Per una qüestió de conciliació familiar, la mare ens havia d’aparcar a la meua germana gran i a mi, tots el dijous al Rialto, amb una bossa de pipes o de quicos. Feien sessió doble, ben adobadeta amb els NO-DO. La taquillera era quasi com la nostra babysitter. Els dissabtes, sessió doble al San Pablo, després Condal 2. Així que durant anys vaig consumir uns quants quilos de pipes i regalíssia, i vaig vore quatre pel·lícules setmanals. Supose que en aquells anys es va fonamentar la meu afició al cinema, que continuà després de jovenet (inoblidables Novecento o Sacco e Vanzetti quan el Rialto era d’art i assaig, o La Ciutat Cremada al Condal 2), i encara continua de gran (amb un bon grapat de títols destacables).
Ara, sé que em costarà poder anar al cinema, no només perquè el model de ciutat del PP, amb l’oci als afores, ha deixat la ciutat sense sales, sinó perquè no puc imposar la meua filla, amb el risc d’un plor o una rialla, a la gent, que com jo, estima el cinema. Quan hi torne, em tocarà engolir-me el Toy Story de torn, igual que ho vaig fer quan els meus nebots encara es deixaven acompanyar al cinema.
Em perdré moltes pel·lícules. Inglorious Bastards, per exemple, que qui l’ha vist m’assegura que paga la pena. Però em queda la política. Eilàs! O és que vostés pensen que no eixiria més d’un bon guió?
Miren sinó este thriller polític. Un Conseller d’Urbanisme aprova el desenvolupament amb un increment del 750% de zona urbana, en llocs on no és permès perquè han patit recentment incendis forestals, o què són clarament inundables. Tot això en un entorn d’alt valor ecològic i ambiental, i qualificat i reconegut com d’importància comunitària. La trama continuaria amb l’irregular increment del cens, que permetés guanyar les eleccions de l
es diferents entitats locals, a dos nebots del regidor d’urbanisme del més gran dels pobles. Tots ells constructors vinguts de fora. Tots ells ex militants del PP. Doncs això està "beseit in a true history". Està passant en un dels paratges naturals més privilegiats que tenim, la Tinença de Benifassà.
No creuen que un guió així mereix un bon títol? Llàstima que el que m’agradaria l’ha gastat Tarantino.
Ara, sé que em costarà poder anar al cinema, no només perquè el model de ciutat del PP, amb l’oci als afores, ha deixat la ciutat sense sales, sinó perquè no puc imposar la meua filla, amb el risc d’un plor o una rialla, a la gent, que com jo, estima el cinema. Quan hi torne, em tocarà engolir-me el Toy Story de torn, igual que ho vaig fer quan els meus nebots encara es deixaven acompanyar al cinema.
Em perdré moltes pel·lícules. Inglorious Bastards, per exemple, que qui l’ha vist m’assegura que paga la pena. Però em queda la política. Eilàs! O és que vostés pensen que no eixiria més d’un bon guió?
Miren sinó este thriller polític. Un Conseller d’Urbanisme aprova el desenvolupament amb un increment del 750% de zona urbana, en llocs on no és permès perquè han patit recentment incendis forestals, o què són clarament inundables. Tot això en un entorn d’alt valor ecològic i ambiental, i qualificat i reconegut com d’importància comunitària. La trama continuaria amb l’irregular increment del cens, que permetés guanyar les eleccions de l
es diferents entitats locals, a dos nebots del regidor d’urbanisme del més gran dels pobles. Tots ells constructors vinguts de fora. Tots ells ex militants del PP. Doncs això està "beseit in a true history". Està passant en un dels paratges naturals més privilegiats que tenim, la Tinença de Benifassà.No creuen que un guió així mereix un bon títol? Llàstima que el que m’agradaria l’ha gastat Tarantino.
15 comentaris:
Un article molt bo que defineix molt bé la forma de fer política dels polítics del PP: destruir paratges naturals d'alt valor ecològic per tal d'enriquir uns quants amiguets constructors, sense tindre en compte les conseqüències per al medi ambient ni les persones.
Un desastre.
A prop d'allí a la comarca de Els Ports l'han farcida de torres eòliques, faça vent o no faça, supose que hi ha subvenció europea i senzillament s'han passat. Quin panaroma més lleig.
Deixeu de mirar Canal 9, apagueu el vostre televisor. Benvinguts al món real. Apocalipsi II: El PP al País Valencià.
Enric, Em venia al cap "A sang freda", però també hi ha la novel·la del Capote i la pel·lícula corresponent. Ara bé, jo també trobe que Tarantino t'ha agafat el millor títol que li podies adjudicar al guió.
Enric, Em venia al cap "A sang freda", però també hi ha la novel·la del Capote i la pel·lícula corresponent. Ara bé, jo també trobe que Tarantino t'ha agafat el millor títol que li podies adjudicar al guió.
¿?
la xiqueta creix molt bé. i nosaltres estem encantats, sí, el que passa és que no tinc ni temps per contestar esta setmana. sorry. demà més
Perfdona Enric si me n'isc del guió del tema del post. El cas és que com són elecions a Portugal i el tema de les relacions amb Espanya ha eixit en la campanya, (i perdona que t'ho pregunte directament) quina és la teua opinió respecte a l'iberisme? I la del Bloc? Ho dic perquè mentre que el catalanisme i el nacionalisme gallec sí que han tingut presents el tema de l'iberisme, el valencianisme polític no l'ha tingut massa (o gens) en compte.
Simple curiositat. Ah, i no corre pressa.
Perfdona Enric si me n'isc del guió del tema del post. El cas és que com són elecions a Portugal i el tema de les relacions amb Espanya ha eixit en la campanya, (i perdona que t'ho pregunte directament) quina és la teua opinió respecte a l'iberisme? I la del Bloc? Ho dic perquè mentre que el catalanisme i el nacionalisme gallec sí que han tingut presents el tema de l'iberisme, el valencianisme polític no l'ha tingut massa (o gens) en compte.
Simple curiositat. Ah, i no corre pressa.
Enric, no hi he reflexionat mai, i no crec que el BLOC ho haja fet. El més semblant a una reflexió que he sentit és allò de l'autonomina que ens cal és lade Portugal.
Francament, no sé si mai va tenir sentit, però dins de l'UE no li veig ni la gràcia ni la necessitat.
OK, totalment amb l'autonomia de Portugal.
Publica un comentari a l'entrada