En el Cant I de la Ilíada, Aquil·les convoca a l’àgora (l’assemblea en plaça pública) per resoldre el problema de la pesta causat pel déu Apol·lo. La decisió de convocar l’àgora és inspirada a Aquil·les per la deessa Hera, la qual cosa demostra el caràcter gairebé sagrat de la reunió. Hera, segona esposa de Zeus, es caracteritza per la fúria i l’ànsia de venjança causades per les constants infidelitats del seu marit.
No sé si està ben trobat, però de fa algunes setmanes a moltes places es convoquen assemblees. Possiblement no inspirades per Hera, però si causades per les constants infidelitats del sistema a la ciutadania. Per una mena de pesta, que té a vore amb la corrupció, l’abús de poder, el balafiament de cabdals públics, un sistema electoral poc representatiu i tot un seguit d’entrebancs més, que s’instal·len entre la gent del carrer i la política de carrera.
A Castelló es concentren a la Plaça de Maria Agustina. Maria Agostinha va ser una esclava emancipada, una liberta, no em diran que la metàfora no és bona.
Quan baixe de la universitat totes les vesprades, passe per allà amb el cotxe. Els veig asseguts en rogle, no els puc sentir, clar, però m’agrada imaginar que estan debatent sobre com millorar el nostre sistema. Tot i que probablement debatran sovint sobre com canviar el sistema per algun altre que encara no han definit. Són poca gent, mai menys de 20, tampoc n’he vist mai més de 40. Tant se val els apòstols del de Nazaret eren 12 i mira si els hi ha anat bé. (Bé, igual ara me n’he passat amb les metàfores!)
El que vull dir és que fa un any, quan també passava per allà hi havia menys gent. Alguns xiquets als gronxadors (ara inutilitzats per les Quechua), un grapat de nouvinguts als bancs, algunes iaies, i quatre joves mig festejant. Estava molt bé, però a mi, malgrat discrepar en algunes coses, m’agrada saber que ara la gent considera més important debatre sobre el sistema, que sobre si allò de diumenge era o no fora de joc. No sé on ens durà, si ens duu enlloc, tot això de l’àgora. Però m’agrada que la plaça recupere l’esperit de fòrum públic, de melic del sistema. Un melic, per cert, que ens recorda que en som fills.
2 comentaris:
"1er Teniente Alcalde de Moncofa (Josep) = 2590€", més d'u només fa que vores el melic... com anem a vendre la marca BLOC, si després no som conseqüents amb els nostres actes. Actes que ens fan quedar sense argments alhora de defendre al Bloc. Està bé que el xic cobrava ixa xifra en el mercat laboral, però deuria d'haver fet un gest d'exemplaritat i haver-se baixat el sou. Enric, per favor, parleu amb Josep que açò en un poble menut com Moncofa pot ser el desencadenant de la perdua de gent afí al Bloc.Moltes gracies.
Eduardo, no conec la situació concreta. En breu, parlaré amb Josep, dins la ronda de contactes amb tots els nostres càrrecs públics.
En principi entenc el que dius, no és moment de grans alegries en els jornals dels polítics, però tampoc hem de caure en el parany de fer-los treballar gràtis, o només faran política els rics, els funcionaris amb reserva de lloc o els immorals disposats a acceptar un sobresou ocult de ves a saber qui.
Li preguntaré a Josep per la situació concreta, gràcies per mantenir l'esperit crític.
Publica un comentari a l'entrada