la guerra de guerrilles.
Però ICV és al govern del país...
Potser els catalans volen un país un país verd on no s’hi faci res més, però si això és així, els responsables polítics que defensen això han de parlar clarament sobre quin és el cost en termes de menor creixement econòmic i de reducció de nivell de vida que les seves propostes suposen pels catalans. Perquè si no fan trampa!
El noto irritat amb Iniciativa.
Com a economista estic obligat a dir que les polítiques d’ICV tenen costos en el nivell de renda futura dels nostres fills. I això no és culpa de Madrid. Per això m’irriten profundament les trampes que fa Iniciativa. I sembla que no només a mi. L’alcalde de Castelldefels, Antonio Padilla, capità del Baix Llobregat, ha expulsat els d’ICV del seu govern municipal, perquè “Iniciativa prioritza els ànecs a les persones”. Ho diu ell, no jo! I ho diu perquè els seus socis ecosocialistes no li deixaven ampliar les pistes del Prat per uns aiguamolls intocables que fan que els avions passin per damunt del municipi, i així nens i avis no puguin dormir. Amb casos com aquests, no em dirà que no queda clar que ICV no empitjora la qualitat de vida dels catalans...
Bé, ecosocialista queda clar que vostè no ho és. Però, i independentista?
Miri, li ho diré clarament: el traspàs de l’aeroport de Girona és el 5% de la independència de Catalunya, perquè la independència és un procés gradual. El que passa és que jo no sóc independentista com ho entén el senyor Puigcercós.
I com creu que ho entén ell?
Puigcercós és com un senyor que entra en un gimnàs i el primer dia, tot just passant per la porta diu: “Jo vinc a aixecar 100 quilos”. Els altres que estem entrenant a la sala, suant la samarreta i mirant d’aixecar 10 quilos, ens ho mirem i llavors ve l’entrenador i li diu: “Passa noi, que primer et convé dieta i rutina”. Aixecar 100 quilos és un procés gradual, i primer de tot has de mirar d’aixecar pesos de 5 quilos, de 10...
I és independentista el Bloc?
Resposta de Toni (parafrasejant Tremosa) a Enric 2:
ERC, en cinc anys, ha fet dos tripartits i ha regalat a Zapatero una investidura gratis. I tot en nom de la independència i des d’una puresa independentista que titlla de “no purs” o d’“independentistes de saló” els qui estem aixecant pesos de 5 quilos, però encara no tenim ni el traspàs de l’aeroport de Girona, o el de Reus, que és un altre 5%... ni tampoc les Rodalies de RENFE, que és un 10% de la independència de Catalunya. Així que millor que no miressin de donar tantes lliçons de puresa. Fa cinc anys que són a la porta del gimnàs dient que volen aixecar 100 quilos i no han tocat ni un pes de 5.
El seu discurs sonarà a alguns com a molt pragmàtic.
Mai no he escrit grans paraules. Jo sóc creient, però no recordo haver escrit mai la paraula Déu, perquè entenc que no és una cosa per parlar-ne cada dia. De la mateixa manera, per mi la paraula federalisme és sagrada i l’he escrit poques vegades. I la paraula independència l’hauré escrit alguna vegada o gairebé mai, però és que la independència, com deia Carles Cardó, no es demana, sinó que es proclama i es defensa. Les grans paraules s’han de guardar per les grans ocasions.
Contestat.
De tots formes, Enric, és una pregunta retòrica la teua, i com a tal, innecessària. Has llegit les ponències del BLOC m'has dit hui mateix. Allà tens els postulats del BLOC.
Però posats a parlar de coses d'estes, hi ha una cosa que sempre m'ha sorprés com és fa que els comunistes penedits es converteixen tots al ecologisme? Aci i arreu Europa. No dic que tots els que es defineixen "ecosocialistes" que per cert no sé que vol dir, hagen estat comunistes. Ja sé que no.
Però em fa gràcia eixa barreja de dos concepte "ecologisme" i "socialisme", quan als països on s'ha posat en pràctica el socialime real, no han tingut cap respecte pel mediambient, menys que el capitalisme, Si, si, menys.
Només calia fer un tomb per aquella Europa de l'Est.
Sempre m'ha semblat una barreja curiosa. També em fan gràcia les "marques" verdes, sense un suport específic, que vaja més enllà de la pròpia marca. No tenen massa social, no tenen representació subratllable enlloc. Van neixer per mimetisme amb Die Grünen. No queda ningú d'aquells primers "verds" valencians en actiu. Ara els ecologistes, són ecosocialistes,abans eren la super esquerra, ara són, en general, uns "pijoprogres". Veus a Saura enviant els mossos a buidar cases ocupades, i la seua dona, regidora a Barna pel mateix partit dir que està més prop del okpes que de les forces d'ordre que mana el seu marit a desallotjar-los. Quina soberana pallasada tot plegat. Trobe jo.
Els comunistes d'abans són ecologistes ara. Els ecologistes d'abans ara porten BMW. Els "modelnos" ara vesteixen de lli i es diuen ecolos.
Jo continue sent nacionalista. Ho sóc des que tinc memòria. Per això deu ser que em trobe còmode entre nacionalistes d'altres països
Enric, ara que BNG s'ha anat de Galeuscat?
Valeuscat, Euscaval, que te sembla? El BLOC ha de mirar ja lo de les Europees, per mi s'estan adormint.
Votar sempre a la opció valencianista majoritària, és clau pel futur de l'estat valencià i del nivell de vida dels valencians. Hi ha que ser crítics, però no masoquistes.
no sé com anirà això del nom. Però no oblidem que el BLOC només hi va aportar 19000 vots. Si volem decidir hem d'aportar-ne molts més.
El dissabte el BLOC ho deixarà clar. Coalició i candidats. Quan no eres el soci majoritàri no pots marcar calendari, desgraciadament
Recorde en una classe de la universitat que el professor, Samuel Garrido, estava parlant de la postguerra europea, i va dir diverses vegades la paraula comunisme, i un alumne (de Vinaròs per ser exacte) va preguntar: però comunista no és una paraula pejorativa?
Em va fer gràcia.
He de dir que jo no sóc ni he sigut mai comunista. D'esquerres sí, però no comunista. Quan el mur va caure em vaig alegrar molt, tot i que era a l'institut. Per tant no m'he d ereconvertir de res.
El meu és un ecologisme de casa, ja que sóc realista: el que no pot ser no pot ser, i a més és impossible. Algun dia parlarem de la relació d'un partit d'estes comarques amb un partit dels vaerds i de com van acabar.
Per què dic açò? doncs perquè tots els dies he d'agafar el cotxe per anar a treballar, i no la bicicleta ni el tranport públic, entre d'altres coses pèrquè no hi ha. Sóc realista i un poc pragmàtic.
Tens raó en els estropicis deixats pels règims socialistes a l'Europa de l'Est o a la Xina, actualment. De la mateixa manera que la democràcia occidental dels USA siga el meu paradigma mediambiental. Com en tot hi ha un just mig.
Però això no vol dir que dins de les possibilitats de cadascú fem tot el possible per deixar un món millor als nostres fills. Segur que tots ho feu.
Més confesions. M'haguera agradat que en els dos governs tripartits, en lloc d'estos, s'haguera fornmat un de nacionalista de CiU i ERC, de veritat, perquè és el que m'haguera agradat que passara al meu país, com m'haguera agradat que el nacionalisme basc haguera sigut suficient per governar Euskadi.
També he de dir, no obstant, que ja m'agradaria per al país Valencià una dreta civilitzada com la catalana o un PSPV com el PSC (amb tots els seus errors), per no dir que canviaria una EUPV de Marcos i Sanz per una ICV de Saura (amb mossos d'esquadra o sense) i Herrera.
I si preguntar és ofendre, millor no fer-ho. Les meues disculpes si algú s'ha incomodat.
Independentment de tot (he, he) he de dir que hui vos he aconseguit un vot (encara que no el puc garantir): el de la meua germana, que no sabia que en le seuropees es podia votar CiU, i com que és fan del Dura i lleida m'ha dit que vos votarà. El meu, però, encara està en l'aire. Queda temps, no?
Per a mi "comunista" és pejoratiu. I a les proves em remet.
Tot i estar en contra del "capitalisme salvatge", i a les proves em remet.
Toni.
Ja sé que no eres un ex-comunista.
Així que a la teua germana li agrada en Duran i Lleida! A mi em sembla un excel·lent parlamentari, brillant de vegades, però mltes de les coses que diu em tiren de cul.
Tot i que compartisc amb tu, que ja m'agradaria a mi una dreta així al meu país.
A la meua família som rarets en això de la política. La meua àvia votva els Verds perquè era diabètica; éncara no sé el perquè. I per l'altra banda, la tradició és anarcosindicalista.
Conclusió: sóc adoptat?
VALEUSCAT
No necessariament, més aviat sembles fill d'una familia de lliurepensadors, on s'ensenya a pensar, no es diu als fills el que han de pensar. Eixe és el model de pare que jo voldria ser.
VALEUSCAT?
On s'ha de signar?
En fi, està vist que no em puc anar tranquil d'este fòrum. Marxe un dia, i en tornar em trobe una (impressionant) entrevista al Ramon Tremosa i una dissertació sobre l'ecosocialisme.
Per parts: l'entrevista es qualifica a soles.
-¿És d'esquerres o de dretes?
-No sé de què em parla.
-¿És independentista o no?
-Sóc progressiu.
En fi, com ja vaig dir en una ocasió, Ramon Tremosa és dels qui opina que en el context econòmic actual el govern ha d'abaratir l'acomidament i els treballadors han de moderar els seus salaris (en un dels estats amb sous més baixos de la Unió Europea !!). Em sembla una opinió respectable, però supose que s'haurà de dir també en campanya electoral, i no només abans, com feia fa un any.
I quant a l'ecosocialisme (molt bo això de contraposar la natura a l'ésser humà per part del Tremosa, justet com fa Ana Botella), intentar desqualificar-lo fent referència al respecte a la natura dels règims comunistes europeus seria com si jo pretenguera desqualificar el nacionalisme parlant de Hitler (a això estan ben acostumats els del PCE). Però no ho faré, i no ho faré perquè no els considere termes excloents, nacionalisme, esquerres i ecologisme. És més, per a mi no hi ha un sense l'altre.
Sincerament, altres arguments serien necessaris.
Salutacions.
jo no ho he desqualificat compart amb res. He dit en dos llocs, que no tots els ecologistes o ecosolistes venen del comunisme.
El que he dit, és que em sembla curiós l'evolució d'alguns comunistes per seguir estant en política, cap al ecologisme. Quan el règim que defensaven (ells, no tu, no els ecosocialistes en el seu conjunt) era terriblement agressiu amb el medi.
De fet, Josep, quan et vaig contestar específicament a tu, ja vaig dir que no ereu responsables del que feien i deien els vostres socis, i que per la mateixa regla de tres no hauriem de ser-ho nosaltres del que diguen els nostres de socis.
Però obviament que hi ha coses que ens deixaran a tots en una situació difícil. A tots. Tinc la sensació, que vos haureu d'empassar algunes coses que puga dir Cayo Lara o Marga Sanz, amb les que no estareu d'acord. Servidums de les coalicions.
Tu i jo ja n'hem parlat de l'AVE, per exemple. Vosaltres no en sou favorables, de fet, a les Corts hem votat per separat. Segur que tens arguments davant la vostra militància per dir que IPV no és responsable del que vota el BLOC. Igual que he hagut de fer jo per justificar el vostre vot en contra.
Però com tu deies, tots podem fer el ridícul. A més a més, depén de nosaltres si també volem fer-nos mal
Anem tots carregadets amb aquest blog ,eh Enric? Ens han tocat moltes vegades el voraviu del cor i això de tant en tant fa PUUUUM.Tocava fer PUUUUM,avui,si més no,dialectalment,clar.Ja va bé,això alliberem toxines...i posem clares coses,idees,pensaments,formes de ser...Abraç.
Veiem, en principi el tema era el del bilinguisme/monolinguisme no?
Bé, les forces politiques de les regions espanyoles amb llengua propia han pensat sempre en el bilinguisme com a medi per a normalitzar l'idioma i al mateix temps que hi hagués pau i enteniment arreu. A Catalunya i també altres regions el sistema bilinguista fou la solució adoptada des de l'inici per a la normalització linguistica
Després de 25 anys, ja es pot dir que aquest programa ha fracassat, per aixo ara estàn molt nerviosos i no saven ja que fer. Ha fracassat perque la llengua catalana continua retrocedint malgrat tots els esforços.
La causa es que no hi ha un bilinguisme real, doncs una part (la castellano-parlant) es monolíngue mentre l'altra (la catalano-parlant) es la bilingue. No hi ha un bilinguisme real i això ha fet retrocedir encara més una de les llengues.
Després de 25 anys d'intentar-ho, es veu doncs que el bilinguisme no serveix per a normalitzar la llengua pròpia, i segueix endarrerida en el seu desenvolupament respecte a la forània, i possiblement, en pitjor estat que al 1980.
Pertant, es pot dir que el programa bilinguista ha fracassat.
No creieu que es hora de provar una altra cosa?
Estic amb l'escrit de l'anònim.Ha deixat algunes coses per escriure,però és comprensible perque són tantes que seria practicament imposible dir-les per un blog.
Caldria dir i recordar que antics Governs sabien molt bé el que es feien.Enviant emigrants cap a les regions on predominaba un altre idioma,per raons molt obvies,no?.Aquests emigrants no deixarien el seu idioma aixina com aixina,ja s'encarregaven les pròpies nostàlgies y altres mitjans de recordar-los sempre la seua terra,els seus costums,el seu folclore ,el seu idioma etc.Avui en dia,encara no s'han integrat ni crec que siga factible mai.Hoy por hoy P.J.Ramírez,ya se encarga de este cometido,i altres similars...
Segurament ,com diu l'anònim,s'haurien de fer altres coses,altres estratègies,polítiques i lingüístiques,però no sabem si ens deixarien posar-les en funcionament,a la vista està.Privar a un poble del seu propi idioma és sometre'l i això va molt bé a molts.
Mai entendre molts fets,España seguirá siendo diferente,amb el típic i tòpic slogan "Spain is diferent".(I damunt en anglès....)
Si, personalment em molesta això que molesta a tant gent que en segons quines oposicions el coneixement del valencià puntua més que un master o uns coneixements específics de la professió desenvolupar. No sé si és cert,però ho siga o no, jo nohi estic d'acord.
El que jo crec és que qui no conéga la llengua pròpia del terriotri en el que opta a ser funionari, simplement, no pot ser funcionari.
És la meua personal opinió
Podria facilitar-nos les dades sobre els vots que va rebre Galeuscat a les darreres eleccions en cada país? Per fer-nos una idea. Només si ho sap, encara que siga apròximadament. Gràcies.
Eduard
si mal no recorde, uns 19.000. Un trit resultat que no permet negociar amb ningú amb garanties
Resultats al Parlament Europeu (global Comunitat Valenciana
1987 UPV 24.985 1,24%
1989 UPV 43.893 2,56%
1994 UPV 35.703 1,79%
1999 Bloc 54.589 2,41%
2004 Bloc 19.627 1,12%
En 2004, vora 20.000. Però, atenció, en 1999 quasi 55.000 vots i un 2,4%.
Cal ser optimista, dissenyar una bona campanya i amunt.
això és el que jo voldria. Si sóc candidat m'esforçaré en fer tot el possible per donar uns bons resultats. si no ho sóc també.
Enric, tant de bo puga ser així.
Però, molts no entendríem que dissabte s'explorara altra possibilitat que no siga continuar amb els socis forts de sempre a les Europees, CiU i PNB.
Ja he dit que eixa és també la meua opció. I no veig motius per canviar-la
Soc l'Anonim.
Contestant a E-Laura, l'he de dir que si s'ha d'esperar que algú ens doni permis per a fer el que volem i organitzar el pais, mai ens en surtirem d'aquesta situació.
Segon punt, com no podem tornar enrera a l'historia, buscar responsables en el passat de l'actual situació no serveix de res. Només per alimentar un victimisme absolutament estèril. S'ha de mirar al futur, imaginar-nos com volem que sigui el pais d'aqui uns anys, i lluitar per aconseguir-ho.
Gràcies, però em referia també a la resta (Catalunya, Euskadi, Balears, i Galícia), per comparar. Intentare trobar-ho per internet. Gràcies.
Eduard
Lluitar per aconseguir-ho em sona a llaminadura,llepoleria chupi chupi;Jo ja estic amb el cap,els pensaments,les idees,el boli,llibretes,disposada a posar-me al costat de qüalsevol iniciativa o innovació que valga la pena.Tens raó al dir que pensar en el pasat no porta a cap lloc,però tots ho fem una vegada o altra,¿qui pot oblidar tant esclavatge lingüístic que derivava sempre en altres tipus d'esclavatges?.Abraç.Bon cap de setmana a tots.
He posat un altre audio,per una persona important pel món de la música,que també ens ha deixat fa poc,una perona molt agradable i educada i que tinc el honor d'haver-lo conegut i sentir-lo moltes vegades i amarar-me del seu entusiasme quan tocava la trompeta.Un homenatge molt xicotet però molt entranyable per ell.Si voleu escoltar-lo...
Balears és un pais de parla catalana, i no entenc a què ve haver de parlar ara el castellà. El govern actual vol imposar el català als metges, i aquets recorren a tota classe de falsos sofismes per negar-se a utilitzar el català. Si jo anàs a una d'aquestes provincies de parla castellana de tota la vida podria parlar en català sense tenir dificultats? Tan hi ha d'aquí allà com d'allà aquí.
bé ja veig que ets el primer candidat a la llista en les eleccions Nomdedéu, les meues felicitacions. Ara és hora de fer actes i recórrer tot el país, i no deixar poble o ciutat sense passar.
Deien a altres indrets:
"Estes eleccions han de ser per al partit valencianista en clau valenciana. Una manera de fer-se propaganda i agafar dos o tres eixos bàsics del seu programa (¿?) i "matxacar-los", amb una imatge gràfica moderna i innovadora."
No és el mateix fer un acte a Alacant i que acudisquen una desena de persones, que fer-ho al casino del poble i que acudisca mig poble. Per a que penetre el missatge que vulga donar el BLOC a les grans ciutats se necessita molt més que fer actes tancats.
A nivell d'internet s'ha de copiar el que funciona i fer coses com ha fet CiU, per exemple, una web pel candidat, altra per la candidatura, espais al facebook, i al twenti, etc... Però hi ha que fer coses (i fer-les ja) i les coses costen temps i diners com sempre. El grau de penetració de la població valenciana en les noves tecnologies, no és molt alt, deixar-lo tot en mans d'internet és un grandíssim error (oblidant-se del carrer), de la mateixa manera que oblidar-se per complet d'internet també ho és.
el pp ha programat mil actes, amb que fera 500 el BLOC a tot el territori valencià, ja seria tot un èxit.
cal moure-se, deixar un col·lectiu de Castelló fort, fer "campanya" ja, tindre un programa. És un esforç personal important, però no hi ha altra. I creure-se que a certs llocs són amics (simpatitzants) i a altres enemics (no simpatitzants), també és altre gran error que molts polítics cometen.
Publica un comentari a l'entrada