"LA CIUTAT CREMADA" - Mediterráneo - 28.10.10

L’any 1976 es va estrenar “La ciutat cremada”, d’Antoni Ribas. Va ser rodada en català, i a Castelló, s’havia de projectar a la sala San Pablo, més tard Condal 2. Però la còpia que arribà va ser en castellà. Un grup de joves valencianistes, vam decidir fer alguna cosa. Amb les flors del Valle de los Caidos encara fresques, organitzar qualsevol reivindicació demanava d’una prudent discreció. Així que als bars Colón, o Dario, per exemple, i boca-orella, va anar prenent cos la idea. Vam reclutar gent suficient com per comprar quasi totes les entrades d’una sessió, i vam anar a vore la pel·lícula. Després d’aguantar estoicament el NO-DO, s’inicià la projecció, i quan els personatges van començar a parlar en castellà, s’encetà un aldarull controlat. “La volem en català” cridava el de la fila 4, “Per què no en la nostra llengua?” es preguntava a crits la xica de la darrera fila. De davall les jaquetes començarem a traure senyeres. Algú es va posar de peu sobre una d’aquells butaques de fusta i va cridar “si podem vore pel·lícules en anglés, en francés o en txecoslovac, per què no en català?” I la gent aplaudíem, tot i que alguns ja sabíem aleshores que el txecoslovac no és cap idioma. S’aturà la projecció, s’encengueren els llums, i el pobre senyor Casalta va intentar tranquil·litzar-nos, i es va comprometre a projectar la VO la setmana següent.

I de sobte, vam sentir la megafonia de la policia. El “grisos” van entrar armats a la sala, i ens van obligar a eixir d’un en un. Vam amagar banderes i tot el que dúiem, incloses unes enganxines de “Volem l’Estatut”, que algú havia baixat de Catalunya, perquè ací encara no teníem ni enganxines pròpies.

Vaig eixir de la sala amb una sobredosi d’adrenalina, convençut que havíem fet una gran cosa. No sé. Han passat 34 anys i este mes s’ha estrenat la pel·lícula “Pa negre”, també en català, dubte molt que arribe una còpia en VO a Castelló.

Divendres passat vaig passar pel carrer Pescadors, i vaig vore que havien enderrocat l’edifici del cinema. Es veien els dos urinaris de l’entrada, alguns trossos de tela verda a les parets, unes bigues de fusta corcada, i vestigis d’un sostre de canyís i guix. Enrunes. La ciutat cremada.