17 de maig, 2009

"Oh Europa!". Mediterráneo. 20.05.09


Vicent Usó és més que un excel·lent novel·lista, és també el més brillant columnista d’este diari. Sovint compartisc les reflexions que fa en clau social o política. Hi estic d’acord fins i tot quan discrepe, perquè les seves opinions m’obliguen a reflexionar per millor argumentar les meues.
El diumenge va publicar un article titulat “Europa, l’únic camí” on reflexionava sobre la importància de les eleccions del 7 de juny, i les estratègies electorals dels partits. Diu Usó que PP i PSOE han fet una llei electoral de districte únic, que ens obliga als partits nacionalistes a signar aliances electorals que ens forcen a haver de donar explicacions, cosa que no necessiten fer ells. No li falta rao.
Home, potser si que haurien de donar explicacions precisament de l’aliança per fer una llei electoral que consagra el 5%, o la del injust districte únic, o hauria d’explicar el PSOE si està còmode president el govern basc amb els vots del PP i UDyP. Estic segur que a Usó, li agradaria tant com a mi conèixer la resposta.
L’article recorda que el BLOC comparteix coalició amb CiU i PNB, i en subratlla la diferent sensibilitat social. Té raó. A El músic del bulevard Rossini, Usó, ens explica la història de Tadeusz, que tot i el futur prometedor que li havien augurat s’ha de guanyar la vida com músic ambulant. Les circumstàncies.
Trobe que ens passa el mateix. Sense les perverses lleis electorals del PP-PSOE, el BLOC es presentaria en solitari. Ara com ara, però, per a nosaltres Coalició per Europa, és com el Corredor Mediterrani per al País Valencià, l’única forma que tenim de connectar amb la resta d’Europa sense passar per Madrid.

19 comentaris:

Enric 2 ha dit...

Totalment d'acord. No cal afegir res més

el tropilla ha dit...

Saluts.

Ja aprovaran una llei d'aquestes restrictives en la proxima reforma constitucional, temps al temps, molara veure a Esquerra Unida aplaudint-la, aleshores haurem de fer encara mes volantins... tot i que preferisc veure al PNB i a CIU en un cartell electoral que floretes, abrets, vaixell e histories esterils... almenys en les europees em puc sentir plenament nacionalista!

A mes, el dia que es crega de veritat en europa i tinguem un districte unic amb tots els paisos... m'encisara pactar amb el partit de la cicciolina... es mes, aprofitare que soc a Roma el dia 5 de juny per pactar una delegacio per les autonomiques Bloc-partit del amor, es lo que mes ens fa falta als valencians.

Nomdedéu ha dit...

estas comprant entrades?
ves fent contactes i tanquem l'aliança ja!

Enric 2 ha dit...

Què és això de l'anunció de les eleccions europees que la Unió ha posat la pota? És no sé què del valencià/català, no?

Enric 2 ha dit...

Ho he llegit a pàgina26.com

josep ha dit...

Un post molt interessant, Enric. Toca una qüestió que molts ciutadans no tenen del tot clara i que Vicent Usó, m'estranya molt en ell, tampoc. Es realment necessari que el Bloc vaja en coalició amb altres partits de l'Estat per a les eleccions europees? Es aquesta una estratègia que ve donada per un sistema electoral particularment difícil per als nacionalistes valencians?

Anem a fer números: la Unió Europea ha assignat a Espanya un total de 54 diputats al Parlament Europeu. Per tant, per tal d'obtindre un escó s'ha de traure almenys cap al 1,5% dels vots arreu de l'Estat, el que suposa aproximadament un 15% dels vots emesos al País Valencià. Amb el 6% que el Bloc trau en les autonòmiques o el 7% en les municipals, més difícil encara és traure un diputat a Estrasburg.

Obviament, en contra del que pensa Usó, la situació tampoc no milloraria si en comptes d'un districte únic es repartiren els 54 escons entre les diverses Comunitats Autònomes d'acord amb la seua població. Al País Valencià li correspondrien llavors 5 o 6 escons a tot estirar. Tornem a la mateixa: Un mínim del 15% dels vots a tot el País Valencià.

Això sí, si el País Valencià (5.030.000 habitants) fóra un Estat independent, aleshores li correspondrien 14 escons al Parlament Europeu. Els mateixos que té Finlàndia (5.300.000 habitants). Irlanda, amb només 4 milions d'habitants, en té 13 eurodiputats. Un bon argument per reclamar la independència com a valencians.

Per tant, és evident que el Bloc per si mateix, tant si hi ha districte únic com si haguera un hipotètic districte autonòmic, amb un total de 54 escons a repartir a tot l'Estat ho té molt difícil per aconseguir un eurodiputat. No és qüestió de la grandària de la circumscripció electoral, sinó del nombre de diputats a repartir.

Llavors, amb un districte únic per a les eleccions europees, què es pot traure d'una coalició amb altres partits de l'Estat? Atenent a l'aritmètica electoral, els vots del Bloc i del PSM, que anant per separat es perdrien per ser insuficients, anant plegats amb CiU i EAJ-PNV poden contribuir decisivament a l'hora d'aconseguir o assegurar l'últim eurodiputat a repartir. Un altre diputat a afegir al sac. Com més serem, més riurem, i més tenint en compte que els nacionalistes perifèrics de l'Estat espanyol són en el seu conjunt una minoria molt minoritària en una Europa de vora 500 milions d'habitants. Per tant, en contra del que diu Usó, per a mi, com a nacionalista valencià, el districte únic és una sort, ja que puc fer computar el meu vot al costat dels vots d'altres partits nacionalistes de l'Estat. Puc reforçar així la presència de diputats nacionalistes no espanyolistes al Parlament Europeu.

D'altra banda, entenc les queixes d'Izquierda Unida. Resultats de les eleccions generals del 2008:

*IU-ICV: 969.871 vots; 3,81%; 2 escons.

*CiU: 779.425 vots; 3,06%; 10 escons.

*EAJ-PNV: 448.886 vots; 1,76%; 7 escons.

Es pot considerar democràtic que EAJ-PNV, amb la meitat (!) dels vots que IU, tinga tanmateix més de tres vegades (!) més representació parlamentària a Madrid que IU? Es clar que la divisió en circumscripcions electorals distorsiona els resultats de les eleccions. Aquells que en surten guanyant són els partits majoritaris (PSOE i PP) i aquells partits que tenen concentrats els seus vots en unes poques circumscripcions, com ara CiU i EAJ-PNV. Com que IU ni és majoritària arreu de l'Estat ni tampoc té els vots concentrats en unes poques circumscripcions és, per tant, la gran víctima del sistema. Això sí, si en comptes de 350 diputats al Congrés, hi haguera per exemple 2000 diputats, els resultats serien molt més proporcionals. La culpa no la té la llei d'Hondt, com s'afirma molt sovint de manera gratuïta. El problema és que aquesta regla de càlcul només pot desplegar tota la seua potència en circumscripcions amb un gran nombre de diputats, i la gran majoria de circumscripcions espanyoles sols tenen 3 o 5 escons a repartir. Massa pocs. Resultat: centenars de milers de vots no obtenen representació a Madrid.

En el cas de les eleccions europees, amb només 54 eurodiputats a repartir a tot Espanya (per cert, massa pocs per a tot l'Estat), el districte únic és la millor opció tant per a IU com per als nacionalistes valencians. No es perd cap vot. Feu comptes.

Allò que reforça el bipartidisme, senyor Usó, no és la circumscripció única, sinó un nombre massa petit de diputats per circumscripció, com és el cas del Congrés dels Diputats o, encara més extrem, el sistema britànic. Al Regne Unit hi ha sols un sol diputat per circumscripció, que només se'l pot endur qui hi guanya: quasi sempre un laborista o un conservador, i la resta dels vots acaben al fem.

el tropilla ha dit...

IU ja esta be com esta, per a que volen més tipos escalfant seients? Que s'aglutinen tots a Palencia i Soria i que traguen 4 o 5 diputats, a la llarga per fer el mateix que han de fer sempre... recordem els temps d'Anguita i els seus 21 diputats.
No Enric, no vaig a veure la final de la champions, tinc l'intencio de tornar per terra a casa i es provable que pare a Roma o a Paris per encontrarme amb una vella amiga.
Un salut i endavant.

Vicent Usó ha dit...

Dos apunts, només. El primer, per agrair-li a Enric per les coses que diu de mi. El segon per matisar el comentari de Josep (a qui també agraïsc els mots que em dedica): tens raó quan argumentes que és més factible obtenir representació (ni que siga delegada) a Europa amb la circumscripció única, però jo pensava més en clau interna: en les contradiccions (i el cost electoral) que es deriven, per al Bloc, per haver de pactar amb uns ací i amb altres allà.

Anònim ha dit...

VOTS ESCONS VOTS/ESCÓ
P.S.O.E.11.289.335 43,87% 169 66801
P.P. 10.278.010 39,94% 154 66740
CIU 779.425 3,03% 10 77943
EAJ-PNV 306.128 1,19% 6 51021
ESQUERRA 298.139 1,16% 3 99380
I.U. 969.946 3,77% 2 484973
B.N.G. 212.543 0,83% 2 106272
CC-PNC 174.629 0,68% 2 87315
UPYD 306.079 1,19% 1 306079
NA-BAI 62.398 0,24% 1 62398
24.676.632 350 70505

Hola, Mireu esta tableta. Per traure un diputat estatal calen de mitjana uns 70.000 vots (al Parlament Valencià 130.000 vots). Una posible circumscripció única no afecta al conjunt dels escons dels partits nacionalistes (uns pujen, com CiU, Esquerra i Bloque i altres baixen, com PNV i NaBai).

El joc d'escons es produeix entre els partits espanolistes (nacionales). PSOE i PP eixen molt beneficiats del sistema. IU tindria 14 diputats i UPyD en tindria 4. Però els llevaria al PPSOE, no als partits nacionalistes.

Per això PP i PSOE no canviaran la llei electoral.

Balta

Nomdedéu ha dit...

Jo Vicent, no puc afegir-hi res. M'agradaria poder-te dur la contraria. Però crec que tens rao, això té un cost.

josep ha dit...

Vicent Usot: Gràcies pel teu comentari. Et done la raó i també a Enric Nomdedeu en el tema de les contradiccions de cara a l'electorat. Allò ideal seria que el Bloc, com a partit fort i independent, es presentara a soles a totes les convocatòries electorals. Però la realitat és la que és. Amb només 54 eurodiputats a repartir a tot l'Estat (massa pocs), trobe que és necessari que el Bloc pacte una coalició amb altres forces de l'Estat que, com a mínim, tinguen una visió no centralista d'Espanya. Això és per a mi crucial: fer visibles els "dissidents" del model uniformitzador espanyolista en els fòrums europeus. A més a més, no oblidem que gràcies a la coalició GALEUSCA, Enric Morera pugué accedir a un escó en el Parlament Europeu en els darrers mesos de la legislatura 1999-2004. Per al Bloc, anar junt amb altres partits a les eleccions europees pot donar bons rèdits, si se sap negociar bé la coalició. Que CiU i EAJ-PNV poden despertar recels en l'electorat nacionalista valencià? Es natural. Però s'ha d'explicar als electors perquè ho entenguen. A hores d'ara no hi ha arreu de l'Estat uns millors aliats per a Europa. CiU i EAJ-PNV han respectat sempre el Bloc (no com han fet altres, malauradament), i en moltes ocasions han portat la veu del Bloc al Congrés dels Diputats a través de diverses iniaciatives parlamentàries.

D'altra banda, he de reconéixer que les eleccions europees són el més democràtic de tots els processos electorals que es realitzen a l'Estat espanyol, per les raons següents:

1. No hi ha cap barrera electoral. Increïble, però cert.

2. No es divideix l'Estat en circumscripcions amb un nombre ínfim de diputats per a cadascuna.

El resultat: En les eleccions europees no es penalitza els partits minoritaris.

El problema: hi ha massa pocs diputats a repartir, només 54 a tot Espanya. No em puc imaginar un millor sistema electoral per a un nombre tan reduït de diputats. A més, la circumscripció única ofereix als partits nacionalistes de les diverses nacions d'Espanya la possibilitat d'unir les seues forces de cara a Europa. Si fóra per Mariano Rajoy i Rodríguez Ibarra, hi hauria una barrera electoral com a mínim, i es posarien tots els impediments possibles per tal que els nacionalistes valencians, bascos, catalans, etc. no pugueren anar plegats.

Per últim: No estic en contra de les circumpcripcions. Territorialitzen els vots i això té la seua importància. Allò que no vull és que amb un nombre insuficient de diputats a repartir per circumscripció es deixe sense representació parlamentària a centenars de milers de ciutadans, fomentant així el bipartidisme.

josep ha dit...

Perdona, Vicent Usó, m'acabe d'adonar que en el comentari anterior he escrit mal el teu cognom. No era la meua intenció. Un error injustificable per a mi,
que sóc un lector habitual de la teua columna en el Mediterráneo.

Anònim ha dit...

Amb gent honesta i coherent com tu, Enric, o com els Alfred Remolar, o Teresa Garcia, estic segura que el BLOC anirà a més. El meu vot i el del meu xicot el tindreu a les europees...

Ara bé, a les proximes autonòmiques (on el PP JA HA D'ANAR FORA!!!) només el tindreu si els Morera, Panyella, Molés us deixen pas a vosaltres.
Els dirigents de la "vieja guàrdia" del BLOC han de donar exemple: la política serveix per bandejar els problemes que té una societat, i per això els ciutadans necessitm il·lusió. I la il·lusió ens l'oferiu les cares noves. En cas contrari, el BLOC (els Morera i cia , vull dir) farà palés que els dirigents només volen "agafar-se al càrrec", i aleshores els ciutadans ens n'adonarem i no us votarem.
Jo ho veig així de clar i, creu-me en som uns quants.

Et vaig escoltar ahir a TV7 i em va agradar com vas parlar. Endavant Enric !!!

Marga.

Nomdedéu ha dit...

Moltes gràcies Marga.
Jo crec que tenim molta feina per davant, i el més important són les polítiques encertades, més que les persones.
Tot i que és evident que les persones tenen (tenim) un pes important en la forma de fer.
Jo també tinc ganes de que el PP deixe de controlar la nostra vida, i fixa't que no dic governar, sinó controlar.
I per fer possible l'objectiu, cal molta gent, molt de treball i moltes il·lusions.
Crec que podem fer-ho.

Anònim ha dit...

Hostres!! M'identifique molt amb l'opinió de Marga.
Tens raó Enric que allò que comta són les polítiques encertades (aposta per la sanitat pública, l'educació -per cert, saps que la conselleria s'ha carregat les EOI amb un decret amb ratios mínimes? haureu de fer soroll des del Bloc, és una vergonya!!!!!!), però les persones són importants, ací discrepe amb tu.
Jo també cndicionaré el meu vot autonòmic a la renovació que feu. Ara a les europees el teniu, perquè crec que tu ets un polític molt vàlid i sé que si vas a brussel·les és per fer que la nostra vida millore.

Toni (d'Onda)

Nomdedéu ha dit...

Sí el tema de l'EOI està en mans dels nostres diputats, que són qui poden interperlar el conseller. En fem seguiment.
Gràcies pel suport

Anònim ha dit...

Enric, sé que ara toca parlar d'europees, però quan dius "el més important són les polítiques encertades, més que les persones" estic d'acord, però en realitat el que fas és donarli la raó a Marga.

Si les persones no són importants, perquè els votants potencials del Bloc (entr els quals m'hi incloc, tot i que en les generals no sempre vos vote) tenim la sensació que Panyella, per posar un exemple, pensa que ell és important. Si a les generals hi haguera hagut una veritable opció de traure un escó a Madrid, li haurien oferit al regidor de betxí (no recorde el nom) ser el número u?? O hi hauria hagut bofetades per ser l'u entre Panyella i Mari Gràcia.
Per favor: RENOVACIÓ, RENOVACIÓ, RENOVACIÓ.

Pel que fa a les europees, no acabe de veure clar on aneu, que si som d'esquerres però ens aliem amb CiU (la pitjor són els cristianets de la U -Unió-), però en fi... confiaré que sabeu el que voleu i votaré bloc

Un veí de Nules

Nomdedéu ha dit...

nulenc, gràcies pel suport.
A mi moltes de les coses que diu Unió també m'incomoden. La forma més eficaç de millorar les posicions del BLOC és tindre uns bons resultats, per negociar més sòlidament el futur.
Ara com ara, esta coalició és l'única que ens garanteix representació.

Anònim ha dit...

I les coses que diu Mònica Oltra no incomoden?
Algú que li done una tila.

Balta.