"LA MEMÒRIA HISTRIÒNICA"- Levante-EMV-28-05´11

Ara fa quatre anys alguns periodistes a sou de partit, o amb vocació d'estar-hi, van publicar en mitjans i webs, preteses anàlisi electorals donant al BLOC local per mort. Carregaven les seus acerades plomes directament amb bilis i m'acusaven de quasi tots els mals de la política local. Polítics d'altres partits, alguns sense cap representació, bramaven com diuen brama la tonyina contra mi, per ser un pèssim candidat, un traïdor i un col·laboracionista. Tot això, curiosament ho deien gent que no ens havia votat, ni tenia cap intenció de votar-nos mai; però per alguna estranya raó es sentia amb el dret de dir als altres que han de fer. Tot i que ells siguen uns fracassats. Pose en esta panera a polítics que mai han aconseguit representació, o a polítics que han dut al seu partit de la victòria a la derrota. Uns i altres, amb eixe trist bagatge, es sentien capacitats per donar lliçons. A la xarxa, als diaris, a les tertúlies.

La nit electoral, i els dies següents, el meu bloc va rebre més visites que mai, un exagerat nombre de visites, que majoritàriament eren desqualificadores, insultants, amenaçadores i molt vulgars. També eren sobretot, estúpides. Com moltes de les crítiques d'eixos periodistes i polítics. Dic que eren estúpides perquè deien coses que no eren certes. Com per exemple que la retirada de Porcar havia fet que perguerem la força al Raval de Sant Fèlix, quan al Raval continuàvem tenint el millor resultat. O ens acusava de facilitar la majoria absoluta al PP, per no pactar amb EU. Quan els cert és que d'una hipotètica suma de vots de BLOC i EU, el regidor de més que s'hagués aconseguit, hagués estat el regidor de menys que hagués tingut el PSOE. I com això tot, una tirallonga insulsa de llocs comuns, de mentides, d'insults i d'opinions infundades, pretesament vestides d'anàlisi electoral.

És cert que aleshores no ens va anar bé, i per això vam fer autocrítica. Vam analitzar els resultats, vam definir una estratègia, i ens vam arremangar.

Ara quatre anys després, i amb el mateix candidat, hem tret els millors resultats de la història del nacionalisme valencià. Un 8'83%. Encara no hem acabat l'anàlisi taula per taula, però hem millorat a tot arreu. També al Raval els resultats són històrics. El meu bloc ha restat tranquil, algunes felicitacions d'amics i poca cosa més. Els blocs aliens estan silents. Cap dels espavilats periodistes a sou de l'adversari, cap ni mig ni un, m'ha dit ara ni pruna. Tret d'uns lacònica sms d'un d'ells felicitant-me. Tampoc no calia ni esperava res. Supose que la vergonya, cas de tenir-ne, els té ocupats amagant el cap sota l'ala. O el que és pitjor, fent càbales per vore a qui poden tirar la culpa de que les seues “prediccions científiques”, no s'hagen acomplit. Probablement la culpa serà de la gent “que s'enganya al votar”. No seria el primer colp que els hi sentim dir coses així a alguns cínics. Són aquells que creuen que quan el Parlament ha deixat de representar al poble, el que cal dissoldre és el poble.

En realitat res del que he escrit no importa. Em va ofendre i em van insultar, van mentir i la seua falta de rigor els va retratar. Van fer el ridícul, i continuen instal·latsen ell. No els disculpe, però no per sed de venjança ni res semblant, sinó perquè em són indiferents. Com a persones tenen el meu respecte, com a “analistes polítics” la meua indiferència.

És una qüestió d'histrionisme discursiu. De fer vinga escarafalls, i dir frases grandiloqüents, vinga a posar números (sense comprovar) sobre la taula i treure conclusions precipitades i impossibles de demostrar. I amb la mateixa insuportable lleugeresa amb la que parlen, ara callen. Memòria histriònica. Al final ni déus ni diables, ni sóc un heroi ni era un traïdor. Ací el que funciona és el treball. Molt de treball per part de molta gent. Jo tinc l'honor de donar la cara. Alguns dels que aleshores parlaven i ara callen, només tenen cara. Molta.