Les relacions personals dins el món de la política mai no deixaran de sorprendre’m, de corprendre’m fins i tot. Esta setmana he passat algun mal moment emocional, (afortunadament, estes coses continuen afectant-me), per culpa d’una discussió amb companys de corporació, que no paga la pena reproduir ací. Diguem que se’m recriminava el to usat per mi en una intervenció, i es feia, bàsicament perquè no és habitual en mi.
No vull entrar en el fons de la qüestió, que espere haja quedat suficientment clara per a tots els protagonistes. Però em vull entretenir unes línies en el que té de sorprenent la història.
Al plenari de l’ajuntament, en comissions, en rodes de premsa... he sentit en boca de pràcticament tothom, i evidentment per part tant del PP com del PSOE, desqualificacions, burles, ironies mal trobades, imputacions de faltes i delictes, ofenses a la família i insults de tota mena.
I quan en nom del BLOC faig una crítica contundent, que algú lícitament considera que pot ofendre, es munta un 2 de maig (els nacionalistes valencians hauríem de dir "es munta un 25 d’abril"?). Per què? Perquè a nosaltres se’ns pot mentir, negar informació, escamotejar informes, donar documentació fragmentada. Perquè a nosaltres se’ns pot dir que no sabem res de com funciona la ciutat, o la Diputació, o les Corts. Se’ns pot dir que som malfeiners, que no aportem res. Que mentim, que manipulem, que enganyem, que ens queixem per vici. A nosaltres se’ns pot dir de tot. Però alerta si dius res! Si una vegada de cada 50 intervencions, de cada 100 intervencions, dius una frase gruixuda, agra (o així ho entén el receptor) aleshores tu has de disculpar-te o donar explicacions. Jo ho faig. Quan crec que m’enganye, i de vegades m’engaye, demane disculpes sincerament. Jo, a diferència d’altres, no tinc vocació d’ofendre, i a diferència d’altres també, sóc capaç de reconèixer un error. I sobretot, m’esforce en que no torne a passar. De vegades amb èxit.
Ací les responsabilitat són asimètriques. Un pot cridar, però no li pots contestar en veu alta. A tu et poden faltar al respecte dia sí, dia també, però com un dia en faces tu un gra ma
ssa...
I saben què? Me n’alegre d’este doble raser amb el que es mesura la política a casa nostra, i me n’alegre que amb el BLOC es siga més exigent, se’ns perdonen menys coses. Això només vol dir, que de nosaltres s’espera molt, perquè deixem el llistó prou més alt que la resta.
Agraïts doncs. Continuarem millorant. Ser més seriosos i més educats que la resta, tampoc no és tan difícil. Vostés jutgen.
No vull entrar en el fons de la qüestió, que espere haja quedat suficientment clara per a tots els protagonistes. Però em vull entretenir unes línies en el que té de sorprenent la història.
Al plenari de l’ajuntament, en comissions, en rodes de premsa... he sentit en boca de pràcticament tothom, i evidentment per part tant del PP com del PSOE, desqualificacions, burles, ironies mal trobades, imputacions de faltes i delictes, ofenses a la família i insults de tota mena.
I quan en nom del BLOC faig una crítica contundent, que algú lícitament considera que pot ofendre, es munta un 2 de maig (els nacionalistes valencians hauríem de dir "es munta un 25 d’abril"?). Per què? Perquè a nosaltres se’ns pot mentir, negar informació, escamotejar informes, donar documentació fragmentada. Perquè a nosaltres se’ns pot dir que no sabem res de com funciona la ciutat, o la Diputació, o les Corts. Se’ns pot dir que som malfeiners, que no aportem res. Que mentim, que manipulem, que enganyem, que ens queixem per vici. A nosaltres se’ns pot dir de tot. Però alerta si dius res! Si una vegada de cada 50 intervencions, de cada 100 intervencions, dius una frase gruixuda, agra (o així ho entén el receptor) aleshores tu has de disculpar-te o donar explicacions. Jo ho faig. Quan crec que m’enganye, i de vegades m’engaye, demane disculpes sincerament. Jo, a diferència d’altres, no tinc vocació d’ofendre, i a diferència d’altres també, sóc capaç de reconèixer un error. I sobretot, m’esforce en que no torne a passar. De vegades amb èxit.
Ací les responsabilitat són asimètriques. Un pot cridar, però no li pots contestar en veu alta. A tu et poden faltar al respecte dia sí, dia també, però com un dia en faces tu un gra ma
ssa...I saben què? Me n’alegre d’este doble raser amb el que es mesura la política a casa nostra, i me n’alegre que amb el BLOC es siga més exigent, se’ns perdonen menys coses. Això només vol dir, que de nosaltres s’espera molt, perquè deixem el llistó prou més alt que la resta.
Agraïts doncs. Continuarem millorant. Ser més seriosos i més educats que la resta, tampoc no és tan difícil. Vostés jutgen.
9 comentaris:
Ens exigeixen molt i ahí estem, Enric.
T'exigim molt i ahí estàs, Enric.
Dia a dia m'en alegre més i més de tindre't al capdavant de tot plegat.
Un abraç,
Víctor
És el que passa,sí senyor.Si se'm permet, escriuré un símil personal i el que acostuma a passar per tots els àmbits de la vida i el àmbit polític no és ,desafortunadament,menys.Jo sóc de forma de ser molt educada,massa i tot per viure els temps que vivim)i sempre vaig amb la bona educació,les bones maneres,les bones paraules per davant i passa el següent:
- Alguns em prenen per ximpleta.(Avui en dia predominen els "tacos",les praules groixudes,les contestacions pujades de to...)
-Altres em prenen per desubicada,anacrònica.
-Altres diuen que em crec superior y que hauria de baixar el nivell...(¿?)
-Altres tot el contrari;els agrada trobar-se amb una persona que recorda que existís ,encara, la bona educació,la consideració,algú que recorda que es poden utilitzar paraules boniques barretjades amb un bonic sonriure...que es molt bo el dialogar amb mi,que es troben a gust en un ambient seré i tranquil,etc.
A causa de tot això,més d'una vegada els meus sentiments(també passats de moda,segons alguns)es resenten i es troben tocats i enfonsats,i tinc que fer mans i mànigues,per tornar a riure,però -seguint amb el símil-jo em pregunte:¿Per què tinc que canviar? ¿No són millor les paraules boniques que acaronen bons sentiments en lloc de "tacos" i més "tacos" que destrossen el cor,l'ànima i que ,és molt qüestionable que porten res positiu? Com estic més que convençuda de que sí,deixe les coses com estan,si no els agrade dóna igual;a mi no m'agraden estes persones i no aniriem bé per la vida.Dóna una miqueta de pena,o molta,però si no podem fer res,si més no, que les pomes podrides que no contaminen les sanes.
Si t'ha servit d'algo,Enric...Aixina veus que no et passa a tu sol,però no utilitzes les mateixes paraules i maneres i formes,per la senzilla raó que no et trobaries a gust i sobre tot perque no podràs fer-ho.I,pensa sempre,que hi ha persones que sí que els agrada com ets tu,com et pronuncies com parles...i amb elles et trobes a gust,i elles et faràn costat i recolzaran sempre.
Que millor serien els camins plens de flors?,sí,segur i sense dubte,però a estes alçades de la vida tots sabem que això no pot ser.En moments aixina,pensa en les persones que estimes i t'estimem.És la millor sol·lució.Abraçada.
Tant el PP com el PSOE consideren la política com a propietat seua. Per a ells el Bloc és un intrús incòmode que com més guapo estaria és fent el paper d'un convidat de pedra.
A més a més, també els ciutadans són molt exigents amb el Bloc. Tothom coneix el PP i el PSOE des de fa ja 30 anys, i ja no ens poden enganyar: mentides, corrupció a tutiplén, i tota una llista llarguíssima de malifetes. Però el Bloc, al Bloc no se li pot permetre ni una...!
Ep!, no estic dient amb això que el Bloc té llicència per fer les coses malament, sinò que vull denunciar el doble raser que has esmentat, Enric.
Gràcies Victor, Laura i Josep, per les paraules confortables.
Gràcies als centenars de Victors, Laures i Joseps, que cada dia viuen la sua vida com creuen que cal viure-la, sense que els hi pese més del que toca, el que els atres esperen d'ells.
Jo estic orgullós que la gent del BLOC haja (supose que jo també)estat capaç de dibuixar un escenari de moralitat i ètica, de ben fer, tan alt, que els altres ens demanen més i més. Ens demanen la perfecció. No ho som de perfectes. Però som honestos.
Més de 400 càrrecs públics, diputacions, Corts, ajuntaments, i cap imputat.
Per donar lliçons s'han de tindre les mans netes, i a nosaltres ni el PP ni el PSOE, en qüestions d'ètica i honorabilitat, no ens poden donar cap lliçó. Cap
Si tens rao, ells no ens poden donar ninguna lliço de etica ni d'honorabilitat, pero no e com acaben fent que despres es queixen de qualsevol mal pas que fem, ens miren en lupa, i no comprenc com despres de tot el que ells han fet, no s'els ha caigut en sobre una carga de critiques.
Molta gent encara arrossega molt de pes ,moltes reminiscències caciquils,i crec,vaja,n'estic completamente segura,que no es pot viure amb tant de pes.Anar lleuger de ranconies,és el millor equipatge,portar tant de pes no es bo,i si la maleta va plena de rancunia,mal asunt.De époques passades ja n'estem farts.Els cal posar-se al dia en qüestions que valguen la pena i aquestes posicions que has esmentat,aquest comportament vers a tu,Enric,o al Bloc ,és obsolet total.No has de permetre ,de cap de les maneres, que t'afecte més que el necessari per saber tindre la resposta adient per ells,mai per fer-te pasar una rato desagradable.si,a la fi i a la postre,els perjudicas venen a ser ells que no saben gaudir del que realment val la pena gaudir i això és una manca d'algo molt especial i bo.Ells s'ho perden.Les persones que evolucionen malament donen llàstima.¿No ho creeu aixina? Es perden infinitat de novetats que no tenen desperdici i les estan deperdiciant i desaprofitant.Allà ells.Endavant i abraçada.
Clar que sí,tots et donem anims.¿Per a què estan els bons amics?
Me'n recorde d'aquell xic que eixia nuet en els cartells electorals per a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2006. Sí, em referisc a Albert Rivera, cap de llista d'un partit anomenat "Ciutadans", que deia que volia entrar en política per fer pedagogia en el parlament.
Pedagogia és el que fa el Bloc tots els dies en les institucions on hi és present. Amb les seues maneres, la seua forma d'entendre la política. A mi personalment, els polítics del Bloc m'han demostrat que no són uns xarlatans de fira, com el PP-PSOE. No ho han demostrat amb paraules, sinó amb fets. Enric, no defalliu mai. Sense vosaltres, sense el Bloc, el panorama polític valencià seria del tot depriment.
En el dia a dia passa el mateix la gent del PP-PSOE diu la seua amb un to de veu més alt i vol que tu et calles i els dónes la raó. Res d'això amb molta educació però diguent la nostra res d'acatxar les orelles.
Endavat Enric.
Aquest és un anunci per al gran públic
comprar ronyons i treballar amb diferents donants de ronyons per poder estalviar
Els nostres pacients, si esteu interessats en vendre un ronyó, poseu-vos en contacte amb nosaltres, així que
podem confirmar si està a l'alça per donar un ronyó al nostre pacient i
tots els donants esperen grans recompenses.
Contacteu-nos al nostre correu electrònic: Drmercyhospital686@gmail.com
nephrologyspecialist12@yahoo.com
o contacteu-nos al whatsapp: 2348100367800
Publica un comentari a l'entrada