L’exèrcit nord-americà ha abatut a trets al líder d’Al Qaeda, Osama Bin Laden, a la localitat d’Abottabad, en el nord de Pakistan, i en una operació en la que no hi ha hagut baixes civils ni de soldats estatunidencs. Han tardat 10 anys, però al final li han fet la pell. És obvi que hagués preferit que l’hagueren pogut capturar en vida i hagués estat jutjat. Això és el que reclama el meu tarannà democràtic. Però entenc la dificultat de l’operació, i no faré ni un sol lament per la mort d’un dels homes més malvats que ha donat la història recent. Mort i pelat. Bé està. Al cap i a la fi hauria de morir 2.973 vegades, una per cada mort causada el 11-S, per a que el seu cadàver compensés mínimament els morts que la seua enfollida religiositat va provocar.
I d’això vull parlar, perquè com escrivia una periodista amiga, en este cas, mort el gos, no ha mort la ràbia. Se’ns diu repetidament que l’Islam és una religió de pau. No ho sé, he llegit bastant sobre ella, conec musulmans amb qui n'he parlat, he llegit l’Alcorà...però no en se prou. Ara bé, hi ha un cosa d’eixa religió que m’inquieta, eixa vocació proselitista, que va més enllà de la conversió per la via del convenciment. El seu objectiu és un món sotmés als preceptes de la seua religió. I això vol dir, impregnar les estructures de l’estat, i acabar amb la democràcia. Perquè l’islam no és compatible amb la democràcia. Bé, cap religió amb vocació totalitària, ni ho seria l’islam, ni el cristianisme, ni el judaisme, ni cap altra religió que vullga apoderar-se de l’estat de dret.
Estem assistint a uns processos pretesament revolucionaris al nord d’Àfrica i a gran part del món islàmic. En tinc severs dubtes. No només perquè la contundència amb la que Gadafi ha contrarestat la voluntat alliberadora del poble libi, ha alimentat al sàtrapa siri a seguir pel camí de la repressió, i ha pogut refredar els ànims d’altres pobles sotmesos a dictadures teocràtiques. No només per això, deia, sinó també perquè em tem que les preteses revolucions tenen molt d’involucions, i escassa capacitat de crear alguna cosa nova, de desconnectar i alliberar-se de la vigilància i l’absoluta submissió a Alà, que és el que significa l’islam.
Mentre l’occident judeocristià-il·lustrat propera perquè eixa dedicació només la mantenen el clergues, la majoria islàmica està esclavitzada pel control mental i físic que s’exerceix sobre cada persona per mantenir-la aferrada als inacabables rites. Rites, val a dir, contraris al progrés: les obsessives obligacions que han de seguir els musulmans interrompen constantment el seu treball físic, intel·lectual i fins i tot l’alimentació, i es converteixen un llast per al creients.
O sorgeix una vertadera revolució d’heterodoxos, descreguts, inclús ateus, cosa molt improbable, o res no canviarà a este món on es comprova, més que en cap altre, l’advertència marxista de que la “religió és l’opi del poble”.
I d’això vull parlar, perquè com escrivia una periodista amiga, en este cas, mort el gos, no ha mort la ràbia. Se’ns diu repetidament que l’Islam és una religió de pau. No ho sé, he llegit bastant sobre ella, conec musulmans amb qui n'he parlat, he llegit l’Alcorà...però no en se prou. Ara bé, hi ha un cosa d’eixa religió que m’inquieta, eixa vocació proselitista, que va més enllà de la conversió per la via del convenciment. El seu objectiu és un món sotmés als preceptes de la seua religió. I això vol dir, impregnar les estructures de l’estat, i acabar amb la democràcia. Perquè l’islam no és compatible amb la democràcia. Bé, cap religió amb vocació totalitària, ni ho seria l’islam, ni el cristianisme, ni el judaisme, ni cap altra religió que vullga apoderar-se de l’estat de dret.
Estem assistint a uns processos pretesament revolucionaris al nord d’Àfrica i a gran part del món islàmic. En tinc severs dubtes. No només perquè la contundència amb la que Gadafi ha contrarestat la voluntat alliberadora del poble libi, ha alimentat al sàtrapa siri a seguir pel camí de la repressió, i ha pogut refredar els ànims d’altres pobles sotmesos a dictadures teocràtiques. No només per això, deia, sinó també perquè em tem que les preteses revolucions tenen molt d’involucions, i escassa capacitat de crear alguna cosa nova, de desconnectar i alliberar-se de la vigilància i l’absoluta submissió a Alà, que és el que significa l’islam.
Mentre l’occident judeocristià-il·lustrat propera perquè eixa dedicació només la mantenen el clergues, la majoria islàmica està esclavitzada pel control mental i físic que s’exerceix sobre cada persona per mantenir-la aferrada als inacabables rites. Rites, val a dir, contraris al progrés: les obsessives obligacions que han de seguir els musulmans interrompen constantment el seu treball físic, intel·lectual i fins i tot l’alimentació, i es converteixen un llast per al creients.
O sorgeix una vertadera revolució d’heterodoxos, descreguts, inclús ateus, cosa molt improbable, o res no canviarà a este món on es comprova, més que en cap altre, l’advertència marxista de que la “religió és l’opi del poble”.
I davant d’això hi ha qui respon que el cristianisme va fer el mateix en època de les creuades. I tenen raó, la diferència és que nosaltres ja no estem a l’Edat Mitjana, el problema és que l’Islam sembla continuar-hi. I la prova del que dic, és que això ho escrit en el web de la Conferència Episcopal Espanyola, i ningú no em diu que canvie ni una sola coma. És obvi que no podria advertir del perill de les religions d’estat (de qualsevol religió) per a la democràcia, en un estat islàmic. Si els amants de l’aliança de les civilitzacions no són capaços de vore les obvies diferències, potser es que estan tan cegats per la seua ideologia, com ho estan alguns per la seua fe.
8 comentaris:
Cuanto daño ha hecho Bin Laden y los islamistas radicales en la percepción del islam. Lo del objetivo de "invadir el mundo" es exactamente el mismo del cristianismo. ¿O es que los misioneros no iban (y siguen yendo) a evangelizar primero, y a ayudar después? ¿A destruir culturas milenarias en África, Asia y América? El 90% de los creyentes creen que su fe es la única verdadera. ¿O es que el cristianismo no estaba hasta el tuétano del estado franquista hasta 1975? Coincido contigo en lo de que las revoluciones árabes deberán traer muchos cambios. Lo de los ritos contrarios al progreso será para tu mente occidental. ¿Dices lo mismo cuando ves a un nazareno caminando descalzo? ¿O cuando un yogi se clava alfileres? ¿O de la dieta judía, que no les permite mezclar carne y leche, ni comer marisco? Te puedo decir (vivo con musulmanes desde hace 5 años) que sus ritos no les molestan en absoluto, si les molestaran no los harían en casa donde no les ve nadie. De lastre nada. ¿Verdad que la CE te lo habría cambiado un poco si criticaras el cristianismo?
Y bueno, frente a Bin Laden tenemos a la mayor democracia del mundo. Que buenos son y que poco nos engañan los Estados Unidos. No aprendemos de todo lo que han hecho. Recuerda el autohundimiento del acorazado Maine. Alguien que se ataca a sí mismo para tener una excusa para hacer una guerra. ¿No te suena de nada?
Al voltant de la mort de Bin Laden fins quin punt es pot fer una operació militar per part d'EEUU en un altre país sense dir ni pruna i matar a una persona per cabrit que siga que a hores d'ara els mateixos EEUU estan reconeixent que estava desarmat.
Tot açò em fa pensar en aquella guerra de Gila del GAL.
Fins quin punt un país democràtic i que defensa l'estat de dret pot fer estes tropelies ?.
A vore, Pedro, anem a pams. LA vocació global del catolicisme (és el que vol dir si no m’enganye) i l’islam són idèntiques, és cert. Cosa que no passa amb el judaísme per exemple. I tens raó, no només els missioners anaven i van (menys) a evangelitzar urbi et orbe, sinó que com he dit en el seu moment directament van organitzar les creuades. És a dir, exercits voluntaris per acabar amb l’Islam al que ells anomenen Terra Santa, i que són bàsicament l’actual Israel i part de Palestina. I clar que sí, van destruir cultures milenaries. Exactament com va fer l’Islam a tot el nord d’Àfrica acabant no només amb les cultures i tradicions, sinó també sotmetent als pobles primigenis. No hi ha grans diferencies. I també tens raó que la religió d’estat en el franquisme tenia un pes... però fixat que quasi tot això ho dic en passat. Les creuades van ser a l’edat mitjana, Al Qaeda actua hui, i em tem que ho demostrarà en breu.
Sobre rites. Obviament parle des de la meua ment i cultura occidental. Cultura que vull conservar. Ens ha costat segles estar on estem i vull millorar, no endarrerir. Però ja que ho preguntes els nazarens descalsos, els que a les rodalies de Manila es claven en creu, els que a l’Àsia es travessen les galtes amb una espasa, una pota de cadira, o un paraigües, em semblen tot el mateix. Manifestacions malaltises d’una fe que personalment no compartisc. Mira, hi ha una similitud a subratllar, alguna familia de l’islam, no sé quina, es colpeja el cap fins a sangrar, exactament igual que fan els timbalers catòlics quan celebren la setmana santa.
Jo també he viscut amb musulmans, i és evident que els seus rites no els molesten en absolut. Tot i que la teua argumentació de que no els farien en privat no té gaire sentit. És una qüestió de fe. Es fa i punt. Siga en privat o en públic. Jo no dic que els moleste a ells, el que dic és que interrompen la seua jornada laboral per aturar-se a resar. I el que dic és que el Ramdan (l’he viscut de molt prop durant tres anys) és fisiològicament perjudicial per al seu dia a dia, especialment laboral. I ja sé que hi ha excepcions i tal i qual. Això és el que he dit, que una societat amb uns rites tan estrictes i exagerats (des del meu punt de vista) dificulta el dia a dia. Vist, clar, amb ulls occidentals. Pel que fa a això dels jueus...en realitat és una exageració interpretativa. Maimònides manté que el que la Torà prohibeix és bollir en la llet de sa mare un cabrit recent nascut. I bàsicament perquè això era un plat típic d’uns veïns de qui lamente no recordar el nom. I els jueus es volien diferenciar com “poble triat”. Però en tot cas, això no té absolutament cap importància, perquè això no els posa en pitjors condicions físiques per treballar, ni els fa aturar la jornada laboral. La comparança correcta seria amb el fet que l’Islam no menja carn de porc, costum o creença, per cert, importada del judaísme, com una part important de la religió. De fet, les dites Religions del Llibre, veuen totes del judaísme que és la primigènia.
No sé que hagués fet la Conferència Episcopal si hagués criticat el cristianisme. Sé el que va fer quan en el seu web vaig defensar la laïcitat, o quan vaig dir que entenia que la religió no havia d’estar a les escoles. Res, no van tocar una coma. I també sé que l’autor dels Versos Satànics està condemant a mort de per vida, o que mitja Europa i mig món es va revoltar perquè un caricaturista va fer broma amb Mahoma, i tothom s’havia de disculpar. Ací portem rient amb el Déu de El Jueves fa 30 anys (bé, no sé si encar ix), i a les teles fan paròdies del Papa, o els Monty Phyton amb la vida de Brian. Ací no passa res, allà sí.
Pel que fa als EUA, ni li tinc una simpàtia especial ni un odi atàbic. Que diga que no m’agrada l’islam, o millor, la seua vocació totalitària i contraria a la democràcia, no em fa fan dels EUA. I sobre això de les teories conspiratòries, sense voler ser groller, he de dir que també les he llegit, que els propis americans es van autoatacar per tindre motius per atacar després el món àrab i robar el petroli o que sé jo; o que si van ser els jueus... bé, tot això dèia, de les teories conspiratòries em sembla que només poden alimentar el discurs de fanàtics o paranoïcs. Això pense.
A l’article ja dic que hagués preferit que el capturaren viu i el dugueren davant d’un tribunal. Dit això que és la meua opinió, ara informació que trobe rellevant, però sobre la que no em posicione.
La llei és un instrument que delimita allò que es pot fer i el que no, en una determinada societat. I és també l’instrument que ens permet defensar-nos dels delinqüents. Però el cert és que el món avança més ràpid que el dret, i els delinqüents també. Per exemple, la informàtica ha permés l’aparició de delinqüents informàtics, i des del món del dret ha calgut legislar amb urgència per tipificar delictes nous.
Això és el que ha passat als EUA i el terrorisme internacional. Els juristes americans han considerat que este és un fenòmen nou que demana una legislació ad hoc. En base a dos aspectes concrets, l’aplicació de garanties legals i la consideració del que és una guerra.
En el segon cas han dit que les guerres tradicionals d’estat contra estat o nació contra nació ja tenen una regulació internacional, però que hi ha una realitat nova, la guerra internacional declarada per una organització no territorial i que opera supranacionalment. Com és el cas d’Al Qaeda. I des del punt de vista jurídic han determinat que si una organització com eixa et declara la guerra, cosa que Al Qaeda ha fet contra tot occident, (no oblidem que Almenar era Al Andalus), ells poden contestar amb accions de guerra. Més, que poden directament declarar la guerra a una organització així, opere on opere. I si estan en guerra, aleshores les normes canvien. Però canvien allà i ací si nosaltres entrarem en guerra contra Portugal o Andorra pose per cas.
I sobre el primer han creat una interessantíssima figura jurídica que és el “dret de l’enemic”. Mantenen que quan un delinqüent d’estes dimensions ataca els pilars bàsics de la societat, i el seu estat de dret, d’una forma tan desmesuradament agressiva, l’estat de dret no té l’obligació de concedir-li les garanties judicials que protegeixen als altres ciutadans del món. És cert que en això els juristes europeus, molt més garantistes, no els han seguit. Però no és menys cert que França, Alemanya, Regne Unit, Itàlia i així ad infinitum, no han dit ni pruna quan en esta operació els EUA han aplicat la nova doctrina.
Això adobat amb un nova llei votada al Congrés que dóna la potestad al President d’ordenar matar. És el que no tenia González aquell dia que li van dir que podia fer volar pels aires la cúpula d’ETA.
Tinc una opinió confusa sobre tot això. Tot simplement explique l’arquitectura legal que ha permés donar pàtina de legalitat a l’operació Gerònim.
Enric, estic d'acord a grans trets amb el que dius, ara bé coincidisc amb Pedro en el fet que el fet de que , com diuen els castellans,"en todas partes cuecen habas". L'objectiu últim de les religions es controlar la vida de tots els individus ja que la religió no es mes que el programa de govern (si em permets l'expressió) d'un ser suprem. Així, la jerarquía catòlica espanyola no es conforma per exemple amb recomanar a les seues fidels que no avorten, volen que l'avort siga il.legal fins i tot pels no creients. L'Islam es incompatible amb la democràcia i la llibertat de l' individu? si, al igual que el catolicisme o el judaïsme...Ara bé, que fa les societat europees distintes de les societats musulmanes? el grau de dessenvolupament de la societat, l´accés a la cultura i la pròpia autoestima individual son el que fa que un poble arracone la religió o si mes no,la pose en el lloc que li correpon. No es un tema, per tant d' una o altra religió sino una o altra societat, només cal comparar dos països de religió musulmana, però amb distint grau de dessenvolupament social com son Turquía i el Pakistán. Per això jo pense que amb els musulmans que venen a casa nostra el que s'ha de fer es per un lloc donar-los exemple de que es pot viure sense religió, això implica apostar decididament pel laïcisme (cap representant public haurái d'assistir a les provessons, cap crucifixe a les escoles, qui vullga educació religiosa que se la pague, les campanes per anunciar missa fora...), controlar molt els elements fanàtics i evitar les situacions de marginalitat que donen peu a que estosa fanàtics fomenten el victimisme dels musulmans, i per últim donar-los oportunitats per que adquirisquen una cultura que faça que posen la religió on correpón.
€stic d'acrd amb tot tret del que hi ha entre parèntesi, que crec mereix algunes matitzacions. Dit això que totes les religions tenen eixa vocació ho dic jo al meu article. Per tant, hi estem d'acord. Ara bé, és obvi que més enllà del Vaticà no hi ha cap estat on el pes del cristianisme siga comparable al pes de l'islam a la meitat d'orient. I sí, Turiquia, és diferent a Omà, malgrats els evidents retrocesss en llibertats i laïcitat que està patint per culpa de una gover islamodemòcrata (per jugar amb això de cristianodemòcrata)
Publica un comentari a l'entrada