02 de maig, 2009

"ESTRAPERLO". Mediterráneo. 7.05.09

El mot estraperlo té el seu origen etimològic en un escàndol polític de la Segona República, produït com a conseqüència de la introducció d'un joc de ruleta elèctrica de marca "Stra-Perlo", nom derivat de Strauss i Perlowitz. Estos dos senyors van subornar l’any 1934 al Ministre de Governació Rafael Salazar Alonso, i a Aurelio Lerroux, fill del líder del Partit Radical, Alejandro Lerroux.
Oh si! A la República també hi havia corrupció! La memòria històrica ha de ser sincera.
El cas és que des d’aleshores, es començà a usar el mot d’estraperlo, per definir qualsevol martingala, trampa, o negoci fraudulent. I per extensió, durant la postguerra espanyola es va denominar també estraperlo el comerç en el mercat negre d'articles intervinguts per l'Estat o subjectes al racionament decretat pel règim de Franco des de 1936 fins a 1952.
“Època de fam”, havia sentit explicar a casa, “època de fam, fill”. Esta setmana he vist a la televisió, que hi ha una xarxa de lladregots, sovint drogodependents, que furten blisters de pernil, o de mortadel·la, o porcions de formatge, o el que puguen, als supermercats. I no ho fan per consum propi, ho fam per vendre per davall del preu de mercat, a una clientela fixa, que els espera dos cantons més enllà.
I els clients no són lumpen, ni exclosos socials, ni... Són honorabilíssimes mestresses de casa, són jubilats, són famílies d’aturats que no arriben a final de més. Gent que es veu obligada a acudir al mercat negre, a passar la vergonya de participar del delicte, per fer bullir l’olla.
“Època de fam. Època de fam, fill” havia sentit explicar a casa. Li ho hauré d’explicar jo també a la meua filla?

12 comentaris:

Josep Miquel Porcar Mallen ha dit...

Epoca de fam, pero es normal, la epoca de ressecio ha escomensat i el que te que pasar es que baixen poc a poc els preus, politiques de resecio, i paretarse els cinturons quan els politics de dalt no han fet la politica de la moneda que devien.

Enric 2 ha dit...

No entenc perquè dius "Oh si! A la República també hi havia corrupció! La memòria històrica ha de ser sincera", quan precisament són els que es dediquen a la memòria històrica qui no amaguen res, a l'igual que la crema d'esglésies o l'assasinat de moltes persones innocents durant els primers mesos de la guerra (en ambdós costats del front).

Sé que hi ha una aurèola romàntica al voltant de la Segona república, com ho havia de l'Atenes de pericles, o fins i tot per a alguns també l'època de Franco ("con Franco vivñiamos mejor, no había delincuencia, las puertas siempre estaban abiertas y no pasaba nada..."), però les societats humanes estanb formades per persones, i de persones hi ha de bones i de dolentes, i si el fill de lerroux era un corrupte ho era, com Franco un assassí o com que en la democràtica Atenes del segle V a. C. hi havia 30.000 esclaus. Però això són dades objectives, i la història, o la memòria històrica, està per contar-ho, tal com va ser.

Per al cas de l'estraperlo "original", te recomane el llibre de Nigel Townson "La república que no pudo ser".

I perdó per la parrafada que res tenia aveure amb el post.

Nomdedéu ha dit...

Lamente dissentir més que profundament. Sí tu entens per "els que se dediquen a la memòria històrica" un grup determinat, me'n guardaré prou d'opinar sense saber a qui et refereixes.
En canvi, si és un genèric com faig jo a l'article (i el concepte "memòria històrica" està consagrat a una llei i no és patrimoni de cap grup de recerca), afirme solemnement, que en nom d'eixa "memòria històirca" hi ha molta, però que molta gent que menteix, oculta, tergivesa, mitifica i no sé quantes coses més.
I no és discutible, perquè he participat de converses i discussions llargíssimes i nombroses que avalen el que dic.
De fet, determinats grups organitzats "en favor de la memòia històrica", veten historiadors (poc sospitosos de connivència amb postulats franquistes) com Ferran Archilés, per publicar que ací, els republcans (no regulars, si es vol) van assassinar més gent que els nacionals. I ho van fer de matinada i sense judici.
I mentre eixes coses "costen de païr" per part d'algna gent, jo dic que el seu posicionament no és sincer.
I ha de quedar clar que no faig cap mena d'al·lusió a cap particular ni grup. És un posicionament genèric que mantinc. Sense ofendre ningú, però sense deixar-me enganyar per ningú tampoc.

Enric 2 ha dit...

Estem dient el mateix o me pareix a mi?

Abans he dit que aquells que es dediquen de veritat a fer memòria històrica, a fer Història amb majúscula, els historiadors (i Ferran Archilés és un excel·lent exemple) no amaguen el passat, siga el que siga, sinó que l'analitzen, l'expliquen i treuen les seues conclusions amb recolzament del mètode científic.

Està clar que hi haurà gent que voldrà sentir només certes coses, certs aspectes, de la República, però com tot procés humà va tindre moments més lúcids que altres.

O en el cas contrari ens trobaríem els anomenals revisionistes, com César Vidal, Pío Moa o l'autor del llibre aquell publicat per la Diputació (o el de Las calles de Castellón). Revisionisme és també un terme mal utilitzat, ja que la Història és una ciència social i en cnstant revisió i debat. Pregunta-li a Ferran Archilés o a Albert Girona o a Pañella sobre el debat sobre l'existència o no a l'estat espanyol d'una revolució burgesa al segle XIX.

En fi, que crec que el terme "memòria històrica" esta sobreexplotat, ja que la llei que comunment es coneix amb eixe nom realment no el duu.

El mateix passa amb el terme "republicans" que tu emplees mal, al meu parer, ja que eren republicans els milicians anarquistes? O els comunistes que ja van voler enderrocarla el maix 14 d'abril? O no ho era Fernando gasset, que es va haver d'amagar? O les desenes de republicans radicals assasinats entre juliol i novembre del 1936?

en qualsevol cas cal que emmarquem la II República en el seu lloc històric, en la dècada dels 30, quan a Europa desapereixien democràcies, i a l'estat espanyol se'n proclamava una. Crec que a pesar de les moltes coses dolentes que va tindre (Casa Viejas, astñuries, crisi econòmica, etc.) va ser molt millor del que va precedir (la dictadura de Franco) ocom del que va seguir (la dictadura de Primo de Rivera). pensa només, tu que has viscut a França, en la Revolució, que no va estar absenta de moments i episodis sanguinaris (el Terror, per exemple), però que encara avui és un exemple pel que fa a la defensa dels drets polítics i les institucions que va crear. I això fa que tots els anys es celebre la data del 14 de Juliol, i ningú pensa en la guillotina, a pesar que a França els estudiants coneixen perfectament eixe període, incloent el terror revolucionari.

Laura-E ha dit...

Estic veient i captant que esteu molt enfrascats en esdeveniments que han passat i que no es poden oblidar de cap manera.Però aquesta memòria no ha de deixar-mos sempre recordant i recordant.No oblidar no és sinònim de no pensar en l'ara mateix, més pròxim.Tot sacsejat ,ens ha de permetre anar endavant.M'ha agradat llegir-vos als dos colze amb colze.
Hauriem de recordar també,no obstant,un provèrbi que sempre m'ha agradat molt i que voldria compartir amb tots vosaltres,encara que ,segur,ja el sabreu: "Fins que els lleons no tinguen els seus propis historiadors,les històries de caça seguiran glorificant als caçadors."
D'això es tracta:tots hem de tindre les mateixes oportunitats per a tot.Obsolet total que els rics o els que han dominat sempre perque sí, segueixen dominant perque sí.També m'agrada fer menció per ací a un escriptor i cineasta argentí,Eduardo Mignogna,molt arelat amb les causes del seu país i moltes altres i que va dir algo paregut:"Si la Història la escriuen els que manen,això vol dir que hi ha una altra Història,la autèntica".Crec que de refiló o de ple toca tot el que escribiu,Enric Nomdedéu i Enric 2.
Abraçada i sempre endavant.

Rosella ha dit...

Hola Enric, no sé si ho teniu pensat ja però crec que seria bona idea per a la campanya ( millor en precampanya):

1.- fer una carteta teua on et presentes com a candidat, contes un poquet la teua trajectòria, convides la gent a entrar al teu blog i demanes la implicació personal en la campanya.

2.- Que anares a totes les comarques i feres un acte amb els regidors/es d'aquella comarca on explicitaren el suport a la teua candidatura. Crec qeu hauries de telefonar als regidors/es un per un per implicar-los. És la força més gran que tenim i tu et un d'ells.

3.- material cibernètic de campanya i ordres clares per als cibermilitants per tal de moure'ns de forma coordinada a la xarxa (augmenta l'impacte).

Vinga, ací et deixe les propostes... ja t'he dit este matí que veig que de moment no anem massa bé, hem de córreer més que l'"enemic" ara que tenim el camí lliure!

Rosella

Nomdedéu ha dit...

Crec que si, que bàsicament diem el mateix.
No sé si sóc capaç de diferenciar amb tanta facilitat qui era republicà i qui no ho era. Puc rectificar el que he dit i dir que els d'un "bandol" i els de l'altre "bandol", però...aleshores seria encara més evident que que els repubicans eren poquíssims.
Obviament, tot això, sense qüestionar com n'és d'execrable la "solució" del colp d'estat fallat i la subsegüent guerra i dectadura posterior.

Nomdedéu ha dit...

Rosella, torne a donar-te la raó.
Sobre la carta, ho havia plantejat ja Jordi Davó, i cada candidat farà cartes al seu entorn, però el que tu proposes m'agrda. Demà parlaré amb la seu central per vore si em poden ensobrar i/o passar etiquetes de la miliancia. Jo faré la carta.
Tinc itenció d'estar al major nombre possible de comarques. No ho dubtes. I on jo no puga, i estaran els altres candidats. No deixarem comarca per vistar. I personalment estaré a tantes com puga.
El tema dels regidors tampoc no és una mala idea. També és cert que tot no pot ni ha de reposar sobre les espatlles del candidat. 300 telefonades és una quantitat, convinras amb mi, elevada. Em semla bé parlar amb tots ells i elles, però m'hauran d'ajudar. En eixe sentit, ja t'avance que esta setmana i la proxima hi haurà reunions de la direcció de la campanya amb tots els alliberats del país, per donar instruccions i reclamar la seua implicació.

El material de campanya per "cibermilitants" s'està preparant. Ja t'avance que el dia 20 estaré en directe en una ciberconferència que hem organitzat este mateix matí. A les 19'30. Ja informarem.

I pensa (penseu totes i tots) que és més facil tindre idees que executar-les. No deixeu de donar idees, per favor, però tingueu present això.
Per la meua banda, m'hi deixaré un munt d'hores, tantes com puga. No m'he presenat per fer el mec, jo vull ser eurodiputat. Però també sóc regidor a una ciutat gran, i estic sol. Els examens ja vorem que tal, però no puc negligir les meues obligacions com portaeu del BLOC al meu poble.
M'esforçaré en no decebre ningú

Enric 2 ha dit...

Hola, Laura, moltes gràcies pel que dius però sobretot pel proverbi, que no coneixia. Seria l'equivalent a aquell que diu que la història l'escriuen els vencedors, no?

Laura-E ha dit...

Més o menys,Enric 2. Pero tots sabem també que entre els que foren derrotats havia gent que podia perfectament escriure Història,hi ha sempre bons historiadors entre els altres;però només en Demo,se'ls deixa llegir,i els podem llegir,i assabentar-mos de la veritat.¿No és una maravella la Democràcia? I,em referisc a la autèntica Democràcia sense maquillatge,ni camuflatges,ni cap avalori inútil i innecesari;en definitiva gens tergiversada a favor de ningú sino a favor de tots.Deixaria de ser Democràcia.
Abraçada.

Rosella ha dit...

idea 3

un video publicitari sobre tu, que eres el candidat, com si fóra una presentació... independentment del vídeo de campanya, eh?

Un vídeo com el que ens feres a la gent del bloc jove... de fet eixe, agafant els millors moments podria servir si al final explicara un poc la teua trajectòria resumidíssima i dient que eres un bon partit, jejejeje


per cert, he rebut l'agenda d'actes i pense que els militatns l'hauran rebut amb poca emoció així és que o s'endolceix el tema i es comença a comboiar a la gent o ... tararí que te vi...
(llegeix idees 1 i 2, no cal que ho faces tu, però es tracta d'aplicar el "DE DALT CAP AVALL" que és el que toca ara més que no allò del BAIX CAP A DALT.

En fi, és la meua humil opinió i sense cap més fi d'ajudar-vos...

Una abraçada des de l'horta nord.
Rosella

Rosella ha dit...

Ah, i per què a la web nacional no il·lustren les notícies de les europees amb la foto en què estàs tu que està d'imatge predeterminada al facebbok del bloc? La de el Camí cap a Europa.

Rosella