Vam sobreviure al mal de les vaques boges, i això que el consum de carn de vedella no va disminuir tant ni tant. Vam sobreviure amb facilitat a la temuda grip aviar, malgrat el colom de la pau i un munt de pollastres a l’ast. La pesta porcina tampoc no va poder amb nosaltres, ni amb el consum de pernil. Ni tan sols les advertències cada colp més "gore" dels paquets de tabac i una llei específica han aconseguit que la gent deixe de fumar. Sobreviurem a l’agror d’estómac d’Isabel Sansebatián, i al paradigma de la incultura barroera pujada als altars catòdics que és Belén Esteban. I sobreviurem a la grip A i al tall de bajanades que se n’ha dit.
El que no sé és si el PP com l’hem conegut sobreviurà al cas Gürtel. Que alguns polítics no el sobreviuran és una evidència. A Madrid ja ha deixat cadàvers en la cuneta, al nostre país de moment només ha caigut Ricardo Costa i ja vorem si està mort o com en la cançó, "estaba de parranda" que com diu ell, la festa al PP "no se acaba nunca". I Camps, encara no és un mort, però hi oposita. El deterior de la imatge d’este home és una obvietat que passa factura. Que el PP l’estiguen arreglant en reunions sense el seu president, ni el provisional secretari general, els presidents de les diputacions, dóna molt que pensar. Més, quan els hi poses noms. Rus, Ripoll i Fabra. Si jo fóra el sant, em baixava demà mateix de la peana! El Sant Camps, que potser tinga un braç incorrupte. Però l’altre...
La militància popular està desorientada, dividida. D’una banda uns pocs que pensen que tot és un muntatge del socialisme, entre ells Francisco Camps, que se’n fot del mort i de qui el vetlla, amb les seues declaracions dient que no segueix de prop el cas Gürtel (així li va). Són els apòstols de les teories conspiradores, incapaços de fer autocrítica, opacs a les evidències. Continuen pensant que Elvis és viu, i creuen a Camps quan diu "yo me pago mis trajes", però no el creuen quan diu: "amiguito del alma", "te quiero un huevo", "lo nuestro es muy bonito".
D’altra banda, els perplexes, aquells que no entenen res, que no comprenen què és el que ha passat. Com s’ha esmicolat i diluït la imatge de Camps, i fins i tot, la de maquinària perfecta que semblava el PP valencià. Tornen les famílies ( i no ho dic per aquell "llamame Don Vito"). Esta gent és l’únic
a que mereix el meu respecte, els qui voten i militen al PP, perquè creuen que les politiques populars són les millors, i tot això de les corrupcions, i les baralles internes, els hi produeix el mateix fastig que a mi, i un important desencís. Ja saben que han de fer, repensar-se el seu vot.
I finalment el més gruixut de la tropa. Els enrocats, els que no analitzen res, els que més que d’un partit, formen part d’una maquinària de poder, els qui saben que el que es juga en esta batalla són els seu sous, i les seues cotes de poder i projecció social. I eixos són els més perillosos. I els que ara manen en el PP.
El que no sé és si el PP com l’hem conegut sobreviurà al cas Gürtel. Que alguns polítics no el sobreviuran és una evidència. A Madrid ja ha deixat cadàvers en la cuneta, al nostre país de moment només ha caigut Ricardo Costa i ja vorem si està mort o com en la cançó, "estaba de parranda" que com diu ell, la festa al PP "no se acaba nunca". I Camps, encara no és un mort, però hi oposita. El deterior de la imatge d’este home és una obvietat que passa factura. Que el PP l’estiguen arreglant en reunions sense el seu president, ni el provisional secretari general, els presidents de les diputacions, dóna molt que pensar. Més, quan els hi poses noms. Rus, Ripoll i Fabra. Si jo fóra el sant, em baixava demà mateix de la peana! El Sant Camps, que potser tinga un braç incorrupte. Però l’altre...
La militància popular està desorientada, dividida. D’una banda uns pocs que pensen que tot és un muntatge del socialisme, entre ells Francisco Camps, que se’n fot del mort i de qui el vetlla, amb les seues declaracions dient que no segueix de prop el cas Gürtel (així li va). Són els apòstols de les teories conspiradores, incapaços de fer autocrítica, opacs a les evidències. Continuen pensant que Elvis és viu, i creuen a Camps quan diu "yo me pago mis trajes", però no el creuen quan diu: "amiguito del alma", "te quiero un huevo", "lo nuestro es muy bonito".
D’altra banda, els perplexes, aquells que no entenen res, que no comprenen què és el que ha passat. Com s’ha esmicolat i diluït la imatge de Camps, i fins i tot, la de maquinària perfecta que semblava el PP valencià. Tornen les famílies ( i no ho dic per aquell "llamame Don Vito"). Esta gent és l’únic
a que mereix el meu respecte, els qui voten i militen al PP, perquè creuen que les politiques populars són les millors, i tot això de les corrupcions, i les baralles internes, els hi produeix el mateix fastig que a mi, i un important desencís. Ja saben que han de fer, repensar-se el seu vot.I finalment el més gruixut de la tropa. Els enrocats, els que no analitzen res, els que més que d’un partit, formen part d’una maquinària de poder, els qui saben que el que es juga en esta batalla són els seu sous, i les seues cotes de poder i projecció social. I eixos són els més perillosos. I els que ara manen en el PP.
4 comentaris:
Enric, totalment d'acord amb tu. Allò que em preocupa més de tot l'assumpte és la sensació d'impunitat generalitzada i, encara més greu, refrendada per l'electorat.
Recorde que fa uns mesos, en el teu blog vas citar l'opinió d'un membre del PP sobre els efectes de la corrupció en els resultats electorals:
"El discurs de la corrupció és primari. Aquell que no la suporta ha deixat de votar el dia que l'ha descoberta. Un colp ho sap i segueix votant un partit que puga tenir un imputat, per molt que li ho repetisques ja no canviarà el vot. Si una hipotètica corrupció anul·la la teua voluntat de vot, ho fa el primer dia. La moral i l'ètica no té graus." Malauradament, jo també crec que té raó en això. L'enquesta publicada fa dues setmanes pel diari El País així ho confirma. L'article d'opinió de Vicent Sanchis en el diari Avui és ben aclaridor.
Molt original l'últim model de samarreta exhibit per Mònica Oltra ahir a les Corts. Llàstima que no es dedique al món de la moda. Com a política no ho sé, però com a modista he de reconéixer que té molt de potencial.
El perill de tot açò és que la gent comença a dir que tots els polítics són iguals en referència directa al PPPSOE però per desgràcia esguita el comentari a la resta de polítics.
No hi ha dret a açò, diuen que els pobles tenen els polítics que es mereixen, però jo no hi estic d'acord, trobe que els valencians no es mereixem tota esta merda.
Se mereixem uns polítics millors, com els del Bloc, gent honesta amb ganes de treballar pel seu poble i deixar-se de corrupteles i merdes.
Publica un comentari a l'entrada